dilluns, 30 de març del 2020

Projecte 10: Pantaló s. XIX

Després de molts mesos (dos anys i mig, de fet!?) sense afegir un projecte, torno amb un de molt especial: un pantaló estil s. XIX que he fet com a projecte final del tema de pantalons d'home a l'escola EADI Moda, amb el suport de les professores de l'escola i l'encoratjament de les companyes de classe.

Pantaló estil s. XIX. Teixit de llana i vistes de cotó.

El pantaló forma part del vestit tradicional provençal que m'estic fent (podeu veure el procés de construcció de la camisa aquí). Cal dir que ja havia fet un primer intent (el podeu veure aquí) intentant reproduir un pantaló que m'havien prestat. Com era la primera vegada, vaig utilitzar tela d'imitació de llana que era veritable material inflamable. En aquest cas, he fet servir un bellíssim teixit de llana verge 100% de color gris. És tracta d'una resta de negoci que vaig comprar als Encants per 10 €. M'ha sortit més barat i amb material de molt millor qualitat!

Sarga de llana verge 100% de la Sociedad Anónima de Lanería.


Abans de fer el pantaló, he fet una recerca aprofundida sobre els pantalons del s. XIX, i en particular, al voltant de 1830. Per a la recerca d'informació, he regirat diferents llibres d'història de la moda i sastreria, i he utilitzat fotos de reconstitucions de vestits d'època i quadres d'aquell període.

Esbossos i recerca sobre pantalons del s. XIX.

El pantaló vers 1830
Per confirmar que la meua interpretació dels llibres de sastreria era correcta he estudiat alguns quadres de pintors realistes danesos fets al voltant de 1830. El quadre Artistes danesos en una hostatgeria romana (1837) de Ditlev Blunck permet observar bastant clarament les característiques dels pantalons d'aquest període. El quadre és tan detallat que quasi es pot veure el tipus de costura utilitzat.

Artistes danesos en una hostatgeria romana (1837) de Ditlev Blunck.

La principal particularitat dels pantalons en la primera meitat del s. XIX és que (en general) no tenien bragueta, sinó que l'obertura frontal quedava coberta per una peça trapezoidal, anomenada davantal. El davantal podia ser estret, si cobria només una part del davant, o ample, si cobria tot el davant.

L'home de l'hostatgeria assegut a l'esquerra porta un pantaló amb davantal estret. Podem veure que s'agafa mitjançant botons a la part de baix de la cintura.

Detall d'Artistes danesos en una hostatgeria romana (1837) de Ditlev Blunck.

El cambrer romà, girat d'esquenes a nosaltres, ens permet veure com era el pantaló per darrera. Veiem que la cintura era ampla i bastant alta, amb un triangle a la part del mig que servia per poder estretir els pantalons si feia falta. Podem veure també una butxaca oberta en el costat esquerre.

Artistes danesos en una hostatgeria romana (1837) de Ditlev Blunck.

El cambrer romà es subjecta els pantalons amb uns tirants, però de vegades podien anar subjectats amb una martingala, com es veu en el quadre Un jove artista (Ditlev Blunck) observa un esbós en un mirall (1826), de Wilhelm Bendz.

Wilhelm Bendz - Ung kunstner (Ditlev Blunck betragter en skitse i et spejl)
Un jove artista (Ditlev Blunck) observa un esbós en un mirall (1826) de Willhelm Bendz.

Si observem el detall, veiem que el pintor del quadre porta un davantal ample amb una martingala que subjecta el pantaló a la zona lumbar. I s'hi endevina una sivella.

Detall d'Un jove artista (Ditlev Blunck) observa un esbós en un mirall (1826) de Willhelm Bendz.

A Un grup d'artistes danesos a Roma (1837), de Constantin Hansen, allò que podem apreciar millor són els baixos dels pantalons i els diferents estils. Dos dels pintors (un que està recolzat per terra i l'altre que està assegut sobre la taula) porten unes travetes per sota les sabates per mantenir els pantalons ben tibants. A més, en alguns casos els baixos tenen unes petites obertures, per ajudar a fer passar els peus.

Un grup d'artistes danesos a Roma (1837) de Constantin Hansen.

La majoria d'aquests artistes danesos porten pantalons d'un sol color: blanc, beis, gris... Només un d'ells (assegut sobre la taula) porta uns pantalons més fantasiosos amb ratlles verticals.

Patronatge i confecció
Per fer el patró m'he basat en el llibre de 1833 Manuel théorique et pratique du tailleur de M. Vandael, traduït al castellà per José Tamaron. El llibre descriu molt bé les peces del pantaló i dóna detalls sobre la seua confecció. Però en comptes de dibuixar el patró seguint les instruccions del llibre, he fet una modificació del patró base dels pantalons xinos.

Planxa 2 del Manuel théorique et pratique du tailleur, amb les peces del pantaló.

M. Vandael dona dos opcions per al davantal (o tapa). En el primer cas, va botonat a la cintura mitjançant tres botons a seua part superior i es corda al darrera mitjançant unes corretges que surten de cada costat. En el segon cas, el davantal es corda amb tres botons a cada costat, com en els pantalons mariners. Jo m'he decidit pel primer tipus. Simplement, m'agradava més. Als costats i part superior del davantal hi he posat unes vistes per ajudar a mantenir la forma i perquè fa bonic. Els botons els he forrat amb la mateixa tela del pantaló.

Davantal del pantaló.

Sota del davantal i per baix de la cintura hi ha dues peces que duen les butxaques. José Tamaron, en la seua traducció, en diu faltriqueres. Les butxaques són de trau. Per posar-hi la mà, cal passar-la per sota del davantal, a través de l'obertura lateral.

Cintura i faltriqueres del pantaló.

La cintura és ampla, de forma que sobresurt per damunt del davantal, i porta entretela. Seguint Vandael, li he donat 10 cm d'ample. Hi he posat també una butxaca rellotgera, també de trau, a un parell de centímetres de la part superior de la cintura.

A l'interior hi he posat un folre de cotó a la cintura i a les faltriqueres.


Finalment, la imatge següent us mostra la part del darrera del pantaló. S'hi pot veure el triangle i les corretges per cenyir el pantaló per darrera, amb una sivella metàl·lica de color coure. El triangle no porta entretela, per facilitar que es pugui estrényer la cintura. Les corretges, sí que en porten, per reforçar-les bé.



diumenge, 29 de març del 2020

Idees per al confinament: formeu-vos.

Amb escoles, biblioteques i museus tancats, continuar formant-se en aquests moments és més complicat. Jo tinc la sort que l'escola EADI Moda, on assisteixo a classes, ha establert un sistema a distància per continuar les classes. Però hi ha altres opcions per continuar aprenent, tot gràcies a Internet i a l'esforç i interès de tantes persones i institucions que ho fan possible.



Cursos en línia
Quan veig totes les iniciatives solidàries que s'estan duent a terme aquests dies, se'm salta la llagrimeta. La comunitat creativa Domestika ha decidit donar accés gratis a alguns dels seus cursos. Es tracta principalment de cursos de dibuix, il·lustració i fotografia, però inclou també un curs d'introducció al bordat. Com és habitual en cursos gratuïts en línia, si bé es pot accedir als materials del curs, no es pot participar en els fòrums, ni descarregar el materials avançats ni obtenir un certificat.

Podeu trobar altres cursos, gratuïts o de pagament, a plataformes ben conegudes com coursera i edX. Per exemple, la Universitat Politècnica de Hong Kong ofereix dos cursos (en anglès) de disseny i creació de faldilles i pantalons. En teoria són per a principiants. Tanmateix, els materials són bastant senzills i s'expliquen les coses ràpidament i per damunt, de forma que si no es tenen molts coneixements és difícil entendre certs processos. A Internet hi ha milers de vídeos que s'expliquen millor. D'altra banda, si ja teniu alguns coneixements, pot ser interessant veure altres formes de fer les coses i dona alguns materials interessants. De fet, allò que m'ha agradat més és que el curs ensenya elements de disseny bastant innovadors. (Tot i que per a fer-los necessitareu uns coneixements molt més avançats que els que aporta el curs.)

