Una mirada al passat: llibres de tall i confecció antics

Amb el post sobre el Curs de tall del sastre de París de 1874, he iniciat un nou projecte en aquest bloc: una llista de llibres de sastreria i tall i confecció antics, comentats i amb enllaços a les pàgines d'on es poden descarregar (gratis i legalment). És un projecte que em ballava pel cap des de fa temps a causa del meu interès per la història de la moda i la reconstitució de vestuari. De fet, ja havia fet un primer intent aquí. Però des de llavors he anat recollint altres manuals de sastreria i llibres relacionats (com algun de modisteria i de costura) des del segle XVI fins al segle XX en castellà, anglès i francès.

Tinc una selecció bastant àmplia de llibre del segle XIX, i en particular dels anys 1830, pel meu interès en els vestits d'aquesta època. Però poquet a poquet aniré completant la llista i afegint posts dedicats a cada llibre. Aquí teniu una llista dels llibres, en el seu estat actual.

(Si teniu notícies d'altres llibres que no estan a la llista, us agrairé que em deixeu un comentari, per poder incorporar-los-hi.)

Segle XVI

• 1580: Libro de geometria, practica y traça: el qual trata de lo tocante al officio de sastre para saber pedir el paño, seda o otra tela que sera menester para mucho genero de vestidos, assi de hombres, como de mugeres: y para saber como se han de cortar los tales vestidos, con otros muchos secretos y curiosidades, tocantes á este arte. Per Juan de Alcega. Guillermo Drouy. Madrid.

És el llibre de patronatge més antic que es conserva.

Descàrrega: BNE (1580, falten algunes pàgines a l'inici), BNE (1589). 

Patró de capa del llibre de Juan de Alcega de 1580.

Segle XVII

• 1618: Geometria y traça perteneciente al oficio de sastres. Per Francisco de la Rocha Burguen. Pedro Patricio Mey. València.

Descàrrega: BNE, BnF.

• 1640: Geometria y trazas pertenecientes al oficio de sastres. Per Martin de Anduxar. Imprenta del Reyno. Madrid.

Descàrrega: MDC.

Segle XVIII

• 1720: Geometria y trazas pertenecientes al oficio de sastres donde se contiene el modo y orden de cortar todo genero de vestidos españoles, y algunos Estrangeros, sacandolos de cualquier ancharia de tela, por la Vara de Aragon y explicada esta con todas las de estos Reynos, y las medidas que usan en otras Provincias estrangeras. Per Juan Albayzeta. Francisco Revilla. Zaragoza.

Descàrrega: UCM.

• 1761: Art du tailleur, contenant le tailleur d'hommes; les culottes de peau; le tailleur de corps de femmes & enfants: la couturiere; et la marchande de modes. Per François-Alexandre-Pierre de Garsault. Saillant & Nyon, Desaint. París.

Descàrrega: BnF.

• 1799: The tailor's complete guide or, A comprehensive analysis of beauty and elegance in dress. Allen and West. Londres.

Descàrrega: BRBL.

Patrons de The tailor's complete guide.

Segle XIX

• 1828: L'art du tailleur, ou application de la géométrie à la coupe de l'habillement. Per M. Compaing. Dondey-Dupré. París.

Descàrrega: BnF.

• 1831: The improved tailor's aera, containing a correct and practical plan for measuring and cutting to fit, by obtaining a knowledge of teh shape and position of the human figure, including regimentals, ladies' riding habits and pelisses. 2a edició. Per John Jackson. Londres.

Descàrrega: GB.

Portada de The improved tailor's aera.

• 1833: Manuel théorique et pratique du tailleur, ou traité complet et simplifié de cet art; contenant la manière de tracer, couper et confectionner les vêtements. Per M. Vandael. Librairie encyclopédique de Roret. París.

Descàrrega: BnF.

• 1834: Traité encyclopédique de l'art du tailleur. Per F.-A. Barde. Imprimérie d'Hippolyte Tilliard. París.

Descàrrega: BnF.

• 1836: Arte de sastrería ó método práctico para aprender a cortar con facilidad. Per Magin Pers y Ramona. Impremta de J. Verdaguer. Barcelona.

Descàrrega: HT, GB.

• 1836: Manual teórico y práctico del sastre, ó tratado completo y simplificado de este arte, que contiene el modo de trazar, cortar y hacer toda clase de vestidos. Per M. Vandael, traducció de D. José Tamaron. Imprenta de los Hijos de Dª Catalina Piñuela. Madrid.

Traducció del Manuel théorique et pratique du tailleur de 1833.

Descàrrega: HT, GB (les làmines no s'han digitalitzat correctament).

• 1837: Manuel du tailleur. Per G.-H. Dartmann. Hautecoeur, libraire. París.

Descàrrega: BnF (sense làmines).

• 1839: The tailor's philosophy, or science complete in the art of cutting. Per William Edward Walker. Longman & Co. Londres.

Descàrrega: BL.

• 1848: A practical guide for the tailor's cutting-room; being a treatise on measuring and cutting clothing in all styles, and for every period of life from childhood to old age. Per Joseph Couts. Blackie & son. Glasgow.

Descàrrega: HT, GB.

• 1849: The tailor's scientific guide; being a mathematical principle for balancing, drafting, and cutting pantaloons. Per A. S. De Lany. Nova York.

Descàrrega: HT.

• 1866: Manual; or true guide to practical cutting. Per William Glencross. Nova York.

Descàrrega: HT.

• 1871: H. Matheson's scientific and practical guide for the tailor's cutting department. Per H. Matheson. Nova York.

Descàrrega: HT.

• 1873: A scientific guide to practical cutting. Per William Glencross. Nova York.

Descàrrega: HT.

• 1873: Leçons de couture, crochet, tricot, frivolité, guipure sur filet, passementerie et tapisserie. Per Emmeline Raymond. Librairie de Firmin Didot Frères, Fils et Cie. París.

Descàrrega: GB.

Extracte de Leçons de couture, crochet, tricot, frivolité, guipure sur filet, passementerie et tapisserie.

• 1874: Cours de coupe du tailleur de Paris ou art d'apprendre à couper et confectionner les habits d'après le système actuel de mesurage. Per François Lavedèze. París.

Un manual detallat sobre com traçar els patrons d'un gran nombre de peces de roba d'home, i especialment uniformes civils, militars i eclesiàstics en ús a França al 1874. També hi ha el vestit d'amazona i vestits per xiquets.

Descàrrega: BnF.

• 1874: Crawford's system on science and art of garment cutting. Per William T. Crawford. Providence (?).

Descàrrega: IA.

• 1895: The "Keystone" jacket and dress cutter. Per Charles Hecklinger. The Herald of Fashion Co., Nova York.

Descàrrega: IA.

• 1896: El corte parisien sistema especial Martí. Arte de cortar, confeccionar y adornar toda clase de prendas de ropa de vestir. Per Carmen Martí de Missé. Tipografía de Ignacio Xalapeira. Barcelona.

L'escola creada per Carmen Martí encara existeix.

Descàrrega: BDH.

• 1898: El corte parisien sistema especial Martí. Arte de cortar, confeccionar y adornar toda clase de prendas de ropa de vestir. 2a ed. Per Carmen Martí de Missé. Tipografía de Ignacio Xalapeira. Barcelona.

Descàrrega: BDH.

Segle XX

• 1904: Método especial de corte: para los colegios de las Hermanas Carmelitas de la Caridad. Per les Germanes Carmelites de la Caritat. Imprenta y Librería de Montserrat, de Herederos de J. Roca y Bros. Barcelona.

Descàrrega: CDMDB.

• 1907: Ars sarcinato. Tratado enciclopédico de sastrería. Per José Guitart Besangé. Sociedad Anónima Indústrias Gráficas-Seix & Barral Herms. Barcelona.

Descàrrega: BDH.

• 1907-1910?: Método profesional de corte y confección parisién, Sistema Virgili. Per Enriqueta Virgili del Mas. Imprenta de la Casa Provincial de la Caridad, Barcelona.

Descàrrega: BDH.

Abreviacions
BDH: Biblioteca digital Hispánica
BL: British Library
BNE: Biblioteca Nacional de España
BnF: Bibliothèque nationale de France
BRBL: Beinecke Rare Book & Manuscript Library (Yale University)
GB: Google Books
HT: HathiTrust Digital Library
IA: Internet Archive
MDC: Memòria Digital de Catalunya
UCM: Universidad Complutense de Madrid

Darrera actualització: 30/03/2020

"Cours de coupe du tailleur de Paris" per F. Lavedèze

Aquest llibre va ser escrit als anys 1870 per François Lavedèze, sastre i propietari de les revistes Musée des tailleurs illustré i Tailleur de Paris. El títol complet d'aquest llibre és Cours de coupe du tailleur de Paris ou Art d'apprendre à couper et confectionner les habits d'après le système actuel de mesurage, que en català vindria a ser Curs de tall del sastre de París o Art d'aprendre a tallar i confeccionar els hàbits segons el sistema de mesura actual. La versió que es pot descarregar d'Internet, digitalitzada per la Biblioteca Nacional Francesa (BNF), correspon a la 4a edició, de 1874.

Portada del llibre. Digitalitzat per la BNF.

Sembla com si el llibre fos el resultat de la fusió de diversos fascicles, ja que en alguns punts es perd la continuïtat entre text i figures. Però grosso modo es pot dir que el llibre està dividit en dos parts. La primera està dedicada a ensenyar el patronatge i confecció dels tres tipus principals de peces de vestir d'home: jaquetes i abrics, armilles i pantalons. (Prengueu nota que en aquells temps les camises es consideraven roba interior.) A la primera part, les tres seccions dedicades al patronatge comencen de manera semblant, explicant quines mesures cal prendre per fer aquell tipus de patró i com prendre-les. F. Ladevèze també presenta taules de talles per als homes de la seva època. Després explica en detall com traçar el patró de diverses peces bàsiques. I acaba amb instruccions resumides per a traçar patrons de diverses variants de peces (diferents talles, models i conformacions).

No obstant el caràcter repetitiu de les explicacions -o potser justament per això-, si es segueixen amb atenció les instruccions s'acaba per comprendre com traçar els patrons. Encara que no sempre queda clar d'on surten els números que fa servir. És una mania que tenen els manuals de sastreria antics: et diuen que per fer una peça que s'ajusti bé cal prendre una gran quantitat de mesures de contorns i longituds, però quan expliquen com dibuixar el patró en fan servir només una petita part.

Encara que el títol del llibre indiqui que es tracta d'un manual de tall i confecció, es tracta principalment d'un manual de tall (patronatge) adreçat a sastres ja experimentats. Els detalls que dona sobre la confecció es limiten bàsicament en gran part a la descripció minuciosa del procés de muntatge de l'hàbit a la francesa. Pel que fa als pantalons, només explica com se'ls ha de donar forma amb la planxa. Tanmateix, les explicacions són difícils de seguir amb una descripció purament verbal i a causa de les diferències lingüístiques respecte al francès modern. A més, només menciona una vegada que cal deixar marges de costura, però no diu ni on ni quant.

Figura 60 del llibre: patró dels davants d'un pantaló.
Noteu que hi ha dos davants diferents, un amb l'entrecuix més espaiós.

Com a punt curiós, notareu que quan F. Lavedèze traça el patró dels pantalons fa dos patrons diferents del davant, un per al côté faible (costat feble) i un per al côté fort (costat fort). Probablement us preguntareu quin és el costat feble i quin el fort, ja que l'autor ho dona per suposat. Jo també m'ho hauria preguntat, si no fos perquè ja havia trobat la resposta en un manual de sastreria encara més antic. És una qüestió d'anatomia: encara que el cos dels homes és (raonablement) simètric, en posar-nos els pantalons els testicles i el penis tendeixen a quedar cap a un costat (el côté fort de què parla el senyor Lavedèze) -i de fet, un dels testicles sol ser més gran que l'altre-. Així, per evitar opressions incòmodes, es donava una mica més d'espai a l'entrecuix del costat on anaven a parar els òrgans sexuals del client, operació especialment important quan els pantalons eren ben ajustats o collants. (Us pensàveu que això dels collants era una cosa d'ara? Jo també :-P )

La segona part està dedicada a la descripció i presentació dels patrons de diferents tipus d'uniformes civils, militars i eclesiàstics en ús en l'any 1874. Les descripcions dels uniformes són ben detallades i reprodueixen els textos legals que els reglaven, un afegit de gran valor, ja que si a l'època no devia ser fàcil tenir-hi accès, tampoc ho és avui en dia.

Figurins de diferents uniformes: d'esquerra a dreta, uniformes de prefecte (1), alcalde (2), comissari de policia (3) i inspectors generals de ponts i calçades (4) i de mines (5).

Vista la gran diversitat de patrons que proposa i la diversitat d'uniformes descrits, aquest llibre és una bona font d'informació per fer reconstitucions històriques de vestits d'homes, vestits de xiquets i, fins i tot, d'algun vestit per a dona (vestit per muntar a cavall o d'amazona). O per si en voleu treure inspiració per dissenyar roba amb un aire vintage -o més bé gran reserva-.

Rebel·lió a la moda

Fa uns mesos vaig comprar el Manual anticapitalista de la moda de Tansy E. Hoskins, un d'aquells llibres que t'atrauen tan irresistiblement que has d'acabar comprant-los. El vaig trobar a la llibreria Laie al gener. El vaig agafar: a la portada, Marx contra Lagerfeld. El vaig fullejar... "Sembla interessant, però no puc gastar molt ara mateix" - vaig pensar. I el vaig deixar per continuar voltant per la llibreria. Volta que em va conduir de nou a fullejar el llibre i mirar-me'l bé.

El títol en versió original és Stitched Up: The Anti-Capitalist Book of Fashion, publicat en 2014. L'edició castellana que tinc a les mans és del 2017 i està publicada per l'editorial basca Txalaparta. Segons la solapa interna, Tansy E. Hoskins és una periodista i analista política que escriu per a The Guardian i també surt a la televisió anglesa. El llibre va guanyar el premi ICA Bookshop al millor llibre de 2014 i el premi Book & Roses a la publicació més radical. Bones credencials... "L'agafo? No l'agafo?" Una mirada ràpida a l'índex m'acaba de convèncer. Deu dies després ja he acabat de llegir-lo.

El llibre analitza en detall els problemes de la indústria de la moda -perquè és una indústria, i ben contaminant-, així com les possibilitats de canvi. Quins són els problemes de la moda? El consumisme, la promoció d'un consumisme desmesurat (una vegada passada la moda la roba ja no val, i de totes maneres la seva baixa qualitat fa que no duri molt més), la col·lusió dels mitjans de comunicació de la moda i dels productors de moda (control a través dels anuncis), l'explotació laboral, la insostenibilitat, la imposició d'una certa imatge ideal de bellesa, el racisme...

La descripció que fa del món de la moda és una pintura gòtica, plena d'ombres i sang, amb nombrosos episodis cruents. Són tots greus problemes, sovint amagats pel glamur del món de la moda. Veiem la bellesa, l'elegància, però no el cost ambiental i humà de la roba. I els set primers capítols apunten els focus sobre tots els costos i abusos d'aquesta indústria.

Tanmateix, els tres darrers capítols dedicats a l'anàlisi de les solucions són decebedors, descoratjadors fins i tot. De les solucions presentades, cap sembla ser prou bona per a l'autora. I el darrer capítol aporta la visió d'un món utòpic, impossible d'aconseguir en la meua opinió, un somni irreal. Em sento com l'ase escèptic de la Rebel·lió dels animals d'Orwell.

El llibre és una fantàstica denúncia dels problemes del món de la moda. Però és decebedor en la seva proposta de solucions. Sense propostes factibles de canvi, difícilment les coses canviaran prou ràpid.

Llàstima, tenia tantes esperances en aquest llibre.

Vestits de matrimoni per a tots els gustos a la BBFW2019

No cal dir que el dia del casament és un dia especial, el dia més feliç per a alguns. És un dia que et canvia la vida, això està clar, i que requereix mil i un preparatius. Entre aquests, un dels més importants és la tria del vestit, d'un vestit que representi la personalitat dels nuvis i que reflecteixi la importància que es dóna a la unió. I a la fira professional de la Barcelona Bridal Fashion Week (BBFW) hi havia vestits per a tots els gustos, vestits que invitaven a conquerir l'inesperat.



