divendres, 29 de maig del 2020

Projecte 13: Mascareta higiènica rectangular amb plecs

En el meu projecte anterior us he explicat com vaig fer el meu prototip de mascareta Olson. Però per diverses raons (la costura al mig, el gruix, que molesta per portar ulleres), aquest model no li anava bé a la meva companya. De forma que he fet també un prototip de mascareta rectangular amb plecs. I l'he fet amb menys capes de tela per facilitar la respiració. Tot i això, crec que hauria de ser suficient per protegir els altres de les gotícules de saliva emeses en parlar, que és l'objectiu principal de la mascareta.


Si voleu saber les característiques que ha de tenir una mascareta higiènica, us invito a llegir el post que vaig fer revisant una àmplia gama de fonts d'informació, des de les recomanacions oficials fins a articles científics.

I ara, anem a veure com vaig fer la mascareta.

Patró
Com en el cas anterior, vaig fer la mascareta a mida. Vaig fer servir dues mesures:


  • Del pont del nas fins baix de la barbeta (13 cm). Correspon a l'alçada de la mascareta.
  • Del pont del nas a l'articulació de la mandíbula (13 cm). Correspon a la meitat de l'amplada de la mascareta.

  • Vaig fer servir un patró rectangular de 28 X 15 cm (les mesures preses més 1 cm de marge de costura en cada costat). El patró conté dos plecs de 1,5 cm de profunditat. D'aquesta forma la mascareta té 7 cm d'alçada ben plegada, però es desplega fins als 13 cm necessaris en posar-se-la.



    Materials
    Per fer aquesta mascareta vaig fer servir tres retalls de roba rectangulars. La peça exterior l'he treta d'una brusa que la meva companya ja no utilitza i les dues peces internes les vaig retallar d'un pijama vell amb un set que no valia la pena reparar.


    Confecció
    Vaig encarar la peça exterior amb les peces interiors i vaig cosir els costats superior i inferior. Tot seguit giro del dret la mascareta i faig dos repunts, un a la vora i l'altre a 1 cm de la vora, en els costats inferior i superior.


    Després giro els costats cap endins, i cuso la vora. Això és difícil perquè em fan nosa els repunts que he fet abans. De fet, fins al pas anterior havia seguit les instruccions per fer una mascareta que he vist en una altra banda. Però no he pensat que estan fetes per cosir-hi gomes per subjectar la mascareta darrera les orelles i jo la vull subjectar per darrera del cap. I no és el mateix. Hauria estat millor cosir les vores dels costats abans de fer els repunts. Ja ho sé per a la pròxima!

    A continuació planxo els plecs, introdueixo les dues gomes en els costats (1 cm aproximadament) i cuso els costats amb dues costures, una a la vora i l'altra a 0,7 cm de la vora. Quan passo per sobre de les gomes repasso diferents vegades per assegurar-les millor.


    Conclusió
    En acabar de fer la mascareta li passo a la meva companya. És l'hora de l'examen. I... missió aconseguida, aquest model li va millor que l'altre. Ara ja pot sortir al carrer!

    dimarts, 26 de maig del 2020

    Projecte 12: Mascareta higiènica Olson

    Finalment, m'he posat a fer una mascareta higiènica a casa. En un post anterior ja vaig fer una anàlisi de com fer una mascareta casolana, des del patró a utilitzar fins al tipus de teles que es poden fer servir. Avui us explico com vaig fer el meu prototip de mascareta.



    Patró
    Vaig fer servir el patró de la mascareta d'Olson amb alguna petita modificació. Perquè la mascareta se m'ajustés bé, vaig prendre quatre mesures:

    1. Del pont del nas fins baix de la barbeta (13 cm).
    2. Del pont del nas a l'articulació de la mandíbula (13 cm).
    3. De la barbeta a l'angle que fa la barbeta baix l'orella (12 cm).
    4. De l'articulació de la mandíbula a l'angle de la mandíbula inferior (7 cm).

    I vaig fer servir aquestes mesures per ajustar el patró.



    Materials
    Per a fer la mascareta vaig fer servir teles i retalls que tenia per casa. És un projecte sostenible! Per a aquest projecte, vaig fer servir tres de les teles de la foto. Les altres dues les vaig fer servir per a un segon model de mascareta que vaig fer per a la meva companya.


    Per a l'interior de la màscara vaig triar una tela bastant suau, una resta de retall de tela d'una brusa.


    Vaig retallar les peces de l'exterior d'una tela relativament gruixuda que tenia desada en espera de poder fer-ne una faldilla.

    A més, vaig fer servir un retall restant d'una modificació que vaig fer a una dessuadora de la meva companya. Aquest material el vaig fer servir com a material filtrant, la tela de dessuadora és un dels tipus de tela amb major capacitat de filtració de virus i bacteris. Per estar segur, hi vaig posar dues capes. I les vaig tallar una mica més curtes de les altres, ja que només han de cobrir la zona de boca i nas. Reduint el gruix de la mascareta en la part més pròxima a les orelles espero que no doni tanta calor.


    També vaig fer servir cintes elàstiques de dos amplades (1 cm i 2 cm) per subjectar la mascareta passant per darrera del cap (les gomes que passen per darrera de les orelles em semblen incòmodes). Bàsicament vaig fer servir dos mides perquè de la cinta elàstica estreta en tenia poca. La cinta estreta la vaig posar per sobre de l'orella i l'ampla per sota.

    Confecció
    Després de tallar els quatre parells de peces segons el patró, les vaig cosir de dos en dos per la costura del mig. Per a les peces interiors i exteriors vaig fer servir una costura francesa.


    Per a les peces filtrants fetes amb la tela de dessuadora més gruixuda, vaig fer un repunt per aplanar els marges de costura. En cada una de les dues capes vaig fer un repunt diferent, en una amb punt normal i en l'altra amb punt de ziga-zaga, per provar què era millor. Però no hi vaig veure molta diferència. Després vaig unir les dues capes filtrants amb un punt de ziga-zaga.


    També hi vaig fer un zig-zag tot al voltant. No tinc molta experiència en cosir roba de punt i vaig notar que en cosir-les, les peces fetes amb tela de dessuadora s'havien estirat.



    Més tard vaig haver de retallar-les perquè no sobresortissin massa.

    Després d'unir totes les capes amb agulles de cap, passo una costura pels costats de baix i de dalt de la màscara. I després la desfaig perquè la capa de dins estava del revés! Tornem-hi. Encaro la capa exterior i interior de la mascareta. I damunt de la capa interior hi poso les dues capes que funcionen de filtre. I torno a passar la costura per dalt i per baix.


