dissabte, 30 d’abril del 2016

Compres per Internet

Finalment ha arribat! La comanda que vaig fer el 17 d'abril a una merceria en línia, va arribar dijous passat. En tenia unes ganes!



El 17 d'abril vaig fer una comanda de material de costura per Internet a la merceria en línia francesa Rascol. Em va costar decidir què demanar exactament. Un parell de setmanes abans havia revisat tot el seu catàleg de productes. Hi ha de tot! I els preus em semblaven raonables. També havia donat una ullada al catàleg en línia de la merceria Planas & Linares de Barcelona. Però la navegació del catàleg era tan poc organitzada, que ho vaig deixar córrer i vaig triar Rascol per una eventual comanda (i hi pesava el fet que estic vivint a França).

Les despeses d'enviament eren de 3,99 €, però me les podia estalviar amb una comanda de 60 €. O sigui que vaig començar a mirar què necessitava i a fer comptes. Amb les coses que em semblaven imprescindibles, tot just arribava a uns 30 € de compra, insuficient per evitar les despeses d'enviament. Hi havia alguna altra cosa útil que podia demanar per arribar al 60 €? Un patró Burda per fer barrets (m'encanten els barrets i les gorres, sempre en porto), una rodeta per marcar... Però encara no hi arribava. Potser alguna tela?

Un dels perills d'aquest tipus d'ofertes és que pots acabar gastant diners en coses que no necessites. I cal tenir-ho clar a l'hora de fer la comanda. Després de revisar la meua i de consultar-ho amb Raffaella, vaig veure que realment no m'interessava la rodeta de marcar (calia comprar també paper carbó, i ja en tenia prou amb el sabó de sastre). I 9,99 € és més del que estava disposat a pagar per un patró per barrets en aquells moments. No tinc pressa per posar-me a fer barrets i tinc temps per buscar patrons a millor preu. De fet, estic segur que es poden trobar per Internet patrons més econòmics o gratuïts, per no parlar dels patrons que venen amb les revistes.

Al final em vaig acontentar amb un regle d'un metre, una cinta mètrica, un paquet d'agulles de cosir de diferents tipus, un rodet de fil d'embastar, un sabó de sastre i dos descosidors (un d'ells per a la Raffaella). En total 35,03 € incloent les despeses d'expedició.

Fins aquí tot va anar bé. Però en anar a pagar, les meues dos targetes van donar error, vés a saber per què. Per sort Rascol ofereix altres opcions de pagament. Vaig triar l'opció de pagar per xec (a França s'utilitza molt) per veure què calia fer, pensant que podria tornar enrere si no em convenia. Però no. Havia finalitzat la comanda i havia d'enviar un xec per correu per pagar-la. Uix! No és allò que realment volia, però què hi farem. Al dia següent vaig passar per correus després de la feina i vaig enviar el xec per correu prioritari. Tenia ganes de rebre la comanda i volia que el xec arribés al més prompte posible.

Divendres encara no havia rebut res i em vaig començar a preocupar. El xec hauria d'haver arribat en un dia i segons el lloc web la comanda havia d'arribar en un parell de dies una vegada fet el pagament. I si el xec s'havia extraviat? Potser l'hauria hagut d'enviar per correu certificat? I si...? I si...? El dilluns següent, el meu compte a la pàgina web de Rascol encara deia que la comanda estava pendent d'enviament i vaig decidir contactar la botiga per veure si havien rebut el xec. Sí, l'havien rebut, havia estat un error informàtic. Aquella mateixa tarda vaig veure que el xec havia estat cobrat i la comanda va sortir el dia següent. Uf! Finalment podria posar-me a jugar amb les meus estris nous! ;-)



I vosaltres, heu comprat mai material de costura per Internet?


dimarts, 19 d’abril del 2016

Projecte 2: Coixinera de vellut de 30 x 60

Projecte núm. 2
Data de finalització: 17/04/2016

En el meu projecte anterior vaig fer una coixinera de vellut negre. Com que encara em quedava tela, he decidit de fer una altra coixinera per continuar practicant, però amb algunes modificacions. Aquesta vegada les mides són 30 x 60 i en comptes d'una cremallera hi he posat una solapa interna.

Una nova coixinera de vellut, ben agradosa al tacte ;-)

Material utilitzat
També en aquest cas es tracta d'un projecte de reciclatge, aprofitant la tela de vellut extreta d'una bata vella.

