Novel·lant la vida dels primers grans magatzems

Sabíeu que la fast fashion (o moda presta) no és una cosa nova? Sabíeu que ja existia a la segona meitat del s. XIX? Jo ho vaig descobrir fa pocs dies, en llegir el llibre Au bonheur des dames d'Émile Zola, que fa una descripció incomparable dels primers grans magatzems.

El llibre el vaig trobar a la biblioteca Jaume Fuster de Barcelona, a la secció de novel·la en francès (hi ha traduccions al castellà, però no al català). Volia veure si trobava algun llibre de Verne, i hi vaig trobar Zola. Havia sentit alguna cosa del llibre. I, tot i haver viscut sis anys a Ais de Provença, on Zola va passar la seva infantesa, encara no havia llegit res d'ell. Era hora.

Sabia que el llibre parlava dels grans magatzems del segle XIX, però no m'esperava trobar-me una descripció tan precisa i detallada de llur funcionament. De fet, Zola va ser el fundador del naturalisme, un corrent literari que intentava captar la realitat amb objectivitat, amb un enfocament científic i periodístic. És per això que Zola es va documentar tan bé per fer aquesta obra, inspirant-se en els altres grans magatzems del seu temps com el Printemps, el Bon Marché, el Louvre, etc. Deu ser per això que alguns capítols, aquells més descriptius, em recorden els capítols didàctics de les novel·les de Jules Verne.

Algun altre lector del llibre va escriure a la primera pàgina: "Massa descriptiu. A la nostra època, això tan llarg i repetitiu en les idees no es pot llegir." He de discrepar; aquesta descripció tan detallada dels productes i seccions dels grans magatzems és l'aplicació de la regla d'escriptura del "mostra-ho, no ho expliquis" (show, don't tell). És la manera de donar idea de l'exuberància i riquesa d'aquests temples del capital.

 

Grans magatzems Printemps, París, c. 1905. 

Foto de Harry Ellis. Font: gallica.bnf.fr / BnF.

 

En aquest escenari fastuós, el llibre explica una historia d'amor, una mica de l'estil de les pel·lícules Hallmark, o com una reinterpretació del conte de la cendrosa, però amb unes puntades de gran duresa. L'estil, per la descripció detallada i l'anàlisi psicològica dels personatges, em recorda fins i tot Nora Roberts en alguns punts.

Amb l'excusa d'aquest romanç, el llibre també descriu el funcionament i evolució (més accelerada que en la realitat) dels primers grans magatzems al París del s. XIX, que prometien a l'esponerosa burgesia del moment el luxe a baix preu. Un funcionament no tan diferent del dels grans magatzems i centres comercials d'avui en dia. En el dossier preparatori de la novel·la, Émile Zola ho explicava així: 

"El comerç d'aquests grans magatzems es basa en la renovació ràpida del capital. Així, si hom té un capital d'un milió, es tracta de fer-lo retornar tres o quatre vegades a l'any en forma de mercaderia, o sigui, d'establir una renovació de la mercaderia suficientment gran per tal que el capital que ella representa passi tres o quatre vegades per l'establiment. De forma que cal vendre molt, i per a això vendre barat; a més, cal atraure el client per la presència del més gran nombre de mercaderies imaginables (útils per a la dona) en un sol lloc."

Aquesta estratègia del "vendre barat per vendre molt, i vendre molt per vendre barat" dona lloc a un dels principals conflictes explorats en la novel·la: l'oposició entre grans magatzems d'una banda i petits comerciants i productors de l'altra. Gràcies al gran volum de compra, i en eliminar els intermediaris, els grans magatzems podien forçar els productors a vendre'ls la mercaderia a preus més baixos. Cosa que posava en dificultats els comerciants de barri tradicionals, que no hi podien competir, i els productors amb mètodes de producció menys eficients, que no es podien sostenir amb aquests preus.

Tanmateix, hi ha un parell de coses que m'han fet pensar. La primera és la realització de les condicions que fan possibles els grans magatzems i la moda presta en general. Cal dir que els grans magatzems van sorgir, primer a Londres, per donar sortida a la gran producció tèxtil fruit de la mecanització de la revolució industrial, ja que les botigues tradicionals no aconseguien vendre prou. A més, era necessari un nombre de clients amb ganes de gastar suficientment elevat. Segons això, dedueixo que l'èxit de la moda presta vindria donat pels factors següents:

• l'augment de l'eficiència de la producció, 
• l'augment de la població en general, 
• l'augment de la riquesa de la població, i 
• un canvi ideològic d'una cultura de l'estalvi a una cultura del consumisme.
  

L'altra cosa que m'ha fet pensar és quelcom que diu un dels personatges principals, que aquesta estratègia comercial no només beneficia els grans magatzems, sinó també el consumidor. La següent casella d'una auca publicitària, també ho diu:

"Per què, de fet, la dona senzilla i l'obrera no haurien de tenir, elles també, el plaer de poder triar teles noves, ben fetes i de bon gust a preus que es poden permetre? Els alts barons del comerç no s'havien ocupat mai d'elles: el PRINTEMPS, ell, hi ha pensat!"

 

Casella d'una auca publicitària 

dels grans magatzems Printemps, 1883.

Font: gallica.bnf.fr / BnF

Està clar que si la clientela no hi trobés un benefici, no hi aniria a comprar. Però a gran escala, la sobreexplotació dels recursos que comporta aquest sistema econòmic perjudica tothom. Com resoldre aquesta paradoxa? La resposta de Zola: cal fer-ho des de dins.

Idees per al confinament: creeu un negoci.

En aquests dies hi ha temps per pensar, per pensar en el futur que vindrà després del confinament. Una cosa està clara: la situació econòmica no serà per tirar flors. D'altra banda, la crisi del coronavirus està accelerant el procés de desglobalització que s'està duent a terme des de fa uns anys. Això podria ajudar a retornar part del treball de confecció que es fa en altres països. A més, ara mateix els processos productius del món de la moda estan completament destarotats. En especial, el model del "Just in time", pel qual la roba es dissenyava i produïa en cicles de temps curtíssims, sembla aturat (si no és per produir mascaretes i altra vestimenta mèdica).

Possibles oportunitats... Punts negatius de segur... I una gran incertesa... Si sempre va bé tenir uns ingressos extres, en aquest moment són indispensables per poder afrontar el futur (i el present) amb garanties. I com que muntar un negoci o una font d'ingressos passiva porta un cert temps, com més aviat es faci millor.

Aquí us deixo algunes idees per si us interessa muntar un negoci (en paral·lel) o monetitzar un blog.

Crear un negoci en paral·lel
Segons Chris Guillebeau, autor del llibre Side hustle (disponible en castellà), un dels principals avantatges de tenir un negoci a banda de la nostra feina habitual és tenir més seguretat econòmica i confiança en les vostres pròpies habilitats. El fet de tenir altres ingressos dona més llibertat per decidir si continuar amb una feina que no ens satisfà i ens protegeix contra els esdeveniments inesperats, com quedar-se sense feina a causa d'una pandèmia, o que s'avariï el cotxe, o haver de fer front a despeses per tractar una malaltia greu.

En el llibre Side Hustle, Guillebeau us porta de la mà, passet a passet en la creació d'un negoci alternatiu (side business o side hustle com en diuen en anglès), començant per com triar la idea de negoci--bàsicament, la idea què us apassione més, que us costi menys de posar en marxa, que sigui més original i que sigui més rentable.

El secret per trobar idees per a un negoci paral·lel és la observació de les necessitats que té la gent. I proposar-hi solucions amb allò que ja sabeu i els recursos que teniu. I com menys recursos hi invertiu millor. No es tracta d'aprendre moltes coses ni de fer grans inversions, sinó -ho repeteixo- d'aprofitar allò que ja teniu i sabeu.

