Davant la dificultat de trobar mascaretes a les farmàcies (i que les mascaretes clíniques les necessiten els professionals!), m'he plantejat fer una recerca sobre com fer una mascareta higiènica de la millor qualitat possible amb els materials que podem trobar a casa. Quin model i quins materials? Us ho explico.
Premissa
El contingut d'aquest post és el resultat de la meua recerca d'informació i de la interpretació que en faig en base a la meua formació científica. Si trobeu algun error, us agrairé que m'ho comuniqueu per corregir-lo.
Si voleu trobar informació actualitzada sobre la COVID-19 i sobre les recomanacions per combatre'l, podeu consultar les pàgines web del Departament de Salut, del Ministeri de Sanitat i de l'Organització Mundial de la Salut.
Quin material fer servir?
Anem primer amb les recomanacions oficials. La Generalitat recomana utilitzar teixits hidròfugs per a la part externa, com la tela de les fundes de coixí o tovalloletes de bebè dessecades. Això serveix per repel·lir els esquitxos de saliva que puguin venir de la boca d'altres persones pròximes. Tot i que es recomana mantenir-se a una distància mínima de 1-2 metres, les gotetes expulsades en tossir poden arribar fins a una distància de 6 m, i en un esternut poden arribar a 10 m.
El Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme, en canvi, recomana utilitzar un material filtrant apropiat ("material filtrante adecuado", literalment), com els tèxtils no teixits (TNT). És un tipus de teixit on les fibres estan distribuïdes de forma desordenada. Ve a ser com una buata molt fina. Es fa servir per a bolquers, tovalloletes, etc. També es fa servir en algunes bosses que donen les botigues (solen ser negres) que tenen un tacte semblant al paper.
En donen un parell d'exemples:
- TNT 50% viscosa i 50% polièster de 50-60 g/m2 amb un gruix de 0,3-0,5 mm (una capa).
- TNT 80% polièster/20%viscosa spunlace de 44 g/m2 (dos capes), recovert a l'interior i exterior per polipropilè hidròfob spunbound de 20 g/m2 (dos capes a l'exterior i una capa a l'interior).
Per Internet, alguns aconsellen fer la mascareta amb dos capes de cotó exterior i dos capes interiors d'entretela no teixida. La Generalitat aconsella utilitzar samarretes o la funda interior dels coixins. Diuen que tenen una capacitat de filtració del 69% i del 61% respectivament. Però atenció, aquestes dades corresponen a la capacitat de filtració de bacteris. Segons l'estudi d'on provenen aquestes dades, la capacitat de filtració de virus era del 51% per a les samarretes i del 57% per a la funda de coixí.
D'altra banda, un drap per eixugar els plats (tea towel) tenia una capacitat de filtració de virus molt major, del 72% (una capa). En comparació, van trobar que la capacitat d'una mascareta quirúrgica de filtrar els virus era del 90%.
De fet, en un altre estudi que analitzava la capacitat de protecció de diferents tipus de teixit front a partícules de tamany semblant al dels virus, van veure que les samarretes no eren la millor opció. Allò que funcionava millor eren les dessuadores i, especialment, les tovalloles.
 |
| Capacitat de penetració d'un aerosol en diferents tipus de tela. Com més gran és la penetració, menys protegeix la tela. Font: Rengasamy et al. (2010). |
Per acabar, alguns detalls sobre les característiques a tenir en compte. La qualitat d'una mascareta de tela depèn principalment de tres factors:
- De la proximitat dels fils de la tela. Com més pròxims estiguin els fils entre si millor. O el que és el mateix, com més fils hi hagi per cm2 millor.
- Del nombre de capes de tela i del gruix de la mascareta. Com més capes hi hagi més protegeixen. Com a mínim n'hi hauria d'haver dues i millor si són tres o quatre. Durant l'epidèmia de la Manxúria de 1920-1921 es van fer servir màsqueres compostes de dues capes de gasa embotida amb un paquet de mitja polzada (1.25 cm) de cotó.
- Del tipus de tela. Una muselina fina va millor que una gasa; una gasa embotida amb cotó protegeix més que una gasa simple; i les tovalloles funcionen millor que altres tipus de tela.
Material de subjecció
Podem subjectar les mascaretes de diferents formes: amb elàstics, gomes per als cabells, cordill, cintes...
 |
| Possibles materials per fixar la màsquera que he trobat per casa: cinta gros grain, cinta elàstica, cordons, cintes... |
Personalment, trobo incòmode de portar quelcom lligat o tibant darrere les orelles i prefereixo que vagin lligades al darrera del coll. A més, així el nus queda més lluny de boca, nas i ulls i és més difícil tocar-hi accidentalment en lligar o deslligar la mascareta.
Tipus de mascaretes
He trobat tres tipus principals de mascaretes que podem fer a casa:
- la bandana,
- la mascareta rectangular amb plecs, i
- la mascareta Olson.
La bandana
No hi ha molt a fer, simplement plegar la tela per la diagonal i lligar-la al coll cobrint nas i boca. És poc efectiva i no és recomanable.
La mascareta rectangular
És senzill de fer. Consisteix bàsicament en un rectangle (per exemple de 21 cm X 19 cm), on es fan dos o tres plecs horitzontals i s'afegeix algun sistema per subjectar-les als costats.
El procés de confecció és fàcil:
- Després de tallar les peces de teixit, les encareu dret amb dret i passeu una costura al costat superior i inferior.
- Feu els plecs i fixeu-los amb la planxa.
- Feu un repunt als costats per fixar els plecs.
- Cosiu les cintes o elàstics per subjectar la mascareta als costats.
Si necessiteu un patró, aquí en podeu descarregar un. I aquí podeu veure un vídeo fet per una cosidora d'Alcanar, explicant com es fa.
