Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Patronatge. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Patronatge. Mostrar tots els missatges

diumenge, 29 de març del 2020

Idees per al confinament: formeu-vos.

Amb escoles, biblioteques i museus tancats, continuar formant-se en aquests moments és més complicat. Jo tinc la sort que l'escola EADI Moda, on assisteixo a classes, ha establert un sistema a distància per continuar les classes. Però hi ha altres opcions per continuar aprenent, tot gràcies a Internet i a l'esforç i interès de tantes persones i institucions que ho fan possible.



Cursos en línia
Quan veig totes les iniciatives solidàries que s'estan duent a terme aquests dies, se'm salta la llagrimeta. La comunitat creativa Domestika ha decidit donar accés gratis a alguns dels seus cursos. Es tracta principalment de cursos de dibuix, il·lustració i fotografia, però inclou també un curs d'introducció al bordat. Com és habitual en cursos gratuïts en línia, si bé es pot accedir als materials del curs, no es pot participar en els fòrums, ni descarregar el materials avançats ni obtenir un certificat.

Podeu trobar altres cursos, gratuïts o de pagament, a plataformes ben conegudes com coursera i edX. Per exemple, la Universitat Politècnica de Hong Kong ofereix dos cursos (en anglès) de disseny i creació de faldilles i pantalons. En teoria són per a principiants. Tanmateix, els materials són bastant senzills i s'expliquen les coses ràpidament i per damunt, de forma que si no es tenen molts coneixements és difícil entendre certs processos. A Internet hi ha milers de vídeos que s'expliquen millor. D'altra banda, si ja teniu alguns coneixements, pot ser interessant veure altres formes de fer les coses i dona alguns materials interessants. De fet, allò que m'ha agradat més és que el curs ensenya elements de disseny bastant innovadors. (Tot i que per a fer-los necessitareu uns coneixements molt més avançats que els que aporta el curs.)

Alguns exemples innovadors de disseny de butxaques del curs de disseny i creació de faldilles de l'Universitat Politècnica de Hong Kong. Dissenys creats per Tanya Dove, reproduïts d'acord amb la clàusula del Fair Use.

Però hi ha cursos que són veritables joies. Un curs que vaig seguir ja fa temps i que em va encantar és el curs Fashion as Design, oferit pel Museum of Modern Art (MoMA) de Nova York. Una fantàstica introducció al disseny de moda. Un curs que us farà repensar la vostra relació amb la roba, a entendre la roba d'una manera diferent. En comptes de pensar en si us agrada o no, començareu a pensar en per què una peça de roba ha estat dissenyada d'aquella manera, quines funcions ha d'acomplir i en els significats socials i culturals que hi van associats. Un curs formidable.

Vídeos educatius
No cal que us digui que Internet està ple de vídeos educatius, tutorials, etc. Però si haig de mencionar algun recurs, triaria el canal de Bernardette Banner (en anglès). Bernardette és una apassionada de la recreació de vestits històrics, des del període medieval al començaments del s. XX. Afronta cada peça que crea com una aventura, una recerca històrica, basada en la consulta de documents d'època, per entendre millor tant els induments en sí com la gent que els portava. I això traspua en els seus vídeos. En ésser limitada la informació que ha arribat fins a nosaltres sobre com es feien els vestits en altres èpoques, se la veu de vegades perduda en les seues reconstruccions. Això sí, la seua actitud és positiva i autoirònica, cosa que fa les seues retransmissions bastant entretingudes.

En el vídeo següent Bernardette explica els principals tipus de costura a mà:



Un altre recurs interessant és el programa de la BBC A Stitch in Time. Tot i que el programa ja no està disponible a la pàgina de la BBC, encara es pot trobar la majoria d'episodis a Youtube. És un programa en sis episodis on es mostra el procés de reconstrucció d'indumentària històrica (en podríem dir investigació històrica experimental, si voleu). Entre aquests, podreu veure el vestuari de Maria Antonieta o de la dona (Giovanna Cenomi) del famós quadre de Jan van Eyck El matrimoni Arnolfini. A part de veure la confecció de vestits històrics i aprendre algunes de les tècniques utilitzades, un altre dels al·licients és veure l'estil personalíssim i viu de la presentadora, Amber Butchart.


El matrimoni Arnolfini de Jan van Eyck. Encara que la dama del quadre sembla embarassada, el programa A Stitch in Time mostra que en realitat és una il·lusió causada per la gran quantitat de tela amb què està fet el vestit, que sosté amb la mà per poder caminar.

Documents digitalitzats
Tot i que les biblioteques estan tancades, moltes biblioteques arreu del món han digitalitzat part dels seus fons, incloent llibres i revistes de moda. Per a un amant dels llibres com jo, la possibilitat de tenir accés a tots aquests recursos sense haver de sortir de casa és com estar al paradís. La Biblioteca de Catalunya, la Biblioteca Digital Hispànica, la Biblioteca Nacional Francesa, la British Library... No us les acabareu! Per que no hagueu de rebuscar, en aquesta pàgina del meu blog us deixo una llista d'alguns dels llibres de tall i confecció antics (s. XVI-XX) que es poden consultar en línia.

