Quan un va a una fira o un congrés, és millor anar-hi amb els deures al dia: saber a qui anar a veure, amb qui parlar, quins esdeveniments seguir... Una fira de moda és un lloc on es va a fer negocis i una gran part del glamur és substituït per la lògica econòmica. Sí, importa la qualitat dels teixits i la bellesa del disseny, però també el preu, les condicions de venda i el temps d'entrega. Per exemple, "compra cinc vestits i te'n regalem un". O "paga la meitat ara i l'altra meitat a la recepció de la comanda". O encara, "temps d'entrega de 10-12 setmanes, despeses d'enviament a càrrec del comprador".
 |
| Models al costat del passatge a l'entrada del Palau 2 de la Fira de Barcelona, aparentment avorrides en aquestes hores de poc tràfec. |
En una fira professional tot està al servei del negoci. En lloc d'hostesses, hi havia models que portaven algun dels vestits com a reclam. Sovint les models es provaven altres vestits a petició de la clientela o hi havia minidesfilades a hores convingudes per mostrar la col·lecció. I en gairebé tots els estands hi havia petites taules on asseure's a negociar, de vegades amb una copa de cava al costat.
 |
| Taules preparades per fer negocis. Estand de l'Atelier Zolotas de Grècia, presentant The Hellenic Hippie Collection. |
En la major part dels casos, els i les comercials als estands esperaven que hi entrés algú. Altres tenien una estratègia més activa. A l'estand de Catarina Kordas, una casa polonesa, invitaven a passar donant una bosseta amb el catàleg de models i les condicions comercials. "Welcome" - amb un moviment de braç acollidor. En un altre lloc, un comercial d'una casa ucraïnesa, se'm va acostar i em va dir: "We have the best quality at the lowest price".
L'estand que semblava tenir un major moviment era el de la casa nord-americana Justin Alexander, que representava les marques Justin Alexander, Justin Alexander Signature, Lillian West, Sincerity i Sweetheart, cadascuna amb una personalitat pròpia. No puc dir quina és la raó del l'èxit d'aquesta casa, si és perquè porten tantes marques, o pel preu, o per la petita barra on s'oferien begudes i coses per picar. Si hagués anat preparat, hauria pogut fer les preguntes adequades. La pròxima vegada serà. Però allò que puc dir és que tenien una gran diversitat de models. I que, si bé les etiquetes (i la pàgina web) indicaven el tipus de teixit de què està fet cada vestit (tul, mikado, crepè...), el material no hi apareixia. Calia endevinar-ho al tacte o demanar-ho al comercial.
 |
| Estand de Justin Alexander, un dels més grans i atrafegats. |
En resum, la BBFW és un esdeveniment internacional. Hi participen marques d'arreu del món: espanyoles, és clar, però també moltes d'italianes -se sentia parlar italià contínuament pels corredors- i d'altres de nord-americanes, franceses, angleses, romaneses... Vaig tenir sort de poder visitar la fira professional, de veure la rebotiga del món de la moda, allí on es fan els tractes, on es compren i es venen les novetats per a la pròxima temporada, un part molt desconeguda del món de la moda.
I si us interessen els dissenys que hi vaig veure, llegiu el meu pròxim post (disponible aquí).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada