Novel·lant la vida dels primers grans magatzems

Sabíeu que la fast fashion (o moda presta) no és una cosa nova? Sabíeu que ja existia a la segona meitat del s. XIX? Jo ho vaig descobrir fa pocs dies, en llegir el llibre Au bonheur des dames d'Émile Zola, que fa una descripció incomparable dels primers grans magatzems.

El llibre el vaig trobar a la biblioteca Jaume Fuster de Barcelona, a la secció de novel·la en francès (hi ha traduccions al castellà, però no al català). Volia veure si trobava algun llibre de Verne, i hi vaig trobar Zola. Havia sentit alguna cosa del llibre. I, tot i haver viscut sis anys a Ais de Provença, on Zola va passar la seva infantesa, encara no havia llegit res d'ell. Era hora.

Sabia que el llibre parlava dels grans magatzems del segle XIX, però no m'esperava trobar-me una descripció tan precisa i detallada de llur funcionament. De fet, Zola va ser el fundador del naturalisme, un corrent literari que intentava captar la realitat amb objectivitat, amb un enfocament científic i periodístic. És per això que Zola es va documentar tan bé per fer aquesta obra, inspirant-se en els altres grans magatzems del seu temps com el Printemps, el Bon Marché, el Louvre, etc. Deu ser per això que alguns capítols, aquells més descriptius, em recorden els capítols didàctics de les novel·les de Jules Verne.

Algun altre lector del llibre va escriure a la primera pàgina: "Massa descriptiu. A la nostra època, això tan llarg i repetitiu en les idees no es pot llegir." He de discrepar; aquesta descripció tan detallada dels productes i seccions dels grans magatzems és l'aplicació de la regla d'escriptura del "mostra-ho, no ho expliquis" (show, don't tell). És la manera de donar idea de l'exuberància i riquesa d'aquests temples del capital.

 

Grans magatzems Printemps, París, c. 1905. 

Foto de Harry Ellis. Font: gallica.bnf.fr / BnF.

 

En aquest escenari fastuós, el llibre explica una historia d'amor, una mica de l'estil de les pel·lícules Hallmark, o com una reinterpretació del conte de la cendrosa, però amb unes puntades de gran duresa. L'estil, per la descripció detallada i l'anàlisi psicològica dels personatges, em recorda fins i tot Nora Roberts en alguns punts.

Amb l'excusa d'aquest romanç, el llibre també descriu el funcionament i evolució (més accelerada que en la realitat) dels primers grans magatzems al París del s. XIX, que prometien a l'esponerosa burgesia del moment el luxe a baix preu. Un funcionament no tan diferent del dels grans magatzems i centres comercials d'avui en dia. En el dossier preparatori de la novel·la, Émile Zola ho explicava així: 

"El comerç d'aquests grans magatzems es basa en la renovació ràpida del capital. Així, si hom té un capital d'un milió, es tracta de fer-lo retornar tres o quatre vegades a l'any en forma de mercaderia, o sigui, d'establir una renovació de la mercaderia suficientment gran per tal que el capital que ella representa passi tres o quatre vegades per l'establiment. De forma que cal vendre molt, i per a això vendre barat; a més, cal atraure el client per la presència del més gran nombre de mercaderies imaginables (útils per a la dona) en un sol lloc."

Aquesta estratègia del "vendre barat per vendre molt, i vendre molt per vendre barat" dona lloc a un dels principals conflictes explorats en la novel·la: l'oposició entre grans magatzems d'una banda i petits comerciants i productors de l'altra. Gràcies al gran volum de compra, i en eliminar els intermediaris, els grans magatzems podien forçar els productors a vendre'ls la mercaderia a preus més baixos. Cosa que posava en dificultats els comerciants de barri tradicionals, que no hi podien competir, i els productors amb mètodes de producció menys eficients, que no es podien sostenir amb aquests preus.

Tanmateix, hi ha un parell de coses que m'han fet pensar. La primera és la realització de les condicions que fan possibles els grans magatzems i la moda presta en general. Cal dir que els grans magatzems van sorgir, primer a Londres, per donar sortida a la gran producció tèxtil fruit de la mecanització de la revolució industrial, ja que les botigues tradicionals no aconseguien vendre prou. A més, era necessari un nombre de clients amb ganes de gastar suficientment elevat. Segons això, dedueixo que l'èxit de la moda presta vindria donat pels factors següents:

• l'augment de l'eficiència de la producció, 
• l'augment de la població en general, 
• l'augment de la riquesa de la població, i 
• un canvi ideològic d'una cultura de l'estalvi a una cultura del consumisme.
  