    També passo un punt de ziga-zaga per sobrefilar les capes interior i exterior de la mascareta (hauria valgut més la pena sobrefilar totes les peces juntes en aquest punt, en comptes de fer-ho en dues tandes).

    En aquest punt la meva companya em suggereix que puc retallar encara més les peces fetes amb dessuadora, per fer-la més fresca. Descuso els extrems de la mascareta, retallo un parell de dits de tela de dessuadora i faig un sobrefilat a mà en les vores obertes. També giro cap endins i cuso a mà les vores de la mascareta.


    Els costats de la mascareta estan encara oberts per poder girar-la del dret i afegir-hi els elàstics. És el pas següent. Després de girar la mascareta, passo un repunt pel costat de dalt i de baix.

    Per triar la longitud dels elàstics, ho faig empíricament: me'ls faig passar per darrera del cap i trio una longitud adequada per tal que no tibin massa però proporcionen prou subjecció. A continuació, faig entrar els extrems de l'elàstic (1 cm) en els costats de la mascareta i passo dos repunts paral·lels a pocs mil·límetres l'un de l'altre. Faig diverses passades per damunt de l'elàstic per a major seguretat. I ja està, mascareta acabada.



    Avaluació
    Una vegada acabada la mascareta l'he poguda portar fora de casa un parell de vegades. I  n'estic satisfet, tot i que em prem una mica sobre el nas (l'elàstic de sobre hauria de ser una mica més llarg) i costa una mica respirar (pel gruix).



    D'altra banda, aquest disseny no li va bé a la meva companya, que porta ulleres i té tendència a tenir dificultats per respirar. Per això vaig provar de fer un model de mascareta rectangular. La trobareu en el meu proper post. Fins a la pròxima!

    diumenge, 3 de maig del 2020

    Projecte 11: Faldilla portafoli de llana

    Avui us ensenyo una faldilla portafoli que vaig fer ja fa més d'un any, com a treball final del tema de faldilles a l'escola on aprenc patronatge i confecció.

    Faldilla portafoli de llana.

    Es tracta d'una faldilla feta amb teixit de llana bastant gruixut.  El teixit el vaig comprar a Ribes i Casals. No hi compro molta cosa, però de vegades s'hi troben coses interessants. És un teixit d'espiga de llana de dos colors, negre i cru, que estava en la taula de retalls en oferta davant del mostrador. Apostaria que es un teixit sense tints i de producció ecològica. Més que res perquè enmig del fil de llana hi havia encara brins d'herba!


    Per tancar la faldilla hi vaig posar botons i gafets. Els botons, d'estil vintage, els vaig trobar en una brocanteria al carrer Astúries de Barcelona, al barri de Gràcia. Més d'una vegada vaig visitar aquella brocanteria, sense adonar-me que hi havia una secció de merceria. Fins que la meva curiositat em va portar a ficar el nas en aquell petit quartet (de no més de 1,5 X 1,5 m) ple de calaixos i calaixets amb botons, mocadors, cintes, i altres articles de merceria i fins i tot algun tipus de tela.


    A l'interior, hi vaig posar un folre marró comprat també a Ribes i Casals. I noteu el detall en la foto següent, té decoracions en forma de maniquí.


    Malauradament, com el teixit és tan gruixut, des que la vaig fer encara no ha fet prou fred per poder-la portar.

    dimecres, 29 d’abril del 2020

    Star Trek Costumes, hauràs d'esperar

    Sóc un fan de Star Trek. No un fanàtic, només un fan. Des de que feien els episodis de La Nova Generació (TNG, The New Generation) al Canal 33, ja fa anys. M'agrada pels valors que defensa d'exploració i recerca científica, d'igualtat, de respecte a la diversitat, de progrés, de respecte per l'ambient i de totes les formes de vida. I per la visió positiva del futur. I m'agrada perquè et fa qüestionar les teues creences, pels dilemes ètics i morals que s'hi plantegen.

    Quan estudiava a la UPC, vaig poder aprofitar el magnífic fons de ciència ficció de la Biblioteca Gabriel Ferraté i veure totes les pel·lícules que s'havien fet i totes les temporades de TNG. Per millorar la meua comprensió de diferents llengües, m'ho mirava en la versió original en anglès i en visionats posteriors en versió doblada a l'italià i al francès. (Veu en off: "I dius que no ets fanàtic?")

    Leonard Nimoy (Mr. Spock) i William Shatner (Capità James T. Kirk), protagonistes principals de Star Trek: The Original Series. Font: Pixabay.

    Fa poc, quan ja m'havia agafat la dèria del disseny i confecció de vestuari, vaig començar a veure els capitols d'Enterprise, Voyager i de la sèrie original (TOS, The Original Series) gràcies a l'arribada de Netflix. I em vaig començar a fixar en el vestuari, en la immensa creativitat desplegada pels dissenyadors en idear el vestuari de nombroses espècies alienes. Poc després he vist també Discovery (amb aquells flamants uniformes blaus amb passamaneria metàl·lica de color or, argent i coure) i ara Picard.

    O sigui que no es estrany que quan fa uns dies vaig descobrir que hi havia un llibre sobre el vestuari de Star Trek, Star Trek Costumes, vaig saber quin llibre volia per Sant Jordi. Sembla fantàstic. El llibre està dedicat principalment al vestuari de les sèries TOS i TNG, amb petites seccions dedicades a Voyager, Enterprise, Deep Space 9 i les dues primeres pel·lícules de la línia temporal Kelvin dirigides per J. J. Abrams. I no hi ha només els uniformes de la flota estel·lar, sinó també dels altres personatges.  Sí, és cert, és del 2015 i el vestuari de les últimes sèries Discovery i Picard no hi són. Però tot i així... El podeu fullejar en el vídeo següent.



    Li vaig dir a la meua companya que havia trobat el llibre per Sant Jordi...

    "Quaranta euros per un llibre de Star Trek?! No way! Si encara fos pel llibre de moda que t'agradava, que té un valor cultural, potser m'ho pensaria. Però per Star Trek..."

    I això que també a ella li agrada Star Trek... I que la versió de més recent de 2016 costa més, uns 50 €. Però bé, també a mi em costa gastar més de 30 € en un llibre, sobretot quan els diners van escassos.