Alguns exemples innovadors de disseny de butxaques del curs de disseny i creació de faldilles de l'Universitat Politècnica de Hong Kong. Dissenys creats per Tanya Dove, reproduïts d'acord amb la clàusula del Fair Use.

Però hi ha cursos que són veritables joies. Un curs que vaig seguir ja fa temps i que em va encantar és el curs Fashion as Design, oferit pel Museum of Modern Art (MoMA) de Nova York. Una fantàstica introducció al disseny de moda. Un curs que us farà repensar la vostra relació amb la roba, a entendre la roba d'una manera diferent. En comptes de pensar en si us agrada o no, començareu a pensar en per què una peça de roba ha estat dissenyada d'aquella manera, quines funcions ha d'acomplir i en els significats socials i culturals que hi van associats. Un curs formidable.

Vídeos educatius
No cal que us digui que Internet està ple de vídeos educatius, tutorials, etc. Però si haig de mencionar algun recurs, triaria el canal de Bernardette Banner (en anglès). Bernardette és una apassionada de la recreació de vestits històrics, des del període medieval al començaments del s. XX. Afronta cada peça que crea com una aventura, una recerca històrica, basada en la consulta de documents d'època, per entendre millor tant els induments en sí com la gent que els portava. I això traspua en els seus vídeos. En ésser limitada la informació que ha arribat fins a nosaltres sobre com es feien els vestits en altres èpoques, se la veu de vegades perduda en les seues reconstruccions. Això sí, la seua actitud és positiva i autoirònica, cosa que fa les seues retransmissions bastant entretingudes.

En el vídeo següent Bernardette explica els principals tipus de costura a mà:



Un altre recurs interessant és el programa de la BBC A Stitch in Time. Tot i que el programa ja no està disponible a la pàgina de la BBC, encara es pot trobar la majoria d'episodis a Youtube. És un programa en sis episodis on es mostra el procés de reconstrucció d'indumentària històrica (en podríem dir investigació històrica experimental, si voleu). Entre aquests, podreu veure el vestuari de Maria Antonieta o de la dona (Giovanna Cenomi) del famós quadre de Jan van Eyck El matrimoni Arnolfini. A part de veure la confecció de vestits històrics i aprendre algunes de les tècniques utilitzades, un altre dels al·licients és veure l'estil personalíssim i viu de la presentadora, Amber Butchart.


El matrimoni Arnolfini de Jan van Eyck. Encara que la dama del quadre sembla embarassada, el programa A Stitch in Time mostra que en realitat és una il·lusió causada per la gran quantitat de tela amb què està fet el vestit, que sosté amb la mà per poder caminar.

Documents digitalitzats
Tot i que les biblioteques estan tancades, moltes biblioteques arreu del món han digitalitzat part dels seus fons, incloent llibres i revistes de moda. Per a un amant dels llibres com jo, la possibilitat de tenir accés a tots aquests recursos sense haver de sortir de casa és com estar al paradís. La Biblioteca de Catalunya, la Biblioteca Digital Hispànica, la Biblioteca Nacional Francesa, la British Library... No us les acabareu! Per que no hagueu de rebuscar, en aquesta pàgina del meu blog us deixo una llista d'alguns dels llibres de tall i confecció antics (s. XVI-XX) que es poden consultar en línia.