Per fer el projecte he comprat un llapis pastel blanc per veure si va bé per marcar la tela negra (l'aglutinant dels pastels secs és la goma aràbiga).

El meu nou llapis pastel blanc Conté à Paris

Vet aquí la llista completa del material:
  • Tela de vellut extreta d'una vella bata de casa de vellut negre (abans he hagut de descosir les diferents peces). Preu: regalada (gràcies Raffaella!).
  • Altres materials: fil de cotó negre, agulles de cosir i de cap, tisores, regle de 60 cm, llapis, llapis pastel blanc (comprat per 2,30 € a Ais de Provença), paper d'embalar.

Tècniques
En aquest projecte he utilitzat només dos tipus de punt: el punt endarrere, que ja havia utilitzat, i el sobrefilat, que encara no havia après. Us deixo un parell de vídeos que ensenyen com fer-los:

Punt endarrere (3:22):


Sobrefilat:



Instruccions
  1. El coixí constarà de dos peces, una de 30 x 60 i l'altra, que porta la solapa, de 30 x 80. Preparo un patró amb paper d'embalar (paper Manila), afegint un 1 cm de vora. El patró consisteix en un rectangle de 32 x 82 (que inclou ja 1 cm de vora). Plegant el patró a 20 cm de l'extrem, servirà per marcar també la peça de 32 x 62 (1 cm de vora inclòs).

  2. Utilitzo el patró per marcar la tela. Les marques fetes amb el llapis pastel blanc es veuen molt millor que les que vaig amb el llapis 6B en el projecte anterior.

  3. Tallo les dos peces del coixí i les uneixo amb agulles de cap anvers contra anvers.

  4. Cuso les dos peces pel costat curt inferior amb punt endarrere.

  5. Doblego la vora del costat curt lliure de la peça de 30 x 60 i la cuso amb punt endarrere. Com el vellut es desfila fàcilment, hauria estat millor fer un altre doblec, per amagar la vora oberta del teixit cap a l'interior.

  6. Doblego la vora del costat curt lliure de l'altra peça del coixí (la vora de la solapa) dues vegades, de forma que la vora viva del teixit quede cap a l'interior. La longitud de cada doblec és de 3 cm (queda una solapa de 15 cm de llarg). Cuso la vora amb punt endarrere.

  7. Tanco la solapa, fixo una de les vores llargues amb agulles i començo a cosir amb punt endarrere. A una quarta part del recorregut veig que la peça de sota s'ha mogut i em toca descosir la meitat del treball fet. L'ideal hauria estat embastar les dues peces amb fil d'embastar per evitar aquests desplaçaments. Però com que no en tinc (n'he fet la meua primera comanda), he fet servir agulles de cap. Per resoldre el problema, fixo les dues parts del coixí amb algunes puntades als dos costats.

  8. Puntades provisionals per limitar els danys.

  9. Cuso els dos costats llargs de la funda del coixí. Desafortunadament, no he pogut evitar que es desplacés una mica la tela i es formés alguna bossa. La pròxima vegada que hagi de cosir dues peces juntes, les embastaré abans. Per sort, en girar la funda del costat bo no es nota massa.

  10. Retallo la tela que sobra a les vores (deixo 0,5 cm aproximadament) i les sobrefilo per a evitar que la tela es desfile.

Valoració
El resultat final d'aquest projecte no ha estat tan bo com el de l'anterior. Però és veritat que no he triat precisament el teixit més fàcil per començar. Uns dies després d'haver acabat la coixinera, aprenc que el vellut és un material difícil amb el qual treballar gràcies al cinquè episodi de la segona temporada de The Great British Sewing Bee. Al programa el descriuen com a marching tissue, teixit que camina. El frec d'una cara del teixit contra l'altra fa que es mogui. I en un altre vídeo, el sastre americà Gentleman Jim confirma que es millor embastar el vellut per evitar que es mogui.

En canvi m'he esforçat una mica més en els acabats i en sobrefilar les costures, cosa que no havia fet amb l'altra coixinera. De fet, m'ha agradat el punt de sobrefilat. És fàcil i ràpid de fer.