    El llibre de moda de què parla és el nou llibre Moda. Historia y estilos, de l'editorial DK i que costa quasi 30 €. Li tinc la vista posada des d'abans de Nadal, quan el vaig descobrir a La Casa del Llibre. L'he fullejat i sí, m'agrada. Fa un repàs aprofundit de la història del vestit durant 3000 anys, mostrant la seua evolució i diversitat, així com alguns detalls. Però ara estic en mode Star Trek, què hi farem?

    Vaig intentar defensar el valor cultural de Star Trek, per la seua influència en la societat actual i fins i tot sobre la ciència i la tecnologia. Li vaig mencionar la sèrie de cursos de la Smithsonian Institution que tracta justament d'això.

    Però no va colar.

    Si les vostres possibilitats econòmiques són millors que les meues i us interessa algun dels llibres mencionats, aquí sota hi ha un parell d'enllaços (afiliats) on els podeu comprar. Jo, de moment, m'hauré d'acontentar amb la llista de reproducció que m'he preparat a Youtube i amb anar estalviant.

    dilluns, 27 d’abril del 2020

    Idees per al confinament: creeu un negoci.

    En aquests dies hi ha temps per pensar, per pensar en el futur que vindrà després del confinament. Una cosa està clara: la situació econòmica no serà per tirar flors. D'altra banda, la crisi del coronavirus està accelerant el procés de desglobalització que s'està duent a terme des de fa uns anys. Això podria ajudar a retornar part del treball de confecció que es fa en altres països. A més, ara mateix els processos productius del món de la moda estan completament destarotats. En especial, el model del "Just in time", pel qual la roba es dissenyava i produïa en cicles de temps curtíssims, sembla aturat (si no és per produir mascaretes i altra vestimenta mèdica).

    Possibles oportunitats... Punts negatius de segur... I una gran incertesa... Si sempre va bé tenir uns ingressos extres, en aquest moment són indispensables per poder afrontar el futur (i el present) amb garanties. I com que muntar un negoci o una font d'ingressos passiva porta un cert temps, com més aviat es faci millor.

    Aquí us deixo algunes idees per si us interessa muntar un negoci (en paral·lel) o monetitzar un blog.

    Crear un negoci en paral·lel
    Segons Chris Guillebeau, autor del llibre Side hustle (disponible en castellà), un dels principals avantatges de tenir un negoci a banda de la nostra feina habitual és tenir més seguretat econòmica i confiança en les vostres pròpies habilitats. El fet de tenir altres ingressos dona més llibertat per decidir si continuar amb una feina que no ens satisfà i ens protegeix contra els esdeveniments inesperats, com quedar-se sense feina a causa d'una pandèmia, o que s'avariï el cotxe, o haver de fer front a despeses per tractar una malaltia greu.

    En el llibre Side Hustle, Guillebeau us porta de la mà, passet a passet en la creació d'un negoci alternatiu (side business o side hustle com en diuen en anglès), començant per com triar la idea de negoci--bàsicament, la idea què us apassione més, que us costi menys de posar en marxa, que sigui més original i que sigui més rentable.

    El secret per trobar idees per a un negoci paral·lel és la observació de les necessitats que té la gent. I proposar-hi solucions amb allò que ja sabeu i els recursos que teniu. I com menys recursos hi invertiu millor. No es tracta d'aprendre moltes coses ni de fer grans inversions, sinó -ho repeteixo- d'aprofitar allò que ja teniu i sabeu.

    I una crisi és un moment on és especialment important aguditzar l'enginy per poder sortir endavant. Hi ha qui ja ho ha fet posant-se a vendre mascaretes de tela. Moltes botigues i restaurants han creat un servei de venda en línia per poder continuar, encara que sigui mínimament, amb el negoci. Algunes empreses ofereixen enviaments de materials didàctics i jocs per poder entretenir els petits. El bo de les idees és que no s'acaben mai. Segur que vosaltres teniu la vostra.

    Guillebeau també ha creat la pàgina web Side Hustle School (en anglès) on comparteix recursos útils per crear un negoci paral·lel. En especial, hi podreu trobar el seu podcast diari, de menys de 15 minuts, pensat especialment per a gent ocupada i amb poc temps. Per poder-ne treure el major rendiment. Porto escoltant-lo unes quantes setmanes i és un recurs realment inspirador. Les històries i exemples que explica al principi són en la major part els mateixos del llibre. Però a mesura que avança (a data d'avui 24 d'abril de 2020 hi ha 1210 episodis), el contingut és més fresc, amb nous exemples i respostes a les preguntes dels oients.

    Un dels exemples que posa és el d'Alison Zaccone, una bloguera de Nova York, caçadora de gangues i ofertes, especialista en anar a la moda no obstant les dificultats econòmiques. Com s'ho fa per guanyar uns diners extra? Compartint les seues troballes en el seu blog NYC Recessionista. Potser Nova York no queda al costat per anar a aprofitar les ofertes que aconsella, però és una idea. Amb la que ens ha caigut a sobre, de ben segur que molta gent necessitarà consells sobre on comprar bé de preu. Sabeu on comprar roba de qualitat a bon preu? Quin dia del mes convé anar a Humana? Com aprofitar al màxim les rebaixes? Com modificar roba usada per fer-la semblar nova? Potser també teniu un nínxol a la blogosfera en català...

    Crear un negoci
    Si allò que us interessa és dedicar-vos a temps complet a un negoci artesanal, us pot ser útil el llibre Cómo crear y gestionar tu proyecto craft: guía de negocios para makers y artesanos, de Mònica Rodríguez Limia. El llibre el vaig llegir farà un parell d'anys (era al taulell de les novetats de la biblioteca) i us en parlo de memòria, però em va deixar una bona impressió.

    És un llibre clar i senzill, però a la vegada bastant complet, sobre allò que cal tenir en compte a l'hora de plantejar-vos de guanyar-vos la vida amb el vostre treball manual. Se'm va quedar especialment gravat a la memòria el procés per decidir quant heu de cobrar pels vostres productes i com funciona la venda a comissió en botigues.

    També us aconsello de consultar els recursos de Barcelona Activa per a emprenedors.

    Monetitzar un blog o un videoblog
    Tècnicament fer servir un blog com a font d'ingressos addicional es podria considerar com un side hustle. Però bé, podem posar-lo com a cas particular.

