Projecte núm. 6
Data de finalització: 11/12/2016
Finalment, després de poc més de dos mesos, he acabat la meua primera camisa, feta a l'estil de les de segle XIX. Per fer la camisa principalment he seguit les instruccions de la tercera edici
ó del llibre Leçons de couture per Madame Emmeline Raymond, publicat en 1873. També he donat un cop d'ull als llibres
El corte parisien. Sistema especial Martí (1896) de Carmen Martí de Missé i
Les chemises (2006) de Ryuichiro Shimazaki. I per acabar de resoldre els dubtes, he observat amb deteniment la camisa prestada pel grup folklòric
Lei Farandoulaire Sestian, com a part del vestit tradicional provençal. De fet, la confecció d'aquesta camisa és el primer pas per fer-me el meu propi vestit provençal.
 |
| Còpia (esquerra, feta per mi) i original (dreta, feta per les costureres de Lei Farandoulaire Sestian) |
Material utilitzat
He comprat 3 m de tela blanca de fil de cotó d'1,4 m d'amplada, comprada a Ikea per 0,99 €/m (no volia utilitzar tela cara per a la meua primera camisa). També m'han fet falta 11 onze botons.
Altres materials:
Fil, fil d'embastar, agulles, agulles de cap, tisores, regle, cinta mètrica, planxa, llapis del 4B, didal de sastre.
Tècniques
- Punt endarrere
- Punt endavant
- Punt de trau
- Frunzir
- Fer plecs
- A més del punt anomenat hem stitch en anglès o point d'ourlet en francès. No he trobat encara com es deu dir en català... Punt de vora?
Instruccions
Madame Raymond i Doña Carmen Martí donen instruccions molt semblants per fer una camisa. La primera fa més atenció a la construcció de la peça (punts utilitzats, costures, etc.) mentre que la segona presenta patrons més detallats, incloent per al plastró i per al coll. La camisa que jo faig és sense plastró i amb dos plecs a banda i banda de la pitrera.
El cos de la camisa es fa a partir d'un rectangle de tela de 200 cm x 84 cm (aquests 84 cm corresponen a l'amplada de la tela utilitzada per Madame Raymond).
Per tallar els
grans pedaços de roba, he utilitzat per primera vegada la tècnica
d'estripat que he vist tantes vegades a The
Great British Sewing Bee.
El tall queda bastant recte, però s'esvora molt
fàcilment.
El rectangle es plega per la meitat transversalment, de forma que el plec correspon a la part superior de la camisa que va d'espatlla a espatlla (línia ab de l'esquema següent). Tot seguit, Madame Raymond indica que cal iniciar l'obertura de la màniga a 4 cm de la vora (punts c i d del dibuix), tallar en paral·lel al costat al llarg de 19 cm i continuar tallant fent un quart de cercle cap al marge de la tela (punts e i f). Però com vaig descobrir més tard, es convenient deixar aquest pas fins després de marcar i cosir el caient de les espatlles (línies pq i rs), ja que sinó l'obertura queda massa estreta i cal retallar un altre trosset de tela per desplaçar l'obertura cap avall. Per tant, cal mesurar els 19 cm a partir dels punts p i r.
 |
| Cos de la camisa, segons Madame Raymond a Leçons de couture (1873). |
El caient de l'espatlla (línies dp i cr) depèn de la persona, de si té les espatlles més caigudes o menys. Jo vaig utilitzar una distància de 3 cm. Per mesurar aquesta distància, podeu utilitzar dos mètodes. El primer és col·locar un regle horitzontal a l'alçada del començament del coll i mesurar la distància entre aquest i l'articulació entre el muscle i el braç. El segon mètode es fa en una etapa més avançada de la confecció de la camisa, quan ja s'ha fet el forat del coll, dels braços i s'ha escurçat l'amplada del cos de la camisa amb plecs i frunzits. Llavors, us emproveu el cos de la camisa i marqueu amb una agulla de cap el caient de l'espatlla.
