dilluns, 31 de juliol del 2017

Pla B

És hora de passar al pla B.

El passat 12 de juliol es van publicar els resultats de l'adjudicació de places al CFGS en Vestuari a mida i d'espectacles. Després de tants de nervis, vaig obtenir una plaça. Però hi vaig haver de renunciar. En arribar el dia de la matrícula no tenia -no tinc encara- una feina per poder tornar a Barcelona el curs que ve. En tenia tantes ganes, però no puc arriscar-me a estar molt de temps sense treballar tal com estan les coses. Em cal canviar de pla.

El primer objectiu és trobar una feina a Barcelona, per poder-hi reprovar l'any que ve. Com tinc temps, en comptes d'enviar CVs a tort i a dret, el millor serà dedicar uns mesos a omplir buits de formació a través de cursos per Internet (Coursera, edX) que em permetin augmentar la probabilitat de ser seleccionat.

El segon objectiu és aprofitar aquest any per a seguir algun tipus de formació en costura i confecció i, si pot ser, obtenir algun títol, preferiblement oficial. Porto mesos llegint llibres, mirant vídeos a Youtube, fent projectes, visitant exposicions... Necessito alguna cosa més. En aquests moments, l'opció que em sembla més viable és inscriure'm com a estudiant lliure per a l'examen del CAP Métiers de la mode - vêtement flou (corresponent a un grau professional de grau mitjà) a França, on treballo.

Això em porta a plantejar-me la compra d'una màquina de cosir en termini de temps relativament breu, per aprendre a cosir a màquina i agafar pràctica amb un nombre suficient de projectes de costura. La tria, amb tants de models i marques no és fàcil. Però un parell de pàgines (aquí i aquí) m'han ajudat bastant i estic pràcticament decidit per una Singer Talent 3321, una màquina orientada a principiants, però amb suficient versatilitat i prestacions per poder-la utilitzar per projectes més avançats.

diumenge, 9 de juliol del 2017

Projecte 8: Pantaló amb davantal

Projecte núm. 8
Data de finalització: 1 d'abril de 2017

Vet aquí un pantaló amb davantal, fet seguint l'estil dels anys 1830. És la segona part del meu vestit tradicional provençal. Com per a la camisa, he necessitat més de dos mesos per acabar-lo, tot cosit a mà.

Els meus nous pantalons estil 1830.

Per assegurar-me de la correcció històrica del pantaló, vaig consultar el llibre de 1833 Manuel théorique et pratique du tailleur per M. Vandael, sastre al Palau Reial de França. Hi ha una versió traduïda al castellà de 1836, Manual teórico y práctico del sastre, però les lamines no van ser ben digitalitzades i són inutilitzables. També vaig donar una ullada al pantaló que em va deixar en préstec el grup folklòric provençal Lei Farandoulaire Sestian.

Patró del pantaló amb davantal segons el Manuel théorique et pratique du tailleur de M. Vandael, làmina 2, figura 4.

Material
He fet servir 1,50 m de teixit negre imitant la llana i que em va costar uns 20 €. Com que era el primer pantaló que feia, no tenia ganes d'arriscar amb el magnífic teixit de llana a 50 €/m que també vaig veure a la botiga. Per al folre i les butxaques, vaig fer servir el folre d'una jaqueta vella. I com a entretela de la cintura, vaig agafar l'entretela de la cintura d'un vell pantaló.

Tela per al pantaló comprada a Ribes & Casals.

Altres materials:
Fil negre, fil d'embastar, agulles, agulles de cap, regle de de 100 cm i de 60 cm, cinta mètrica, sabonet de sastre, paper d'embalar, llapis, tisores.

Tècniques de costura
Punt endarrere, sobrefilar, punt de trau, embastar, punt d'escapulari, cosir botons.

Instruccions
Segueixo les explicacions del Manuel théorique et pratique du tailleur per dibuixar el patró del pantaló sobre paper d'embalar.

Patró del camal anterior.

Doblego la tela, per la meitat i dibuixo el patró sobre la tela amb el sabó de sastre.

Uns quants llibres per què no es mogui el patró.

Amb fil d'embastar marco el contorn de les peces del pantaló i les retallo, deixant un marge de costura ampli (un parell de centímetres), per si cal rectificar en algun punt -efectivament, em caldrà fer rectificacions més tard-.

Els dos camals anteriors ja tallats.

Només hi havia un detall que no em quedava clar: com dibuixar la corba del darrera. M. Vandael diu (p. 81):
Aquesta corba ha de ser més pronunciada per les persones amb natges que sobresurten molt; en cas contrari, aquesta curvatura disminueix i esdevé quasi recta per als individus que tenen formes poc marcades.
Estic segur que deu tenir raó, però no és molt precís que diguem... Com que no sabia com fer, he dibuixat la peça de darrere més ampla del necessari per poder extreure després el teixit en excés. Per poder trobar la corba correcta, he hagut de provar-me els pantalons (prèviament embastats) diverses vegades.

Correccions consecutives al darrere del pantaló marcades amb fil d'embastar.

També m'ha calgut ampliar la part del genoll. M'agradava la idea d'uns pantalons ajustats, amb un estretament als genolls, i m'he assegurat que la mesura del genoll del patró es correspongués amb la del meu genoll. En què no he pensat? Que els bessons -bastant més gruixuts- hi havien de passar també! Sort que havia deixat un marge de costura suficientment generós.

