dimecres, 29 d’abril del 2020

Star Trek Costumes, hauràs d'esperar

Sóc un fan de Star Trek. No un fanàtic, només un fan. Des de que feien els episodis de La Nova Generació (TNG, The New Generation) al Canal 33, ja fa anys. M'agrada pels valors que defensa d'exploració i recerca científica, d'igualtat, de respecte a la diversitat, de progrés, de respecte per l'ambient i de totes les formes de vida. I per la visió positiva del futur. I m'agrada perquè et fa qüestionar les teues creences, pels dilemes ètics i morals que s'hi plantegen.

Quan estudiava a la UPC, vaig poder aprofitar el magnífic fons de ciència ficció de la Biblioteca Gabriel Ferraté i veure totes les pel·lícules que s'havien fet i totes les temporades de TNG. Per millorar la meua comprensió de diferents llengües, m'ho mirava en la versió original en anglès i en visionats posteriors en versió doblada a l'italià i al francès. (Veu en off: "I dius que no ets fanàtic?")

Leonard Nimoy (Mr. Spock) i William Shatner (Capità James T. Kirk), protagonistes principals de Star Trek: The Original Series. Font: Pixabay.

Fa poc, quan ja m'havia agafat la dèria del disseny i confecció de vestuari, vaig començar a veure els capitols d'Enterprise, Voyager i de la sèrie original (TOS, The Original Series) gràcies a l'arribada de Netflix. I em vaig començar a fixar en el vestuari, en la immensa creativitat desplegada pels dissenyadors en idear el vestuari de nombroses espècies alienes. Poc després he vist també Discovery (amb aquells flamants uniformes blaus amb passamaneria metàl·lica de color or, argent i coure) i ara Picard.

O sigui que no es estrany que quan fa uns dies vaig descobrir que hi havia un llibre sobre el vestuari de Star Trek, Star Trek Costumes, vaig saber quin llibre volia per Sant Jordi. Sembla fantàstic. El llibre està dedicat principalment al vestuari de les sèries TOS i TNG, amb petites seccions dedicades a Voyager, Enterprise, Deep Space 9 i les dues primeres pel·lícules de la línia temporal Kelvin dirigides per J. J. Abrams. I no hi ha només els uniformes de la flota estel·lar, sinó també dels altres personatges.  Sí, és cert, és del 2015 i el vestuari de les últimes sèries Discovery i Picard no hi són. Però tot i així... El podeu fullejar en el vídeo següent.



Li vaig dir a la meua companya que havia trobat el llibre per Sant Jordi...

"Quaranta euros per un llibre de Star Trek?! No way! Si encara fos pel llibre de moda que t'agradava, que té un valor cultural, potser m'ho pensaria. Però per Star Trek..."

I això que també a ella li agrada Star Trek... I que la versió de més recent de 2016 costa més, uns 50 €. Però bé, també a mi em costa gastar més de 30 € en un llibre, sobretot quan els diners van escassos.

El llibre de moda de què parla és el nou llibre Moda. Historia y estilos, de l'editorial DK i que costa quasi 30 €. Li tinc la vista posada des d'abans de Nadal, quan el vaig descobrir a La Casa del Llibre. L'he fullejat i sí, m'agrada. Fa un repàs aprofundit de la història del vestit durant 3000 anys, mostrant la seua evolució i diversitat, així com alguns detalls. Però ara estic en mode Star Trek, què hi farem?

Vaig intentar defensar el valor cultural de Star Trek, per la seua influència en la societat actual i fins i tot sobre la ciència i la tecnologia. Li vaig mencionar la sèrie de cursos de la Smithsonian Institution que tracta justament d'això.

Però no va colar.

Si les vostres possibilitats econòmiques són millors que les meues i us interessa algun dels llibres mencionats, aquí sota hi ha un parell d'enllaços (afiliats) on els podeu comprar. Jo, de moment, m'hauré d'acontentar amb la llista de reproducció que m'he preparat a Youtube i amb anar estalviant.

dilluns, 27 d’abril del 2020

Idees per al confinament: creeu un negoci.

En aquests dies hi ha temps per pensar, per pensar en el futur que vindrà després del confinament. Una cosa està clara: la situació econòmica no serà per tirar flors. D'altra banda, la crisi del coronavirus està accelerant el procés de desglobalització que s'està duent a terme des de fa uns anys. Això podria ajudar a retornar part del treball de confecció que es fa en altres països. A més, ara mateix els processos productius del món de la moda estan completament destarotats. En especial, el model del "Just in time", pel qual la roba es dissenyava i produïa en cicles de temps curtíssims, sembla aturat (si no és per produir mascaretes i altra vestimenta mèdica).

Possibles oportunitats... Punts negatius de segur... I una gran incertesa... Si sempre va bé tenir uns ingressos extres, en aquest moment són indispensables per poder afrontar el futur (i el present) amb garanties. I com que muntar un negoci o una font d'ingressos passiva porta un cert temps, com més aviat es faci millor.

Aquí us deixo algunes idees per si us interessa muntar un negoci (en paral·lel) o monetitzar un blog.

Crear un negoci en paral·lel
Segons Chris Guillebeau, autor del llibre Side hustle (disponible en castellà), un dels principals avantatges de tenir un negoci a banda de la nostra feina habitual és tenir més seguretat econòmica i confiança en les vostres pròpies habilitats. El fet de tenir altres ingressos dona més llibertat per decidir si continuar amb una feina que no ens satisfà i ens protegeix contra els esdeveniments inesperats, com quedar-se sense feina a causa d'una pandèmia, o que s'avariï el cotxe, o haver de fer front a despeses per tractar una malaltia greu.

En el llibre Side Hustle, Guillebeau us porta de la mà, passet a passet en la creació d'un negoci alternatiu (side business o side hustle com en diuen en anglès), començant per com triar la idea de negoci--bàsicament, la idea què us apassione més, que us costi menys de posar en marxa, que sigui més original i que sigui més rentable.

El secret per trobar idees per a un negoci paral·lel és la observació de les necessitats que té la gent. I proposar-hi solucions amb allò que ja sabeu i els recursos que teniu. I com menys recursos hi invertiu millor. No es tracta d'aprendre moltes coses ni de fer grans inversions, sinó -ho repeteixo- d'aprofitar allò que ja teniu i sabeu.

I una crisi és un moment on és especialment important aguditzar l'enginy per poder sortir endavant. Hi ha qui ja ho ha fet posant-se a vendre mascaretes de tela. Moltes botigues i restaurants han creat un servei de venda en línia per poder continuar, encara que sigui mínimament, amb el negoci. Algunes empreses ofereixen enviaments de materials didàctics i jocs per poder entretenir els petits. El bo de les idees és que no s'acaben mai. Segur que vosaltres teniu la vostra.

Guillebeau també ha creat la pàgina web Side Hustle School (en anglès) on comparteix recursos útils per crear un negoci paral·lel. En especial, hi podreu trobar el seu podcast diari, de menys de 15 minuts, pensat especialment per a gent ocupada i amb poc temps. Per poder-ne treure el major rendiment. Porto escoltant-lo unes quantes setmanes i és un recurs realment inspirador. Les històries i exemples que explica al principi són en la major part els mateixos del llibre. Però a mesura que avança (a data d'avui 24 d'abril de 2020 hi ha 1210 episodis), el contingut és més fresc, amb nous exemples i respostes a les preguntes dels oients.

Un dels exemples que posa és el d'Alison Zaccone, una bloguera de Nova York, caçadora de gangues i ofertes, especialista en anar a la moda no obstant les dificultats econòmiques. Com s'ho fa per guanyar uns diners extra? Compartint les seues troballes en el seu blog NYC Recessionista. Potser Nova York no queda al costat per anar a aprofitar les ofertes que aconsella, però és una idea. Amb la que ens ha caigut a sobre, de ben segur que molta gent necessitarà consells sobre on comprar bé de preu. Sabeu on comprar roba de qualitat a bon preu? Quin dia del mes convé anar a Humana? Com aprofitar al màxim les rebaixes? Com modificar roba usada per fer-la semblar nova? Potser també teniu un nínxol a la blogosfera en català...

Crear un negoci
Si allò que us interessa és dedicar-vos a temps complet a un negoci artesanal, us pot ser útil el llibre Cómo crear y gestionar tu proyecto craft: guía de negocios para makers y artesanos, de Mònica Rodríguez Limia. El llibre el vaig llegir farà un parell d'anys (era al taulell de les novetats de la biblioteca) i us en parlo de memòria, però em va deixar una bona impressió.

És un llibre clar i senzill, però a la vegada bastant complet, sobre allò que cal tenir en compte a l'hora de plantejar-vos de guanyar-vos la vida amb el vostre treball manual. Se'm va quedar especialment gravat a la memòria el procés per decidir quant heu de cobrar pels vostres productes i com funciona la venda a comissió en botigues.