A més, he après algunes de coses. En un cert punt he tingut una il·luminació i he comprès com es fa correctament el punt endarrere. I sobre tot, per què es diu punt endarrere!  També he notat que fer un rectangle sense escaire no és fàcil. Al final me les he apanyat per fer angles rectes amb la tapa rígida d'una llibreta. Però caldrà afegir l'escaire a la llista de la compra. I he vist que el llapis pastel blanc va prou bé per marcar la tela. Les marques es veuen clares i es treuen fàcilment. Simplement passant el dit per damunt ja se'n van. Cosa que vol dir que en alguns moments vaig haver de refer les marques.

En general estic satisfet dels resultats i d'allò que he après amb el projecte.

Què en penseu? Hauríeu fet alguna cosa diferent?

divendres, 15 d’abril del 2016

Projecte 1: Coixinera de vellut 44 x 44 amb cremallera

Projecte núm. 1
Data de finalització: 13/04/2016

Per al meu primer projecte de costura he volgut fer un projecte senzill: una coixinera quadrada de 44 x 44 de vellut negre. M'ha costat una mica decidir si posar una cremallera o no. Al final la hi he posada perquè em sembla que queda millor.

Al principi volia fer un coixí de 45 x 45, però la tela no m'arribava. I és que per fer la coixinera he aprofitat la peça del darrere d'una bata vella.


Material utilitzat
Tot i que aquest és un projecte de reciclatge de roba vella, he hagut de comprar una una cremallera adaptada a les mesures del coixí. També he ampliat el meu equip de sastre amb un regle de 60 cm. Heus ací la llista completa:
  • Tela de vellut extreta d'una vella bata de casa de vellut negre (abans he hagut de descosir les diferents peces). Preu: regalada, gràcies Raffaella :-)
  • Cremallera de 40 cm. Preu: 2,50 € (a Ais de Provença).
  • Altres materials: fil negre de cotó, agulles de cosir i de cap, tisores, regle de 60 cm (comprat per uns 17 € a Ais), llapis del 6B.

Tècniques
Per fer aquesta coixinera he hagut d'aprendre a cosir una cremallera a mà, a més de practicar el punt endarrere i la puntada invisible. A continuació us deixo els vídeos que he utilitzat.

Cosir una cremallera a mà:


Punt endarrere (03:22):


Puntada invisible (02:46):


Instruccions
  1. En primer lloc mesuro la tela. És llavors que m'adono que no m'arriba per fer una coixinera de 45 x 45 i he de fer-la de 44 x 44. La plego per la meitat i marco un quadrat de 44 cm de costat (una de les arestes del quadrat està sobre la vora plegada). Com que sóc novell, encara no tinc les eines de marcar de l'ofici (sabó de sastre, etc.) i experimento amb un llapis 6B. Sobre fons negre, les marques es veuen tot just, però m'és suficient per fer el treball.

  2. Tallo la tela deixant un marge d'1-2 cm.

  3. Fixo un costat amb agulles de cap i el cuso amb punt endarrere.

  4. Faig el mateix per l'altre costat.

  5. Giro del dret la funda del coixí i em preparo a cosir la cremallera, que ha d'anar centrada a l'obertura.

  6. Fixo la cremallera a la vora d'un costat de l'obertura del coixí...

  7. ... i la cuso.

  8. Faig el mateix a l'altre costat.

  9. Als dos extrems de la cremallera hi queden unes petites solapes. Els dos costats de l'obertura del coixí també estan separats en aquests punts. En un dels extrems cuso les solapes a les vores del coixí (mireu la foto; no es veu massa bé, ho sento). Després m'adono que és un error, ja que la duresa de les solapes de la cremallera fa que sigue difícil tancar l'obertura.

  10. A l'altre costat, deixo les solapes de la cremallera lliures i cuso les vores dels dos costats del coixí amb puntada invisible. No queda fantàstic?

Valoració
Per ser el meu primer projecte de costura, estic totalment satisfet. Tot i la petita pífia de la cremallera, la coixinera ha quedat prou bé. Com que les costures queden amagades, l'acabat sembla bastant professional. Estic especialment satisfet de la meua costura invisible. Però encara em calen moltes hores de pràctica per fer les puntades ben rectes i regulars. També em caldrà buscar una altra alternativa per marcar la roba negra per no deixar-m'hi els ulls.

