Revisant revistes

En la meua recerca de fonts d'informació, el mes passat vaig comprar una revista en francès que em semblava apropiada per a principiants, Fait-main pas à pas. I l'altre dia vaig agafar unes quantes revistes de la biblioteca: dos números de Patrones, un de Labores del Hogar i un de Burda Style. Vet aquí la impressió que em van donar.

Fait-main pas à pas
Aquesta és una revista per a principiants de la casa Burda. Els models són relativament simples i el contingut de la revista és variat -i no m'ho pensava quan la vaig comprar-. Inclou patrons de roba per a dona -també de talles grans-, xiquets i adolescents, i roba per la casa. Fins i tot hi ha alguna cosa de bricolatge. A més, també inclou reportatges interessants. Per exemple, en aquest número es parla de l'exposició Fashion Forward al Musée des Arts Décoratifs de París o del Centre National du Costume de Scène a Moulins.

El número que vaig comprar, d'abril de 2016, conté 23 patrons. Una gran part de la revista es pot veure (i fins i tot descarregar) gratuïtament per Internet a la seua pàgina web. Òbviament no es poden descarregar gratis els patrons, però és interessant poder mirar tranquil·lament els models i decidir si et convé comprar la revista o no. El preu és de 5,50 €.

Finalment, m'agrada que donin una adreça i un número de telèfon de contacte per poder preguntar dubtes sobre la confecció dels treballs presentats a la revista.

Número 411, d'abril de 2016, de Fait-main pas à pas.

Labores del Hogar

Sí, ja sé que Labores no és una revista dedicada a fer vestits. Però és útil per aprendre tècniques que es poden aplicar als acabats de les peces de vestir per donar-los un toc personal.

La revista la publica RBA Revistas i val 4,95 €. En general, els treballs proposats són per gent amb un cert nivell, però les explicacions són clares i estan ben il·lustrades. Conté projectes de brodat, patchwork, ganxet i punt de creu. I hi ha alguna cosa de mitja, costura i manualitats.

Al final hi ha una pàgina amb adreces útils de merceries, clubs de costura, etc. Hi ha també unes poques pàgines amb explicacions dels tipus de punts i tècniques utilitzats a la revista. A més, la revista dóna la possibilitat de demanar per correu electrònic dibuixos a mida real del treballs proposats.

Número 664, de març de 2015, de Labores del Hogar.

Burda Style
Llegint el títol de la revista ja queda clar que és de la casa Burda. Val 4,95 € (si bé la versió francesa costa 5,95 €) i aquest mes han començat a publicar tutorials en DVD que es poden comprar amb la revista per 1,95 € més.

El número analitzat conté 46 patrons, 9 d'ells fàcils, de diversos tipus i estils. Entre aquests hi ha una secció de talles grans i una de roba per xiquets. En alguns números, com per exemple aquest, hi ha també roba per a homes. De fet, és una de les poques revistes que he trobat que inclou patrons per a homes. A la pàgina web es poden veure fotos d'alguns del models i hi ha articles que expliquen la construcció d'induments en detall.

Les pàgines d'instruccions que acompanyen els patrons expliquen els conceptes bàsics necessaris: com calcar les peces del patró, què volen dir els signes que hi ha impresos, com tallar les diferents peces, com muntar les mànigues, instruccions sobre el planxat, la presa de mides... Al final del llibret d'instruccions, s'explica la construcció d'un dels models de forma molt més detallada com a part del "Cursillo de costura".

A la meua companya Raffaella els models d'aquesta revista no li han acabat de convèncer. A mi, n'hi ha alguns que m'agraden.

Número 02/2016 de Burda Style.

Patrones
Aquesta revista també la publica RBA. Està adreçada a persones amb coneixements mitjans-baixos. Els models toquen més de peus a terra que els de Burda Style i en general m'agraden més (a Raffaella també). La revista val 4,95 € -sembla que és el preu estàndard a Espanya-.

En cada un dels dos números que he fullejat hi ha 40 patrons diferents, des quals una vintena són fàcils. També hi ha algun projecte de mitja.

La revista conté una secció anomenada "Lecciones de costura" i que em sembla molt útil per aprendre tècniques noves.

Números 350 (juny 2015) i 352 (agost 2015) de Patrones.

