Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Empresa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Empresa. Mostrar tots els missatges

dilluns, 1 de novembre del 2021

Novel·lant la vida dels primers grans magatzems

Sabíeu que la fast fashion (o moda presta) no és una cosa nova? Sabíeu que ja existia a la segona meitat del s. XIX? Jo ho vaig descobrir fa pocs dies, en llegir el llibre Au bonheur des dames d'Émile Zola, que fa una descripció incomparable dels primers grans magatzems.

El llibre el vaig trobar a la biblioteca Jaume Fuster de Barcelona, a la secció de novel·la en francès (hi ha traduccions al castellà, però no al català). Volia veure si trobava algun llibre de Verne, i hi vaig trobar Zola. Havia sentit alguna cosa del llibre. I, tot i haver viscut sis anys a Ais de Provença, on Zola va passar la seva infantesa, encara no havia llegit res d'ell. Era hora.

Sabia que el llibre parlava dels grans magatzems del segle XIX, però no m'esperava trobar-me una descripció tan precisa i detallada de llur funcionament. De fet, Zola va ser el fundador del naturalisme, un corrent literari que intentava captar la realitat amb objectivitat, amb un enfocament científic i periodístic. És per això que Zola es va documentar tan bé per fer aquesta obra, inspirant-se en els altres grans magatzems del seu temps com el Printemps, el Bon Marché, el Louvre, etc. Deu ser per això que alguns capítols, aquells més descriptius, em recorden els capítols didàctics de les novel·les de Jules Verne.

Algun altre lector del llibre va escriure a la primera pàgina: "Massa descriptiu. A la nostra època, això tan llarg i repetitiu en les idees no es pot llegir." He de discrepar; aquesta descripció tan detallada dels productes i seccions dels grans magatzems és l'aplicació de la regla d'escriptura del "mostra-ho, no ho expliquis" (show, don't tell). És la manera de donar idea de l'exuberància i riquesa d'aquests temples del capital.

 

Grans magatzems Printemps, París, c. 1905. 
Foto de Harry Ellis. Font: gallica.bnf.fr / BnF.

 

En aquest escenari fastuós, el llibre explica una historia d'amor, una mica de l'estil de les pel·lícules Hallmark, o com una reinterpretació del conte de la cendrosa, però amb unes puntades de gran duresa. L'estil, per la descripció detallada i l'anàlisi psicològica dels personatges, em recorda fins i tot Nora Roberts en alguns punts.

Amb l'excusa d'aquest romanç, el llibre també descriu el funcionament i evolució (més accelerada que en la realitat) dels primers grans magatzems al París del s. XIX, que prometien a l'esponerosa burgesia del moment el luxe a baix preu. Un funcionament no tan diferent del dels grans magatzems i centres comercials d'avui en dia. En el dossier preparatori de la novel·la, Émile Zola ho explicava així: 

"El comerç d'aquests grans magatzems es basa en la renovació ràpida del capital. Així, si hom té un capital d'un milió, es tracta de fer-lo retornar tres o quatre vegades a l'any en forma de mercaderia, o sigui, d'establir una renovació de la mercaderia suficientment gran per tal que el capital que ella representa passi tres o quatre vegades per l'establiment. De forma que cal vendre molt, i per a això vendre barat; a més, cal atraure el client per la presència del més gran nombre de mercaderies imaginables (útils per a la dona) en un sol lloc."

Aquesta estratègia del "vendre barat per vendre molt, i vendre molt per vendre barat" dona lloc a un dels principals conflictes explorats en la novel·la: l'oposició entre grans magatzems d'una banda i petits comerciants i productors de l'altra. Gràcies al gran volum de compra, i en eliminar els intermediaris, els grans magatzems podien forçar els productors a vendre'ls la mercaderia a preus més baixos. Cosa que posava en dificultats els comerciants de barri tradicionals, que no hi podien competir, i els productors amb mètodes de producció menys eficients, que no es podien sostenir amb aquests preus.

Tanmateix, hi ha un parell de coses que m'han fet pensar. La primera és la realització de les condicions que fan possibles els grans magatzems i la moda presta en general. Cal dir que els grans magatzems van sorgir, primer a Londres, per donar sortida a la gran producció tèxtil fruit de la mecanització de la revolució industrial, ja que les botigues tradicionals no aconseguien vendre prou. A més, era necessari un nombre de clients amb ganes de gastar suficientment elevat. Segons això, dedueixo que l'èxit de la moda presta vindria donat pels factors següents:

  • l'augment de l'eficiència de la producció, 
  • l'augment de la població en general, 
  • l'augment de la riquesa de la població, i 
  • un canvi ideològic d'una cultura de l'estalvi a una cultura del consumisme.