També us aconsello de consultar els recursos de Barcelona Activa per a emprenedors.

Monetitzar un blog o un videoblog
Tècnicament fer servir un blog com a font d'ingressos addicional es podria considerar com un side hustle. Però bé, podem posar-lo com a cas particular.

En primer lloc, un blog us pot reportar beneficis "en espècies". Per exemple, gràcies a aquest blog he pogut tenir invitacions a actes especials o catàlegs d'exposicions gratuïtament. En molts casos aquests beneficis estan limitats a blogs amb un mínim de prestigi i de visites, però no costa res preguntar. En tot cas, si cobriu un esdeveniment en el vostre blog, és una bona estratègia fer-ho saber als organitzadors amb un correu. Si els agrada el vostre post poden fer-ne difusió en els seus canals i fer-hi arribar un nombre important de visites. (Ja sabeu que el nombre de visites és un dels indicadors de l'èxit d'un blog.)

Si a més us interessa tenir beneficis més tangibles al compte, podeu fer allò que s'anomena "monetitzar" el blog, obtenir-ne un rendiment econòmic. Fer un bloc és una inversió del vostre temps. I "el temps és or". Si hagués d'estimar el cost de cada un dels meus posts, hauria de tenir en compte que cada un d'ells requereix un mínim de tres hores de treball (i sovint més), entre buscar i preparar les imatges, cercar informació, escriure el text i revisar el post final.

Però cal tenir un punt clar: tot i que hi hagi casos de youtuberes, blogueres i influenciadores que guanyen molt amb les seues publicacions, no és el cas més comú. I la recepta de l'èxit no sempre és clara. Guanyar-se la vida amb un blog requereix molta dedicació, contactes i, també, una mica de sort. A més, cal tenir o anar aprenent diferents habilitats pel camí, com són fotografia, edició de vídeo i so, una mica de llenguatge HTML i altres.

Si aneu coixes en algun d'aquests aspectes, us poden ser útils les formacions tecnològiques de Cibernàrium a Barcelona Activa. Per fer front a la situació de confinament, el Cibernàrium ha posat en marxa una Aula Virtual on podeu seguir les formacions que necessiteu per crear la vostra pàgina web o blog a distància i gratuïtament. És cert, es tracta només de tastets d'introducció a cada una de les matèries, però us dona una base a partir de la qual continuar aprenent pel vostre compte.

Però bé, anem a la pregunta del milió: com es fa per monetitzar un blog? (O un videoblog o un podcast, funciona igual.) Hi ha cinc estratègies principals:
  • Els anuncis
  • Els enllaços afiliats
  • El patrocini
  • Les donacions del seguidors
  • La venda de productes o serveis
Aquestes estratègies no són excloents i podeu aplicar-les totes en un mateix blog. Us en faig quatre cèntims.

Els anuncis
És l'estratègia de monetització més senzilla. Simplement, cal donar-se d'alta en una plataforma d'anuncis, com Google AdSense, i afegir el seu giny per publicar anuncis en el vostre blog.

El desavantatge d'aquest sistema és que cal tenir moltes visites per poder guanyar una quantitat de diners considerable. A més, cal no abusar-ne. És incòmode visitar una pàgina plena d'anuncis. A més, fan que la pàgina es carregue més lentament. Les pàgines així, jo les evito. I hi ha qui instal·la complements com Adblock al navegador per no veure'ls (i no us generen beneficis).

Encara que hi ha una certa possibilitat de personalitzar el tipus d'anunci que es mostren, al final és Google qui decideix. Personalment no m'agrada que algú altre trie els anuncis que es publiquen al meu blog i per això trobo més interessant l'opció següent.

Els enllaços afiliats
En aquest cas la publicitat és menys intrusiva. Es fa a través d'enllaços que porten a una pàgina on es poden comprar els productes enllaçats, i si l'internauta compra una cosa o adquireix algun servei dins d'un termini de temps definit us emporteu una comissió. I això sense cap cost adicional per al comprador. La plataforma d'afiliació més coneguda és la d'Amazon. Però també en tenen eBay, Shopify o Etsy.

Aquesta és una opció que estic explorant actualment. Així, els enllaços del llibres Side Hustle i Cómo crear y gestionar tu proyecto craft dins del text del blog més amunt són enllaços afiliats. Si hi cliqueu us portaran a una pàgina on es poden comprar. Si els compreu, o compreu una altra cosa, jo podria emportar-me una comissió (per als llibres, és del 7% a dia d'avui). Però a vosaltres no us costa res.