El meu regal de Sant Jordi

Sí! Ja ha arribat el meu regal de Sant Jordi! Raffaella m'acaba d'enviar la foto, es tracta del llibre The Complete Book of Sewing. I us preguntareu: ara, ara t'arriba el regal de Sant Jordi? Doncs sí, ve de l'altra banda de l'oceà.

El meu regal de Sant Jordi:

The Complete Book of Sewing.

Aquest any, tenia clar que per Sant Jordi volia un llibre de costura o de tall i confecció. Però va costar una mica trobar-lo. No en vaig veure cap d'interessant ni a les parades de la Rambla Catalunya (si n'hi havia era difícil de localitzar per l'alta densitat humana) ni a les llibreries per les que vam passar (Come In, Documenta i Jaimes). A la llibreria anglesa Come In, Raffaella em va fer un primer regal de Sant Jordi, el llibre A short history of nearly everything de Bill Bryson. Les seues paraules: "Tu ets exigent. I serà difícil que trobis el llibre que busques. O sigui que, de moment, et compro aquest llibre i m'asseguro que tens el teu regal."

Quina gentada a la Rambla Catalunya!

Per la tarda, va començar a ploure i ens vam refugiar al pub The Daily Telegraph. Ja no era qüestió d'intentar anar a llibreries més grans com La Casa del Llibre o la FNAC, on potser hauríem trobat el llibre just. Tothom hi estava anant per aixoplugar-se i no s'hi podria ni entrar. Ho vam deixar per un altre dia.

El dilluns següent, vam passar per la FNAC de l'Illa. I hi vaig trobar exactament allò que buscava en el llibre Manual completo de costura. Fullejant-lo, les explicacions em van semblar clares, amb imatges de bona qualitat. I cobria tant les tècniques de costura a mà com a màquina. Era perfecte. Excepte pel preu... Quan vaig veure que costava uns 50 €, em va caure l'ànima als peus. Però Raffaella va tenir una magnífica idea: Amazon. En tornar a casa, vam buscar. I vam trobar. Una edició en anglès per només 12 € (despeses d'enviament incloses). Tinc unes ganes de llegir-lo!

Esdevenir sastre

Sempre m'he trobat bastant perdut des del punt de vista professional. He tingut diverses passions, com el cant, la cuina i les llengües, però no m'ha passat pel cap de fer-les la meua professió. Això sí, sempre m'ha agradat el treball manual. Ara, em trobo apassionat pel tall i la confecció, que em donarien l'oportunitat de fer coses amb les mans. També demanen una gran precisió i paciència, que no em falten. I n'he descobert la part creativa i artística, que en fan una forma d'expressió. Per no parlar de la tota la geometria implicada en el disseny d'un vestit -m'apassionen les matemàtiques, us ho havia dit?-.

Es fa estrany tenir ara una idea tan clara de què voldria fer. Fins i tot m'he descobert somniant despert. Si ara hagués de preparar-me de nou per a una professió, triaria l'ofici de sastre. Faria un bon curs, potser a l'estranger. I en acabat, faria estades amb sastres italians, francesos i/o anglesos abans de tornar a Barcelona. Suposem per un moment que aquest desig es consolidés i que tingués la possibilitat de fer-lo realitat. Com em formaria? Quin curs faria?

Buscant per Internet, la primera cosa que he trobat són els cursos de la Saville Row Academy a Londres i de l'Association Formation Tailleur a Suresnes (al costat de París). El contingut dels dos cursos és semblant. A part de les bases, sastres experts ensenyen a fer un abric, un parell de pantalons i una armilla al llarg d'un parell d'anys. I el cost del curs és igualment inabastable en els dos casos: 15500 £ a la Saville Row Academy i 20000 € a l'Association Formation Tailleur (això sense tenir en compte els costos d'allotjament i manutenció). Molts sastres es queixen que la professió està desapareixent -el curs de l'Association Formation Tailleur s'hauria creat justament per això-, però amb aquests preus, no ho posen fàcil. La diferència entre els dos cursos és que en el curs anglès la formació té lloc durant 6 h al dia dos dies a la setmana i en el curs francès es fan 7 h al dia durant de dilluns a divendres. La impressió que em dona és que aquest últim deu abarcar molt més.