D'altra banda, en un dels costats de la coixinera es veu la marca d'una costura que hi havia en la bata d'on he extret la tela. La marca és ben visible i travessa la coixinera gairebé a meitat, d'una banda a l'altra. Abans de tallar la tela ja sabia que es veuria, no hi havia forma de tallar la tela sense que es veiés. Però tenia també una solució: dissimular-la amb un brodat. De moment, no tinc clar quin motiu i colors utilitzar, però de ben segur serà el motiu d'un projecte futur.

Buscant informació

En començar un projecte científic, primer de tot cal documentar-se bé: conèixer allò que ja ha estat fet, veure quines tècniques estan disponibles i quines són les tendències de treball del moment. Per tant, com a bon científic, en la meua exploració del món de la confecció de roba havia de començar per revisar la bibliografia. I de fet, en els últims tres mesos he agafat en préstec una cabassada de llibres sobre moda, costura i confecció:
  • Dibujo de moda: técnicas de ilustración para diseñadores de moda, de Michele Wesen Bryant;
  • Coser en casa: fundamentos, técnicas, corte y confección, sastrería avanzada, ropa de hogar cuidados y arreglos, de Marie Clayton;
  • Labores de aguja;
  • Costura para la casa fácil y rápida, de Gloria Nicol;
  • Técnicas de costura: guía completa, de Dorothy Wood;
  • Técnicas de patronaje de moda, Vol. 1, d'Antonio Donnano;
  • Un passeig per la moda de Barcelona, d'Elisenda Albertí;
  • Diseño de moda. Creatividad e investigación, d'Ezinma Mbonu;
  • Cómo utilizar, adaptar y diseñar patrones de costura, de Lee Hollahan.
Dos dels llibre que he fullejat.

A més, he descarregat d'Internet un bon nombre de llibres antics sobre sastreria. I per què rebuscar en llibres vells? Primer que res, m'agraden els llibres antics. Segon, per curiositat històrica, per saber com ha canviat la forma de fer la roba que portem. I tercer, perquè sóc membre d'un grup folklòric provençal que duu roba a l'estil del segle XIX i m'agradaria poder-me fer el meu propi vestit essent al més fidel possible. Bé, heus ací la llista dels llibres que he trobat:
  • 1589: Libro de geometría, práctica y traça, de Juan de Alceaga;
  • 1769: Art du tailleur, de François-Alexandre-Pierre de Garsault;
  • 1796: The tailor's complete guide;
  • 1833: Manuel théorique et pratique du tailleur, de M. Vandael;
  • 1834: Arte de sastrería o método práctico para aprender a cortar con facilidad, de Magín Pers y Ramona;
  • 1836: Manual teórico y práctico del sastre, de M. Vandael, traduït per José Tamaron.
  • 1873-1874: The gentleman's magazine of fashion and costumes de Paris et Londres;
  • 1874: Crawford's system on the science and art of garment cutting, de William T. Crawford;
  • 1874: Cours de coupe du tailleur de Paris, ou l'Art d'apprendre à couper et confectionner les habits d'après les système actuel de mesurage, 4a ed., de F. Ladezève;
  • 1896: El corte parisien. Sistema especial Martí, de Carmen Martí de Missé;
  • 1916: Ars sarcinato. Tratado enciclopédico de sastrería, de José Guitart Besangé.
Pàgina del Libro de geometría, práctica y traça. Font: Biblioteca Nacional d'Espanya.


I com no, també he utilitzat alguns recursos disponibles a Internet:
  • dos temporades completes del concurs de la BBC The Great British Sewing Bee;
  • la sèrie de vídeos de The Tailor and the Dressmaker a Youtube;
  • els vídeos de la sastreria italiana Perrera mostrant com es fa una jaqueta;
  • els vídeos amb consells del sastre italià Vitale Barberis Canonico (també per fer una jaqueta);
  • el documental Tailored stories. An oral history of Savile Row, el famós carrer de Londres on treballen els millors sastres;
  • tutorials diversos...