La meua preferida, per la gran quantitat d'obres digitalitzades de tots els temes i la qualitat del lloc web, és la Biblioteca Nacional Francesa. Té fins i tot una secció dedicada a la premsa de moda, que conté nombroses revistes des de finals del s. XVIII fins a la primera meitat del s. XX. Això inclou des de la primera revista de moda, el Cabinet des modes (1785-1786), fins a números antics d'algunes revistes que encara existeixen, com Elle (1945-1949), Marie-Claire (1937-1944) o Vogue (1920-1940). Entre aquestes n'hi ha algunes dedicades a l'home, com són L'Homme du monde (1863) o Monsieur (1920-1923). La majoria de les revistes són en francès, encara que n'hi ha algunes en castellà: La Canastilla infantil (1881-1883) i Elegancias (1911-1914). Però al cap i a la fi, l'idioma és poc important; com que aquestes revistes tampoc no expliquen com confeccionar els vestits, allò més interessant són les imatges.

Un extracte de Monsieur, núm. 13, gener 1921. Font: gallica.bnf.fr / BnF.

D'altra banda, si us interessen els números més recents, algunes revistes de disseny i moda han decidit de donar accés gratuït durant aquests dies.

El Centre de Documentació del Museu del Disseny també té un bon nombre d'obres digitalitzades (catalogades aquí). Entre aquestes hi podeu trobar el Método especial de corte de 1904 de les germanes Carmelites de la Caritat, amb molts patrons per fer roba per a dona.

Una altra font interessant és el Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa, que té en línia obres centrades sobre la indústria tèxtil, els teixits i la indumentària. El fons bibliogràfic està dividit en dues parts: obres dels s. XIV-XVIII i del s. XIX. Xafardejant per allí hi trobo un document que em porta a 1815, la prohibició d'importar cotó "por miedo a la fiebre amarilla". La condemna per introduir teles de cotó des de Gibraltar era de 10 anys "sin reclamación". També hi podeu trobar alguns números de 1887 de la revista La Estación: periódico para señoras.

Visites a museus
Finalment, també podeu anar al museu sense incomplir el vostre confinament. Gràcies a Google Arts & Culture podeu veure les col·leccions de centenars de museus d'arreu del món: el Musée D'Orsay, la Galleria degli Uffizi, el British Museum, el MNAC...

Pel que fa al món de la moda les iniciatives se centren al voltant del projecte We Wear Culture. En alguns casos, podem fer una visita virtual del museu amb la tecnologia Street View. És el cas del Museu del Disseny de Barcelona, on podem veure l'exposició El cos vestit, o del Kobe Fashion Museum (aquí baix).



En altres casos, podem veure exposicions en línia. Aquí us deixo un parell d'exemples. Una és l'exposició sobre Vivienne Westwood, la dissenyadora radical des de fa desenes d'anys i políticament compromesa, al British Fashion Council. Una altra és l'exposició dedicada a Balenciaga al V&A Museum. (El V&A Museum, us n'adoneu? I sense sortir de casa!)

Concloent 
Els nostres desplaçaments estan limitats ara, però la quantitat de recursos disponibles en línia és astorant. Aquest pot ser un bon moment per descobrir-los, mentre us cuideu restant a casa.

I vosaltres, coneixeu algun recurs interessant? Podeu deixar-lo en els comentaris.

dissabte, 21 de març del 2020

Idees per al confinament: exploreu la vostra creativitat

Aquest temps de confinament pel COVID-19 pot ser un moment per a ser creatius, per a crear nous productes i nous dissenys, per a expressar mitjançant els vostres dissenys allò que porteu a dins, per deixar-ho sortir finalment. Haver de fer front a la mort ensenya una cosa: que el temps de vida és limitat. I si tens quelcom a expressar, és hora de fer-ho ara.

Potser per això els moments de crisi són moments de tan gran creativitat. Per exemple, Isaac Newton va descobrir la idea de la gravitació universal durant la pesta bubònica de 1665. A causa de la pesta, la Universitat de Cambridge va tancar i Newton va haver de tornar amb la seua família al camp, on va succeir el famós incident de la poma que el va inspirar.