    En primer lloc, un blog us pot reportar beneficis "en espècies". Per exemple, gràcies a aquest blog he pogut tenir invitacions a actes especials o catàlegs d'exposicions gratuïtament. En molts casos aquests beneficis estan limitats a blogs amb un mínim de prestigi i de visites, però no costa res preguntar. En tot cas, si cobriu un esdeveniment en el vostre blog, és una bona estratègia fer-ho saber als organitzadors amb un correu. Si els agrada el vostre post poden fer-ne difusió en els seus canals i fer-hi arribar un nombre important de visites. (Ja sabeu que el nombre de visites és un dels indicadors de l'èxit d'un blog.)

    Si a més us interessa tenir beneficis més tangibles al compte, podeu fer allò que s'anomena "monetitzar" el blog, obtenir-ne un rendiment econòmic. Fer un bloc és una inversió del vostre temps. I "el temps és or". Si hagués d'estimar el cost de cada un dels meus posts, hauria de tenir en compte que cada un d'ells requereix un mínim de tres hores de treball (i sovint més), entre buscar i preparar les imatges, cercar informació, escriure el text i revisar el post final.

    Però cal tenir un punt clar: tot i que hi hagi casos de youtuberes, blogueres i influenciadores que guanyen molt amb les seues publicacions, no és el cas més comú. I la recepta de l'èxit no sempre és clara. Guanyar-se la vida amb un blog requereix molta dedicació, contactes i, també, una mica de sort. A més, cal tenir o anar aprenent diferents habilitats pel camí, com són fotografia, edició de vídeo i so, una mica de llenguatge HTML i altres.

    Si aneu coixes en algun d'aquests aspectes, us poden ser útils les formacions tecnològiques de Cibernàrium a Barcelona Activa. Per fer front a la situació de confinament, el Cibernàrium ha posat en marxa una Aula Virtual on podeu seguir les formacions que necessiteu per crear la vostra pàgina web o blog a distància i gratuïtament. És cert, es tracta només de tastets d'introducció a cada una de les matèries, però us dona una base a partir de la qual continuar aprenent pel vostre compte.

    Però bé, anem a la pregunta del milió: com es fa per monetitzar un blog? (O un videoblog o un podcast, funciona igual.) Hi ha cinc estratègies principals:
    • Els anuncis
    • Els enllaços afiliats
    • El patrocini
    • Les donacions del seguidors
    • La venda de productes o serveis
    Aquestes estratègies no són excloents i podeu aplicar-les totes en un mateix blog. Us en faig quatre cèntims.

    Els anuncis
    És l'estratègia de monetització més senzilla. Simplement, cal donar-se d'alta en una plataforma d'anuncis, com Google AdSense, i afegir el seu giny per publicar anuncis en el vostre blog.

    El desavantatge d'aquest sistema és que cal tenir moltes visites per poder guanyar una quantitat de diners considerable. A més, cal no abusar-ne. És incòmode visitar una pàgina plena d'anuncis. A més, fan que la pàgina es carregue més lentament. Les pàgines així, jo les evito. I hi ha qui instal·la complements com Adblock al navegador per no veure'ls (i no us generen beneficis).

    Encara que hi ha una certa possibilitat de personalitzar el tipus d'anunci que es mostren, al final és Google qui decideix. Personalment no m'agrada que algú altre trie els anuncis que es publiquen al meu blog i per això trobo més interessant l'opció següent.

    Els enllaços afiliats
    En aquest cas la publicitat és menys intrusiva. Es fa a través d'enllaços que porten a una pàgina on es poden comprar els productes enllaçats, i si l'internauta compra una cosa o adquireix algun servei dins d'un termini de temps definit us emporteu una comissió. I això sense cap cost adicional per al comprador. La plataforma d'afiliació més coneguda és la d'Amazon. Però també en tenen eBay, Shopify o Etsy.

    Aquesta és una opció que estic explorant actualment. Així, els enllaços del llibres Side Hustle i Cómo crear y gestionar tu proyecto craft dins del text del blog més amunt són enllaços afiliats. Si hi cliqueu us portaran a una pàgina on es poden comprar. Si els compreu, o compreu una altra cosa, jo podria emportar-me una comissió (per als llibres, és del 7% a dia d'avui). Però a vosaltres no us costa res.

    Com que és una forma de publicitat poc visible, hi ha l'obligació legal d'anunciar en el vostre blog o canal de Youtube si els utilitzeu. Podeu veure el meu avís legal aquí.

    Si us interessa, us podeu mirar aquest post, de gran qualitat i ben detallat, sobre com fer màrqueting d'afiliació.

    El patrocini
    Si sou megaestrelles d'Internet i aconseguiu tenir moltes visites podeu atreure l'atenció de patrocinadors, que estaran encantats de pagar-vos o oferir-vos els seus productes gratis perquè en feu publicitat.

    En aquest cas, un dubta de l'objectivitat del bloguer. ¿Pot ser completament sincer sobre un producte sabent que si diu coses negatives l'empresa anunciant ja no voldrà treballar més amb ell?

    (Per informació, aquest blog no està patrocinat.)

    Les donacions dels seguidors
    O mecenatge. S'assembla molt al patrocini pel fet que algú us paga per fer el vostre blog. La diferència és que els patrocinadors us paguen perquè vengueu llurs productes, mentre que en aquest tipus de monetització els seguidors més apassionats us financen simplement perquè els agrada el vostre treball, perquè creuen que val la pena.

    Una de les plataformes de mecenatge més famoses és Patreon. Hi ha també qui troba mètodes més enginyosos de mecenatge. He vist fins i tot una youtubera que utilitza la llista dels desitjos d'Amazon com a mecanisme de mecenatge.

    Un dels avantatges d'aquest mètode de finançament, semblant al crowdfunding, és que dona una major llibertat als creadors. No depenen d'una empresa, sinó dels fans i seguidors. Òbviament, cal tenir una base de seguidors àmplia i apassionada.

    Vendre els vostres productes o serveis
    Un blog pot ser també una plataforma des de la qual vendre els vostres productes o serveis. Així, el blog funciona com a un portfoli on es mostren els vostres productes o les vostres habilitats i es redirigeix els potencials compradors a un establiment físic, a una adreça de contacte o a una altra pàgina de venda. En aquest últim cas, pot ser una pàgina dins de portals com Shopify o Etsy. Aquests portals fan d'intermediaris entre vosaltres i els vostres compradors a canvi d'una comissió i/o quota mensual de funcionament. Us ofereixen l'allotjament web de la vostra botiga en línia i s'ocupen dels cobraments i de la facturació.

