Treballant des de casa

Aquest dilluns 16 de març, ja després del decret de declaració de l'estat d'alarma encara vaig anar a treballar a l'oficina. Com havia de ser, la majoria de comerços estaven tancats. L'excepció, ja ho sabeu, eren principalment farmàcies i botigues d'alimentació. I dimarts, jo també vaig començar a treballar des de casa. (Deixem de banda que ja me n'hi hauria anat a meitat de la setmana abans, veient com estaven anant les coses...)

L'epidèmia del coronavirus COVID-19 (també conegut com SARS-CoV-2) ens ha agafat per sorpresa, tot i veure-la arribar primer a la Xina i, després, a Itàlia. "Naaah, una gripe floja..."-deien alguns. Altres miraven els xinesos amb arrogància europea: "no, a nosaltres, no ens passarà". Molta gent estava desencantada per l'anul·lació del Mobile World Congress, no érem conscients de la magnitud del perill. Després, es criticava els italians... I hem començat més o menys igual. Donald Trump i Boris Johnson volien fer-se els durets i, quan han vist que el creixement epidèmic exponencial no és cap tonteria, han hagut de desdir-se i començar a aplicar mesures dràstiques ells també.

La qüestió és que hem acabat tancats a casa, amb tant de temps extra a disposició. Un temps d'incertesa, de preocupació, de temor fins i tot. En els pròxims mesos (i qui sap si anys), la situació econòmica serà difícil. Però un dels avantatges de la confecció de roba és que sempre hi ha feina. Tot i que en aquests dies la cosa no està per pensar en comprar vestits, la gent sempre necessitarà vestir-se. I un altre avantatge és que sovint es pot treballar des de casa.

O sigui que aquests dies de reclusió poden ser també un temps per retrobar-nos amb nosaltres, per repensar la nostra vida i plantejar-nos el futur. Perquè després de la tempesta, acaba sortint el sol. I perquè mentrestant, i com sembla que va per a llarg (dos o tres setmanes si va bé), cal continuar guanyant-se el pa.

O potser sou més del parer del Càndid, a l'obra del mateix nom de Voltaire, i penseu que contra els mals del món, l'únic refugi és el treball. Treballem, treballem, que la civada guanyarem. En tot cas, la faena, que no falte. I en els pròxims dies us donaré algunes idees per ocupar el temps en confinament:

• Exploreu la vostra creativitat.
• Aprofiteu per estudiar i aprendre tècniques noves.
• Munteu un negoci (o un negoci en paral·lel).
• Cosiu!

Per la meua banda, a part de fer aquestes coses, intentaré posar al dia el blog. Cuideu-vos, mengeu sa (això també ajuda contra el coronavirus) i eviteu sortir si no fa falta. A mi em trobareu aquí. Una abraçada.

L'aprenent de sastre