De fet, la creativitat durant una crisi, no és només una opció, pot ser una necessitat, la necessitat de tenir una activitat que us doni suport i us nodreixi enmig de les angoixes i les preocupacions.

Una selecció de llibres sobre creativitat.

Potser dubteu si la creativitat fa per a vosaltres. En aquest cas, el llibre Big Magic d'Elizabeth Gilbert (traduït en castellà com Libera tu magia) us pot inspirar. Segons Elizabeth, tots tenim un tresor amagat que costa descobrir:
"L'univers enterra estranys joiells ben al fons de cada un de nosaltres, i llavors s'asseu a esperar per veure si les podem trobar. La batuda per revelar aquests joiells---això és la vida creativa."

Si en canvi ja esteu decidides a embrancar-vos en tasques creatives i no sabeu per on tirar, o us trobeu en un punt mort, el clàssic El camí de l'artista de Julia Cameron (The Artist's Way en l'anglès original) és ideal. Aquest llibre va ser escrit originalment per a escriptors que passaven per un període de bloqueig, desencantats amb el seu treball, per ajudar-los a retrobar i redescobrir el seu jo creatiu. Però de la mateixa manera ajuda a desencallar els bloquejos d'aquells i aquelles que mai no han tingut el coratge de llançar-se a la piscina creativa en qualsevol art.

L'eina principal del llibre de Julia Cameron és el diari personal, una tècnica que podeu adoptar en aquest dies. Es tracta d'escriure tres pàgines al dia tal com raja, sense judicis ni correccions. Proposa escriure aquestes paginetes, de matí, tot just aixecats, quan estem encara mig adormits i la connexió amb el nostre jo més profund és més directa. A mi m'agrada fer-ho en la penombra, a la llum d'una candela, i de vegades amb una vareta d'encens cremant.

Hi ha també d'altres variants del diari personal, com el diari personal creatiu, en que podeu utilitzar la tècnica (o les tècniques) que preferiu: escriptura, dibuix, collage... L'art-terapeuta Anne-Marie Jobin dona un gran nombre d'opcions i propostes en el seu llibre Le nouveau Journal Créatif (desafortunadament, crec que no ha estat traduït ni en català ni en castellà). I també explica com utilitzar aquestes tècniques per explorar diferents aspectes de la vostra vida o per afrontar moments difícils. Per exemple, vet ací un exercici per fer front a la por:
"El refugi. Dibuixeu un cercle a la vostra pàgina i, a l'exterior, anomeneu totes les vostres pors. Contempleu a continuació el centre del cercle, que heu deixat vuit. Imagineu que representa un espai interior lliure de pors, totalment segur. És el vostre refugi. Quin efecte us fa? Què creieu que hi ha dins del refugi? Si voleu, dibuixeu el vostre refugi a l'interior del cercle."

A l'hora de trobar inspiració per a nous dissenys, la meua tècnica preferida és el collage o el vision board. Tinc grans quaderns, de mida DIN A3, on faig els meus collages, collages que m'ajuden a endinsar-me dins el meu subconscient i a fer ressorgir noves idees i revelacions.

El meu procés per fer els collages és el següent. Primerament, vaig arroplegant revistes a casa. Pot ser qualsevol cosa: catàlegs diversos, revistes gratuïtes del barri, suplements del diari, revistes velles de la biblioteca d'aquelles de dos a 2 €... Després les fullejo i retallo les imatges, paraules o textos que em criden l'atenció o que em desperten algun tipus d'emoció. I a continuació, les vaig agrupant intuïtivament, segons les coses que sento en cada moment. De vegades les imatges s'agrupen per color, per paletes de color, per estil, per motiu, etc.

Un collage sobre motius platejats i metàl·lics.

En altres casos, s'agrupen entorn d'algun tema. El següent collage sembla estar centrat en el s. XVIII i una visió il·lustrada i refinada d'aquell període.