I vosaltres, quins són els vostres llibres preferits sobre costura i confecció? M'aconselleu algun recurs d'Internet en particular?

diumenge, 10 d’abril del 2016

Els meus primers projectes

A part de sargir els forats dels calcetins, cosir botons i tancar algunes costures fluixes, no he cosit mai res. Començo quasi de zero. I no seria realista començar amb coses belles i complicades (com ara camises, vestits o llenceria). Tot i que m'agradaria, no cal dir-ho! Val més que comenci a poc a poc, amb projectes senzills, per aprendre gradualment les diferents tècniques i anar agafant pràctica. Vull començar amb la roba de casa: coixineres, fundes per l'edredó i coses per l'estil; formes rectangulars o quadrades, fàcils de tallar i sense moltes dificultats a l'hora de cosir. Després, amb una mica més d'experiència, ja vindran les peces de roba de vestir, més complicades.

Començo amb el poc material que tinc: fil, agulles, tisores (incloent les tisores de dissecció que vaig haver de comprar quan estudiava biologia i que sempre m'han acompanyat des de llavors), llapis... No vull embalar-me i gastar diners comprant coses que potser no necessito. La resta de material (incloent la màquina de cosir, per què no?) ja l'aniré adquirint a mesura que em faci falta i el pugui trobar a bon preu. L'única cosa que he comprat de moment són unes tisores per tallar tela i agulles de cap, comprades a Tiger per pocs euros.

El meu material inicial.

Les meues primeres comres fetes a Tiger, per tres o quatre euros.

I què hi ha del material sobre el qual treballar? La meua companya Raffaella va tenir una idea genial: descosir vestits vells i utilitzar-los per practicar. Així, no tinc temor d'equivocar-me i de fer malbé roba bona. I si el resultat no acaba de sortir bé, tampoc és tant important. L'important és llançar-se a la piscina i practicar. I aquesta fantàstica idea em dóna l'oportunitat de fer-ho.

Un sac de roba vella per reinventar.

Quins consells donaríeu a un sastre novell?

divendres, 1 d’abril del 2016

Aprenent de sastre

Mai havia pensat que m'hauria interessat per l'art (i ciència) de confeccionar vestits. Sempre havia considerat la moda, i per extensió els vestits, com una cosa frívola, secundària. I això s'ha reflectit en la meua forma de vestir, al menys fins que vaig començar a italianitzar-me. Però això és una altra història...

Tot va començar quan Raffaella em va fer veure la primera temporada del concurs de la BBC The Great British Sewing Bee. En aquest simpàtic programa, els concursants han de demostrar les seues habilitats confeccionant peces de roba en un temps limitat. En vaig quedar enamorat. Endemés, veure el procés de construcció d'un vestit va despertar la meua curiositat per com estan fets: les costures, els tipus de teixits emprats, el tall... Anar a comprar roba amb Raffaella va deixar de ser una cosa més o menys avorrida i es va convertir en una interessant recerca de camp.

Després de moltes hores de compres i de donar-li consell, he començat a entendre com cau la roba, quin és el defecte de les peces que no li van bé -dit de passada, el defecte està en la roba, no en el cos de ningú- i què caldria canviar perquè li anessin al dit. Reconec estils i per quin tipus de cos han estat tallats els vestits. I sé perfectament què li està bé i què no.

Un dia del gener passat, en una visita a la Promod de Rambla Catalunya, vaig començar a dibuixar vestits en un quadern menut que sempre porto damunt mentre ella es provava la roba. De vegades m'arriba la inspiració, en la forma d'un desig incontenible de posar per escrit una idea que em gira pel cap o de plasmar una imatge sobre paper. Quan arriba, sé que li haig de donar sortida. Us ha passat mai?

Un dels dibuixos fets a la Promod: conjunt de brusa i falda.
L'altre dibuix: modificació d'un vestit que havia vist a la botiga.

Va ser en aquest moment que vaig adonar-me que un nou interès estava naixent en mi. I vaig dir-me: "Veem on mos porta esta cosa". Em vaig deixar endur, sense prejudicis. Poquet a poquet he vist que dissenyar, tallar i cosir un vestit és un art, una forma d'expressió. I és també una ciència. M'he sorprès de la quantitat de geometria que hi ha en el traçat d'una peça de roba. Podríem dir que consisteix en la creació d'una forma tridimensional a partir de components flexibles en dos dimensions... Fabulós!

Potser aquesta passió acabarà en una dèria transitòria, però qui sap? Val la pena investigar. He encetat aquest bloc per documentar i compartir amb vosaltres el meu viatge de descobriment d'aquest món nou i fascinant. M'acompanyeu?

Quina és la vostra història? Com i per què vau començar a cosir?