EADI Moda

Avui us deixo un post dedicat a l'escola EADI Moda, que no coneixia quan vaig fer la meua recerca sobre on es pot estudiar sastreria. Vaig descobrir l'escola fa unes setmanes, quan vaig visitar el Barcelona Ethical Fashion Fest (BEFF), i on l'Anna i l'Elisenda van fer-me'n una primera presentació. El seu model educatiu es basa en gran part en el treball pràctic de l'alumne al taller, seguint uns horaris escollits segons les pròpies possibilitats. Com que ho vaig trobar interessant, vaig acceptar la invitació que em van fer i vaig anar a visitar-los just abans de les vacances de Nadal.

L'Elisenda i l'Anna d'EADI Moda, a l'estand del BEFF.

EADI Moda es troba prop de l'IKEA de l'Hospitalet, a la Plaça d'Europa 122, en una zona de jardins i nous edificis. Amb metro i sortint des de l'estació de Diagonal vaig trigar només una mitja horeta a arribar-hi. Mentre esperava ser atès per la Gemma Rullo, directora de l'escola, diversos cartells de concursos de disseny i de l'empresa Work Experience Fashion van cridar la meva atenció. Als pocs minuts la Gemma va arribar i va portar-me a conèixer tots els racons de l'escola. Les seves instal·lacions són noves i espaioses, amb diversos tallers per a patronatge i confecció i cabines de prova. Disposen de maquines de cosir i sobrefiladores domèstiques i industrials, per permetre als alumnes la possibilitat d'aprendre a utilitzar ambdós tipus de màquines. Fins i tot  hi havia una zona on poder escalfar el dinar amb microones i poder menjar quan es fan jornades intensives.

Les modernes instal·lacions d'EADI Moda,
en una zona enjardinada i accessible a l'entrada de Barcelona.
Foto gentilesa d'EADI Moda.

Després, la Gemma va explicar-me amb detall —amb molt de detall— la metodologia educativa i els programes de disseny i de patronatge i confecció. La característica principal de l'ensenyament és la flexibilitat: flexibilitat en la disposició dels horaris i flexibilitat en el programa educatiu per adaptar-se a les necessitats de l'alumnat. A part de poder triar els horaris i el nombre d'hores (sempre que hi hagi places disponibles), cada programa educatiu contempla tres nivells d'aprofundiment, en funció de les pròpies possibilitats i objectius. La diferència entre els diferents nivells és el nombre d'hores de pràctiques i el nombre de peces realitzades. Per exemple, 5 peces completes de cada tipus per al programa de tècnic reduït, 10 peces per al programa de tècnic i 20 peces per al programa de tècnic superior.

El punt fort d'EADI Moda és l'ensenyament pràctic. La Gemma em comenta que tenen molts alumnes que venen d'estudis oficials de disseny, on es dóna més importància al disseny que a la confecció, per completar la seva formació. I em confirma una cosa que ja vaig sentir a les portes obertes de l'Institut Anna Gironella de Mundet: per poder dissenyar, convé saber primer fer patrons, i per fer patrons, ajuda saber com confeccionar la roba. El treball pràctic és individual, seguint unes fitxes ja preparades per preparar diferents models de cada tipus de peça de roba. Es comença treballant les faldilles, les peces que presenten menys complicació, i es va avançant amb peces de roba més complicades (pantalons, bruses i vestits, etc.). Els models de pràctica es fan amb glasseta. En acabar cada tema, l'alumne ha de fer una peça al seu gust amb teixit seleccionat per ell mateix. Tot el treball està supervisat per una professora, que s'ocupa com a màxim de 8-10 alumnes.

El treball al taller, ampli i lluminós. Foto gentilesa d'EADI Moda.

La Gemma m'ensenya les fitxes amb les instruccions per traçar els patrons i per al muntatge de la peça. També em fa veure uns dossiers que contenen mostres de confecció de diferents tipus de costures, acabats, cremalleres, botonadures... Es tracta de mostres en les que poder-se basar a l'hora de fer els treballs i que vaig trobar de gran utilitat.

Per acabar, em parla del programa de disseny. Aquest programa té més classes teòriques: d'història dels teixits, teoria del color, màrqueting... Hi ha també classes de dibuix tècnic, dibuix de figurins, tècniques per pintar, estampació... I en els temps que estem, no podien faltar les tecnologies de la informació: es pot aprendre a utilitzar programes d'il·lustració per ordinador i de disseny assistit per ordinador. Coneixements tots que després seran útils per dissenyar diferents tipus de col·leccions i acabar amb un bon dossier, una bona porta d'entrada a les empreses de moda.

Quan surto, a les 13 h, me'n vaig cap a Ikea a dinar. Estic content, l'escola m'ha donat una bona impressió i la flexibilitat d'horaris que ofereix podria donar-me la possibilitat real de combinar la meva feina amb els estudis de patronatge i confecció. Mentre menjo amb gust una flauta de pernil amb pa amb tomàquet i un pinxo de truita, llegeixo els programes dels estudis i començo a fer plans, ben ple d'il·lusions.

A la cerca d'uns texans més sostenibles

Llegeixo a Nature que uns científics de la Universitat de Califòrnia a Berkeley estan treballant en una manera més sostenible d'obtenir el tint blau dels texans (i suposo que d'altres teixits de color blau).

Texans. Autor: Tony Hisgett.
Foto descarregada de Wikimedia Commons, CC-BY-20.

Antigament, l'indi, el colorant blau utilitzat per teixir els texans, s'extreia de diverses plantes com l'anyil (Indigofera tinctoria), l'herba del pastell (Isatis tinctoria) o l'indi xinès (Polygonum tinctorium).

Indi xinès (Polygonum tinctorium), Jardí Botànic de Tsukuba. Autor: Kenlo Nasahara.
Foto descarregada de Wikimedia Commons, CC-BY-SA-4.0.

Actualment, la major part del tint es produeix de forma sintètica i el procés de tenyit de la roba és altament contaminant. D'una banda, en la producció de l'indi s'utilitzen productes tòxics com el formaldehid i el cianur d'hidrogen. De l'altra, el colorant és insoluble, per la qual cosa cal utilitzar altres reactius per fer-lo soluble (antigament s'utilitzava orina o zinc) i poder tenyir el teixit. No obstant les plantes de tractament (quan n'hi ha), una gran part d'aquests agents contaminants fan cap als rius de Xina, Índia, Nigèria, Bangladesh... No és d'estranyar l'interès per fer aquest procés menys contaminant.

Contaminació per indi.
Font: Ayatullah Hosne Asif (2017) Science Journal of Energy Engineering. CC-BY 4.0.

Els bioquímics que han fet aquest estudi s'han inspirat en un mecanisme biològic. Dins de les cèl·lules de les plantes, l'indoxil, el precursor inestable de l'indi, es combina amb una molècula de glucosa per formar l'indican, que és estable i soluble a l'aigua. Per reproduir aquest procés, els investigadors han extret el gen de l'enzim que produeix la unió entre indoxil i glucosa (glucosiltransferasa) i l'han implantat en bacteris d'Escherichia coli. Cultivant aquests bacteris genèticament modificats, han pogut biosintetitzar l'indican. Per tenyir els teixits amb l'indican, només cal aplicar un altre enzim que separa la molècula de glucosa (β-glucosidasa) i en contacte amb l'aire el tint es fixa a la roba.

És un procés enginyós, que elimina una gran part dels contaminants químics utilitzats tant en la producció com en la solubilització de l'indi. Però de moment es tracta només d'una prova i no té viabilitat econòmica. Podran els nostres científics desenvolupar un sistema de producció i tenyit amb indi viable econòmicament i ecològica? Seguiré informant.