    ---

    Finalment, a l'hora de monetitzar un bloc, cal complir algunes obligacions fiscals i legals. Com aquest no és el meu fort, us remeto als experts i a la pàgina del govern sobre la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i del Comerç Electrònic.

    dimarts, 7 d’abril del 2020

    Com fer una mascareta a casa?

    La Generalitat ha començat a recomanar portar mascareta als ciutadans que surten al carrer. I sembla que el Govern espanyol també ho demanarà. De fet, un article recent a la revista Science plantejava que podria ser útil que tothom portés mascareta en sortir al carrer.

    Davant la dificultat de trobar mascaretes a les farmàcies (i que les mascaretes clíniques les necessiten els professionals!), m'he plantejat fer una recerca sobre com fer una mascareta higiènica de la millor qualitat possible amb els materials que podem trobar a casa. Quin model i quins materials? Us ho explico.


    Premissa
    El contingut d'aquest post és el resultat de la meua recerca d'informació i de la interpretació que en faig en base a la meua formació científica. Si trobeu algun error, us agrairé que m'ho comuniqueu per corregir-lo.

    Si voleu trobar informació actualitzada sobre la COVID-19 i sobre les recomanacions per combatre'l, podeu consultar les pàgines web del Departament de Salut, del Ministeri de Sanitat i de l'Organització Mundial de la Salut.

    Quin material fer servir?
    Anem primer amb les recomanacions oficials. La Generalitat recomana utilitzar teixits hidròfugs per a la part externa, com la tela de les fundes de coixí o tovalloletes de bebè dessecades. Això serveix per repel·lir els esquitxos de saliva que puguin venir de la boca d'altres persones pròximes. Tot i que es recomana mantenir-se a una distància mínima de 1-2 metres, les gotetes expulsades en tossir poden arribar fins a una distància de 6 m, i en un esternut poden arribar a 10 m.

    El Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme, en canvi, recomana utilitzar un material filtrant apropiat ("material filtrante adecuado", literalment), com els tèxtils no teixits (TNT). És un tipus de teixit on les fibres estan distribuïdes de forma desordenada. Ve a ser com una buata molt fina. Es fa servir per a bolquers, tovalloletes, etc. També es fa servir en algunes bosses que donen les botigues (solen ser negres) que tenen un tacte semblant al paper.

    En donen un parell d'exemples:
    • TNT 50% viscosa i 50% polièster de 50-60 g/m2 amb un gruix de 0,3-0,5 mm (una capa).
    • TNT 80% polièster/20%viscosa spunlace de 44 g/m2 (dos capes), recovert a l'interior i exterior per polipropilè hidròfob spunbound de 20 g/m2 (dos capes a l'exterior i una capa a l'interior).
    Si no podeu aconseguir aquestes teles o no podeu esperar, què podeu fer servir que tingueu a casa?

    Per Internet, alguns aconsellen fer la mascareta amb dos capes de cotó exterior i dos capes interiors d'entretela no teixida. La Generalitat aconsella utilitzar samarretes o la funda interior dels coixins. Diuen que tenen una capacitat de filtració del 69% i del 61% respectivament. Però atenció, aquestes dades corresponen a la capacitat de filtració de bacteris. Segons l'estudi d'on provenen aquestes dades, la capacitat de filtració de virus era del 51% per a les samarretes i del 57% per a la funda de coixí.

    D'altra banda, un drap per eixugar els plats (tea towel) tenia una capacitat de filtració de virus molt major, del 72% (una capa). En comparació, van trobar que la capacitat d'una mascareta quirúrgica de filtrar els virus era del 90%.

    De fet, en un altre estudi que analitzava la capacitat de protecció de diferents tipus de teixit front a partícules de tamany semblant al dels virus, van veure que les samarretes no eren la millor opció. Allò que funcionava millor eren les dessuadores i, especialment, les tovalloles.

    Capacitat de penetració d'un aerosol en diferents tipus de tela. Com més gran és la penetració, menys protegeix la tela. Font: Rengasamy et al. (2010).

    Per acabar, alguns detalls sobre les característiques a tenir en compte. La qualitat d'una mascareta de tela depèn principalment de tres factors:
    • De la proximitat dels fils de la tela. Com més pròxims estiguin els fils entre si millor. O el que és el mateix, com més fils hi hagi per cm2 millor.
    • Del nombre de capes de tela i del gruix de la mascareta. Com més capes hi hagi més protegeixen. Com a mínim n'hi hauria d'haver dues i millor si són tres o quatre. Durant l'epidèmia de la Manxúria de 1920-1921 es van fer servir màsqueres compostes de dues capes de gasa embotida amb un paquet de mitja polzada (1.25 cm) de cotó.
    • Del tipus de tela. Una muselina fina va millor que una gasa; una gasa embotida amb cotó protegeix més que una gasa simple; i les tovalloles funcionen millor que altres tipus de tela.

    Material de subjecció
    Podem subjectar les mascaretes de diferents formes: amb elàstics, gomes per als cabells, cordill, cintes...

    Possibles materials per fixar la màsquera que he trobat per casa: cinta gros grain, cinta elàstica, cordons, cintes...

    Personalment, trobo incòmode de portar quelcom lligat o tibant darrere les orelles i prefereixo que vagin lligades al darrera del coll. A més, així el nus queda més lluny de boca, nas i ulls i és més difícil tocar-hi accidentalment en lligar o deslligar la mascareta.

    Tipus de mascaretes
    He trobat tres tipus principals de mascaretes que podem fer a casa:
    • la bandana,
    • la mascareta rectangular amb plecs, i
    • la mascareta Olson.
    Les descric a continuació.

    La bandana
    No hi ha molt a fer, simplement plegar la tela per la diagonal i lligar-la al coll cobrint nas i boca. És poc efectiva i no és recomanable.
     

    La mascareta rectangular
    És senzill de fer. Consisteix bàsicament en un rectangle (per exemple de 21 cm X 19 cm), on es fan dos o tres plecs horitzontals i s'afegeix algun sistema per subjectar-les als costats.

    El procés de confecció és fàcil:
    1. Després de tallar les peces de teixit, les encareu dret amb dret i passeu una costura al costat superior i inferior.
    2. Feu els plecs i fixeu-los amb la planxa.
    3. Feu un repunt als costats per fixar els plecs.
    4. Cosiu les cintes o elàstics per subjectar la mascareta als costats.

    Si necessiteu un patró, aquí en podeu descarregar un. I aquí podeu veure un vídeo fet per una cosidora d'Alcanar, explicant com es fa.


    Opcionalment, es pot deixar una petita obertura per on inserir un filtre (de teixit TNT per exemple, o cotó en pèl premsat, o cotonets desmaquillants) que es pugui canviar en cada utilització.

    La mascareta Olson
    Aquest tipus de mascareta va ser inventada per l'infermera Lyla Mae Olson en els anys 1930. Té un disseny més anatòmic (el patró té forma de fulla de destral) que s'ajusta millor a la cara. Però també és de confecció una mica més complexa.

    Aquí podeu trobar les instruccions i el patró desenvolupat per l'hospital UnityPoint Health de Cedar Rapids. I tot seguit un vídeo, explicant la seua fabricació.



    Aquest model porta una butxaca interior per inserir-hi un filtre recanviable (de teixit TNT per exemple, o cotó en pèl premsat, o cotonets desmaquillants) per millorar les prestacions de la màscara. A més, proposen de fer servir cinta adhesiva a les dos cares per fixar la màscara a la cara i evitar que hi hagi obertures per on pugui passar l'aire sense filtrar.

    Opcionalment, en la zona del nas es pot afegir una petita peça metàl·lica de filferro o semblant (un clip desplegat, un rectangle d'alumini retallat d'una safata per al forn d'usar i tirar). Aquesta peça serveix com una pinça per adaptar la forma de la màscara sobre el pont del nas. Per anar bé, la peça metàl·lica hauria d'anar en una funda de tela, semblant a la funda de les varetes dels sostenidors.

    Quin model fer servir?
    En teoria la mascareta Olsen, especialment si va ben ajustada, hauria d'oferir millor protecció que la mascareta rectangular prisada. En la pràctica, s'ha vist que la forma de la mascareta no és tant important. O sigue que trieu aquella que us sigue més còmode portar i fer, sempre que us cobreixi nas, boca i mentó.

    Com fer-les servir?
    La utilització de dispositius de protecció, com mascaretes o guants, és inútil (i contraproduent) si no es fan servir bé. Per això cal que seguiu unes regles bàsiques en posar-vos-la i treure-us-la:
    • Netegeu-vos les mans abans de posar-vos la mascareta.
    • En posar-vos-la, agafeu-la pels extrems i subjecteu-la a la cara evitant de tocar la zona central.
    • Eviteu de tocar o treure-us la màscara durant una sortida. Mantingueu-la posada en tot moment.
    • Si sortiu més d'una vegada en un dia, utilitzeu una màscara diferent cada vegada.
    • Netegeu-vos les mans abans de treure-us la mascareta.
    • Treieu-vos la mascareta evitant de tocar la zona central i de tocar-vos la cara.
    • Si és d'un sol ús, llenceu la mascareta immediatament després de la seva utilització. Si és reutilitzable, deseu-la immediatament en un contenidor tancat a l'espera d'esterilitzar-la.
    • Renteu-vos les mans de nou després de treure-us la mascareta.

    Si seguiu les recomanacions del ministeri, les mascaretes són d'un sol ús. I cal llençar-les després d'utilitzar-les una vegada. El teixit TNT no aguantaria el procés de rentat i esterilització.

    Si feu mascaretes de tela i les voleu reutilitzar, cal que les esterilitzeu bé. La tècnica que us recomano és la que es feia servir fa molts anys, una d'aquelles coses de La casa de la pradera: bollir-les (antigament la roba de llit es netejava en uns grans perols d'aigua bullent). Amb bullir-les per 10-20 minuts n'hi ha prou (millor 20 que 10, per seguretat). També podeu rentar-les amb aigua calenta (60-90 ºC) i lleixiu. Això sí, al cap d'un cert nombre de rentats, quan veieu que la tela es deteriora, també les haureu de llençar.


    Per als més exigents
    Per  als més exigents i nerds, us deixo una llista de recursos útils.

    Algunes normes i recomanacions tècniques per a la fabricació de mascaretes (casolanes o no):
    • Ministerio de Industria, Comercio y Turismo. (2020) Mascarillas higiénicas. Versión 4. Secretaría General de Industria y de la Pequeña y Mediana Empresa.
    • UNE (2019) Norma Española UNE-EN 14683:2019+AC. Mascarillas quirúrgicas. Requisitos y métodos de ensayo. Asociación Española de Normalización.

    Alguns articles científics sobre la capacitat de filtració de les màscares de tela:
    Altres articles interessants:

    dilluns, 30 de març del 2020

    Projecte 10: Pantaló s. XIX

    Després de molts mesos (dos anys i mig, de fet!?) sense afegir un projecte, torno amb un de molt especial: un pantaló estil s. XIX que he fet com a projecte final del tema de pantalons d'home a l'escola EADI Moda, amb el suport de les professores de l'escola i l'encoratjament de les companyes de classe.

    Pantaló estil s. XIX. Teixit de llana i vistes de cotó.

    El pantaló forma part del vestit tradicional provençal que m'estic fent (podeu veure el procés de construcció de la camisa aquí). Cal dir que ja havia fet un primer intent (el podeu veure aquí) intentant reproduir un pantaló que m'havien prestat. Com era la primera vegada, vaig utilitzar tela d'imitació de llana que era veritable material inflamable. En aquest cas, he fet servir un bellíssim teixit de llana verge 100% de color gris. És tracta d'una resta de negoci que vaig comprar als Encants per 10 €. M'ha sortit més barat i amb material de molt millor qualitat!

    Sarga de llana verge 100% de la Sociedad Anónima de Lanería.


    Abans de fer el pantaló, he fet una recerca aprofundida sobre els pantalons del s. XIX, i en particular, al voltant de 1830. Per a la recerca d'informació, he regirat diferents llibres d'història de la moda i sastreria, i he utilitzat fotos de reconstitucions de vestits d'època i quadres d'aquell període.

    Esbossos i recerca sobre pantalons del s. XIX.

    El pantaló vers 1830
    Per confirmar que la meua interpretació dels llibres de sastreria era correcta he estudiat alguns quadres de pintors realistes danesos fets al voltant de 1830. El quadre Artistes danesos en una hostatgeria romana (1837) de Ditlev Blunck permet observar bastant clarament les característiques dels pantalons d'aquest període. El quadre és tan detallat que quasi es pot veure el tipus de costura utilitzat.

    Artistes danesos en una hostatgeria romana (1837) de Ditlev Blunck.

