Fa uns mesos vaig comprar el Manual anticapitalista de la moda de Tansy E. Hoskins, un d'aquells llibres que t'atrauen tan irresistiblement que has d'acabar comprant-los. El vaig trobar a la llibreria Laie al gener. El vaig agafar: a la portada, Marx contra Lagerfeld. El vaig fullejar... "Sembla interessant, però no puc gastar molt ara mateix" - vaig pensar. I el vaig deixar per continuar voltant per la llibreria. Volta que em va conduir de nou a fullejar el llibre i mirar-me'l bé.
El títol en versió original és Stitched Up: The Anti-Capitalist Book of Fashion, publicat en 2014. L'edició castellana que tinc a les mans és del 2017 i està publicada per l'editorial basca Txalaparta. Segons la solapa interna, Tansy E. Hoskins és una periodista i analista política que escriu per a The Guardian i també surt a la televisió anglesa. El llibre va guanyar el premi ICA Bookshop al millor llibre de 2014 i el premi Book & Roses a la publicació més radical. Bones credencials... "L'agafo? No l'agafo?" Una mirada ràpida a l'índex m'acaba de convèncer. Deu dies després ja he acabat de llegir-lo.
El llibre analitza en detall els problemes de la indústria de la moda -perquè és una indústria, i ben contaminant-, així com les possibilitats de canvi. Quins són els problemes de la moda? El consumisme, la promoció d'un consumisme desmesurat (una vegada passada la moda la roba ja no val, i de totes maneres la seva baixa qualitat fa que no duri molt més), la col·lusió dels mitjans de comunicació de la moda i dels productors de moda (control a través dels anuncis), l'explotació laboral, la insostenibilitat, la imposició d'una certa imatge ideal de bellesa, el racisme...
La descripció que fa del món de la moda és una pintura gòtica, plena d'ombres i sang, amb nombrosos episodis cruents.
Són tots greus problemes, sovint amagats pel glamur del món de la moda. Veiem la bellesa, l'elegància, però no el cost ambiental i humà de la roba. I els set primers capítols apunten els focus sobre tots els costos i abusos d'aquesta indústria.
Tanmateix, els tres darrers capítols dedicats a l'anàlisi de les solucions són decebedors, descoratjadors fins i tot. De les solucions presentades, cap sembla ser prou bona per a l'autora. I el darrer capítol aporta la visió d'un món utòpic, impossible d'aconseguir en la meua opinió, un somni irreal. Em sento com l'ase escèptic de la Rebel·lió dels animals d'Orwell.
El llibre és una fantàstica denúncia dels problemes del món de la moda. Però és decebedor en la seva proposta de solucions. Sense propostes factibles de canvi, difícilment les coses canviaran prou ràpid.
Llàstima, tenia tantes esperances en aquest llibre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada