Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Recursos en línia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Recursos en línia. Mostrar tots els missatges

dilluns, 27 d’abril del 2020

Idees per al confinament: creeu un negoci.

En aquests dies hi ha temps per pensar, per pensar en el futur que vindrà després del confinament. Una cosa està clara: la situació econòmica no serà per tirar flors. D'altra banda, la crisi del coronavirus està accelerant el procés de desglobalització que s'està duent a terme des de fa uns anys. Això podria ajudar a retornar part del treball de confecció que es fa en altres països. A més, ara mateix els processos productius del món de la moda estan completament destarotats. En especial, el model del "Just in time", pel qual la roba es dissenyava i produïa en cicles de temps curtíssims, sembla aturat (si no és per produir mascaretes i altra vestimenta mèdica).

Possibles oportunitats... Punts negatius de segur... I una gran incertesa... Si sempre va bé tenir uns ingressos extres, en aquest moment són indispensables per poder afrontar el futur (i el present) amb garanties. I com que muntar un negoci o una font d'ingressos passiva porta un cert temps, com més aviat es faci millor.

Aquí us deixo algunes idees per si us interessa muntar un negoci (en paral·lel) o monetitzar un blog.

Crear un negoci en paral·lel
Segons Chris Guillebeau, autor del llibre Side hustle (disponible en castellà), un dels principals avantatges de tenir un negoci a banda de la nostra feina habitual és tenir més seguretat econòmica i confiança en les vostres pròpies habilitats. El fet de tenir altres ingressos dona més llibertat per decidir si continuar amb una feina que no ens satisfà i ens protegeix contra els esdeveniments inesperats, com quedar-se sense feina a causa d'una pandèmia, o que s'avariï el cotxe, o haver de fer front a despeses per tractar una malaltia greu.

En el llibre Side Hustle, Guillebeau us porta de la mà, passet a passet en la creació d'un negoci alternatiu (side business o side hustle com en diuen en anglès), començant per com triar la idea de negoci--bàsicament, la idea què us apassione més, que us costi menys de posar en marxa, que sigui més original i que sigui més rentable.

El secret per trobar idees per a un negoci paral·lel és la observació de les necessitats que té la gent. I proposar-hi solucions amb allò que ja sabeu i els recursos que teniu. I com menys recursos hi invertiu millor. No es tracta d'aprendre moltes coses ni de fer grans inversions, sinó -ho repeteixo- d'aprofitar allò que ja teniu i sabeu.

I una crisi és un moment on és especialment important aguditzar l'enginy per poder sortir endavant. Hi ha qui ja ho ha fet posant-se a vendre mascaretes de tela. Moltes botigues i restaurants han creat un servei de venda en línia per poder continuar, encara que sigui mínimament, amb el negoci. Algunes empreses ofereixen enviaments de materials didàctics i jocs per poder entretenir els petits. El bo de les idees és que no s'acaben mai. Segur que vosaltres teniu la vostra.

Guillebeau també ha creat la pàgina web Side Hustle School (en anglès) on comparteix recursos útils per crear un negoci paral·lel. En especial, hi podreu trobar el seu podcast diari, de menys de 15 minuts, pensat especialment per a gent ocupada i amb poc temps. Per poder-ne treure el major rendiment. Porto escoltant-lo unes quantes setmanes i és un recurs realment inspirador. Les històries i exemples que explica al principi són en la major part els mateixos del llibre. Però a mesura que avança (a data d'avui 24 d'abril de 2020 hi ha 1210 episodis), el contingut és més fresc, amb nous exemples i respostes a les preguntes dels oients.

Un dels exemples que posa és el d'Alison Zaccone, una bloguera de Nova York, caçadora de gangues i ofertes, especialista en anar a la moda no obstant les dificultats econòmiques. Com s'ho fa per guanyar uns diners extra? Compartint les seues troballes en el seu blog NYC Recessionista. Potser Nova York no queda al costat per anar a aprofitar les ofertes que aconsella, però és una idea. Amb la que ens ha caigut a sobre, de ben segur que molta gent necessitarà consells sobre on comprar bé de preu. Sabeu on comprar roba de qualitat a bon preu? Quin dia del mes convé anar a Humana? Com aprofitar al màxim les rebaixes? Com modificar roba usada per fer-la semblar nova? Potser també teniu un nínxol a la blogosfera en català...