Collage de tema s. XVIII

De vegades, els collages que faig són motivats per fortes emocions personals, més que pel desig de dissenyar cap peça de roba. L'any passat va morir un de mos cosins, cosa que em va deixar ben remogut i que em va portar a fer diversos collages per deixar sortir allò que portava a dins. Una de les coses que va sortir és la imatge següent, El vestit de la mort es podria titular.

El vestit de la mort. Collage i dibuix amb retoladors.

I és que la creativitat no fa més que exposar allò que portem ja a dins, i li dona forma. De vegades ho concretitza, ajudant-nos ser-ne més conscients i a pair-ho. D'altres, transforma la idea original i la fa créixer, a la vegada que ens transforma a nosaltres.

En una situació de crisi, la creativitat pot fer sortir les nostres ombres: pors, angoixes i limitacions. Però fins i tot això pot ser útil. Un collage com el de més amunt pot ajudar, arribat el cas, a dissenyar un vestuari de mort o de "dolent de la pel·lícula" que sigui realment terrorífic.

Però si continuem treballant-hi, arriba un moment en que surten altres coses, quan t'adones que tens temor perquè valores la vida, que la preocupació s'origina en l'amor pels nostres estimats. I això ens dona l'impuls per crear coses belles i implicar-nos de ple en viure la nostra vida fent allò que ens fa feliços.

Treballant des de casa

Aquest dilluns 16 de març, ja després del decret de declaració de l'estat d'alarma encara vaig anar a treballar a l'oficina. Com havia de ser, la majoria de comerços estaven tancats. L'excepció, ja ho sabeu, eren principalment farmàcies i botigues d'alimentació. I dimarts, jo també vaig començar a treballar des de casa. (Deixem de banda que ja me n'hi hauria anat a meitat de la setmana abans, veient com estaven anant les coses...)

L'epidèmia del coronavirus COVID-19 (també conegut com SARS-CoV-2) ens ha agafat per sorpresa, tot i veure-la arribar primer a la Xina i, després, a Itàlia. "Naaah, una gripe floja..."-deien alguns. Altres miraven els xinesos amb arrogància europea: "no, a nosaltres, no ens passarà". Molta gent estava desencantada per l'anul·lació del Mobile World Congress, no érem conscients de la magnitud del perill. Després, es criticava els italians... I hem començat més o menys igual. Donald Trump i Boris Johnson volien fer-se els durets i, quan han vist que el creixement epidèmic exponencial no és cap tonteria, han hagut de desdir-se i començar a aplicar mesures dràstiques ells també.

La qüestió és que hem acabat tancats a casa, amb tant de temps extra a disposició. Un temps d'incertesa, de preocupació, de temor fins i tot. En els pròxims mesos (i qui sap si anys), la situació econòmica serà difícil. Però un dels avantatges de la confecció de roba és que sempre hi ha feina. Tot i que en aquests dies la cosa no està per pensar en comprar vestits, la gent sempre necessitarà vestir-se. I un altre avantatge és que sovint es pot treballar des de casa.

O sigui que aquests dies de reclusió poden ser també un temps per retrobar-nos amb nosaltres, per repensar la nostra vida i plantejar-nos el futur. Perquè després de la tempesta, acaba sortint el sol. I perquè mentrestant, i com sembla que va per a llarg (dos o tres setmanes si va bé), cal continuar guanyant-se el pa.

O potser sou més del parer del Càndid, a l'obra del mateix nom de Voltaire, i penseu que contra els mals del món, l'únic refugi és el treball. Treballem, treballem, que la civada guanyarem. En tot cas, la faena, que no falte. I en els pròxims dies us donaré algunes idees per ocupar el temps en confinament:

Per la meua banda, a part de fer aquestes coses, intentaré posar al dia el blog. Cuideu-vos, mengeu sa (això també ajuda contra el coronavirus) i eviteu sortir si no fa falta. A mi em trobareu aquí. Una abraçada.

L'aprenent de sastre