I una crisi és un moment on és especialment important aguditzar l'enginy per poder sortir endavant. Hi ha qui ja ho ha fet posant-se a vendre mascaretes de tela. Moltes botigues i restaurants han creat un servei de venda en línia per poder continuar, encara que sigui mínimament, amb el negoci. Algunes empreses ofereixen enviaments de materials didàctics i jocs per poder entretenir els petits. El bo de les idees és que no s'acaben mai. Segur que vosaltres teniu la vostra.

Guillebeau també ha creat la pàgina web Side Hustle School (en anglès) on comparteix recursos útils per crear un negoci paral·lel. En especial, hi podreu trobar el seu podcast diari, de menys de 15 minuts, pensat especialment per a gent ocupada i amb poc temps. Per poder-ne treure el major rendiment. Porto escoltant-lo unes quantes setmanes i és un recurs realment inspirador. Les històries i exemples que explica al principi són en la major part els mateixos del llibre. Però a mesura que avança (a data d'avui 24 d'abril de 2020 hi ha 1210 episodis), el contingut és més fresc, amb nous exemples i respostes a les preguntes dels oients.

Un dels exemples que posa és el d'Alison Zaccone, una bloguera de Nova York, caçadora de gangues i ofertes, especialista en anar a la moda no obstant les dificultats econòmiques. Com s'ho fa per guanyar uns diners extra? Compartint les seues troballes en el seu blog NYC Recessionista. Potser Nova York no queda al costat per anar a aprofitar les ofertes que aconsella, però és una idea. Amb la que ens ha caigut a sobre, de ben segur que molta gent necessitarà consells sobre on comprar bé de preu. Sabeu on comprar roba de qualitat a bon preu? Quin dia del mes convé anar a Humana? Com aprofitar al màxim les rebaixes? Com modificar roba usada per fer-la semblar nova? Potser també teniu un nínxol a la blogosfera en català...

Crear un negoci
Si allò que us interessa és dedicar-vos a temps complet a un negoci artesanal, us pot ser útil el llibre Cómo crear y gestionar tu proyecto craft: guía de negocios para makers y artesanos, de Mònica Rodríguez Limia. El llibre el vaig llegir farà un parell d'anys (era al taulell de les novetats de la biblioteca) i us en parlo de memòria, però em va deixar una bona impressió.

És un llibre clar i senzill, però a la vegada bastant complet, sobre allò que cal tenir en compte a l'hora de plantejar-vos de guanyar-vos la vida amb el vostre treball manual. Se'm va quedar especialment gravat a la memòria el procés per decidir quant heu de cobrar pels vostres productes i com funciona la venda a comissió en botigues.

També us aconsello de consultar els recursos de Barcelona Activa per a emprenedors.

Monetitzar un blog o un videoblog
Tècnicament fer servir un blog com a font d'ingressos addicional es podria considerar com un side hustle. Però bé, podem posar-lo com a cas particular.

En primer lloc, un blog us pot reportar beneficis "en espècies". Per exemple, gràcies a aquest blog he pogut tenir invitacions a actes especials o catàlegs d'exposicions gratuïtament. En molts casos aquests beneficis estan limitats a blogs amb un mínim de prestigi i de visites, però no costa res preguntar. En tot cas, si cobriu un esdeveniment en el vostre blog, és una bona estratègia fer-ho saber als organitzadors amb un correu. Si els agrada el vostre post poden fer-ne difusió en els seus canals i fer-hi arribar un nombre important de visites. (Ja sabeu que el nombre de visites és un dels indicadors de l'èxit d'un blog.)

Si a més us interessa tenir beneficis més tangibles al compte, podeu fer allò que s'anomena "monetitzar" el blog, obtenir-ne un rendiment econòmic. Fer un bloc és una inversió del vostre temps. I "el temps és or". Si hagués d'estimar el cost de cada un dels meus posts, hauria de tenir en compte que cada un d'ells requereix un mínim de tres hores de treball (i sovint més), entre buscar i preparar les imatges, cercar informació, escriure el text i revisar el post final.

Però cal tenir un punt clar: tot i que hi hagi casos de youtuberes, blogueres i influenciadores que guanyen molt amb les seues publicacions, no és el cas més comú. I la recepta de l'èxit no sempre és clara. Guanyar-se la vida amb un blog requereix molta dedicació, contactes i, també, una mica de sort. A més, cal tenir o anar aprenent diferents habilitats pel camí, com són fotografia, edició de vídeo i so, una mica de llenguatge HTML i altres.

Si aneu coixes en algun d'aquests aspectes, us poden ser útils les formacions tecnològiques de Cibernàrium a Barcelona Activa. Per fer front a la situació de confinament, el Cibernàrium ha posat en marxa una Aula Virtual on podeu seguir les formacions que necessiteu per crear la vostra pàgina web o blog a distància i gratuïtament. És cert, es tracta només de tastets d'introducció a cada una de les matèries, però us dona una base a partir de la qual continuar aprenent pel vostre compte.

Però bé, anem a la pregunta del milió: com es fa per monetitzar un blog? (O un videoblog o un podcast, funciona igual.) Hi ha cinc estratègies principals:

• Els anuncis
• Els enllaços afiliats
• El patrocini
• Les donacions del seguidors
• La venda de productes o serveis

Aquestes estratègies no són excloents i podeu aplicar-les totes en un mateix blog. Us en faig quatre cèntims.

Els anuncis
És l'estratègia de monetització més senzilla. Simplement, cal donar-se d'alta en una plataforma d'anuncis, com Google AdSense, i afegir el seu giny per publicar anuncis en el vostre blog.

El desavantatge d'aquest sistema és que cal tenir moltes visites per poder guanyar una quantitat de diners considerable. A més, cal no abusar-ne. És incòmode visitar una pàgina plena d'anuncis. A més, fan que la pàgina es carregue més lentament. Les pàgines així, jo les evito. I hi ha qui instal·la complements com Adblock al navegador per no veure'ls (i no us generen beneficis).

Encara que hi ha una certa possibilitat de personalitzar el tipus d'anunci que es mostren, al final és Google qui decideix. Personalment no m'agrada que algú altre trie els anuncis que es publiquen al meu blog i per això trobo més interessant l'opció següent.

Els enllaços afiliats
En aquest cas la publicitat és menys intrusiva. Es fa a través d'enllaços que porten a una pàgina on es poden comprar els productes enllaçats, i si l'internauta compra una cosa o adquireix algun servei dins d'un termini de temps definit us emporteu una comissió. I això sense cap cost adicional per al comprador. La plataforma d'afiliació més coneguda és la d'Amazon. Però també en tenen eBay, Shopify o Etsy.

Aquesta és una opció que estic explorant actualment. Així, els enllaços del llibres Side Hustle i Cómo crear y gestionar tu proyecto craft dins del text del blog més amunt són enllaços afiliats. Si hi cliqueu us portaran a una pàgina on es poden comprar. Si els compreu, o compreu una altra cosa, jo podria emportar-me una comissió (per als llibres, és del 7% a dia d'avui). Però a vosaltres no us costa res.

Com que és una forma de publicitat poc visible, hi ha l'obligació legal d'anunciar en el vostre blog o canal de Youtube si els utilitzeu. Podeu veure el meu avís legal aquí.

Si us interessa, us podeu mirar aquest post, de gran qualitat i ben detallat, sobre com fer màrqueting d'afiliació.

El patrocini
Si sou megaestrelles d'Internet i aconseguiu tenir moltes visites podeu atreure l'atenció de patrocinadors, que estaran encantats de pagar-vos o oferir-vos els seus productes gratis perquè en feu publicitat.

En aquest cas, un dubta de l'objectivitat del bloguer. ¿Pot ser completament sincer sobre un producte sabent que si diu coses negatives l'empresa anunciant ja no voldrà treballar més amb ell?

(Per informació, aquest blog no està patrocinat.)

Les donacions dels seguidors
O mecenatge. S'assembla molt al patrocini pel fet que algú us paga per fer el vostre blog. La diferència és que els patrocinadors us paguen perquè vengueu llurs productes, mentre que en aquest tipus de monetització els seguidors més apassionats us financen simplement perquè els agrada el vostre treball, perquè creuen que val la pena.

Una de les plataformes de mecenatge més famoses és Patreon. Hi ha també qui troba mètodes més enginyosos de mecenatge. He vist fins i tot una youtubera que utilitza la llista dels desitjos d'Amazon com a mecanisme de mecenatge.

Un dels avantatges d'aquest mètode de finançament, semblant al crowdfunding, és que dona una major llibertat als creadors. No depenen d'una empresa, sinó dels fans i seguidors. Òbviament, cal tenir una base de seguidors àmplia i apassionada.

Vendre els vostres productes o serveis
Un blog pot ser també una plataforma des de la qual vendre els vostres productes o serveis. Així, el blog funciona com a un portfoli on es mostren els vostres productes o les vostres habilitats i es redirigeix els potencials compradors a un establiment físic, a una adreça de contacte o a una altra pàgina de venda. En aquest últim cas, pot ser una pàgina dins de portals com Shopify o Etsy. Aquests portals fan d'intermediaris entre vosaltres i els vostres compradors a canvi d'una comissió i/o quota mensual de funcionament. Us ofereixen l'allotjament web de la vostra botiga en línia i s'ocupen dels cobraments i de la facturació.

---

Finalment, a l'hora de monetitzar un bloc, cal complir algunes obligacions fiscals i legals. Com aquest no és el meu fort, us remeto als experts i a la pàgina del govern sobre la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i del Comerç Electrònic.

Treballant des de casa

Aquest dilluns 16 de març, ja després del decret de declaració de l'estat d'alarma encara vaig anar a treballar a l'oficina. Com havia de ser, la majoria de comerços estaven tancats. L'excepció, ja ho sabeu, eren principalment farmàcies i botigues d'alimentació. I dimarts, jo també vaig començar a treballar des de casa. (Deixem de banda que ja me n'hi hauria anat a meitat de la setmana abans, veient com estaven anant les coses...)

L'epidèmia del coronavirus COVID-19 (també conegut com SARS-CoV-2) ens ha agafat per sorpresa, tot i veure-la arribar primer a la Xina i, després, a Itàlia. "Naaah, una gripe floja..."-deien alguns. Altres miraven els xinesos amb arrogància europea: "no, a nosaltres, no ens passarà". Molta gent estava desencantada per l'anul·lació del Mobile World Congress, no érem conscients de la magnitud del perill. Després, es criticava els italians... I hem començat més o menys igual. Donald Trump i Boris Johnson volien fer-se els durets i, quan han vist que el creixement epidèmic exponencial no és cap tonteria, han hagut de desdir-se i començar a aplicar mesures dràstiques ells també.

La qüestió és que hem acabat tancats a casa, amb tant de temps extra a disposició. Un temps d'incertesa, de preocupació, de temor fins i tot. En els pròxims mesos (i qui sap si anys), la situació econòmica serà difícil. Però un dels avantatges de la confecció de roba és que sempre hi ha feina. Tot i que en aquests dies la cosa no està per pensar en comprar vestits, la gent sempre necessitarà vestir-se. I un altre avantatge és que sovint es pot treballar des de casa.

O sigui que aquests dies de reclusió poden ser també un temps per retrobar-nos amb nosaltres, per repensar la nostra vida i plantejar-nos el futur. Perquè després de la tempesta, acaba sortint el sol. I perquè mentrestant, i com sembla que va per a llarg (dos o tres setmanes si va bé), cal continuar guanyant-se el pa.

O potser sou més del parer del Càndid, a l'obra del mateix nom de Voltaire, i penseu que contra els mals del món, l'únic refugi és el treball. Treballem, treballem, que la civada guanyarem. En tot cas, la faena, que no falte. I en els pròxims dies us donaré algunes idees per ocupar el temps en confinament:

• Exploreu la vostra creativitat.
• Aprofiteu per estudiar i aprendre tècniques noves.
• Munteu un negoci (o un negoci en paral·lel).
• Cosiu!

Per la meua banda, a part de fer aquestes coses, intentaré posar al dia el blog. Cuideu-vos, mengeu sa (això també ajuda contra el coronavirus) i eviteu sortir si no fa falta. A mi em trobareu aquí. Una abraçada.

L'aprenent de sastre

Rebel·lió a la moda

Fa uns mesos vaig comprar el Manual anticapitalista de la moda de Tansy E. Hoskins, un d'aquells llibres que t'atrauen tan irresistiblement que has d'acabar comprant-los. El vaig trobar a la llibreria Laie al gener. El vaig agafar: a la portada, Marx contra Lagerfeld. El vaig fullejar... "Sembla interessant, però no puc gastar molt ara mateix" - vaig pensar. I el vaig deixar per continuar voltant per la llibreria. Volta que em va conduir de nou a fullejar el llibre i mirar-me'l bé.

El títol en versió original és Stitched Up: The Anti-Capitalist Book of Fashion, publicat en 2014. L'edició castellana que tinc a les mans és del 2017 i està publicada per l'editorial basca Txalaparta. Segons la solapa interna, Tansy E. Hoskins és una periodista i analista política que escriu per a The Guardian i també surt a la televisió anglesa. El llibre va guanyar el premi ICA Bookshop al millor llibre de 2014 i el premi Book & Roses a la publicació més radical. Bones credencials... "L'agafo? No l'agafo?" Una mirada ràpida a l'índex m'acaba de convèncer. Deu dies després ja he acabat de llegir-lo.

El llibre analitza en detall els problemes de la indústria de la moda -perquè és una indústria, i ben contaminant-, així com les possibilitats de canvi. Quins són els problemes de la moda? El consumisme, la promoció d'un consumisme desmesurat (una vegada passada la moda la roba ja no val, i de totes maneres la seva baixa qualitat fa que no duri molt més), la col·lusió dels mitjans de comunicació de la moda i dels productors de moda (control a través dels anuncis), l'explotació laboral, la insostenibilitat, la imposició d'una certa imatge ideal de bellesa, el racisme...

La descripció que fa del món de la moda és una pintura gòtica, plena d'ombres i sang, amb nombrosos episodis cruents. Són tots greus problemes, sovint amagats pel glamur del món de la moda. Veiem la bellesa, l'elegància, però no el cost ambiental i humà de la roba. I els set primers capítols apunten els focus sobre tots els costos i abusos d'aquesta indústria.

Tanmateix, els tres darrers capítols dedicats a l'anàlisi de les solucions són decebedors, descoratjadors fins i tot. De les solucions presentades, cap sembla ser prou bona per a l'autora. I el darrer capítol aporta la visió d'un món utòpic, impossible d'aconseguir en la meua opinió, un somni irreal. Em sento com l'ase escèptic de la Rebel·lió dels animals d'Orwell.

El llibre és una fantàstica denúncia dels problemes del món de la moda. Però és decebedor en la seva proposta de solucions. Sense propostes factibles de canvi, difícilment les coses canviaran prou ràpid.

Llàstima, tenia tantes esperances en aquest llibre.

BEFF 2017, dia 3: Mirant al futur

No obstant el mal de cap per haver dormit poc, el dia em porta esperances: l'esperança de veure tants canvis positius en marxa a través de les diferents taules rodones del dia.