L'altra cosa que m'ha fet pensar és quelcom que diu un dels personatges principals, que aquesta estratègia comercial no només beneficia els grans magatzems, sinó també el consumidor. La següent casella d'una auca publicitària, també ho diu:

"Per què, de fet, la dona senzilla i l'obrera no haurien de tenir, elles també, el plaer de poder triar teles noves, ben fetes i de bon gust a preus que es poden permetre? Els alts barons del comerç no s'havien ocupat mai d'elles: el PRINTEMPS, ell, hi ha pensat!"

 

Casella d'una auca publicitària 

dels grans magatzems Printemps, 1883.

Font: gallica.bnf.fr / BnF

Està clar que si la clientela no hi trobés un benefici, no hi aniria a comprar. Però a gran escala, la sobreexplotació dels recursos que comporta aquest sistema econòmic perjudica tothom. Com resoldre aquesta paradoxa? La resposta de Zola: cal fer-ho des de dins.

Projecte 13: Mascareta higiènica rectangular amb plecs

En el meu projecte anterior us he explicat com vaig fer el meu prototip de mascareta Olson. Però per diverses raons (la costura al mig, el gruix, que molesta per portar ulleres), aquest model no li anava bé a la meva companya. De forma que he fet també un prototip de mascareta rectangular amb plecs. I l'he fet amb menys capes de tela per facilitar la respiració. Tot i això, crec que hauria de ser suficient per protegir els altres de les gotícules de saliva emeses en parlar, que és l'objectiu principal de la mascareta.

Si voleu saber les característiques que ha de tenir una mascareta higiènica, us invito a llegir el post que vaig fer revisant una àmplia gama de fonts d'informació, des de les recomanacions oficials fins a articles científics.

I ara, anem a veure com vaig fer la mascareta.

Patró
Com en el cas anterior, vaig fer la mascareta a mida. Vaig fer servir dues mesures:

Del pont del nas fins baix de la barbeta (13 cm). Correspon a l'alçada de la mascareta.

Del pont del nas a l'articulació de la mandíbula (13 cm). Correspon a la meitat de l'amplada de la mascareta.

Vaig fer servir un patró rectangular de 28 X 15 cm (les mesures preses més 1 cm de marge de costura en cada costat). El patró conté dos plecs de 1,5 cm de profunditat. D'aquesta forma la mascareta té 7 cm d'alçada ben plegada, però es desplega fins als 13 cm necessaris en posar-se-la.

Materials
Per fer aquesta mascareta vaig fer servir tres retalls de roba rectangulars. La peça exterior l'he treta d'una brusa que la meva companya ja no utilitza i les dues peces internes les vaig retallar d'un pijama vell amb un set que no valia la pena reparar.

Confecció
Vaig encarar la peça exterior amb les peces interiors i vaig cosir els costats superior i inferior. Tot seguit giro del dret la mascareta i faig dos repunts, un a la vora i l'altre a 1 cm de la vora, en els costats inferior i superior.

Després giro els costats cap endins, i cuso la vora. Això és difícil perquè em fan nosa els repunts que he fet abans. De fet, fins al pas anterior havia seguit les instruccions per fer una mascareta que he vist en una altra banda. Però no he pensat que estan fetes per cosir-hi gomes per subjectar la mascareta darrera les orelles i jo la vull subjectar per darrera del cap. I no és el mateix. Hauria estat millor cosir les vores dels costats abans de fer els repunts. Ja ho sé per a la pròxima!

A continuació planxo els plecs, introdueixo les dues gomes en els costats (1 cm aproximadament) i cuso els costats amb dues costures, una a la vora i l'altra a 0,7 cm de la vora. Quan passo per sobre de les gomes repasso diferents vegades per assegurar-les millor.

Conclusió
En acabar de fer la mascareta li passo a la meva companya. És l'hora de l'examen. I... missió aconseguida, aquest model li va millor que l'altre. Ara ja pot sortir al carrer!

Projecte 12: Mascareta higiènica Olson

Finalment, m'he posat a fer una mascareta higiènica a casa. En un post anterior ja vaig fer una anàlisi de com fer una mascareta casolana, des del patró a utilitzar fins al tipus de teles que es poden fer servir. Avui us explico com vaig fer el meu prototip de mascareta.

Patró
Vaig fer servir el patró de la mascareta d'Olson amb alguna petita modificació. Perquè la mascareta se m'ajustés bé, vaig prendre quatre mesures:

1. Del pont del nas fins baix de la barbeta (13 cm).
2. Del pont del nas a l'articulació de la mandíbula (13 cm).
3. De la barbeta a l'angle que fa la barbeta baix l'orella (12 cm).
4. De l'articulació de la mandíbula a l'angle de la mandíbula inferior (7 cm).

I vaig fer servir aquestes mesures per ajustar el patró.

Materials
Per a fer la mascareta vaig fer servir teles i retalls que tenia per casa. És un projecte sostenible! Per a aquest projecte, vaig fer servir tres de les teles de la foto. Les altres dues les vaig fer servir per a un segon model de mascareta que vaig fer per a la meva companya.

Per a l'interior de la màscara vaig triar una tela bastant suau, una resta de retall de tela d'una brusa.

Vaig retallar les peces de l'exterior d'una tela relativament gruixuda que tenia desada en espera de poder fer-ne una faldilla.

A més, vaig fer servir un retall restant d'una modificació que vaig fer a una dessuadora de la meva companya. Aquest material el vaig fer servir com a material filtrant, la tela de dessuadora és un dels tipus de tela amb major capacitat de filtració de virus i bacteris. Per estar segur, hi vaig posar dues capes. I les vaig tallar una mica més curtes de les altres, ja que només han de cobrir la zona de boca i nas. Reduint el gruix de la mascareta en la part més pròxima a les orelles espero que no doni tanta calor.

També vaig fer servir cintes elàstiques de dos amplades (1 cm i 2 cm) per subjectar la mascareta passant per darrera del cap (les gomes que passen per darrera de les orelles em semblen incòmodes). Bàsicament vaig fer servir dos mides perquè de la cinta elàstica estreta en tenia poca. La cinta estreta la vaig posar per sobre de l'orella i l'ampla per sota.

Confecció
Després de tallar els quatre parells de peces segons el patró, les vaig cosir de dos en dos per la costura del mig. Per a les peces interiors i exteriors vaig fer servir una costura francesa.

Per a les peces filtrants fetes amb la tela de dessuadora més gruixuda, vaig fer un repunt per aplanar els marges de costura. En cada una de les dues capes vaig fer un repunt diferent, en una amb punt normal i en l'altra amb punt de ziga-zaga, per provar què era millor. Però no hi vaig veure molta diferència. Després vaig unir les dues capes filtrants amb un punt de ziga-zaga.

També hi vaig fer un zig-zag tot al voltant. No tinc molta experiència en cosir roba de punt i vaig notar que en cosir-les, les peces fetes amb tela de dessuadora s'havien estirat.

Més tard vaig haver de retallar-les perquè no sobresortissin massa.

Després d'unir totes les capes amb agulles de cap, passo una costura pels costats de baix i de dalt de la màscara. I després la desfaig perquè la capa de dins estava del revés! Tornem-hi. Encaro la capa exterior i interior de la mascareta. I damunt de la capa interior hi poso les dues capes que funcionen de filtre. I torno a passar la costura per dalt i per baix.

També passo un punt de ziga-zaga per sobrefilar les capes interior i exterior de la mascareta (hauria valgut més la pena sobrefilar totes les peces juntes en aquest punt, en comptes de fer-ho en dues tandes).

En aquest punt la meva companya em suggereix que puc retallar encara més les peces fetes amb dessuadora, per fer-la més fresca. Descuso els extrems de la mascareta, retallo un parell de dits de tela de dessuadora i faig un sobrefilat a mà en les vores obertes. També giro cap endins i cuso a mà les vores de la mascareta.

Els costats de la mascareta estan encara oberts per poder girar-la del dret i afegir-hi els elàstics. És el pas següent. Després de girar la mascareta, passo un repunt pel costat de dalt i de baix.

Per triar la longitud dels elàstics, ho faig empíricament: me'ls faig passar per darrera del cap i trio una longitud adequada per tal que no tibin massa però proporcionen prou subjecció. A continuació, faig entrar els extrems de l'elàstic (1 cm) en els costats de la mascareta i passo dos repunts paral·lels a pocs mil·límetres l'un de l'altre. Faig diverses passades per damunt de l'elàstic per a major seguretat. I ja està, mascareta acabada.

Avaluació
Una vegada acabada la mascareta l'he poguda portar fora de casa un parell de vegades. I  n'estic satisfet, tot i que em prem una mica sobre el nas (l'elàstic de sobre hauria de ser una mica més llarg) i costa una mica respirar (pel gruix).

D'altra banda, aquest disseny no li va bé a la meva companya, que porta ulleres i té tendència a tenir dificultats per respirar. Per això vaig provar de fer un model de mascareta rectangular. La trobareu en el meu proper post. Fins a la pròxima!

Projecte 11: Faldilla portafoli de llana

Avui us ensenyo una faldilla portafoli que vaig fer ja fa més d'un any, com a treball final del tema de faldilles a l'escola on aprenc patronatge i confecció.

Faldilla portafoli de llana.

Es tracta d'una faldilla feta amb teixit de llana bastant gruixut.  El teixit el vaig comprar a Ribes i Casals. No hi compro molta cosa, però de vegades s'hi troben coses interessants. És un teixit d'espiga de llana de dos colors, negre i cru, que estava en la taula de retalls en oferta davant del mostrador. Apostaria que es un teixit sense tints i de producció ecològica. Més que res perquè enmig del fil de llana hi havia encara brins d'herba!