La meua preferida, per la gran quantitat d'obres digitalitzades de tots els temes i la qualitat del lloc web, és la Biblioteca Nacional Francesa. Té fins i tot una secció dedicada a la premsa de moda, que conté nombroses revistes des de finals del s. XVIII fins a la primera meitat del s. XX. Això inclou des de la primera revista de moda, el Cabinet des modes (1785-1786), fins a números antics d'algunes revistes que encara existeixen, com Elle (1945-1949), Marie-Claire (1937-1944) o Vogue (1920-1940). Entre aquestes n'hi ha algunes dedicades a l'home, com són L'Homme du monde (1863) o Monsieur (1920-1923). La majoria de les revistes són en francès, encara que n'hi ha algunes en castellà: La Canastilla infantil (1881-1883) i Elegancias (1911-1914). Però al cap i a la fi, l'idioma és poc important; com que aquestes revistes tampoc no expliquen com confeccionar els vestits, allò més interessant són les imatges.

Un extracte de Monsieur, núm. 13, gener 1921. Font: gallica.bnf.fr / BnF.

D'altra banda, si us interessen els números més recents, algunes revistes de disseny i moda han decidit de donar accés gratuït durant aquests dies.

El Centre de Documentació del Museu del Disseny també té un bon nombre d'obres digitalitzades (catalogades aquí). Entre aquestes hi podeu trobar el Método especial de corte de 1904 de les germanes Carmelites de la Caritat, amb molts patrons per fer roba per a dona.

Una altra font interessant és el Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa, que té en línia obres centrades sobre la indústria tèxtil, els teixits i la indumentària. El fons bibliogràfic està dividit en dues parts: obres dels s. XIV-XVIII i del s. XIX. Xafardejant per allí hi trobo un document que em porta a 1815, la prohibició d'importar cotó "por miedo a la fiebre amarilla". La condemna per introduir teles de cotó des de Gibraltar era de 10 anys "sin reclamación". També hi podeu trobar alguns números de 1887 de la revista La Estación: periódico para señoras.

Visites a museus
Finalment, també podeu anar al museu sense incomplir el vostre confinament. Gràcies a Google Arts & Culture podeu veure les col·leccions de centenars de museus d'arreu del món: el Musée D'Orsay, la Galleria degli Uffizi, el British Museum, el MNAC...

Pel que fa al món de la moda les iniciatives se centren al voltant del projecte We Wear Culture. En alguns casos, podem fer una visita virtual del museu amb la tecnologia Street View. És el cas del Museu del Disseny de Barcelona, on podem veure l'exposició El cos vestit, o del Kobe Fashion Museum (aquí baix).



En altres casos, podem veure exposicions en línia. Aquí us deixo un parell d'exemples. Una és l'exposició sobre Vivienne Westwood, la dissenyadora radical des de fa desenes d'anys i políticament compromesa, al British Fashion Council. Una altra és l'exposició dedicada a Balenciaga al V&A Museum. (El V&A Museum, us n'adoneu? I sense sortir de casa!)

Concloent 
Els nostres desplaçaments estan limitats ara, però la quantitat de recursos disponibles en línia és astorant. Aquest pot ser un bon moment per descobrir-los, mentre us cuideu restant a casa.

I vosaltres, coneixeu algun recurs interessant? Podeu deixar-lo en els comentaris.

dilluns, 17 de juny del 2019

"Cours de coupe du tailleur de Paris" per F. Lavedèze

Aquest llibre va ser escrit als anys 1870 per François Lavedèze, sastre i propietari de les revistes Musée des tailleurs illustréTailleur de Paris. El títol complet d'aquest llibre és Cours de coupe du tailleur de Paris ou Art d'apprendre à couper et confectionner les habits d'après le système actuel de mesurage, que en català vindria a ser Curs de tall del sastre de París o Art d'aprendre a tallar i confeccionar els hàbits segons el sistema de mesura actual. La versió que es pot descarregar d'Internet, digitalitzada per la Biblioteca Nacional Francesa (BNF), correspon a la 4a edició, de 1874.

Portada del llibre. Digitalitzat per la BNF.

Sembla com si el llibre fos el resultat de la fusió de diversos fascicles, ja que en alguns punts es perd la continuïtat entre text i figures. Però grosso modo es pot dir que el llibre està dividit en dos parts. La primera està dedicada a ensenyar el patronatge i confecció dels tres tipus principals de peces de vestir d'home: jaquetes i abrics, armilles i pantalons. (Prengueu nota que en aquells temps les camises es consideraven roba interior.) A la primera part, les tres seccions dedicades al patronatge comencen de manera semblant, explicant quines mesures cal prendre per fer aquell tipus de patró i com prendre-les. F. Ladevèze també presenta taules de talles per als homes de la seva època. Després explica en detall com traçar el patró de diverses peces bàsiques. I acaba amb instruccions resumides per a traçar patrons de diverses variants de peces (diferents talles, models i conformacions).

No obstant el caràcter repetitiu de les explicacions -o potser justament per això-, si es segueixen amb atenció les instruccions s'acaba per comprendre com traçar els patrons. Encara que no sempre queda clar d'on surten els números que fa servir. És una mania que tenen els manuals de sastreria antics: et diuen que per fer una peça que s'ajusti bé cal prendre una gran quantitat de mesures de contorns i longituds, però quan expliquen com dibuixar el patró en fan servir només una petita part.

Encara que el títol del llibre indiqui que es tracta d'un manual de tall i confecció, es tracta principalment d'un manual de tall (patronatge) adreçat a sastres ja experimentats. Els detalls que dona sobre la confecció es limiten bàsicament en gran part a la descripció minuciosa del procés de muntatge de l'hàbit a la francesa. Pel que fa als pantalons, només explica com se'ls ha de donar forma amb la planxa. Tanmateix, les explicacions són difícils de seguir amb una descripció purament verbal i a causa de les diferències lingüístiques respecte al francès modern. A més, només menciona una vegada que cal deixar marges de costura, però no diu ni on ni quant.

Figura 60 del llibre: patró dels davants d'un pantaló.
Noteu que hi ha dos davants diferents, un amb l'entrecuix més espaiós.

Com a punt curiós, notareu que quan F. Lavedèze traça el patró dels pantalons fa dos patrons diferents del davant, un per al côté faible (costat feble) i un per al côté fort (costat fort). Probablement us preguntareu quin és el costat feble i quin el fort, ja que l'autor ho dona per suposat. Jo també m'ho hauria preguntat, si no fos perquè ja havia trobat la resposta en un manual de sastreria encara més antic. És una qüestió d'anatomia: encara que el cos dels homes és (raonablement) simètric, en posar-nos els pantalons els testicles i el penis tendeixen a quedar cap a un costat (el côté fort de què parla el senyor Lavedèze) -i de fet, un dels testicles sol ser més gran que l'altre-. Així, per evitar opressions incòmodes, es donava una mica més d'espai a l'entrecuix del costat on anaven a parar els òrgans sexuals del client, operació especialment important quan els pantalons eren ben ajustats o collants. (Us pensàveu que això dels collants era una cosa d'ara? Jo també :-P )

La segona part està dedicada a la descripció i presentació dels patrons de diferents tipus d'uniformes civils, militars i eclesiàstics en ús en l'any 1874. Les descripcions dels uniformes són ben detallades i reprodueixen els textos legals que els reglaven, un afegit de gran valor, ja que si a l'època no devia ser fàcil tenir-hi accès, tampoc ho és avui en dia.

Figurins de diferents uniformes: d'esquerra a dreta, uniformes de prefecte (1), alcalde (2), comissari de policia (3) i inspectors generals de ponts i calçades (4) i de mines (5).

Vista la gran diversitat de patrons que proposa i la diversitat d'uniformes descrits, aquest llibre és una bona font d'informació per fer reconstitucions històriques de vestits d'homes, vestits de xiquets i, fins i tot, d'algun vestit per a dona (vestit per muntar a cavall o d'amazona). O per si en voleu treure inspiració per dissenyar roba amb un aire vintage -o més bé gran reserva-.

diumenge, 8 d’abril del 2018

El coll xal

Per a un dels meus pròxims projectes estic vull fer una armilla amb un col xal. I m'he posat a fer una mica de recerca sobre aquest tipus de coll. Vet aquí què he après.

El coll xal és un tipus de coll en punta amb solapes que formen una línia corba contínua al voltant del coll.

Coll xal. Font: Wikimedia Commons.

Patronatge
El coll xal pot ser més o menys ample en funció de les nostres preferències i del tipus de peça de roba. El següent vídeo (en anglès) explica com dibuixar un patró amb coll xal a partir d'un model base de panell frontal.




Confecció
El procés de construcció del coll xal el podeu veure en els següents cinc vídeos (també en anglès) de la Queensland University of Technology (QUT). El primer presenta les peces de què està composta una jaqueta amb coll xal, és a dir, la peça davantera amb les solapes, la peça del darrera i les vistes, que queden a l'interior.




El següent vídeo mostra com cosir el coll. Pareu atenció a la tècnica depurada de les mans d'aquest sastre, que no fa servir ni agulles ni fil d'embastar per unir les peces!




El següent pas és el planxat del coll.




A continuació cal cosir les peces davanteres (unides pel coll) a la peça del darrera.




Per acabar, es planxen les costures que s'acaben de fer i assegurar el coll amb una altra passada de punts.




Espero que aquest material us sigui útil. Si teniu altres enllaços interessants sobre el coll xal, els podeu deixar avall.