Opcionalment, es pot deixar una petita obertura per on inserir un filtre (de teixit TNT per exemple, o cotó en pèl premsat, o cotonets desmaquillants) que es pugui canviar en cada utilització.
La mascareta Olson
Aquest tipus de mascareta va ser inventada per l'infermera Lyla Mae Olson en els anys 1930. Té un disseny més anatòmic (el patró té forma de fulla de destral) que s'ajusta millor a la cara. Però també és de confecció una mica més complexa.
Aquí podeu trobar les instruccions i el patró desenvolupat per l'hospital UnityPoint Health de Cedar Rapids. I tot seguit un vídeo, explicant la seua fabricació.
Aquest model porta una butxaca interior per inserir-hi un filtre recanviable (de teixit TNT per exemple, o cotó en pèl premsat, o cotonets desmaquillants) per millorar les prestacions de la màscara. A més, proposen de fer servir cinta adhesiva a les dos cares per fixar la màscara a la cara i evitar que hi hagi obertures per on pugui passar l'aire sense filtrar.
Opcionalment, en la zona del nas es pot afegir una petita peça metàl·lica de filferro o semblant (un clip desplegat, un rectangle d'alumini retallat d'una safata per al forn d'usar i tirar). Aquesta peça serveix com una pinça per adaptar la forma de la màscara sobre el pont del nas. Per anar bé, la peça metàl·lica hauria d'anar en una funda de tela, semblant a la funda de les varetes dels sostenidors.
Quin model fer servir?
En teoria la mascareta Olsen, especialment si va ben ajustada, hauria d'oferir millor protecció que la mascareta rectangular prisada. En la pràctica, s'ha vist que la forma de la mascareta no és tant important. O sigue que trieu aquella que us sigue més còmode portar i fer, sempre que us cobreixi nas, boca i mentó.
Com fer-les servir?
La utilització de dispositius de protecció, com mascaretes o guants, és inútil (i contraproduent) si no es fan servir bé. Per això cal que seguiu unes regles bàsiques en posar-vos-la i treure-us-la:
- Netegeu-vos les mans abans de posar-vos la mascareta.
- En posar-vos-la, agafeu-la pels extrems i subjecteu-la a la cara evitant de tocar la zona central.
- Eviteu de tocar o treure-us la màscara durant una sortida. Mantingueu-la posada en tot moment.
- Si sortiu més d'una vegada en un dia, utilitzeu una màscara diferent cada vegada.
- Netegeu-vos les mans abans de treure-us la mascareta.
- Treieu-vos la mascareta evitant de tocar la zona central i de tocar-vos la cara.
- Si és d'un sol ús, llenceu la mascareta immediatament després de la seva utilització. Si és reutilitzable, deseu-la immediatament en un contenidor tancat a l'espera d'esterilitzar-la.
- Renteu-vos les mans de nou després de treure-us la mascareta.
Si seguiu les recomanacions del ministeri, les mascaretes són d'un sol ús. I cal llençar-les després d'utilitzar-les una vegada. El teixit TNT no aguantaria el procés de rentat i esterilització.
Si feu mascaretes de tela i les voleu reutilitzar, cal que les esterilitzeu bé. La tècnica que us recomano és la que es feia servir fa molts anys, una d'aquelles coses de La casa de la pradera: bollir-les (antigament la roba de llit es netejava en uns grans perols d'aigua bullent). Amb bullir-les per 10-20 minuts n'hi ha prou (millor 20 que 10, per seguretat). També podeu rentar-les amb aigua calenta (60-90 ºC) i lleixiu. Això sí, al cap d'un cert nombre de rentats, quan veieu que la tela es deteriora, també les haureu de llençar.
Per als més exigents
Per als més exigents i nerds, us deixo una llista de recursos útils.
Algunes normes i recomanacions tècniques per a la fabricació de mascaretes (casolanes o no):
- Ministerio de Industria, Comercio y Turismo. (2020) Mascarillas higiénicas. Versión 4. Secretaría General de Industria y de la Pequeña y Mediana Empresa.
- UNE (2019) Norma Española UNE-EN 14683:2019+AC. Mascarillas quirúrgicas. Requisitos y métodos de ensayo. Asociación Española de Normalización.
Alguns articles científics sobre la capacitat de filtració de les màscares de tela:
- Chughtai, A. A.; Seale, H.; MacIntyre, C. R. (2013) Use of cloth masks in the practice of infection control - evidence and policy gaps. International Journal of Infection Control. doi: 10.3396/ijic.v9i3.11366
- Davies, A.; Thompson, K.A.; Giri, K.; Kafatos, G.; Walker, J.; Bennett, A. (2013) Testing the Efficacy of Homemade Masks: Would They Protect in an Influenza Pandemic? Disaster Medicine and Public Health Preparedness. doi: 10.1017/dmp.2013.43
- Rengasamy, S.; Eimer, B.; Shaffer, R. E. (2010) Simple Respiratory Protection—Evaluation of the Filtration Performance of Cloth Masks and Common Fabric Materials Against 20–1000 nm Size Particles. The Annals of Occupational Hygiene. doi: 10.1093/annhyg/meq044
- Lewis, D. (2020, 2 abril) Is the coronavirus airborne? Experts can't agree. Nature. doi: 10.1038/d41586-020-00974-w
- Manjoo, F. (2020, 31 març) It's time to make your own face mask. The New York Times.
- Service, R.F. (2020, 2 abril) You may be able to spread coronavirus just by breathing, new report finds. Science. doi:10.1126/science.abc0490
- Servick, K. (2020, 28 març) Would everyone wearing face masks help us slow the pandemic? Science. doi:10.1126/science.abb9371
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada