Projecte 10: Pantaló s. XIX

Després de molts mesos (dos anys i mig, de fet!?) sense afegir un projecte, torno amb un de molt especial: un pantaló estil s. XIX que he fet com a projecte final del tema de pantalons d'home a l'escola EADI Moda, amb el suport de les professores de l'escola i l'encoratjament de les companyes de classe.

Pantaló estil s. XIX. Teixit de llana i vistes de cotó.

El pantaló forma part del vestit tradicional provençal que m'estic fent (podeu veure el procés de construcció de la camisa aquí). Cal dir que ja havia fet un primer intent (el podeu veure aquí) intentant reproduir un pantaló que m'havien prestat. Com era la primera vegada, vaig utilitzar tela d'imitació de llana que era veritable material inflamable. En aquest cas, he fet servir un bellíssim teixit de llana verge 100% de color gris. És tracta d'una resta de negoci que vaig comprar als Encants per 10 €. M'ha sortit més barat i amb material de molt millor qualitat!

Sarga de llana verge 100% de la Sociedad Anónima de Lanería.

Abans de fer el pantaló, he fet una recerca aprofundida sobre els pantalons del s. XIX, i en particular, al voltant de 1830. Per a la recerca d'informació, he regirat diferents llibres d'història de la moda i sastreria, i he utilitzat fotos de reconstitucions de vestits d'època i quadres d'aquell període.

Esbossos i recerca sobre pantalons del s. XIX.

El pantaló vers 1830
Per confirmar que la meua interpretació dels llibres de sastreria era correcta he estudiat alguns quadres de pintors realistes danesos fets al voltant de 1830. El quadre Artistes danesos en una hostatgeria romana (1837) de Ditlev Blunck permet observar bastant clarament les característiques dels pantalons d'aquest període. El quadre és tan detallat que quasi es pot veure el tipus de costura utilitzat.

Artistes danesos en una hostatgeria romana (1837) de Ditlev Blunck.

La principal particularitat dels pantalons en la primera meitat del s. XIX és que (en general) no tenien bragueta, sinó que l'obertura frontal quedava coberta per una peça trapezoidal, anomenada davantal. El davantal podia ser estret, si cobria només una part del davant, o ample, si cobria tot el davant.

L'home de l'hostatgeria assegut a l'esquerra porta un pantaló amb davantal estret. Podem veure que s'agafa mitjançant botons a la part de baix de la cintura.

Detall d'Artistes danesos en una hostatgeria romana (1837) de Ditlev Blunck.

El cambrer romà, girat d'esquenes a nosaltres, ens permet veure com era el pantaló per darrera. Veiem que la cintura era ampla i bastant alta, amb un triangle a la part del mig que servia per poder estretir els pantalons si feia falta. Podem veure també una butxaca oberta en el costat esquerre.

Artistes danesos en una hostatgeria romana (1837) de Ditlev Blunck.

El cambrer romà es subjecta els pantalons amb uns tirants, però de vegades podien anar subjectats amb una martingala, com es veu en el quadre Un jove artista (Ditlev Blunck) observa un esbós en un mirall (1826), de Wilhelm Bendz.

Un jove artista (Ditlev Blunck) observa un esbós en un mirall (1826) de Willhelm Bendz.

Si observem el detall, veiem que el pintor del quadre porta un davantal ample amb una martingala que subjecta el pantaló a la zona lumbar. I s'hi endevina una sivella.

Detall d'Un jove artista (Ditlev Blunck) observa un esbós en un mirall (1826) de Willhelm Bendz.

A Un grup d'artistes danesos a Roma (1837), de Constantin Hansen, allò que podem apreciar millor són els baixos dels pantalons i els diferents estils. Dos dels pintors (un que està recolzat per terra i l'altre que està assegut sobre la taula) porten unes travetes per sota les sabates per mantenir els pantalons ben tibants. A més, en alguns casos els baixos tenen unes petites obertures, per ajudar a fer passar els peus.

Un grup d'artistes danesos a Roma (1837) de Constantin Hansen.

La majoria d'aquests artistes danesos porten pantalons d'un sol color: blanc, beis, gris... Només un d'ells (assegut sobre la taula) porta uns pantalons més fantasiosos amb ratlles verticals.

Patronatge i confecció
Per fer el patró m'he basat en el llibre de 1833 Manuel théorique et pratique du tailleur de M. Vandael, traduït al castellà per José Tamaron. El llibre descriu molt bé les peces del pantaló i dóna detalls sobre la seua confecció. Però en comptes de dibuixar el patró seguint les instruccions del llibre, he fet una modificació del patró base dels pantalons xinos.

Planxa 2 del Manuel théorique et pratique du tailleur, amb les peces del pantaló.

M. Vandael dona dos opcions per al davantal (o tapa). En el primer cas, va botonat a la cintura mitjançant tres botons a seua part superior i es corda al darrera mitjançant unes corretges que surten de cada costat. En el segon cas, el davantal es corda amb tres botons a cada costat, com en els pantalons mariners. Jo m'he decidit pel primer tipus. Simplement, m'agradava més. Als costats i part superior del davantal hi he posat unes vistes per ajudar a mantenir la forma i perquè fa bonic. Els botons els he forrat amb la mateixa tela del pantaló.

Davantal del pantaló.

Sota del davantal i per baix de la cintura hi ha dues peces que duen les butxaques. José Tamaron, en la seua traducció, en diu faltriqueres. Les butxaques són de trau. Per posar-hi la mà, cal passar-la per sota del davantal, a través de l'obertura lateral.

Cintura i faltriqueres del pantaló.

La cintura és ampla, de forma que sobresurt per damunt del davantal, i porta entretela. Seguint Vandael, li he donat 10 cm d'ample. Hi he posat també una butxaca rellotgera, també de trau, a un parell de centímetres de la part superior de la cintura.

A l'interior hi he posat un folre de cotó a la cintura i a les faltriqueres.

Finalment, la imatge següent us mostra la part del darrera del pantaló. S'hi pot veure el triangle i les corretges per cenyir el pantaló per darrera, amb una sivella metàl·lica de color coure. El triangle no porta entretela, per facilitar que es pugui estrényer la cintura. Les corretges, sí que en porten, per reforçar-les bé.