L'estretament del genoll, ampliat per poder fer passar els bessons.

En emprovar-me els pantalons, veig que l'ajust és prou bo, excepte per unes arrugues a l'entrecuix. En alguna banda he llegit que era la moda en alguns períodes del segle XIX.

Gravat del llibre Fisiolojía del sastre, 1848, p. 76.

A mi no m'agradaven aquests plecs, per molt que fos una moda, i he modificat el tir per davant per fer desaparèixer les arrugues. Més tard m'adono que aquest canvi comporta també altres efectes: fa retrocedir l'entrecuix del pantaló, cosa que fa que els camals tinguin tendència a girar-se, i disminueix l'amplada de la peça del davantal.

Deixant una mica més de lloc...

Arribat en aquest punt, puc començar a cosir els pantalons. Començo cosint els camals de davant i darrera amb punt endarrere, així com les faldrigueres (les peces que portaran les butxaques i que queden per sota del davantal).

Els camals, ja cosits.

Tot seguit folro les faldrigueres.

Faldriguera folrada

Continuo amb les butxaques de vius. Començo per dibuixar un rectangle de l'amplada de la butxaca (1 cm d'amplada, amb dos vius de 0,50 cm). Marco amb fil d'embastar el contorn i la línia central corresponent a l'obertura.

Posició de la butxaca.

Tallo dues tiretes (els vius) d'una amplada igual al doble de l'amplada de la butxaca (2 cm). Les poso a cada costat de la línia de l'obertura i les cuso amb punt endarrere seguint la línia exterior de la butxaca (recordo que es troba a 0.5 cm de l'obertura).

Els vius, cosits a 0,5 cm de l'obertura de la butxaca.

Pel costat interior, amb unes tisores s'obre la butxaca seguint la línia de l'obertura, excepte a 0,5 cm dels extrems, on es fan dos tall esbiaixats per donar un petit triangle.

Obrint la butxaca.

Es giren els petits triangles cap endins i se subjecten amb alguns punts. Després es giren els vius cap endins i es cusen.

Els vius de la butxaca, des de l'interior.

De l'altre costat es veu així:

Els vius de la butxaca, des de l'exterior.

Podem afegir el sac de la butxaca: una peça rectangular plegada per la meitat.

El sac de la butxaca en posició.

Després de cosir la butxaca al pantaló pel plec central, desplego la butxaca i faig un tall en correspondència amb la posició de la butxaca.

Un tall a la posició de la butxaca.

Doblego les vores de l'obertura cap endins i cuso amb punt de vora.

L'obertura del folro cosida a l'obertura de la butxaca.

Per acabar la butxaca només quedar tancar la butxaca, cosint-ne les vores. Per fer-ho, doblego les vores cap endins i cuso a 0,5 cm de la vora. Per donar més solidesa al sac de la butxaca, sobrefilo les vores.

Butxaca acabada vista per dins.

La cintura està composta de dos peces amb entretela, una per al costat dret, i l'altra per al costat esquerre. Un dels extrems és esbiaixat perquè servirà per crear una fenedura al darrere. El Manuel du tailleur diu d'utilitzar canemàs com a entretela, però jo he fet servir l'entretela d'un vell pantaló.

Reciclant l'entretela d'un vell pantaló.

Plego les peces de la cintura de forma que el revers quedi cap enfora. Cuso els extrems de la cintura amb punt endarrere.

La cintura, del revés amb els extrems cosits.

I després li dono la volta i la cuso als pantalons.

La cintura ja cosida al pantaló.

Als costats de la fenedura del darrera, faig dues fileres de traus, una a cada costat, per passar un cordó que servirà per ajustar el pantaló. Repasso els traus amb punt de trau.

Un trau acabat. La posició dels altres es marca amb fil d'embastar.

En la fotografia següent podeu veure com queda al final.

Fenedura posterior, ben cordada.

A continuació m'ocupo del davantal, la peça anterior que serveix per cordar el pantaló. Hi cuso una cintura (sense entretela) i dos peces rectangulars als costats per donar-li una mica de rigidesa.

El davantal.

Cuso els botons i els traus corresponents.

Faldrigueres, butxaques, botons i traus.

Per acabar, faig la vora dels pantalons amb punt d'escapulari. I vet aquí el resultat de dos mesos i mig de treball.

Els pantalons acabats.


Valoració
Estic satisfet dels pantalons, encara que hi ha coses que es poden millorar. En primer lloc, he de trobar la manera de dibuixar un patró adaptat a la meva morfologia des del principi, en particular pel que fa al tir i al darrere. A més, he fet alguns errors en la confecció. He hagut de desfer i refer la cintura quan m'he adonat que era millor cosir el folre abans de la cintura. I en obrir la butxaca dreta, la primera que he fet, m'he passat en tallar els extrems.

Butxaca dreta; les tisores s'han passat de llarg.

D'altra banda, he utilitzat els pantalons per un espectacle de dansa amb el meu grup folklòric i han passat el test: eren còmodes i no m'han donat problemes de mobilitat en dansar. Tanmateix, els costats del davantal s'obrien, cosa que em caldrà corregir.