Crear un negoci
Si allò que us interessa és dedicar-vos a temps complet a un negoci artesanal, us pot ser útil el llibre Cómo crear y gestionar tu proyecto craft: guía de negocios para makers y artesanos, de Mònica Rodríguez Limia. El llibre el vaig llegir farà un parell d'anys (era al taulell de les novetats de la biblioteca) i us en parlo de memòria, però em va deixar una bona impressió.

És un llibre clar i senzill, però a la vegada bastant complet, sobre allò que cal tenir en compte a l'hora de plantejar-vos de guanyar-vos la vida amb el vostre treball manual. Se'm va quedar especialment gravat a la memòria el procés per decidir quant heu de cobrar pels vostres productes i com funciona la venda a comissió en botigues.

També us aconsello de consultar els recursos de Barcelona Activa per a emprenedors.

Monetitzar un blog o un videoblog
Tècnicament fer servir un blog com a font d'ingressos addicional es podria considerar com un side hustle. Però bé, podem posar-lo com a cas particular.

En primer lloc, un blog us pot reportar beneficis "en espècies". Per exemple, gràcies a aquest blog he pogut tenir invitacions a actes especials o catàlegs d'exposicions gratuïtament. En molts casos aquests beneficis estan limitats a blogs amb un mínim de prestigi i de visites, però no costa res preguntar. En tot cas, si cobriu un esdeveniment en el vostre blog, és una bona estratègia fer-ho saber als organitzadors amb un correu. Si els agrada el vostre post poden fer-ne difusió en els seus canals i fer-hi arribar un nombre important de visites. (Ja sabeu que el nombre de visites és un dels indicadors de l'èxit d'un blog.)

Si a més us interessa tenir beneficis més tangibles al compte, podeu fer allò que s'anomena "monetitzar" el blog, obtenir-ne un rendiment econòmic. Fer un bloc és una inversió del vostre temps. I "el temps és or". Si hagués d'estimar el cost de cada un dels meus posts, hauria de tenir en compte que cada un d'ells requereix un mínim de tres hores de treball (i sovint més), entre buscar i preparar les imatges, cercar informació, escriure el text i revisar el post final.

Però cal tenir un punt clar: tot i que hi hagi casos de youtuberes, blogueres i influenciadores que guanyen molt amb les seues publicacions, no és el cas més comú. I la recepta de l'èxit no sempre és clara. Guanyar-se la vida amb un blog requereix molta dedicació, contactes i, també, una mica de sort. A més, cal tenir o anar aprenent diferents habilitats pel camí, com són fotografia, edició de vídeo i so, una mica de llenguatge HTML i altres.

Si aneu coixes en algun d'aquests aspectes, us poden ser útils les formacions tecnològiques de Cibernàrium a Barcelona Activa. Per fer front a la situació de confinament, el Cibernàrium ha posat en marxa una Aula Virtual on podeu seguir les formacions que necessiteu per crear la vostra pàgina web o blog a distància i gratuïtament. És cert, es tracta només de tastets d'introducció a cada una de les matèries, però us dona una base a partir de la qual continuar aprenent pel vostre compte.

Però bé, anem a la pregunta del milió: com es fa per monetitzar un blog? (O un videoblog o un podcast, funciona igual.) Hi ha cinc estratègies principals:
  • Els anuncis
  • Els enllaços afiliats
  • El patrocini
  • Les donacions del seguidors
  • La venda de productes o serveis
Aquestes estratègies no són excloents i podeu aplicar-les totes en un mateix blog. Us en faig quatre cèntims.

Els anuncis
És l'estratègia de monetització més senzilla. Simplement, cal donar-se d'alta en una plataforma d'anuncis, com Google AdSense, i afegir el seu giny per publicar anuncis en el vostre blog.

El desavantatge d'aquest sistema és que cal tenir moltes visites per poder guanyar una quantitat de diners considerable. A més, cal no abusar-ne. És incòmode visitar una pàgina plena d'anuncis. A més, fan que la pàgina es carregue més lentament. Les pàgines així, jo les evito. I hi ha qui instal·la complements com Adblock al navegador per no veure'ls (i no us generen beneficis).

Encara que hi ha una certa possibilitat de personalitzar el tipus d'anunci que es mostren, al final és Google qui decideix. Personalment no m'agrada que algú altre trie els anuncis que es publiquen al meu blog i per això trobo més interessant l'opció següent.

Els enllaços afiliats
En aquest cas la publicitat és menys intrusiva. Es fa a través d'enllaços que porten a una pàgina on es poden comprar els productes enllaçats, i si l'internauta compra una cosa o adquireix algun servei dins d'un termini de temps definit us emporteu una comissió. I això sense cap cost adicional per al comprador. La plataforma d'afiliació més coneguda és la d'Amazon. Però també en tenen eBay, Shopify o Etsy.

Aquesta és una opció que estic explorant actualment. Així, els enllaços del llibres Side Hustle i Cómo crear y gestionar tu proyecto craft dins del text del blog més amunt són enllaços afiliats. Si hi cliqueu us portaran a una pàgina on es poden comprar. Si els compreu, o compreu una altra cosa, jo podria emportar-me una comissió (per als llibres, és del 7% a dia d'avui). Però a vosaltres no us costa res.

Com que és una forma de publicitat poc visible, hi ha l'obligació legal d'anunciar en el vostre blog o canal de Youtube si els utilitzeu. Podeu veure el meu avís legal aquí.

Si us interessa, us podeu mirar aquest post, de gran qualitat i ben detallat, sobre com fer màrqueting d'afiliació.

El patrocini
Si sou megaestrelles d'Internet i aconseguiu tenir moltes visites podeu atreure l'atenció de patrocinadors, que estaran encantats de pagar-vos o oferir-vos els seus productes gratis perquè en feu publicitat.

En aquest cas, un dubta de l'objectivitat del bloguer. ¿Pot ser completament sincer sobre un producte sabent que si diu coses negatives l'empresa anunciant ja no voldrà treballar més amb ell?

(Per informació, aquest blog no està patrocinat.)

Les donacions dels seguidors
O mecenatge. S'assembla molt al patrocini pel fet que algú us paga per fer el vostre blog. La diferència és que els patrocinadors us paguen perquè vengueu llurs productes, mentre que en aquest tipus de monetització els seguidors més apassionats us financen simplement perquè els agrada el vostre treball, perquè creuen que val la pena.

Una de les plataformes de mecenatge més famoses és Patreon. Hi ha també qui troba mètodes més enginyosos de mecenatge. He vist fins i tot una youtubera que utilitza la llista dels desitjos d'Amazon com a mecanisme de mecenatge.

Un dels avantatges d'aquest mètode de finançament, semblant al crowdfunding, és que dona una major llibertat als creadors. No depenen d'una empresa, sinó dels fans i seguidors. Òbviament, cal tenir una base de seguidors àmplia i apassionada.

Vendre els vostres productes o serveis
Un blog pot ser també una plataforma des de la qual vendre els vostres productes o serveis. Així, el blog funciona com a un portfoli on es mostren els vostres productes o les vostres habilitats i es redirigeix els potencials compradors a un establiment físic, a una adreça de contacte o a una altra pàgina de venda. En aquest últim cas, pot ser una pàgina dins de portals com Shopify o Etsy. Aquests portals fan d'intermediaris entre vosaltres i els vostres compradors a canvi d'una comissió i/o quota mensual de funcionament. Us ofereixen l'allotjament web de la vostra botiga en línia i s'ocupen dels cobraments i de la facturació.

---

Finalment, a l'hora de monetitzar un bloc, cal complir algunes obligacions fiscals i legals. Com aquest no és el meu fort, us remeto als experts i a la pàgina del govern sobre la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i del Comerç Electrònic.

diumenge, 29 de març del 2020

Idees per al confinament: formeu-vos.

Amb escoles, biblioteques i museus tancats, continuar formant-se en aquests moments és més complicat. Jo tinc la sort que l'escola EADI Moda, on assisteixo a classes, ha establert un sistema a distància per continuar les classes. Però hi ha altres opcions per continuar aprenent, tot gràcies a Internet i a l'esforç i interès de tantes persones i institucions que ho fan possible.



