diumenge, 21 de maig del 2017

Projecte 9: Funda de coixí Britten Nummer

Projecte núm. 9
Data de finalització: 15 maig 2017

Després d'haver passat més de dos mesos per fer uns pantalons, acabar un projecte en un parell de dies és una meravella! Una coixinera: un projecte senzill i ràpid. I econòmic, perquè utilitzo una tela de cotó d'Ikea.


Es tracta d'una coixinera per a un coixí viscoelàstic RÖLLEKA, també d'Ikea, que fa 33 cm de llarg i 50 cm d'ample. Com que cap de les coixineres que teníem anava bé, vaig decidir fer-ne una.

Material
Tela Britten Nummer dissenyada per Emma Jones per a Ikea el 2008. Costa 4,99 €/m i n'agafo mig metre ja que em cal una tira de 41 cm de llarg i 150 cm d'ample.

Altres: regle, llapis 6B, fil blanc, agulla, fil d'embastar, agulles de cap.

Tècniques
Embastat, punt endarrere, punt de vora, sobrefilat.

Instruccions
Sobre la tela que he comprat marco un rectangle de 41 cm x 150 cm amb el llapis. Els marges de costura dins d'aquest rectangle són de 1 cm.


Tallo el rectangle de tela.


A 5 cm d'un de cada costat curt del rectangle faig un doblec, i torno a doblegar cap endins. Queda una vora de 3 cm d'ample. Fixo amb agulles de cap.


Cuso la vora amb punt de vora (o invisible).


Després, faig dos doblecs a la tela, donant la forma de la coixinera: un a 61 cm d'un extrem (dret contra dret) i l'altre a 18 cm de l'altre extrem (envers contra envers).


Embasto la coixinera perquè no es mogue en cosir-la.


Després cuso amb punt endarrere al llarg dels dos costats llargs, doblego la vora cap endins i sobrefilo.


Només cal girar la coixinera del revés i ja la tenim acabada. Les mesures finals de la coixinera són 39 cm x 61 cm.



Valoració
La coixinera queda una mica ajustada. Hauria estat millor fer-la un parell de centímetres més d'ampla. A més, la solapa de dins és massa llarga i no ajuda a fer entrar o sortir el coixí. També hauria estat bé fer-la una mica més curta.



Miro les puntades que he fet i n'estic satisfet, sobretot del meu punt de vora. Quan les miro des de fora, els punts gairebé no es veuen.

Vist des de fora, el punt de vora quasi no es veu.
Però he de fer atenció. Quan ja pensava que havia acabat, he donat la volta al coixí i he vist que hi havia una part d'una vora que no estava ben cosida. He hagut de descosir aquella part i cosir-la de nou. Solució: comprovar-ho tot dos vegades.

dilluns, 15 de maig del 2017

Com fer networking?

Aquesta és una de les qüestions que es va tractar el 7 de maig en la sessió "Fotosíntesis: el alimento del artista" de les V Jornadas de Cómic i Autoedición de BCN KBOOM! La sessió tractava de com dedicar-se al còmic i poder-ne viure (molts dels consells valen també en el món de la moda). I entre les coses imprescindibles hi ha el networking, per donar-se a conèixer. A part del tant trillat repartiment de CVs i d'ensenyar el portafolis, aconsellaven ser actius. "Id a todos los encuentros, ferias, salones... Hablad con la gente". El consell de Marta Masana: "Sed sociables. Y si no lo sois... fingid que lo sois! Es vuestro trabajo" Genial, simplement genial.

dissabte, 13 de maig del 2017

Llibre: Profesión Moda, de Julia Yates i Donna Gustavsen

En la meua recerca d'una definició professional en el món de la creació de vestuari, acabo de llegir Profesión Moda. Guía de las 55 carreras profesionales con más futuro en el mundo de la moda, llibre escrit per Julia Yates i Donna Gustavsen i publicat en castellà per l'editorial GG.


El llibre està dividit en dos parts. La primera part dóna consells generals sobre la recerca de faena: com fer el CV, com fer el portafolis, consells per a l'entrevista, etc. Hi trobareu els consells típics, però també consells específics per a l'àmbit de la moda. Un dels més importants, ser creatiu en el disseny dels materials de recerca de feina si cerqueu una feina creativa.

La segona presenta 55 carreres del món de la moda. Hi ha una fitxa per a cada una que descriu en què consisteix, com accedir a la professió i amb quins estudis, i quines aptituds cal tenir. Vegem què diu de la professió de sastre. Per fer de sastre cal un ampli coneixement sobre teixits i tècniques de confecció. De fet, segons el llibre cal estudiar teixits i tèxtils; confecció (a mà i a màquina); tècniques aplicades a colls, mànigues i butxaques; tall; disseny assistit per ordinador; i tècniques de sastreria. Dos de les qualitats més importants que cal tenir són atenció al més mínim detall i una gran habilitat manual, per tal de crear peces de roba impecables. Si es tenen aquestes qualitats, la principal via d'accés a la professió és com aprenent des de la base. Després d'adquirir suficient experiència en la confecció dels vestits, el sastre podrà començar a ocupar-se de l'atenció al client, prenent-li les mesures i aconsellant-lo en la tria dels teixits i acabats. La clientela dels sastres és ben diversa, però comprèn tres tipus principals de clients:
  • Clients amb una posició econòmica que els permet de fer-se roba a mida amb regularitat.
  • Persones amb una morfologia peculiar que no s'adapta als estàndards de la indústria i que es veuen obligats a fer.se la roba a mida per vestir-se bé.
  • Gent que necessiten fer-se un vestit amb motiu d'una ocasió especial, com seria el cas dels nuvis i padrins per un casament.
Entre els clients del sastre n'hi ha que pot ser difícil de tractar, raó per la qual cal tenir bones habilitats interpersonals (assertivitat i capacitat de gestió de conflictes, diria jo).


M'agraden especialment els consells sobre com destacar sobre altres candidats. Per a algú que es vulgui dedicar a la sastreria, el llibre aconsella anar a trucar a la porta de sastres ja establerts amb el portafolis sota el braç. Noto amb interès que en moltes professions del món de la moda els contactes són essencials; és un aspecte a desenvolupar. Les autors també llisten alguns punts positius i negatius de cada professió, però crec que és una cosa molt subjectiva. Per exemple, diuen que la professió de sastre pot ser frustrant per a persones amb molta creativitat. Però jo crec que si no tens tota aquesta creativitat, pot resultar reconfortant.

Com a punt negatiu, els enllaços que dóna el llibre, i crec que la descripció de les carreres i del sector, estan centrades en el Regne Unit. Hauria estat bé afegir alguns recursos en castellà i/o espanyols en l'edició traduïda.

El llibre m'ha fet descobrir altres professions que m'agradarien dins del sector, a part de sastre i dissenyador de vestuari: dissenyador (de llenceria, amb marca pròpia, de barrets, de vestuari), conservador de tèxtils, dependent, escriptor de moda, professor/educador... I trobo els consells que dona molt útils i encertats.