Vestits de matrimoni per a tots els gustos a la BBFW2019

No cal dir que el dia del casament és un dia especial, el dia més feliç per a alguns. És un dia que et canvia la vida, això està clar, i que requereix mil i un preparatius. Entre aquests, un dels més importants és la tria del vestit, d'un vestit que representi la personalitat dels nuvis i que reflecteixi la importància que es dóna a la unió. I a la fira professional de la Barcelona Bridal Fashion Week (BBFW) hi havia vestits per a tots els gustos, vestits que invitaven a conquerir l'inesperat.



És per a les núvies per qui hi havia més oferta i diversitat de vestits, des dels vestits propis d'una reina a d'altres més senzills, des dels més modestos als més atrevits, de tota classe n'hi havia. L'estand de Justin Alexander, un dels més grans de la fira, és un dels que més opcions donava. Fileres i fileres de vestits blancs penjats un al costat de l'altre amb tuls, transparències, brodats, puntes... Però amb tantes opcions juntes és difícil fer-se una idea de la tota varietat.

Alguns vestits de Justin Alexander.

En passejar-se per la fira i perdre's entre tots aquells corredors i estands, comencen a aparèixer les particularitats. Just davant l'estand de Justin Alexander, hi ha el de Jesús Peiró, una casa de Barcelona amb 30 anys d'història que presenta vestits més elegants. En un altre cantó d'aquest encreuament estratègic hi ha Cymbeline de París. Hi trobo aquest vestit de cintura alta, estil imperi, com aquells que s'usaven a França després de la Revolució Francesa (vegeu un vestit blanc de l'emperadriu Josefina en aquest post). Com a particularitat, el vestit està decorat amb plomes al voltant de la cintura i a la faldilla.

Vestit de Cymbeline, per fer de Josefina per un dia.

No molt lluny d'allí hi ha l'estand de Pour un oui, marca també de Cymbeline. M'encanten els vestits d'aquesta marca, de línies impecables i amb un estil inconfusiblement francès.

Estand de Pour un oui.

De Pour un oui em fixo en dos models amb faldilla curta, més apropiats per a un casament civil que a l'església, per a núvies més enjogassades. Un d'ells em fa pensar en el vestit que portava Marilyn Monroe en la seva imatge icònica. Però la tela d'aquest teixit sembla suficientment pesant perquè el vent no jugui una mala passada.

Model Génie, de Pour un oui.

A les marques de casa tampoc no els manca l'originalitat. Mireu sinó aquest vestit amb un punt de transgressió de Tot-Hom, del carrer Balmes de Barcelona: tres nivells de volants, una espècie de mantellina amb grans pompons i, als peus, espardenyes d'esport negres.

La casa Oh que luna! de Madrid no es queda enrere. El seu estand evoca l'ambient nocturn sota la llum de la lluna. Un ambient nocturn, que com als poetes, els porta la inspiració per crear dissenys originals, com els dos següents. El primer, asimètric, deixa al descobert el braç esquerre. Amb un retorçament del teixit crea un doble efecte: crear la forma per a l'espatlla i un nus sobre el pit esquerre que recorda una flor. L'altre sembla de disseny més senzill, però els volants que ondulen pels costats li donen un fluïdesa amb reminiscències marines i sirèniques.

Inspiració sota el clar de lluna.

Un altre disseny interessant d'aquesta casa és el d'un vestit ple de serrells. La foto no em surt bé i accedeixen a enviar-me'n una per publicar-la al blog (amb el bonus afegit d'un segon vestit similar). Tenen alguna cosa que m'intriga, quelcom de familiar que no sé identificar d'entrada. Sí, em fan pensar en els mantons de Manila, amb els seus serrells i motius vegetals. Però acabo recordant aquelles postals dels anys 1970 de Madrid amb què jugava de menut on hi havia una parella amb els vestits típics. És això, aquests vestits em recorden el vestit de chulapa madrilenya. Són per lluir amb les mans a la cintura i traient pit. Però amb un aire més bohemi i modern, actualitzant les tradicions.

Vestits de núvia per l'autèntica chulapa de los Madriles. Foto cortesia de Oh que luna!

I qui vulgui quelcom d'original pot optar també per afegir una mica de color que trenqui la monotonia del blanc. Diverses marques es van decidir pels brodats florals, com en aquest vestit d'Andree Salon, de Romania.

Motius vegetals i colors.

La tria no seria completa sense els models més atrevits, com aquests d'Igne Iplik Moda de Turquia. Són vestits sensuals. Cobreixen les zones crítiques, però ressalten totes les corbes. Alguns són més barrocs, d'altres més elegants.

Vestits atrevits des de Turquia.

I altres et fan sentir una actriu de cinema, amb grans cues i pedreria, per brillar sota els focus.

Per refulgir en un dia tan especial.

Una actriu? I per què no una princesa o una reina? Els vestits de Sima Couture, amb grans cues, mirinyacs i luxosos acabats, dóna l'oportunitat de complir aquest somni (no em pregunteu per quin preu, que no el sé).

Princesa, reina o emperadriu?

Aquesta és una petita tria dels centenars de vestits que hi havia a la fira professional. Hi ha tantes opcions com núvies. I algunes cases donen la possibilitat de personalitzar el vestit triat. Les combinacions possibles inacabables. Què portarà l'any que ve?