Cursos en línia
Quan veig totes les iniciatives solidàries que s'estan duent a terme aquests dies, se'm salta la llagrimeta. La comunitat creativa Domestika ha decidit donar accés gratis a alguns dels seus cursos. Es tracta principalment de cursos de dibuix, il·lustració i fotografia, però inclou també un curs d'introducció al bordat. Com és habitual en cursos gratuïts en línia, si bé es pot accedir als materials del curs, no es pot participar en els fòrums, ni descarregar el materials avançats ni obtenir un certificat.

Podeu trobar altres cursos, gratuïts o de pagament, a plataformes ben conegudes com coursera i edX. Per exemple, la Universitat Politècnica de Hong Kong ofereix dos cursos (en anglès) de disseny i creació de faldilles i pantalons. En teoria són per a principiants. Tanmateix, els materials són bastant senzills i s'expliquen les coses ràpidament i per damunt, de forma que si no es tenen molts coneixements és difícil entendre certs processos. A Internet hi ha milers de vídeos que s'expliquen millor. D'altra banda, si ja teniu alguns coneixements, pot ser interessant veure altres formes de fer les coses i dona alguns materials interessants. De fet, allò que m'ha agradat més és que el curs ensenya elements de disseny bastant innovadors. (Tot i que per a fer-los necessitareu uns coneixements molt més avançats que els que aporta el curs.)

Alguns exemples innovadors de disseny de butxaques del curs de disseny i creació de faldilles de l'Universitat Politècnica de Hong Kong. Dissenys creats per Tanya Dove, reproduïts d'acord amb la clàusula del Fair Use.

Però hi ha cursos que són veritables joies. Un curs que vaig seguir ja fa temps i que em va encantar és el curs Fashion as Design, oferit pel Museum of Modern Art (MoMA) de Nova York. Una fantàstica introducció al disseny de moda. Un curs que us farà repensar la vostra relació amb la roba, a entendre la roba d'una manera diferent. En comptes de pensar en si us agrada o no, començareu a pensar en per què una peça de roba ha estat dissenyada d'aquella manera, quines funcions ha d'acomplir i en els significats socials i culturals que hi van associats. Un curs formidable.

Vídeos educatius
No cal que us digui que Internet està ple de vídeos educatius, tutorials, etc. Però si haig de mencionar algun recurs, triaria el canal de Bernardette Banner (en anglès). Bernardette és una apassionada de la recreació de vestits històrics, des del període medieval al començaments del s. XX. Afronta cada peça que crea com una aventura, una recerca històrica, basada en la consulta de documents d'època, per entendre millor tant els induments en sí com la gent que els portava. I això traspua en els seus vídeos. En ésser limitada la informació que ha arribat fins a nosaltres sobre com es feien els vestits en altres èpoques, se la veu de vegades perduda en les seues reconstruccions. Això sí, la seua actitud és positiva i autoirònica, cosa que fa les seues retransmissions bastant entretingudes.

En el vídeo següent Bernardette explica els principals tipus de costura a mà:



Un altre recurs interessant és el programa de la BBC A Stitch in Time. Tot i que el programa ja no està disponible a la pàgina de la BBC, encara es pot trobar la majoria d'episodis a Youtube. És un programa en sis episodis on es mostra el procés de reconstrucció d'indumentària històrica (en podríem dir investigació històrica experimental, si voleu). Entre aquests, podreu veure el vestuari de Maria Antonieta o de la dona (Giovanna Cenomi) del famós quadre de Jan van Eyck El matrimoni Arnolfini. A part de veure la confecció de vestits històrics i aprendre algunes de les tècniques utilitzades, un altre dels al·licients és veure l'estil personalíssim i viu de la presentadora, Amber Butchart.


El matrimoni Arnolfini de Jan van Eyck. Encara que la dama del quadre sembla embarassada, el programa A Stitch in Time mostra que en realitat és una il·lusió causada per la gran quantitat de tela amb què està fet el vestit, que sosté amb la mà per poder caminar.

Documents digitalitzats
Tot i que les biblioteques estan tancades, moltes biblioteques arreu del món han digitalitzat part dels seus fons, incloent llibres i revistes de moda. Per a un amant dels llibres com jo, la possibilitat de tenir accés a tots aquests recursos sense haver de sortir de casa és com estar al paradís. La Biblioteca de Catalunya, la Biblioteca Digital Hispànica, la Biblioteca Nacional Francesa, la British Library... No us les acabareu! Per que no hagueu de rebuscar, en aquesta pàgina del meu blog us deixo una llista d'alguns dels llibres de tall i confecció antics (s. XVI-XX) que es poden consultar en línia.

La meua preferida, per la gran quantitat d'obres digitalitzades de tots els temes i la qualitat del lloc web, és la Biblioteca Nacional Francesa. Té fins i tot una secció dedicada a la premsa de moda, que conté nombroses revistes des de finals del s. XVIII fins a la primera meitat del s. XX. Això inclou des de la primera revista de moda, el Cabinet des modes (1785-1786), fins a números antics d'algunes revistes que encara existeixen, com Elle (1945-1949), Marie-Claire (1937-1944) o Vogue (1920-1940). Entre aquestes n'hi ha algunes dedicades a l'home, com són L'Homme du monde (1863) o Monsieur (1920-1923). La majoria de les revistes són en francès, encara que n'hi ha algunes en castellà: La Canastilla infantil (1881-1883) i Elegancias (1911-1914). Però al cap i a la fi, l'idioma és poc important; com que aquestes revistes tampoc no expliquen com confeccionar els vestits, allò més interessant són les imatges.

Un extracte de Monsieur, núm. 13, gener 1921. Font: gallica.bnf.fr / BnF.

D'altra banda, si us interessen els números més recents, algunes revistes de disseny i moda han decidit de donar accés gratuït durant aquests dies.

El Centre de Documentació del Museu del Disseny també té un bon nombre d'obres digitalitzades (catalogades aquí). Entre aquestes hi podeu trobar el Método especial de corte de 1904 de les germanes Carmelites de la Caritat, amb molts patrons per fer roba per a dona.

Una altra font interessant és el Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa, que té en línia obres centrades sobre la indústria tèxtil, els teixits i la indumentària. El fons bibliogràfic està dividit en dues parts: obres dels s. XIV-XVIII i del s. XIX. Xafardejant per allí hi trobo un document que em porta a 1815, la prohibició d'importar cotó "por miedo a la fiebre amarilla". La condemna per introduir teles de cotó des de Gibraltar era de 10 anys "sin reclamación". També hi podeu trobar alguns números de 1887 de la revista La Estación: periódico para señoras.

Visites a museus
Finalment, també podeu anar al museu sense incomplir el vostre confinament. Gràcies a Google Arts & Culture podeu veure les col·leccions de centenars de museus d'arreu del món: el Musée D'Orsay, la Galleria degli Uffizi, el British Museum, el MNAC...

Pel que fa al món de la moda les iniciatives se centren al voltant del projecte We Wear Culture. En alguns casos, podem fer una visita virtual del museu amb la tecnologia Street View. És el cas del Museu del Disseny de Barcelona, on podem veure l'exposició El cos vestit, o del Kobe Fashion Museum (aquí baix).



En altres casos, podem veure exposicions en línia. Aquí us deixo un parell d'exemples. Una és l'exposició sobre Vivienne Westwood, la dissenyadora radical des de fa desenes d'anys i políticament compromesa, al British Fashion Council. Una altra és l'exposició dedicada a Balenciaga al V&A Museum. (El V&A Museum, us n'adoneu? I sense sortir de casa!)

Concloent 
Els nostres desplaçaments estan limitats ara, però la quantitat de recursos disponibles en línia és astorant. Aquest pot ser un bon moment per descobrir-los, mentre us cuideu restant a casa.

I vosaltres, coneixeu algun recurs interessant? Podeu deixar-lo en els comentaris.

divendres, 24 de febrer del 2017

Un test per triar una professió

Un test m'acaba de dir que la feina que em convé és de tipus artístic. No m'ho esperava, però crec que té raó. És una cosa d'aquelles que en el fons saps, però no vols acabar de veure a causa d'altres pensaments (què diria la família, no és una professió "real", etc.). I és per això que un test pot ajudar a veure-hi més clar.