L'altra cosa que m'ha fet pensar és quelcom que diu un dels personatges principals, que aquesta estratègia comercial no només beneficia els grans magatzems, sinó també el consumidor. La següent casella d'una auca publicitària, també ho diu:

"Per què, de fet, la dona senzilla i l'obrera no haurien de tenir, elles també, el plaer de poder triar teles noves, ben fetes i de bon gust a preus que es poden permetre? Els alts barons del comerç no s'havien ocupat mai d'elles: el PRINTEMPS, ell, hi ha pensat!"

 

Casella d'una auca publicitària 
dels grans magatzems Printemps, 1883.
Font: gallica.bnf.fr / BnF


Està clar que si la clientela no hi trobés un benefici, no hi aniria a comprar. Però a gran escala, la sobreexplotació dels recursos que comporta aquest sistema econòmic perjudica tothom. Com resoldre aquesta paradoxa? La resposta de Zola: cal fer-ho des de dins.

dilluns, 27 d’abril del 2020

Idees per al confinament: creeu un negoci.

En aquests dies hi ha temps per pensar, per pensar en el futur que vindrà després del confinament. Una cosa està clara: la situació econòmica no serà per tirar flors. D'altra banda, la crisi del coronavirus està accelerant el procés de desglobalització que s'està duent a terme des de fa uns anys. Això podria ajudar a retornar part del treball de confecció que es fa en altres països. A més, ara mateix els processos productius del món de la moda estan completament destarotats. En especial, el model del "Just in time", pel qual la roba es dissenyava i produïa en cicles de temps curtíssims, sembla aturat (si no és per produir mascaretes i altra vestimenta mèdica).

Possibles oportunitats... Punts negatius de segur... I una gran incertesa... Si sempre va bé tenir uns ingressos extres, en aquest moment són indispensables per poder afrontar el futur (i el present) amb garanties. I com que muntar un negoci o una font d'ingressos passiva porta un cert temps, com més aviat es faci millor.

Aquí us deixo algunes idees per si us interessa muntar un negoci (en paral·lel) o monetitzar un blog.

Crear un negoci en paral·lel
Segons Chris Guillebeau, autor del llibre Side hustle (disponible en castellà), un dels principals avantatges de tenir un negoci a banda de la nostra feina habitual és tenir més seguretat econòmica i confiança en les vostres pròpies habilitats. El fet de tenir altres ingressos dona més llibertat per decidir si continuar amb una feina que no ens satisfà i ens protegeix contra els esdeveniments inesperats, com quedar-se sense feina a causa d'una pandèmia, o que s'avariï el cotxe, o haver de fer front a despeses per tractar una malaltia greu.

En el llibre Side Hustle, Guillebeau us porta de la mà, passet a passet en la creació d'un negoci alternatiu (side business o side hustle com en diuen en anglès), començant per com triar la idea de negoci--bàsicament, la idea què us apassione més, que us costi menys de posar en marxa, que sigui més original i que sigui més rentable.

El secret per trobar idees per a un negoci paral·lel és la observació de les necessitats que té la gent. I proposar-hi solucions amb allò que ja sabeu i els recursos que teniu. I com menys recursos hi invertiu millor. No es tracta d'aprendre moltes coses ni de fer grans inversions, sinó -ho repeteixo- d'aprofitar allò que ja teniu i sabeu.

I una crisi és un moment on és especialment important aguditzar l'enginy per poder sortir endavant. Hi ha qui ja ho ha fet posant-se a vendre mascaretes de tela. Moltes botigues i restaurants han creat un servei de venda en línia per poder continuar, encara que sigui mínimament, amb el negoci. Algunes empreses ofereixen enviaments de materials didàctics i jocs per poder entretenir els petits. El bo de les idees és que no s'acaben mai. Segur que vosaltres teniu la vostra.

Guillebeau també ha creat la pàgina web Side Hustle School (en anglès) on comparteix recursos útils per crear un negoci paral·lel. En especial, hi podreu trobar el seu podcast diari, de menys de 15 minuts, pensat especialment per a gent ocupada i amb poc temps. Per poder-ne treure el major rendiment. Porto escoltant-lo unes quantes setmanes i és un recurs realment inspirador. Les històries i exemples que explica al principi són en la major part els mateixos del llibre. Però a mesura que avança (a data d'avui 24 d'abril de 2020 hi ha 1210 episodis), el contingut és més fresc, amb nous exemples i respostes a les preguntes dels oients.

Un dels exemples que posa és el d'Alison Zaccone, una bloguera de Nova York, caçadora de gangues i ofertes, especialista en anar a la moda no obstant les dificultats econòmiques. Com s'ho fa per guanyar uns diners extra? Compartint les seues troballes en el seu blog NYC Recessionista. Potser Nova York no queda al costat per anar a aprofitar les ofertes que aconsella, però és una idea. Amb la que ens ha caigut a sobre, de ben segur que molta gent necessitarà consells sobre on comprar bé de preu. Sabeu on comprar roba de qualitat a bon preu? Quin dia del mes convé anar a Humana? Com aprofitar al màxim les rebaixes? Com modificar roba usada per fer-la semblar nova? Potser també teniu un nínxol a la blogosfera en català...

Crear un negoci
Si allò que us interessa és dedicar-vos a temps complet a un negoci artesanal, us pot ser útil el llibre Cómo crear y gestionar tu proyecto craft: guía de negocios para makers y artesanos, de Mònica Rodríguez Limia. El llibre el vaig llegir farà un parell d'anys (era al taulell de les novetats de la biblioteca) i us en parlo de memòria, però em va deixar una bona impressió.

És un llibre clar i senzill, però a la vegada bastant complet, sobre allò que cal tenir en compte a l'hora de plantejar-vos de guanyar-vos la vida amb el vostre treball manual. Se'm va quedar especialment gravat a la memòria el procés per decidir quant heu de cobrar pels vostres productes i com funciona la venda a comissió en botigues.

També us aconsello de consultar els recursos de Barcelona Activa per a emprenedors.

Monetitzar un blog o un videoblog
Tècnicament fer servir un blog com a font d'ingressos addicional es podria considerar com un side hustle. Però bé, podem posar-lo com a cas particular.

En primer lloc, un blog us pot reportar beneficis "en espècies". Per exemple, gràcies a aquest blog he pogut tenir invitacions a actes especials o catàlegs d'exposicions gratuïtament. En molts casos aquests beneficis estan limitats a blogs amb un mínim de prestigi i de visites, però no costa res preguntar. En tot cas, si cobriu un esdeveniment en el vostre blog, és una bona estratègia fer-ho saber als organitzadors amb un correu. Si els agrada el vostre post poden fer-ne difusió en els seus canals i fer-hi arribar un nombre important de visites. (Ja sabeu que el nombre de visites és un dels indicadors de l'èxit d'un blog.)

Si a més us interessa tenir beneficis més tangibles al compte, podeu fer allò que s'anomena "monetitzar" el blog, obtenir-ne un rendiment econòmic. Fer un bloc és una inversió del vostre temps. I "el temps és or". Si hagués d'estimar el cost de cada un dels meus posts, hauria de tenir en compte que cada un d'ells requereix un mínim de tres hores de treball (i sovint més), entre buscar i preparar les imatges, cercar informació, escriure el text i revisar el post final.

Però cal tenir un punt clar: tot i que hi hagi casos de youtuberes, blogueres i influenciadores que guanyen molt amb les seues publicacions, no és el cas més comú. I la recepta de l'èxit no sempre és clara. Guanyar-se la vida amb un blog requereix molta dedicació, contactes i, també, una mica de sort. A més, cal tenir o anar aprenent diferents habilitats pel camí, com són fotografia, edició de vídeo i so, una mica de llenguatge HTML i altres.

Si aneu coixes en algun d'aquests aspectes, us poden ser útils les formacions tecnològiques de Cibernàrium a Barcelona Activa. Per fer front a la situació de confinament, el Cibernàrium ha posat en marxa una Aula Virtual on podeu seguir les formacions que necessiteu per crear la vostra pàgina web o blog a distància i gratuïtament. És cert, es tracta només de tastets d'introducció a cada una de les matèries, però us dona una base a partir de la qual continuar aprenent pel vostre compte.

Però bé, anem a la pregunta del milió: com es fa per monetitzar un blog? (O un videoblog o un podcast, funciona igual.) Hi ha cinc estratègies principals:
  • Els anuncis
  • Els enllaços afiliats
  • El patrocini
  • Les donacions del seguidors
  • La venda de productes o serveis
Aquestes estratègies no són excloents i podeu aplicar-les totes en un mateix blog. Us en faig quatre cèntims.

Els anuncis
És l'estratègia de monetització més senzilla. Simplement, cal donar-se d'alta en una plataforma d'anuncis, com Google AdSense, i afegir el seu giny per publicar anuncis en el vostre blog.

El desavantatge d'aquest sistema és que cal tenir moltes visites per poder guanyar una quantitat de diners considerable. A més, cal no abusar-ne. És incòmode visitar una pàgina plena d'anuncis. A més, fan que la pàgina es carregue més lentament. Les pàgines així, jo les evito. I hi ha qui instal·la complements com Adblock al navegador per no veure'ls (i no us generen beneficis).

Encara que hi ha una certa possibilitat de personalitzar el tipus d'anunci que es mostren, al final és Google qui decideix. Personalment no m'agrada que algú altre trie els anuncis que es publiquen al meu blog i per això trobo més interessant l'opció següent.

Els enllaços afiliats
En aquest cas la publicitat és menys intrusiva. Es fa a través d'enllaços que porten a una pàgina on es poden comprar els productes enllaçats, i si l'internauta compra una cosa o adquireix algun servei dins d'un termini de temps definit us emporteu una comissió. I això sense cap cost adicional per al comprador. La plataforma d'afiliació més coneguda és la d'Amazon. Però també en tenen eBay, Shopify o Etsy.

Aquesta és una opció que estic explorant actualment. Així, els enllaços del llibres Side Hustle i Cómo crear y gestionar tu proyecto craft dins del text del blog més amunt són enllaços afiliats. Si hi cliqueu us portaran a una pàgina on es poden comprar. Si els compreu, o compreu una altra cosa, jo podria emportar-me una comissió (per als llibres, és del 7% a dia d'avui). Però a vosaltres no us costa res.

Com que és una forma de publicitat poc visible, hi ha l'obligació legal d'anunciar en el vostre blog o canal de Youtube si els utilitzeu. Podeu veure el meu avís legal aquí.

Si us interessa, us podeu mirar aquest post, de gran qualitat i ben detallat, sobre com fer màrqueting d'afiliació.

El patrocini
Si sou megaestrelles d'Internet i aconseguiu tenir moltes visites podeu atreure l'atenció de patrocinadors, que estaran encantats de pagar-vos o oferir-vos els seus productes gratis perquè en feu publicitat.

En aquest cas, un dubta de l'objectivitat del bloguer. ¿Pot ser completament sincer sobre un producte sabent que si diu coses negatives l'empresa anunciant ja no voldrà treballar més amb ell?

(Per informació, aquest blog no està patrocinat.)

Les donacions dels seguidors
O mecenatge. S'assembla molt al patrocini pel fet que algú us paga per fer el vostre blog. La diferència és que els patrocinadors us paguen perquè vengueu llurs productes, mentre que en aquest tipus de monetització els seguidors més apassionats us financen simplement perquè els agrada el vostre treball, perquè creuen que val la pena.

Una de les plataformes de mecenatge més famoses és Patreon. Hi ha també qui troba mètodes més enginyosos de mecenatge. He vist fins i tot una youtubera que utilitza la llista dels desitjos d'Amazon com a mecanisme de mecenatge.

Un dels avantatges d'aquest mètode de finançament, semblant al crowdfunding, és que dona una major llibertat als creadors. No depenen d'una empresa, sinó dels fans i seguidors. Òbviament, cal tenir una base de seguidors àmplia i apassionada.

Vendre els vostres productes o serveis
Un blog pot ser també una plataforma des de la qual vendre els vostres productes o serveis. Així, el blog funciona com a un portfoli on es mostren els vostres productes o les vostres habilitats i es redirigeix els potencials compradors a un establiment físic, a una adreça de contacte o a una altra pàgina de venda. En aquest últim cas, pot ser una pàgina dins de portals com Shopify o Etsy. Aquests portals fan d'intermediaris entre vosaltres i els vostres compradors a canvi d'una comissió i/o quota mensual de funcionament. Us ofereixen l'allotjament web de la vostra botiga en línia i s'ocupen dels cobraments i de la facturació.

---

Finalment, a l'hora de monetitzar un bloc, cal complir algunes obligacions fiscals i legals. Com aquest no és el meu fort, us remeto als experts i a la pàgina del govern sobre la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i del Comerç Electrònic.