És per a les núvies per qui hi havia més oferta i diversitat de vestits, des dels vestits propis d'una reina a d'altres més senzills, des dels més modestos als més atrevits, de tota classe n'hi havia. L'estand de Justin Alexander, un dels més grans de la fira, és un dels que més opcions donava. Fileres i fileres de vestits blancs penjats un al costat de l'altre amb tuls, transparències, brodats, puntes... Però amb tantes opcions juntes és difícil fer-se una idea de la tota varietat.

Alguns vestits de Justin Alexander.

En passejar-se per la fira i perdre's entre tots aquells corredors i estands, comencen a aparèixer les particularitats. Just davant l'estand de Justin Alexander, hi ha el de Jesús Peiró, una casa de Barcelona amb 30 anys d'història que presenta vestits més elegants. En un altre cantó d'aquest encreuament estratègic hi ha Cymbeline de París. Hi trobo aquest vestit de cintura alta, estil imperi, com aquells que s'usaven a França després de la Revolució Francesa (vegeu un vestit blanc de l'emperadriu Josefina en aquest post). Com a particularitat, el vestit està decorat amb plomes al voltant de la cintura i a la faldilla.

Vestit de Cymbeline, per fer de Josefina per un dia.

No molt lluny d'allí hi ha l'estand de Pour un oui, marca també de Cymbeline. M'encanten els vestits d'aquesta marca, de línies impecables i amb un estil inconfusiblement francès.

Estand de Pour un oui.

De Pour un oui em fixo en dos models amb faldilla curta, més apropiats per a un casament civil que a l'església, per a núvies més enjogassades. Un d'ells em fa pensar en el vestit que portava Marilyn Monroe en la seva imatge icònica. Però la tela d'aquest teixit sembla suficientment pesant perquè el vent no jugui una mala passada.

Model Génie, de Pour un oui.

A les marques de casa tampoc no els manca l'originalitat. Mireu sinó aquest vestit amb un punt de transgressió de Tot-Hom, del carrer Balmes de Barcelona: tres nivells de volants, una espècie de mantellina amb grans pompons i, als peus, espardenyes d'esport negres.

La casa Oh que luna! de Madrid no es queda enrere. El seu estand evoca l'ambient nocturn sota la llum de la lluna. Un ambient nocturn, que com als poetes, els porta la inspiració per crear dissenys originals, com els dos següents. El primer, asimètric, deixa al descobert el braç esquerre. Amb un retorçament del teixit crea un doble efecte: crear la forma per a l'espatlla i un nus sobre el pit esquerre que recorda una flor. L'altre sembla de disseny més senzill, però els volants que ondulen pels costats li donen un fluïdesa amb reminiscències marines i sirèniques.

Inspiració sota el clar de lluna.

Un altre disseny interessant d'aquesta casa és el d'un vestit ple de serrells. La foto no em surt bé i accedeixen a enviar-me'n una per publicar-la al blog (amb el bonus afegit d'un segon vestit similar). Tenen alguna cosa que m'intriga, quelcom de familiar que no sé identificar d'entrada. Sí, em fan pensar en els mantons de Manila, amb els seus serrells i motius vegetals. Però acabo recordant aquelles postals dels anys 1970 de Madrid amb què jugava de menut on hi havia una parella amb els vestits típics. És això, aquests vestits em recorden el vestit de chulapa madrilenya. Són per lluir amb les mans a la cintura i traient pit. Però amb un aire més bohemi i modern, actualitzant les tradicions.

Vestits de núvia per l'autèntica chulapa de los Madriles. Foto cortesia de Oh que luna!

I qui vulgui quelcom d'original pot optar també per afegir una mica de color que trenqui la monotonia del blanc. Diverses marques es van decidir pels brodats florals, com en aquest vestit d'Andree Salon, de Romania.

Motius vegetals i colors.

La tria no seria completa sense els models més atrevits, com aquests d'Igne Iplik Moda de Turquia. Són vestits sensuals. Cobreixen les zones crítiques, però ressalten totes les corbes. Alguns són més barrocs, d'altres més elegants.

Vestits atrevits des de Turquia.

I altres et fan sentir una actriu de cinema, amb grans cues i pedreria, per brillar sota els focus.

Per refulgir en un dia tan especial.

Una actriu? I per què no una princesa o una reina? Els vestits de Sima Couture, amb grans cues, mirinyacs i luxosos acabats, dóna l'oportunitat de complir aquest somni (no em pregunteu per quin preu, que no el sé).

Princesa, reina o emperadriu?

Aquesta és una petita tria dels centenars de vestits que hi havia a la fira professional. Hi ha tantes opcions com núvies. I algunes cases donen la possibilitat de personalitzar el vestit triat. Les combinacions possibles inacabables. Què portarà l'any que ve?

Barcelona Bridal Fashion Week 2019: fira professional de moda

Què és una fira professional? I què s'hi fa? Aquest dissabte per la tarda vaig visitar una fira professional de moda per primera vegada, la Barcelona Bridal Fashion Week (BBFW). La visita no estava preparada -vaig aconseguir una invitació tot just divendres-, però hi vaig aprendre algunes coses.

Quan un va a una fira o un congrés, és millor anar-hi amb els deures al dia: saber a qui anar a veure, amb qui parlar, quins esdeveniments seguir... Una fira de moda és un lloc on es va a fer negocis i una gran part del glamur és substituït per la lògica econòmica. Sí, importa la qualitat dels teixits i la bellesa del disseny, però també el preu, les condicions de venda i el temps d'entrega. Per exemple, "compra cinc vestits i te'n regalem un". O "paga la meitat ara i l'altra meitat a la recepció de la comanda". O encara, "temps d'entrega de 10-12 setmanes, despeses d'enviament a càrrec del comprador".

Models al costat del passatge a l'entrada del Palau 2 de la Fira de Barcelona,
aparentment avorrides en aquestes hores de poc tràfec.

En una fira professional tot està al servei del negoci. En lloc d'hostesses, hi havia models que portaven algun dels vestits com a reclam. Sovint les models es provaven altres vestits a petició de la clientela o hi havia minidesfilades a hores convingudes per mostrar la col·lecció. I en gairebé tots els estands hi havia petites taules on asseure's a negociar, de vegades amb una copa de cava al costat.

Taules preparades per fer negocis.
Estand de l'Atelier Zolotas de Grècia, presentant The Hellenic Hippie Collection.

En la major part dels casos, els i les comercials als estands esperaven que hi entrés algú. Altres tenien una estratègia més activa. A l'estand de Catarina Kordas, una casa polonesa, invitaven a passar donant una bosseta amb el catàleg de models i les condicions comercials. "Welcome" - amb un moviment de braç acollidor. En un altre lloc, un comercial d'una casa ucraïnesa, se'm va acostar i em va dir: "We have the best quality at the lowest price".

L'estand que semblava tenir un major moviment era el de la casa nord-americana Justin Alexander, que representava les marques Justin Alexander, Justin Alexander Signature, Lillian West, Sincerity i Sweetheart, cadascuna amb una personalitat pròpia. No puc dir quina és la raó del l'èxit d'aquesta casa, si és perquè porten tantes marques, o pel preu, o per la petita barra on s'oferien begudes i coses per picar. Si hagués anat preparat, hauria pogut fer les preguntes adequades. La pròxima vegada serà. Però allò que puc dir és que tenien una gran diversitat de models. I que, si bé les etiquetes (i la pàgina web) indicaven el tipus de teixit de què està fet cada vestit (tul, mikado, crepè...), el material no hi apareixia. Calia endevinar-ho al tacte o demanar-ho al comercial.

Estand de Justin Alexander,
un dels més grans i atrafegats.

En resum, la BBFW és un esdeveniment internacional. Hi participen marques d'arreu del món: espanyoles, és clar, però també moltes d'italianes -se sentia parlar italià contínuament pels corredors- i d'altres de nord-americanes, franceses, angleses, romaneses... Vaig tenir sort de poder visitar la fira professional, de veure la rebotiga del món de la moda, allí on es fan els tractes, on es compren i es venen les novetats per a la pròxima temporada, un part molt desconeguda del món de la moda.

I si us interessen els dissenys que hi vaig veure, llegiu el meu pròxim post (disponible aquí).