El test que he fet és el Test d'interessos professionals d'educaweb. Té en compte múltiples aspectes: quines coses t'agraden, quines coses saps fer, quines coses t'agrada fer, quins són els teus valors laborals i com ets. Aquest test us ajudarà a fer-vos veure quina família professional se us adiu millor.

El test també us diu perquè un tipus de professió us convé. A mi m'aconsella les arts perquè entre les meues aptituds i habilitats hi ha la musical, la lingüística i la manual i perquè allò que valoro professionalment és la creativitat, la independència i fer treballs variats.

A més, una vegada rebuts els resultats del test, també us dóna enllaços a llocs on podeu formar-vos pel tipus de professió recomanada.

divendres, 15 d’abril del 2016

Buscant informació

En començar un projecte científic, primer de tot cal documentar-se bé: conèixer allò que ja ha estat fet, veure quines tècniques estan disponibles i quines són les tendències de treball del moment. Per tant, com a bon científic, en la meua exploració del món de la confecció de roba havia de començar per revisar la bibliografia. I de fet, en els últims tres mesos he agafat en préstec una cabassada de llibres sobre moda, costura i confecció:
  • Dibujo de moda: técnicas de ilustración para diseñadores de moda, de Michele Wesen Bryant;
  • Coser en casa: fundamentos, técnicas, corte y confección, sastrería avanzada, ropa de hogar cuidados y arreglos, de Marie Clayton;
  • Labores de aguja;
  • Costura para la casa fácil y rápida, de Gloria Nicol;
  • Técnicas de costura: guía completa, de Dorothy Wood;
  • Técnicas de patronaje de moda, Vol. 1, d'Antonio Donnano;
  • Un passeig per la moda de Barcelona, d'Elisenda Albertí;
  • Diseño de moda. Creatividad e investigación, d'Ezinma Mbonu;
  • Cómo utilizar, adaptar y diseñar patrones de costura, de Lee Hollahan.
Dos dels llibre que he fullejat.

A més, he descarregat d'Internet un bon nombre de llibres antics sobre sastreria. I per què rebuscar en llibres vells? Primer que res, m'agraden els llibres antics. Segon, per curiositat històrica, per saber com ha canviat la forma de fer la roba que portem. I tercer, perquè sóc membre d'un grup folklòric provençal que duu roba a l'estil del segle XIX i m'agradaria poder-me fer el meu propi vestit essent al més fidel possible. Bé, heus ací la llista dels llibres que he trobat:
  • 1589: Libro de geometría, práctica y traça, de Juan de Alceaga;
  • 1769: Art du tailleur, de François-Alexandre-Pierre de Garsault;
  • 1796: The tailor's complete guide;
  • 1833: Manuel théorique et pratique du tailleur, de M. Vandael;
  • 1834: Arte de sastrería o método práctico para aprender a cortar con facilidad, de Magín Pers y Ramona;
  • 1836: Manual teórico y práctico del sastre, de M. Vandael, traduït per José Tamaron.
  • 1873-1874: The gentleman's magazine of fashion and costumes de Paris et Londres;
  • 1874: Crawford's system on the science and art of garment cutting, de William T. Crawford;
  • 1874: Cours de coupe du tailleur de Paris, ou l'Art d'apprendre à couper et confectionner les habits d'après les système actuel de mesurage, 4a ed., de F. Ladezève;
  • 1896: El corte parisien. Sistema especial Martí, de Carmen Martí de Missé;
  • 1916: Ars sarcinato. Tratado enciclopédico de sastrería, de José Guitart Besangé.
Pàgina del Libro de geometría, práctica y traça. Font: Biblioteca Nacional d'Espanya.


I com no, també he utilitzat alguns recursos disponibles a Internet:
  • dos temporades completes del concurs de la BBC The Great British Sewing Bee;
  • la sèrie de vídeos de The Tailor and the Dressmaker a Youtube;
  • els vídeos de la sastreria italiana Perrera mostrant com es fa una jaqueta;
  • els vídeos amb consells del sastre italià Vitale Barberis Canonico (també per fer una jaqueta);
  • el documental Tailored stories. An oral history of Savile Row, el famós carrer de Londres on treballen els millors sastres;
  • tutorials diversos...

I vosaltres, quins són els vostres llibres preferits sobre costura i confecció? M'aconselleu algun recurs d'Internet en particular?