La primera ha estat "El futur de la producció tèxtil local". Amb la crisi econòmica i la deslocalització, les empreses tèxtils europees han sofert un cop important i el futur semblava negre. Moltes indústries han desaparegut i una gran part de la infrastructura s'ha desmuntat. Per donar suport als territoris amb tradició tèxtil va nàixer la xarxa ACTE (Associació de Col·lectivitats Tèxtils d'Europa) en què participen diversos països europeus. La rama espanyola de la xarxa (Tex4future) agrupa uns 30 municipis, a més de centres tecnològics, universitats, etc. Recentment, alguns ajuntaments de la xarxa ha promocionat la publicació d'un estudi sobre la sostenibilitat en el sector tèxtil, que identifica els models de negoci vinculats a la sostenibilitat i les seues modalitats d'aplicació. També, a través del projecte futur mod, la xarxa proporciona serveis de mentoria, formació i altres a emprenedors i micropimes de nova creació en el sector de la moda. Un altre dels projectes que compta amb el suport d'ACTE (a més de diversos ajuntaments, ASEGEMA, Tecnocampus, etc.) és la plataforma Cooperatèxtil, un directori de tallers i empreses del sector tèxtil. Després de la crisi del tèxtil i la consegüent desorganització del teixit productiu, molta de l'oferta disponible en el sector no és visible, sobretot per les empreses que comencen. Aquesta prospecció de les empreses existents i dels serveis que ofereixen és una eina que pot resultar molt pràctica a l'hora de crear sinergies i identificar possibles proveïdors.

Però el futur de la indústria tèxtil passa també per la innovació. Com per exemple, la recerca i el treball duts a terme a Hilaturas Arnau en el reciclatge i reutilització de materials de rebuig (restes de xarxes de pesca, plàstics, etc.) per fer fil. O la innovació en l'aplicació de les noves tecnologies de la informació a disseny de moda, especialitat de FabTextiles, que a més de potenciar el programari obert, disseminen llur coneixement especialitzat a través del programa formatiu de Fabricademy.

La segona taula rodona, sobre "Economia Circular en el sector tèxtil" i moderada per Clara Mallart, ha aportat diferents exemples de l'aplicació d'aquest paradigma. Núria Nubiola i Montse Bayen de By My Eco han presentat la seua iniciativa de reaprofitament de texans i d'ajut a persones en dificultats. Després de comprar centenars de kilos de texans vells, passen per una primera part de reconversió de les parts dels texans que estan en bon estat en diferents objectes, com bosses, davantals, etc. comercialitzats amb la marca Back to Eco. Una altra iniciativa en estudi comportarà la trituració del teixit inservible per mesclar-lo amb matèria primera i fer-ne nou fil. Després Manel Subirats de Grintint ha presentat el seu projecte de tints naturals. Els tints naturals són problemàtics i no necessàriament per ser naturals són sostenibles. Per exemple, cal una gran quantitat de matèria primera per obtenir el tint, necessita un temps llarg de trempat –cosa que implica un alt consum energètic i d'aigua–, s'utilitzen i generen productes tòxics i, a més, els colors són poc estables. En Manel ha dut a terme una tasca de recerca per millorar el procés de tint natural i ara  tenen un procés patentat que requereix menys temps, menys aigua i menys energia que els tints convencionals.

A base de sumar iniciatives, la transició vers una moda sostenible s'està convertint en un moviment global, exemplificat pel treball de Fashion Positive i les certificacions Cradle to Cradle, presentats per l'Aglaia Gómez. La filosofia d'aquest moviment és que individualment es possible de fer les coses menys malament, però que les coses es poden millorar només amb les sinergies que es creen quan es treballa coordinadament. Un treball en el qual estan involucrades grans firmes, com H&M i C&A, amb fundacions que fan recerca sobre el reciclatge de fibres tèxtils. Alguns dels resultats del treball conjunt de múltiples actors són un catàleg de materials amb la certificació Cradle to Cradle o la primera guia de bona moda (Good Fashion Guide).

Being less bad is not being good. William McDonough.

L'última taula a la qual he assistit és "Fashion films". Què és un fashion film o film de moda? Segons l'Eva Font, coordinadora del primer Barcelona Fashion Film Festival, es tracta d'un relat, una història publicitària que incorpora l'aspecte emocional. De fet, diu, un film de moda és quan la roba o accessoris passen a ser un personatge més. Per la Laia Gil, directora de cinema i de films de moda, un film de moda és una barreja de publicitat, videoclip i curtmetratge.

Això queda ben demostrat en els films que s'han passat. El primer, va ser el guanyador del Barcelona Fashion Film Festival: GTO The Eyeball, dirigit per Dean Alexander per a Georgetown Optician.




Núria Espinach, de la marca de moda sostenible Art and Seams va presentar llur nou fashion film IPO (Impuls PostOrgànic). Per a ella la realització de la pel·lícula, produïda per l'Estudi Caramba!, va ser tota una aventura i va ser possible gràcies a una campanya de finançament a Verkami.




Està clar que els fashion films són tota una novetat. El film de moda apareix com una adaptació del món publicitari als nous costums, on la tele perd pes front al consum de material audiovisual a través d'Internet. Gabriela Pedranti, que moderava la taula, va fer notar que és una oportunitat de comunicació de moda sostenible a explotar, més innovadora que la indústria de la moda convencional. És uUn nou mitjà publicitari amb un alt potencial per comunicar les noves idees de la moda sostenible. Mireu sinó el vídeo Be the change, dirigit per Sergio Rivas per a FastGarms.

Objectius econòmics

Acaba de començar l'any escolàstic i tinc tres objectius econòmics per aquest curs. Tres objectius molt relacionats amb la meua feina vocacional, amb aquesta aspiració de treballar la tela amb les mans.

En primer lloc, necessito una màquina de cosir. Només, així puc fer peces de roba suficientment ràpid perquè cosir sigue una activitat rendible. El pressupost que em proposo és de 150 € (per una primera màquina de cosir amb la qual aprendre, crec que ja està bé). Sembla que hi ha una màquina de la marca Silvercrest, que ven la Lidl per 69 €, que no està mal per començar.



En segon lloc, necessitaria un escànner. Estic començant a fer dibuixos i esboços de roba i necessito l'escànner per desar-los a l'ordinador. I, també, és clar per compartir-los amb vosaltres. Suposo que amb 100 € n'hauria de tenir prou.

Finalment, vull viatjar a Londres amb la meva companya. És un desig que tinc des de fa temps i que no he pogut encara acomplir, una mescla de viatge de treball i de plaer. Puc anar a Londres i no visitar el Fashion and Textile Museum, el Victoria & Albert Museum i Saville Row? És l'objectiu més ambiciós, per a una setmana de viatge crec que necessitaria uns 800-1000 €.

En total, uns 1000-1250 €. Els podré obtenir? Estalviant, treballant, venent el producte de les meves mans... hauria de ser possible.

Muntar un negoci de costura: coses en què no havia pensat

Ahir vaig veure un vídeo a Youtube de The Tailor & The Dressmaker que va ser una mica una revelació. En el vídeo, Gentleman Jim i Victoria Baylor parlen de quins són els passos que cal fer per obrir un negoci de costura (a l'estat de Geòrgia als Estats Units, és clar) i quins són els avantatges de fer-ho.

 

Ja havia pensat a crear el meu propi negoci (de traducció, de costura encara no en tinc el nivell). Però m'havia desanimat. A Espanya és una cosa difícil d'iniciar un negoci, si et fas autònom cal pagar més de 200 € al mes en concepte de cotització a la Seguretat social. A França, cal pagar menys. Però allò en què no havia pensat, i independentment de les diferències entre països, és que les despeses del negoci es poden deduir de la declaració de la renda: lloguer, llibres, materials... I això facilita molt les coses, sobretot a França, on es paga en funció dels guanys.

Una altra cosa interessant que ha dit Gentleman Jim és que els guants mínims necessaris són "the rent money and two dollars the day", o sigui, els diners per pagar lloguer, llum, etc. i dos dòlars al dia. Per què dos dòlars al dia? Perquè amb dos dòlars (o dos euros) al dia es pot menjar tots els dies.

És un vídeo realment inspirador que fa venir ganes de llençar-se a la piscina.