Donada la impossibilitat patent de seguir qualsevol d'aquests cursos -bàsicament per raons econòmiques-, m'he posat a buscar altres cursos. Les formacions següents les he trobades en aquesta pàgina del fòrum The Cutter and Tailor:

• els cursos de sastreria masculina i femenina de la Fashion Tailoring Academy a Camberwell, Londres;
• la llicenciatura en sastreria del London College of Fashion;
• els cursos de la Scuola Europea dell'Alta Sartoria a Roma (inclouen sastreria masculina i femenina); i
• els cursos de Meesteropleiding Couper a Holanda (no hi entenc molt, ja que la pàgina web està majoritàriament en holandès).

D'entre aquest cursos, el que es fa a Roma em sembla el més interessant. Deixant de banda que m'encanta Roma i Itàlia -no seria fantàstic poder viure un temps a Roma?-, segons un comentari al fòrum el cost del curs és d'uns 3000 € a l'any, diguem-ne assequible. A més, com que es fa a mitja jornada, dóna l'oportunitat de treballar mentre es fa el curs.

A Catalunya, hi ha la possibilitat d'aconseguir titulacions de Formació Professional relacionades amb la professió de sastre. Com a graus mitjans hi ha el de Confecció i moda i el de Confecció i moda, perfil professional en innovació i producció de la moda. Com a graus superiors hi ha el de Patronatge i moda i el de Vestuari a mida i per a espectacles. Però a aquestes edats un ja no està per tornar a l'institut... A França, a part de la formació presencial, hi ha la possibilitat d'inscriure's als exàmens del CAP (certificat d'aptitud professional) Métiers de la mode amb l'opció de candidatura lliure (no hi ha classes i es va només als exàmens). És clar, això resol el problema d'obtenir una titulació oficial, però no el problema d'obtenir els coneixements i pràctica necessaris.

Al final, l'opció que em sembla més assequible per a mi (si aconseguís trobar feina de nou a Barcelona) és el curs de l'Institut Central de Patronatge, Tall i Confecció Sistema Martí. El curs està basat en el sistema de tall Martí, creat per Carme Martí Riera a finals del segle XIX, i és molt variat, ja que inclou patronatge, modisteria, sastreria, corseteria i llenceria. I això m'atrau, ja que jo no vull aprendre a fer només jaquetes, pantalons i armilles, sino qualsevol tipus d'indument, per a home o dona. La inversió de temps és d'entre 4 i 8 hores per setmana, cosa que facilita que es pugui combinar amb un treball a temps complet, i la durada és d'uns dos anys si es fan 6 h per setmana. Potser el curs no és tan detallat com els de sastreria mencionats més amunt, però per obtenir unes bones bases, no sembla malament.

De moment, m'he de conformar amb l'aprenentatge informal i autodidacta. Però qui sap, potser un dia...

Com cosir botons

Acabo de descobrir que ho he fet sempre malament. Feia passar l'agulla per darrere, intentant enxampar els forats del botó. És la mateixa manera de cosir botons de la majoria de la gent, però que és poc eficient i poc elegant. En el vídeo que us deixo (en anglès) podeu veure Gentleman Jim explicant quina és la forma correcta i més eficaç de cosir els botons. És fantàstic!

Roba vella per projectes nous

Raffaella és la meua primera mecenes. A part del seu suport, em va fer un regal molt útil. Fa uns mesos va fer una tria de roba que ja no li servia -roba vella, roba malmesa, roba que ja no li agradava- i me la va cedir perquè practiqués. Vaig començar descosint una bata de vellut, que vaig fer servir per crear dos coixineres (les podeu veure aquí i aquí).

Un valuós material amb el qual practicar.

He de dir que si no fos per aquesta roba vella, segurament no hauria continuat amb el meu side project. O s'hauria quedat en una cosa merament teórica, basada en la lectura de llibres. Tanta és la meua temor de fer malbé tela bona, de malgastar.

He llegit per alguna banda quin pot ser l'efecte d'utilitzar eines i materials de massa bona qualitat quan s'és novell. Et pot acomplexar, fer-te sentir massa responsable, pensar que la qualitat del teu treball ha d'estar a l'alçada de les eines i el material. I si no ho és... ai la veu de l'autocrítica!

Però treballar sobre materials que s'haurien donat o llençat igualment et dóna una gran llibertat, la llibertat de provar coses noves sabent que si t'equivoques tampoc no és tan greu.

I és per això que Raffaella és la meua mecenes. Gràcies!