Per tancar la faldilla hi vaig posar botons i gafets. Els botons, d'estil vintage, els vaig trobar en una brocanteria al carrer Astúries de Barcelona, al barri de Gràcia. Més d'una vegada vaig visitar aquella brocanteria, sense adonar-me que hi havia una secció de merceria. Fins que la meva curiositat em va portar a ficar el nas en aquell petit quartet (de no més de 1,5 X 1,5 m) ple de calaixos i calaixets amb botons, mocadors, cintes, i altres articles de merceria i fins i tot algun tipus de tela.

A l'interior, hi vaig posar un folre marró comprat també a Ribes i Casals. I noteu el detall en la foto següent, té decoracions en forma de maniquí.

Malauradament, com el teixit és tan gruixut, des que la vaig fer encara no ha fet prou fred per poder-la portar.

Star Trek Costumes, hauràs d'esperar

Sóc un fan de Star Trek. No un fanàtic, només un fan. Des de que feien els episodis de La Nova Generació (TNG, The New Generation) al Canal 33, ja fa anys. M'agrada pels valors que defensa d'exploració i recerca científica, d'igualtat, de respecte a la diversitat, de progrés, de respecte per l'ambient i de totes les formes de vida. I per la visió positiva del futur. I m'agrada perquè et fa qüestionar les teues creences, pels dilemes ètics i morals que s'hi plantegen.

Quan estudiava a la UPC, vaig poder aprofitar el magnífic fons de ciència ficció de la Biblioteca Gabriel Ferraté i veure totes les pel·lícules que s'havien fet i totes les temporades de TNG. Per millorar la meua comprensió de diferents llengües, m'ho mirava en la versió original en anglès i en visionats posteriors en versió doblada a l'italià i al francès. (Veu en off: "I dius que no ets fanàtic?")

Leonard Nimoy (Mr. Spock) i William Shatner (Capità James T. Kirk), protagonistes principals de Star Trek: The Original Series. Font: Pixabay.

Fa poc, quan ja m'havia agafat la dèria del disseny i confecció de vestuari, vaig començar a veure els capitols d'Enterprise, Voyager i de la sèrie original (TOS, The Original Series) gràcies a l'arribada de Netflix. I em vaig començar a fixar en el vestuari, en la immensa creativitat desplegada pels dissenyadors en idear el vestuari de nombroses espècies alienes. Poc després he vist també Discovery (amb aquells flamants uniformes blaus amb passamaneria metàl·lica de color or, argent i coure) i ara Picard.

O sigui que no es estrany que quan fa uns dies vaig descobrir que hi havia un llibre sobre el vestuari de Star Trek, Star Trek Costumes, vaig saber quin llibre volia per Sant Jordi. Sembla fantàstic. El llibre està dedicat principalment al vestuari de les sèries TOS i TNG, amb petites seccions dedicades a Voyager, Enterprise, Deep Space 9 i les dues primeres pel·lícules de la línia temporal Kelvin dirigides per J. J. Abrams. I no hi ha només els uniformes de la flota estel·lar, sinó també dels altres personatges.  Sí, és cert, és del 2015 i el vestuari de les últimes sèries Discovery i Picard no hi són. Però tot i així... El podeu fullejar en el vídeo següent.



Li vaig dir a la meua companya que havia trobat el llibre per Sant Jordi...

"Quaranta euros per un llibre de Star Trek?! No way! Si encara fos pel llibre de moda que t'agradava, que té un valor cultural, potser m'ho pensaria. Però per Star Trek..."

I això que també a ella li agrada Star Trek... I que la versió de més recent de 2016 costa més, uns 50 €. Però bé, també a mi em costa gastar més de 30 € en un llibre, sobretot quan els diners van escassos.

El llibre de moda de què parla és el nou llibre Moda. Historia y estilos, de l'editorial DK i que costa quasi 30 €. Li tinc la vista posada des d'abans de Nadal, quan el vaig descobrir a La Casa del Llibre. L'he fullejat i sí, m'agrada. Fa un repàs aprofundit de la història del vestit durant 3000 anys, mostrant la seua evolució i diversitat, així com alguns detalls. Però ara estic en mode Star Trek, què hi farem?

Vaig intentar defensar el valor cultural de Star Trek, per la seua influència en la societat actual i fins i tot sobre la ciència i la tecnologia. Li vaig mencionar la sèrie de cursos de la Smithsonian Institution que tracta justament d'això.

Però no va colar.

Si les vostres possibilitats econòmiques són millors que les meues i us interessa algun dels llibres mencionats, aquí sota hi ha un parell d'enllaços (afiliats) on els podeu comprar. Jo, de moment, m'hauré d'acontentar amb la llista de reproducció que m'he preparat a Youtube i amb anar estalviant.