    La principal particularitat dels pantalons en la primera meitat del s. XIX és que (en general) no tenien bragueta, sinó que l'obertura frontal quedava coberta per una peça trapezoidal, anomenada davantal. El davantal podia ser estret, si cobria només una part del davant, o ample, si cobria tot el davant.

    L'home de l'hostatgeria assegut a l'esquerra porta un pantaló amb davantal estret. Podem veure que s'agafa mitjançant botons a la part de baix de la cintura.

    Detall d'Artistes danesos en una hostatgeria romana (1837) de Ditlev Blunck.

    El cambrer romà, girat d'esquenes a nosaltres, ens permet veure com era el pantaló per darrera. Veiem que la cintura era ampla i bastant alta, amb un triangle a la part del mig que servia per poder estretir els pantalons si feia falta. Podem veure també una butxaca oberta en el costat esquerre.

    Artistes danesos en una hostatgeria romana (1837) de Ditlev Blunck.

    El cambrer romà es subjecta els pantalons amb uns tirants, però de vegades podien anar subjectats amb una martingala, com es veu en el quadre Un jove artista (Ditlev Blunck) observa un esbós en un mirall (1826), de Wilhelm Bendz.

    Wilhelm Bendz - Ung kunstner (Ditlev Blunck betragter en skitse i et spejl)
    Un jove artista (Ditlev Blunck) observa un esbós en un mirall (1826) de Willhelm Bendz.

    Si observem el detall, veiem que el pintor del quadre porta un davantal ample amb una martingala que subjecta el pantaló a la zona lumbar. I s'hi endevina una sivella.

    Detall d'Un jove artista (Ditlev Blunck) observa un esbós en un mirall (1826) de Willhelm Bendz.

    A Un grup d'artistes danesos a Roma (1837), de Constantin Hansen, allò que podem apreciar millor són els baixos dels pantalons i els diferents estils. Dos dels pintors (un que està recolzat per terra i l'altre que està assegut sobre la taula) porten unes travetes per sota les sabates per mantenir els pantalons ben tibants. A més, en alguns casos els baixos tenen unes petites obertures, per ajudar a fer passar els peus.

    Un grup d'artistes danesos a Roma (1837) de Constantin Hansen.

    La majoria d'aquests artistes danesos porten pantalons d'un sol color: blanc, beis, gris... Només un d'ells (assegut sobre la taula) porta uns pantalons més fantasiosos amb ratlles verticals.

    Patronatge i confecció
    Per fer el patró m'he basat en el llibre de 1833 Manuel théorique et pratique du tailleur de M. Vandael, traduït al castellà per José Tamaron. El llibre descriu molt bé les peces del pantaló i dóna detalls sobre la seua confecció. Però en comptes de dibuixar el patró seguint les instruccions del llibre, he fet una modificació del patró base dels pantalons xinos.

    Planxa 2 del Manuel théorique et pratique du tailleur, amb les peces del pantaló.

    M. Vandael dona dos opcions per al davantal (o tapa). En el primer cas, va botonat a la cintura mitjançant tres botons a seua part superior i es corda al darrera mitjançant unes corretges que surten de cada costat. En el segon cas, el davantal es corda amb tres botons a cada costat, com en els pantalons mariners. Jo m'he decidit pel primer tipus. Simplement, m'agradava més. Als costats i part superior del davantal hi he posat unes vistes per ajudar a mantenir la forma i perquè fa bonic. Els botons els he forrat amb la mateixa tela del pantaló.

    Davantal del pantaló.

    Sota del davantal i per baix de la cintura hi ha dues peces que duen les butxaques. José Tamaron, en la seua traducció, en diu faltriqueres. Les butxaques són de trau. Per posar-hi la mà, cal passar-la per sota del davantal, a través de l'obertura lateral.

    Cintura i faltriqueres del pantaló.

    La cintura és ampla, de forma que sobresurt per damunt del davantal, i porta entretela. Seguint Vandael, li he donat 10 cm d'ample. Hi he posat també una butxaca rellotgera, també de trau, a un parell de centímetres de la part superior de la cintura.

    A l'interior hi he posat un folre de cotó a la cintura i a les faltriqueres.


    Finalment, la imatge següent us mostra la part del darrera del pantaló. S'hi pot veure el triangle i les corretges per cenyir el pantaló per darrera, amb una sivella metàl·lica de color coure. El triangle no porta entretela, per facilitar que es pugui estrényer la cintura. Les corretges, sí que en porten, per reforçar-les bé.



    diumenge, 29 de març del 2020

    Idees per al confinament: formeu-vos.

    Amb escoles, biblioteques i museus tancats, continuar formant-se en aquests moments és més complicat. Jo tinc la sort que l'escola EADI Moda, on assisteixo a classes, ha establert un sistema a distància per continuar les classes. Però hi ha altres opcions per continuar aprenent, tot gràcies a Internet i a l'esforç i interès de tantes persones i institucions que ho fan possible.



    Cursos en línia
    Quan veig totes les iniciatives solidàries que s'estan duent a terme aquests dies, se'm salta la llagrimeta. La comunitat creativa Domestika ha decidit donar accés gratis a alguns dels seus cursos. Es tracta principalment de cursos de dibuix, il·lustració i fotografia, però inclou també un curs d'introducció al bordat. Com és habitual en cursos gratuïts en línia, si bé es pot accedir als materials del curs, no es pot participar en els fòrums, ni descarregar el materials avançats ni obtenir un certificat.

    Podeu trobar altres cursos, gratuïts o de pagament, a plataformes ben conegudes com coursera i edX. Per exemple, la Universitat Politècnica de Hong Kong ofereix dos cursos (en anglès) de disseny i creació de faldilles i pantalons. En teoria són per a principiants. Tanmateix, els materials són bastant senzills i s'expliquen les coses ràpidament i per damunt, de forma que si no es tenen molts coneixements és difícil entendre certs processos. A Internet hi ha milers de vídeos que s'expliquen millor. D'altra banda, si ja teniu alguns coneixements, pot ser interessant veure altres formes de fer les coses i dona alguns materials interessants. De fet, allò que m'ha agradat més és que el curs ensenya elements de disseny bastant innovadors. (Tot i que per a fer-los necessitareu uns coneixements molt més avançats que els que aporta el curs.)

    Alguns exemples innovadors de disseny de butxaques del curs de disseny i creació de faldilles de l'Universitat Politècnica de Hong Kong. Dissenys creats per Tanya Dove, reproduïts d'acord amb la clàusula del Fair Use.

    Però hi ha cursos que són veritables joies. Un curs que vaig seguir ja fa temps i que em va encantar és el curs Fashion as Design, oferit pel Museum of Modern Art (MoMA) de Nova York. Una fantàstica introducció al disseny de moda. Un curs que us farà repensar la vostra relació amb la roba, a entendre la roba d'una manera diferent. En comptes de pensar en si us agrada o no, començareu a pensar en per què una peça de roba ha estat dissenyada d'aquella manera, quines funcions ha d'acomplir i en els significats socials i culturals que hi van associats. Un curs formidable.

    Vídeos educatius
    No cal que us digui que Internet està ple de vídeos educatius, tutorials, etc. Però si haig de mencionar algun recurs, triaria el canal de Bernardette Banner (en anglès). Bernardette és una apassionada de la recreació de vestits històrics, des del període medieval al començaments del s. XX. Afronta cada peça que crea com una aventura, una recerca històrica, basada en la consulta de documents d'època, per entendre millor tant els induments en sí com la gent que els portava. I això traspua en els seus vídeos. En ésser limitada la informació que ha arribat fins a nosaltres sobre com es feien els vestits en altres èpoques, se la veu de vegades perduda en les seues reconstruccions. Això sí, la seua actitud és positiva i autoirònica, cosa que fa les seues retransmissions bastant entretingudes.

    En el vídeo següent Bernardette explica els principals tipus de costura a mà:



    Un altre recurs interessant és el programa de la BBC A Stitch in Time. Tot i que el programa ja no està disponible a la pàgina de la BBC, encara es pot trobar la majoria d'episodis a Youtube. És un programa en sis episodis on es mostra el procés de reconstrucció d'indumentària històrica (en podríem dir investigació històrica experimental, si voleu). Entre aquests, podreu veure el vestuari de Maria Antonieta o de la dona (Giovanna Cenomi) del famós quadre de Jan van Eyck El matrimoni Arnolfini. A part de veure la confecció de vestits històrics i aprendre algunes de les tècniques utilitzades, un altre dels al·licients és veure l'estil personalíssim i viu de la presentadora, Amber Butchart.


    El matrimoni Arnolfini de Jan van Eyck. Encara que la dama del quadre sembla embarassada, el programa A Stitch in Time mostra que en realitat és una il·lusió causada per la gran quantitat de tela amb què està fet el vestit, que sosté amb la mà per poder caminar.

    Documents digitalitzats
    Tot i que les biblioteques estan tancades, moltes biblioteques arreu del món han digitalitzat part dels seus fons, incloent llibres i revistes de moda. Per a un amant dels llibres com jo, la possibilitat de tenir accés a tots aquests recursos sense haver de sortir de casa és com estar al paradís. La Biblioteca de Catalunya, la Biblioteca Digital Hispànica, la Biblioteca Nacional Francesa, la British Library... No us les acabareu! Per que no hagueu de rebuscar, en aquesta pàgina del meu blog us deixo una llista d'alguns dels llibres de tall i confecció antics (s. XVI-XX) que es poden consultar en línia.

    La meua preferida, per la gran quantitat d'obres digitalitzades de tots els temes i la qualitat del lloc web, és la Biblioteca Nacional Francesa. Té fins i tot una secció dedicada a la premsa de moda, que conté nombroses revistes des de finals del s. XVIII fins a la primera meitat del s. XX. Això inclou des de la primera revista de moda, el Cabinet des modes (1785-1786), fins a números antics d'algunes revistes que encara existeixen, com Elle (1945-1949), Marie-Claire (1937-1944) o Vogue (1920-1940). Entre aquestes n'hi ha algunes dedicades a l'home, com són L'Homme du monde (1863) o Monsieur (1920-1923). La majoria de les revistes són en francès, encara que n'hi ha algunes en castellà: La Canastilla infantil (1881-1883) i Elegancias (1911-1914). Però al cap i a la fi, l'idioma és poc important; com que aquestes revistes tampoc no expliquen com confeccionar els vestits, allò més interessant són les imatges.

    Un extracte de Monsieur, núm. 13, gener 1921. Font: gallica.bnf.fr / BnF.

    D'altra banda, si us interessen els números més recents, algunes revistes de disseny i moda han decidit de donar accés gratuït durant aquests dies.

    El Centre de Documentació del Museu del Disseny també té un bon nombre d'obres digitalitzades (catalogades aquí). Entre aquestes hi podeu trobar el Método especial de corte de 1904 de les germanes Carmelites de la Caritat, amb molts patrons per fer roba per a dona.

    Una altra font interessant és el Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa, que té en línia obres centrades sobre la indústria tèxtil, els teixits i la indumentària. El fons bibliogràfic està dividit en dues parts: obres dels s. XIV-XVIII i del s. XIX. Xafardejant per allí hi trobo un document que em porta a 1815, la prohibició d'importar cotó "por miedo a la fiebre amarilla". La condemna per introduir teles de cotó des de Gibraltar era de 10 anys "sin reclamación". També hi podeu trobar alguns números de 1887 de la revista La Estación: periódico para señoras.

    Visites a museus
    Finalment, també podeu anar al museu sense incomplir el vostre confinament. Gràcies a Google Arts & Culture podeu veure les col·leccions de centenars de museus d'arreu del món: el Musée D'Orsay, la Galleria degli Uffizi, el British Museum, el MNAC...

    Pel que fa al món de la moda les iniciatives se centren al voltant del projecte We Wear Culture. En alguns casos, podem fer una visita virtual del museu amb la tecnologia Street View. És el cas del Museu del Disseny de Barcelona, on podem veure l'exposició El cos vestit, o del Kobe Fashion Museum (aquí baix).



    En altres casos, podem veure exposicions en línia. Aquí us deixo un parell d'exemples. Una és l'exposició sobre Vivienne Westwood, la dissenyadora radical des de fa desenes d'anys i políticament compromesa, al British Fashion Council. Una altra és l'exposició dedicada a Balenciaga al V&A Museum. (El V&A Museum, us n'adoneu? I sense sortir de casa!)

    Concloent 
    Els nostres desplaçaments estan limitats ara, però la quantitat de recursos disponibles en línia és astorant. Aquest pot ser un bon moment per descobrir-los, mentre us cuideu restant a casa.

    I vosaltres, coneixeu algun recurs interessant? Podeu deixar-lo en els comentaris.