Com que és una forma de publicitat poc visible, hi ha l'obligació legal d'anunciar en el vostre blog o canal de Youtube si els utilitzeu. Podeu veure el meu avís legal aquí.

Si us interessa, us podeu mirar aquest post, de gran qualitat i ben detallat, sobre com fer màrqueting d'afiliació.

El patrocini
Si sou megaestrelles d'Internet i aconseguiu tenir moltes visites podeu atreure l'atenció de patrocinadors, que estaran encantats de pagar-vos o oferir-vos els seus productes gratis perquè en feu publicitat.

En aquest cas, un dubta de l'objectivitat del bloguer. ¿Pot ser completament sincer sobre un producte sabent que si diu coses negatives l'empresa anunciant ja no voldrà treballar més amb ell?

(Per informació, aquest blog no està patrocinat.)

Les donacions dels seguidors
O mecenatge. S'assembla molt al patrocini pel fet que algú us paga per fer el vostre blog. La diferència és que els patrocinadors us paguen perquè vengueu llurs productes, mentre que en aquest tipus de monetització els seguidors més apassionats us financen simplement perquè els agrada el vostre treball, perquè creuen que val la pena.

Una de les plataformes de mecenatge més famoses és Patreon. Hi ha també qui troba mètodes més enginyosos de mecenatge. He vist fins i tot una youtubera que utilitza la llista dels desitjos d'Amazon com a mecanisme de mecenatge.

Un dels avantatges d'aquest mètode de finançament, semblant al crowdfunding, és que dona una major llibertat als creadors. No depenen d'una empresa, sinó dels fans i seguidors. Òbviament, cal tenir una base de seguidors àmplia i apassionada.

Vendre els vostres productes o serveis
Un blog pot ser també una plataforma des de la qual vendre els vostres productes o serveis. Així, el blog funciona com a un portfoli on es mostren els vostres productes o les vostres habilitats i es redirigeix els potencials compradors a un establiment físic, a una adreça de contacte o a una altra pàgina de venda. En aquest últim cas, pot ser una pàgina dins de portals com Shopify o Etsy. Aquests portals fan d'intermediaris entre vosaltres i els vostres compradors a canvi d'una comissió i/o quota mensual de funcionament. Us ofereixen l'allotjament web de la vostra botiga en línia i s'ocupen dels cobraments i de la facturació.

---

Finalment, a l'hora de monetitzar un bloc, cal complir algunes obligacions fiscals i legals. Com aquest no és el meu fort, us remeto als experts i a la pàgina del govern sobre la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i del Comerç Electrònic.

dimarts, 7 d’abril del 2020

Com fer una mascareta a casa?

La Generalitat ha començat a recomanar portar mascareta als ciutadans que surten al carrer. I sembla que el Govern espanyol també ho demanarà. De fet, un article recent a la revista Science plantejava que podria ser útil que tothom portés mascareta en sortir al carrer.

Davant la dificultat de trobar mascaretes a les farmàcies (i que les mascaretes clíniques les necessiten els professionals!), m'he plantejat fer una recerca sobre com fer una mascareta higiènica de la millor qualitat possible amb els materials que podem trobar a casa. Quin model i quins materials? Us ho explico.


Premissa
El contingut d'aquest post és el resultat de la meua recerca d'informació i de la interpretació que en faig en base a la meua formació científica. Si trobeu algun error, us agrairé que m'ho comuniqueu per corregir-lo.

Si voleu trobar informació actualitzada sobre la COVID-19 i sobre les recomanacions per combatre'l, podeu consultar les pàgines web del Departament de Salut, del Ministeri de Sanitat i de l'Organització Mundial de la Salut.

Quin material fer servir?
Anem primer amb les recomanacions oficials. La Generalitat recomana utilitzar teixits hidròfugs per a la part externa, com la tela de les fundes de coixí o tovalloletes de bebè dessecades. Això serveix per repel·lir els esquitxos de saliva que puguin venir de la boca d'altres persones pròximes. Tot i que es recomana mantenir-se a una distància mínima de 1-2 metres, les gotetes expulsades en tossir poden arribar fins a una distància de 6 m, i en un esternut poden arribar a 10 m.

El Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme, en canvi, recomana utilitzar un material filtrant apropiat ("material filtrante adecuado", literalment), com els tèxtils no teixits (TNT). És un tipus de teixit on les fibres estan distribuïdes de forma desordenada. Ve a ser com una buata molt fina. Es fa servir per a bolquers, tovalloletes, etc. També es fa servir en algunes bosses que donen les botigues (solen ser negres) que tenen un tacte semblant al paper.

En donen un parell d'exemples:
  • TNT 50% viscosa i 50% polièster de 50-60 g/m2 amb un gruix de 0,3-0,5 mm (una capa).
  • TNT 80% polièster/20%viscosa spunlace de 44 g/m2 (dos capes), recovert a l'interior i exterior per polipropilè hidròfob spunbound de 20 g/m2 (dos capes a l'exterior i una capa a l'interior).
Si no podeu aconseguir aquestes teles o no podeu esperar, què podeu fer servir que tingueu a casa?

Per Internet, alguns aconsellen fer la mascareta amb dos capes de cotó exterior i dos capes interiors d'entretela no teixida. La Generalitat aconsella utilitzar samarretes o la funda interior dels coixins. Diuen que tenen una capacitat de filtració del 69% i del 61% respectivament. Però atenció, aquestes dades corresponen a la capacitat de filtració de bacteris. Segons l'estudi d'on provenen aquestes dades, la capacitat de filtració de virus era del 51% per a les samarretes i del 57% per a la funda de coixí.

D'altra banda, un drap per eixugar els plats (tea towel) tenia una capacitat de filtració de virus molt major, del 72% (una capa). En comparació, van trobar que la capacitat d'una mascareta quirúrgica de filtrar els virus era del 90%.

De fet, en un altre estudi que analitzava la capacitat de protecció de diferents tipus de teixit front a partícules de tamany semblant al dels virus, van veure que les samarretes no eren la millor opció. Allò que funcionava millor eren les dessuadores i, especialment, les tovalloles.

Capacitat de penetració d'un aerosol en diferents tipus de tela. Com més gran és la penetració, menys protegeix la tela. Font: Rengasamy et al. (2010).

Per acabar, alguns detalls sobre les característiques a tenir en compte. La qualitat d'una mascareta de tela depèn principalment de tres factors:
  • De la proximitat dels fils de la tela. Com més pròxims estiguin els fils entre si millor. O el que és el mateix, com més fils hi hagi per cm2 millor.
  • Del nombre de capes de tela i del gruix de la mascareta. Com més capes hi hagi més protegeixen. Com a mínim n'hi hauria d'haver dues i millor si són tres o quatre. Durant l'epidèmia de la Manxúria de 1920-1921 es van fer servir màsqueres compostes de dues capes de gasa embotida amb un paquet de mitja polzada (1.25 cm) de cotó.
  • Del tipus de tela. Una muselina fina va millor que una gasa; una gasa embotida amb cotó protegeix més que una gasa simple; i les tovalloles funcionen millor que altres tipus de tela.

Material de subjecció
Podem subjectar les mascaretes de diferents formes: amb elàstics, gomes per als cabells, cordill, cintes...

Possibles materials per fixar la màsquera que he trobat per casa: cinta gros grain, cinta elàstica, cordons, cintes...

Personalment, trobo incòmode de portar quelcom lligat o tibant darrere les orelles i prefereixo que vagin lligades al darrera del coll. A més, així el nus queda més lluny de boca, nas i ulls i és més difícil tocar-hi accidentalment en lligar o deslligar la mascareta.

Tipus de mascaretes
He trobat tres tipus principals de mascaretes que podem fer a casa:
  • la bandana,
  • la mascareta rectangular amb plecs, i
  • la mascareta Olson.
Les descric a continuació.

La bandana
No hi ha molt a fer, simplement plegar la tela per la diagonal i lligar-la al coll cobrint nas i boca. És poc efectiva i no és recomanable.
 

La mascareta rectangular
És senzill de fer. Consisteix bàsicament en un rectangle (per exemple de 21 cm X 19 cm), on es fan dos o tres plecs horitzontals i s'afegeix algun sistema per subjectar-les als costats.

El procés de confecció és fàcil:
  1. Després de tallar les peces de teixit, les encareu dret amb dret i passeu una costura al costat superior i inferior.
  2. Feu els plecs i fixeu-los amb la planxa.
  3. Feu un repunt als costats per fixar els plecs.
  4. Cosiu les cintes o elàstics per subjectar la mascareta als costats.

Si necessiteu un patró, aquí en podeu descarregar un. I aquí podeu veure un vídeo fet per una cosidora d'Alcanar, explicant com es fa.


Opcionalment, es pot deixar una petita obertura per on inserir un filtre (de teixit TNT per exemple, o cotó en pèl premsat, o cotonets desmaquillants) que es pugui canviar en cada utilització.

La mascareta Olson
Aquest tipus de mascareta va ser inventada per l'infermera Lyla Mae Olson en els anys 1930. Té un disseny més anatòmic (el patró té forma de fulla de destral) que s'ajusta millor a la cara. Però també és de confecció una mica més complexa.

Aquí podeu trobar les instruccions i el patró desenvolupat per l'hospital UnityPoint Health de Cedar Rapids. I tot seguit un vídeo, explicant la seua fabricació.



Aquest model porta una butxaca interior per inserir-hi un filtre recanviable (de teixit TNT per exemple, o cotó en pèl premsat, o cotonets desmaquillants) per millorar les prestacions de la màscara. A més, proposen de fer servir cinta adhesiva a les dos cares per fixar la màscara a la cara i evitar que hi hagi obertures per on pugui passar l'aire sense filtrar.

Opcionalment, en la zona del nas es pot afegir una petita peça metàl·lica de filferro o semblant (un clip desplegat, un rectangle d'alumini retallat d'una safata per al forn d'usar i tirar). Aquesta peça serveix com una pinça per adaptar la forma de la màscara sobre el pont del nas. Per anar bé, la peça metàl·lica hauria d'anar en una funda de tela, semblant a la funda de les varetes dels sostenidors.

Quin model fer servir?
En teoria la mascareta Olsen, especialment si va ben ajustada, hauria d'oferir millor protecció que la mascareta rectangular prisada. En la pràctica, s'ha vist que la forma de la mascareta no és tant important. O sigue que trieu aquella que us sigue més còmode portar i fer, sempre que us cobreixi nas, boca i mentó.

Com fer-les servir?
La utilització de dispositius de protecció, com mascaretes o guants, és inútil (i contraproduent) si no es fan servir bé. Per això cal que seguiu unes regles bàsiques en posar-vos-la i treure-us-la:
  • Netegeu-vos les mans abans de posar-vos la mascareta.
  • En posar-vos-la, agafeu-la pels extrems i subjecteu-la a la cara evitant de tocar la zona central.
  • Eviteu de tocar o treure-us la màscara durant una sortida. Mantingueu-la posada en tot moment.
  • Si sortiu més d'una vegada en un dia, utilitzeu una màscara diferent cada vegada.
  • Netegeu-vos les mans abans de treure-us la mascareta.
  • Treieu-vos la mascareta evitant de tocar la zona central i de tocar-vos la cara.
  • Si és d'un sol ús, llenceu la mascareta immediatament després de la seva utilització. Si és reutilitzable, deseu-la immediatament en un contenidor tancat a l'espera d'esterilitzar-la.
  • Renteu-vos les mans de nou després de treure-us la mascareta.

Si seguiu les recomanacions del ministeri, les mascaretes són d'un sol ús. I cal llençar-les després d'utilitzar-les una vegada. El teixit TNT no aguantaria el procés de rentat i esterilització.

Si feu mascaretes de tela i les voleu reutilitzar, cal que les esterilitzeu bé. La tècnica que us recomano és la que es feia servir fa molts anys, una d'aquelles coses de La casa de la pradera: bollir-les (antigament la roba de llit es netejava en uns grans perols d'aigua bullent). Amb bullir-les per 10-20 minuts n'hi ha prou (millor 20 que 10, per seguretat). També podeu rentar-les amb aigua calenta (60-90 ºC) i lleixiu. Això sí, al cap d'un cert nombre de rentats, quan veieu que la tela es deteriora, també les haureu de llençar.


Per als més exigents
Per  als més exigents i nerds, us deixo una llista de recursos útils.

Algunes normes i recomanacions tècniques per a la fabricació de mascaretes (casolanes o no):
  • Ministerio de Industria, Comercio y Turismo. (2020) Mascarillas higiénicas. Versión 4. Secretaría General de Industria y de la Pequeña y Mediana Empresa.
  • UNE (2019) Norma Española UNE-EN 14683:2019+AC. Mascarillas quirúrgicas. Requisitos y métodos de ensayo. Asociación Española de Normalización.

Alguns articles científics sobre la capacitat de filtració de les màscares de tela:
Altres articles interessants: