El punt d'escapulari

Ahir vaig aprendre i vaig utilitzar per la primera vegada el punt d'escapulari. Tot va venir perquè havia d'escurçar els pantalons del meu vestit tradicional provençal, ja que una companya del grup m'havia fet notar que me'ls xafava i acabaria fent malbé el teixit.

Ja a casa, quan vaig donar la volta als pantalons, vaig veure que la vora estava sobrefilada i subjectada amb punt d'escapulari. Per tant, vaig desfer la costura, vaig remuntar la vora dels pantalons d'alguns centímetres i vaig refer la costura amb el mateix tipus de punt.

El punt d'escapulari és un dels punts típics per a les vores i es fa d'esquerra a dreta. El procés per fer-lo és el següent:

1. Es passa l'agulla des de darrera de la vora.
2. Es desplaça una mica cap a la dreta i s'agafen un parell de fils del teixit, de dreta cap a esquerra, un parell de mil·límetres per damunt de la vora.
3. Es desplaça una mica cap a la dreta (la mateixa distància que abans), i s'agafen un parell de fils de la vora, de dreta cap a esquerra.
4. Es repeteixen els passos 2 i 3 tantes vegades com calgue.

Heus ací el resultat final (encara es veu la marca del plec anterior):

Com no perdre el fil

Suposo que a vosaltres també us ha passat. Esteu cosint, travesseu el teixit amb l'agulla, la repreneu de l'altre costat, estireu... i vet aquí el fil que surt de l'agulla. Em passa constantment. De vegades, dos i fins i tot tres vegades seguides. És la cosa que em fa perdre més temps quan cuso. I tenia la impressió que hi devia haver una manera perquè això no passés. Finalment l'he trobada en un llibre de 1873, la tercera edició de Leçons de couture per Emmelyne Raymond. El fil es sosté amb els dits quarts i cinquè. Ha estat una revelació, la mà té cinc dits! Perquè us il·lustreu també vosaltres, us deixo la traducció de com s'agafen fil i agulla, segons Madame Raymond.

Dibuix núm. 1 de Leçons de couture, extret del llibre digitalitzat per Google.

"L'agulla utilizada per cosir la llenceria ha de ser només una mica més gruixuda que el fil, ni llarga, ni curta, o sigui de longitud mitjana. S'agafa per la meitat de la seva llargària, entre el polze i l'índex, mentre que el tercer dit, protegit pel didal, es posa contra l'agulla com indica el dibuix núm. 1. La roba (tela o percala) es sosté amb l'índex de la mà esquerra; l'agulla es punxa dins la roba, s'empeny amb el didal, és alliberada per l'índex i el polze de la mà dreta, que la reprenen davant del punt, per fer-la sortir de la roba amb el bri que s'hi troba enfilat; aquest bri es pren entre el quart i cinquè dit. Tan bon punt l'agulla és estirada fora de la roba, el cinquè dit reté el fil, a fi de fer-lo lliscar gradualment i segura."

Projecte 4: Coixí de lectura

Projecte núm. 4
Data de finalització: juny 2016

La còpia o imitació és un dels principals mètodes d'aprenentatge dels artistes. És així que s'arriben a dominar les tècniques i, un dia, crear obres noves a partir d'allò que s'ha après.

Aquest projecte és un projecte d'imitació, inspirat en el coixí de lectura de B de Barcelona, a petició de la meua companya. M'he permès però una modificació, canviant el tipus de farcit: una escuma bastant dura en comptes d'un farcit de boletes de poliestirè expandit. Això fa que el coixí es puga utilitzar com a faristol, però també per posar-hi la safata amb el sopar mentre es mira la una pel·lícula asseguts al sofà.

Material utilitzat

Compro 40 cm de tela de Vichy (quadrats menuts, 140 cm d'ample) 100% cotó a Tissus La Victoire, a Ais, per 4,40 € (el preu era d'11 €/m). La dependenta m'aconsella deixar la tela a remulla durant la nit sense cap producte. I així ho faig.

A la merceria darrere del Monoprix del Cours Mirabeau compro 3 m d'elàstic negre de 8 mm d'amplada per 5,40 € (1,80 €/m). Llàstima, perquè al Monoprix venien paquetets de 3,6 m d'elàstic negre de 7 mm d'ample per 5,55 € (1,54 €/m). I és caríssim comparat amb la merceria en línia Rascol. Per a un coixí necessito 1,2 m, 30 cm per a cada una de les quatre betes.

Compro també una cremallera marró de 30 cm que em costa 3,15 € a la merceria Au bonheur de dames. Trobo un tros d'escuma de 10 cm de gruix de 35 x 28 cm per 14,89 € en una tapisseria d'Ais, tot i que les mesures finals per al coixí són inferiors.

En total m'he gastat 22,40 €.

Altres materials:

Fil, agulla, agulles de cap, regle, retolador.

Tècniques

• Punt endarrere
• Sobrefilat
• Cosit de cremalleres

Instruccions

1. Tallo dos rectangles de tela de 35 x 28 cm.
2. Poso els dos rectangles de tela anvers contra anvers i els fixo amb agulles de cap (també hauria pogut utilitzar fil d'embastar). Entre les dos peces de roba interposo les cintes elàstiques (d'uns 30 cm de llarg) a les distàncies desitjades.
3. Cuso els dos rectangles de tela per tres dels costats (dos dels costats llargs i un de curt) amb punt endarrere.
4. Doblego els caps que sobren de les cintes elàstiques, agafant la vora de la tela, i ho cuso, reforçant bé la costura (que ha d'aguantar la tensió de la cinta).
5. Sobrefilo les vores.
6. Cuso la cremallera al costat que ha quedat obert.
7. Ara la funda del coixí està acabada. Només resta girar la funda i embotir-la amb l'escuma.

Valoració

Vaig comprar l'escuma de la mateixa mida del coixí, pensant que en posar la funda es comprimiria. Però no va ser així. Vaig comprar un tipus d'escuma bastant rígid que es deforma molt poc i vaig haver de retallar-la per fer-la entrar. Haver tingut aquest fet en compte m'hauria permès de gastar menys diners en el projecte. D'altra banda la tria d'una escuma bastant rígida en comptes d'un farcit de boletes de poliestirè expandit és encertada, ja que dóna la possibilitat d'utilitzar el coixí com a suport per a una safata, portàtil, etc.

D'altra banda, els elàstics em van quedar una mica fluixos. En part, perquè al volum del farcit li manca una mica per ser l'òptim. De l'altra, hauria hagut d'estirar una mica les betes elàstiques per donar-los tensió.

Com a comentari final, cal dir que el preu del coixí original de B de Barcelona és de 29 € i jo m'he gasta 22, 40 €. Si compto el preu de les hores, he de dir que no m'ha sortit a compte la realització del coixí (sobretot a causa del cost important de l'escuma, que a més vaig haver de retallar). Però l'oportunitat de practicar i aprendre que m'ha donat realitzar aquest coixí té un gran valor.

Com cosir botons

Acabo de descobrir que ho he fet sempre malament. Feia passar l'agulla per darrere, intentant enxampar els forats del botó. És la mateixa manera de cosir botons de la majoria de la gent, però que és poc eficient i poc elegant. En el vídeo que us deixo (en anglès) podeu veure Gentleman Jim explicant quina és la forma correcta i més eficaç de cosir els botons. És fantàstic!