A continuació es cusen els costats de la camisa (del punt e fins al punt i, del punt f al punt g), deixant una obertura de 25 cm a la part baixa (línies ik i gh). La vora de la costura es planxa a un costat, doblegant-la cap endins i es cus amb punt de vora. Posteriorment, es fa també la vora de la part inferior de la camisa (línies ikhg) de forma similar. En els punts i i g es posa un pedacet de roba, anomenat pointe, soufflet o hirondelle en francès (tampoc n'he trobat l'equivalent en català). Es tracta d'un quadrat de 8 cm de costat doblegat per la meitat, que serveix per protegir la costura del costat del cos de la camisa.
 |
| Pointe, souflet o hirondelle en francès. I en català, ho sabeu? |
El quadrat lmno del dibuix, marca l'espai que ocupa la pitrera, o part anterior de la camisa. Segons el llibre, la longitud (línies on i lm) és de 40 cm i l'amplada final, una vegada s'hagin fets els plecs i les botoneres, ha de ser 25 cm (jo vaig fer 26 cm). Per a això cal tenir en compte les mides de la persona i, en particular, el contorn de pit. Jo faig 106 cm de contorn de pit i vaig fer un ample de camisa de 52 cm (26 cm de pitrera i 13 cm de tela a cada costat) - una mica curta, ja que 52 x 2 = 104 cm, i els plecs de la camisa s'obren quan me la poso (però com que els plecs queden sota l'armilla, per sort no es veu).
Madame Raymond no explica com fer la pitrera, diu que canvia tant en funció de la moda que no val la pena. I Doña Carmen Martí tampoc ho explica, ja que explica com fer un plastró. O siga que ho he hagut d'endevinar. Per fer la pitrera, he fet un tall seguint la línia
mn, i un altre tall pel centre de la pitrera i que ha donat lloc a l'obertura de la camisa. Com a resultat he obtingut dos solapes, una a cada costat de la pitrera. Plegant les vores centrals, he creat les tires de les botoneres. La resta de la tela l'he distribuïda amb dos plecs a cada costat de la pitrera. Una altra opció possible era fer un prisat.
 |
| Coll i part superior de la pitrera. |
A continuació es frunzeix la part inferior de la camisa, just sota la línia
mn del dibuix de més amunt. Els plecs i els frunzits són la raó per la qual no cal patró per fer aquesta camisa: s'agafa un parell de metres de tela amb la seua amplada original i després s'ajusta a la mida de la persona amb plecs i frunzits. Res de més senzill. Una vegada fet el frunzit, la pitrera i la part inferior de la camisa s'uneixen amb una banda de tela estreta (Madame Raymond diu d'1 cm d'ample, jo l'he feta de 2 cm) per l'anvers i una altra pel revers. El costat llarg superior de la banda de l'anvers es cus amb punt endarrere, i el costat inferior es cus amb punt de vora. La banda del revers s'aplica amb punt de vora.
 |
| Part inferior de la pitrera. |
Si encara no heu fet la costura de l'espatlla seguint les instruccions de més amunt, és el moment de fer-la. A continuació, s'ha de frunzir el darrere del cos de la camisa, deixant dos zones planes (sense frunzit) d'igual amplada a banda i banda. Madame Raymond no especifica a quina alçada cal fer el frunzit. Jo l'he fet a uns 15-16 cm de l'extrem superior del cos de la camisa, d'acord amb les mesures preses a la camisa que ja tenia. Faig notar que cal retallar la tela que sobra per damunt del frunzit.
 |
| Frunzit del darrere del cos de la camisa. |
El frunzit del darrera de la camisa em va donar molts de problemes, ja que no sabia de quina amplada l'havia de fer. Quan li vaig comentar a Denise, una de les costureres del grup dels farandolaires, em va dir: "Ah, però si és la cosa més fàcil que hi ha! Passes el fil per fer el frunzit d'un costat a l'altre. Després comences a frunzir la tela i quan la camisa tinga l'amplada que necessites, ja has acabat." Ah, si ja ho diu que preguntant s'aprèn...
A l'hora de fer el canesú, m'he desviat de les explicacions de Madame Raymond i de Doña Carmen Martí. Elles proposen un canesú partit, i jo l'he fet d'una peça (veieu la foto de baix), basant-me una vegada més en la camisa que ja tenia. I tampoc veia clara la necessitat d'una costura adicional... Per fer la peça exterior del canesú, he començat per un rectangle de tela d'igual amplada que la camisa (més els màrgens de costura). L'he aplicada sobre la part superior de la camisa, fent coincidir la vora inferior amb la zona on hi ha el frunzit. Per a la part superior, he doblegat la tela per fer-la coincidir amb la costura de l'espatlla, i he retallat la tela que sobrava. Després he utilitzat aquesta peça com a guia per a fer la peça que va a l'interior. La peça exterior es cus a la camisa amb punt endarrere, excepte a la zona on hi ha el frunzit, on cal fer servir el punt de vora. La peça interior s'aplica totalment amb punt de vora.
 |
| Canesú i part superior de la camisa vista per darrera. |
Carmen Martí recomana aproximar l'amplada de l'obertura del coll com la tercera part del contorn del coll. Faig una obertura circular utilitzant aquesta mesura. Per marcar la posició exacta del coll, m'emprovo el cos de la camisa i marco el punt on sembla ser més còmode de situar l'extrem posterior de l'obertura. Després traço el cercle i retallo l'obertura. Per traçar les dos peces del coll, una per a l'anvers i l'altra del revers, em baso en el coll de la camisa de cerimònia del llibre Les chemises. Col·loco les dos peces dors contra dors i les cuso amb punt endarrere al llarg dels costats laterals i superior, deixant obert el costat inferior, a 0,5 cm de la vora. Li dono la volta al coll i repasso tota la vora exterior amb punt simple a uns 2 mm de la vora. A continuació embasto la part exterior del coll a l'obertura del coll i cuso amb punt endarrere. A continuació cuso amb punt de vora la part interior de la peça.
Per fer les mànigues, Madame Raymond diu d'utilitzar un rectangle de tela de 61 cm de llarg (i l'ample de la tela, 84 cm en el seu cas). Una longitud de màniga de 61 cm per a mi ja anava va bé, però depèn de la longitud del braç de cada persona. Llavors es doblega la tela longitudinalment (obtenint un rectangle de 61 x 42 cm) i es cus la vora amb punt endarrere fins a la meitat. Després es dóna la volta a la tela i es cus l'altra meitat de la costura. D'aquesta forma s'obté una costura que està cosida a meitat pel dret i meitat pel revers, que correspondran una a la màniga dreta i l'altra a la màniga esquerra.
A continuació cal plegar la tela de la màniga de forma que la costura acabada de fer quedi al mig (veieu l'esquema següent). Es posa una agulla de cap en cada extrem de la costura per què no es moga. A cada costat es mesuren 25,5 cm per a l'amplada superior de la màniga. Això vol dir que les línies ce i df faran 16,5 cm. Després es doblega la tela per la línia cd, marcant bé el plec, que ha de passar just pel mig de la costura. Es talla la tela resseguint el plec cd, obtenint com a resultat les dues mànigues.
 |
| Esquema per a la preparació de les mànigues. |
En la seua part superior, les mànigues s'escapcen una mica, a 1,5 cm de l'extrem superior (línies gh i ik de l'esquema següent). Madame Raymond diu de fer una vora de 34 cm en la fenedura inferior de la màniga (a partir dels punts e i m cap amunt). Però a mi em va semblar exagerat i la vaig fer de 22 cm.
 |
| Esquema d'una màniga ja tallada. |
La forma bàsica dels punys és un rectangle, podent ser els cantons rectes o arrodonits. Jo vaig fer un punys de 22,5 cm x 8 cm amb angles rectes. Cal tallar dues peces iguals per a cada puny. Aquestes peces es col·loquen una sobre l'altra i es cusen a 0,5 cm de la vora de la tela, excepte el costat que servirà per unir el puny a la màniga. Es gira el puny (Madame Raymond diu "com qui giraria una butxaca") i s'entorna amb punt simple a un parell de mil·límetres de la vora.
Seguidament, es frunzeix el centre de la part inferior de la màniga, per ajustar-ne l'amplada a l'amplada del puny. La part exterior del puny es cus a la màniga amb punt endarrere, excepte la part frunzida que es cus amb punt de vora. La part interior, es cus amb punt de vora.
Valoració
Com ja suposava abans de començar, fer una camisa és una feinada. M'ha costat uns dos mesos mig acabar-la, traient temps dels vespres i caps de setmana. Però per ser la meua primera camisa i el projecte de costura de més complexitat que he fet fins ara, estic bastant satisfet. Quan em poso la camisa fa bastanta patxoca. També vaig encertar en la tria del teixit. Vaig comprar un teixit de fil de cotó bastant gruixut perquè volia una camisa que em protegís bastant del fred. A més, aquest projecte m'ha permès aprendre puntades i tècniques noves.
Però no tot són flors i violes. Quan vaig triar l'amplada de la camisa em vaig basar en l'amplada de la camisa que ja tenia, sense fixar-me en un detall. Aquella camisa té un quadrat de roba a la zona de l'aixella, que contribueix a donar més amplada a la camisa en la zona del pit. Per la qual cosa em queda una mica justa, com ja he explicat més amunt. A més, la camisa em tiba una mica en la zona de l'espatlla i crec que hauria hagut de fer el coll una mica més endarrere.
En resum, és cert que la camisa es podria millorar, però me n'he sortit prou bé.
