A la cerca d'uns texans més sostenibles

Llegeixo a Nature que uns científics de la Universitat de Califòrnia a Berkeley estan treballant en una manera més sostenible d'obtenir el tint blau dels texans (i suposo que d'altres teixits de color blau).

Texans. Autor: Tony Hisgett.
Foto descarregada de Wikimedia Commons, CC-BY-20.

Antigament, l'indi, el colorant blau utilitzat per teixir els texans, s'extreia de diverses plantes com l'anyil (Indigofera tinctoria), l'herba del pastell (Isatis tinctoria) o l'indi xinès (Polygonum tinctorium).

Indi xinès (Polygonum tinctorium), Jardí Botànic de Tsukuba. Autor: Kenlo Nasahara.
Foto descarregada de Wikimedia Commons, CC-BY-SA-4.0.

Actualment, la major part del tint es produeix de forma sintètica i el procés de tenyit de la roba és altament contaminant. D'una banda, en la producció de l'indi s'utilitzen productes tòxics com el formaldehid i el cianur d'hidrogen. De l'altra, el colorant és insoluble, per la qual cosa cal utilitzar altres reactius per fer-lo soluble (antigament s'utilitzava orina o zinc) i poder tenyir el teixit. No obstant les plantes de tractament (quan n'hi ha), una gran part d'aquests agents contaminants fan cap als rius de Xina, Índia, Nigèria, Bangladesh... No és d'estranyar l'interès per fer aquest procés menys contaminant.

Contaminació per indi.
Font: Ayatullah Hosne Asif (2017) Science Journal of Energy Engineering. CC-BY 4.0.

Els bioquímics que han fet aquest estudi s'han inspirat en un mecanisme biològic. Dins de les cèl·lules de les plantes, l'indoxil, el precursor inestable de l'indi, es combina amb una molècula de glucosa per formar l'indican, que és estable i soluble a l'aigua. Per reproduir aquest procés, els investigadors han extret el gen de l'enzim que produeix la unió entre indoxil i glucosa (glucosiltransferasa) i l'han implantat en bacteris d'Escherichia coli. Cultivant aquests bacteris genèticament modificats, han pogut biosintetitzar l'indican. Per tenyir els teixits amb l'indican, només cal aplicar un altre enzim que separa la molècula de glucosa (β-glucosidasa) i en contacte amb l'aire el tint es fixa a la roba.

És un procés enginyós, que elimina una gran part dels contaminants químics utilitzats tant en la producció com en la solubilització de l'indi. Però de moment es tracta només d'una prova i no té viabilitat econòmica. Podran els nostres científics desenvolupar un sistema de producció i tenyit amb indi viable econòmicament i ecològica? Seguiré informant.