"Cours de coupe du tailleur de Paris" per F. Lavedèze

Aquest llibre va ser escrit als anys 1870 per François Lavedèze, sastre i propietari de les revistes Musée des tailleurs illustré i Tailleur de Paris. El títol complet d'aquest llibre és Cours de coupe du tailleur de Paris ou Art d'apprendre à couper et confectionner les habits d'après le système actuel de mesurage, que en català vindria a ser Curs de tall del sastre de París o Art d'aprendre a tallar i confeccionar els hàbits segons el sistema de mesura actual. La versió que es pot descarregar d'Internet, digitalitzada per la Biblioteca Nacional Francesa (BNF), correspon a la 4a edició, de 1874.

Portada del llibre. Digitalitzat per la BNF.

Sembla com si el llibre fos el resultat de la fusió de diversos fascicles, ja que en alguns punts es perd la continuïtat entre text i figures. Però grosso modo es pot dir que el llibre està dividit en dos parts. La primera està dedicada a ensenyar el patronatge i confecció dels tres tipus principals de peces de vestir d'home: jaquetes i abrics, armilles i pantalons. (Prengueu nota que en aquells temps les camises es consideraven roba interior.) A la primera part, les tres seccions dedicades al patronatge comencen de manera semblant, explicant quines mesures cal prendre per fer aquell tipus de patró i com prendre-les. F. Ladevèze també presenta taules de talles per als homes de la seva època. Després explica en detall com traçar el patró de diverses peces bàsiques. I acaba amb instruccions resumides per a traçar patrons de diverses variants de peces (diferents talles, models i conformacions).

No obstant el caràcter repetitiu de les explicacions -o potser justament per això-, si es segueixen amb atenció les instruccions s'acaba per comprendre com traçar els patrons. Encara que no sempre queda clar d'on surten els números que fa servir. És una mania que tenen els manuals de sastreria antics: et diuen que per fer una peça que s'ajusti bé cal prendre una gran quantitat de mesures de contorns i longituds, però quan expliquen com dibuixar el patró en fan servir només una petita part.

Encara que el títol del llibre indiqui que es tracta d'un manual de tall i confecció, es tracta principalment d'un manual de tall (patronatge) adreçat a sastres ja experimentats. Els detalls que dona sobre la confecció es limiten bàsicament en gran part a la descripció minuciosa del procés de muntatge de l'hàbit a la francesa. Pel que fa als pantalons, només explica com se'ls ha de donar forma amb la planxa. Tanmateix, les explicacions són difícils de seguir amb una descripció purament verbal i a causa de les diferències lingüístiques respecte al francès modern. A més, només menciona una vegada que cal deixar marges de costura, però no diu ni on ni quant.

Figura 60 del llibre: patró dels davants d'un pantaló.
Noteu que hi ha dos davants diferents, un amb l'entrecuix més espaiós.

Com a punt curiós, notareu que quan F. Lavedèze traça el patró dels pantalons fa dos patrons diferents del davant, un per al côté faible (costat feble) i un per al côté fort (costat fort). Probablement us preguntareu quin és el costat feble i quin el fort, ja que l'autor ho dona per suposat. Jo també m'ho hauria preguntat, si no fos perquè ja havia trobat la resposta en un manual de sastreria encara més antic. És una qüestió d'anatomia: encara que el cos dels homes és (raonablement) simètric, en posar-nos els pantalons els testicles i el penis tendeixen a quedar cap a un costat (el côté fort de què parla el senyor Lavedèze) -i de fet, un dels testicles sol ser més gran que l'altre-. Així, per evitar opressions incòmodes, es donava una mica més d'espai a l'entrecuix del costat on anaven a parar els òrgans sexuals del client, operació especialment important quan els pantalons eren ben ajustats o collants. (Us pensàveu que això dels collants era una cosa d'ara? Jo també :-P )

La segona part està dedicada a la descripció i presentació dels patrons de diferents tipus d'uniformes civils, militars i eclesiàstics en ús en l'any 1874. Les descripcions dels uniformes són ben detallades i reprodueixen els textos legals que els reglaven, un afegit de gran valor, ja que si a l'època no devia ser fàcil tenir-hi accès, tampoc ho és avui en dia.

Figurins de diferents uniformes: d'esquerra a dreta, uniformes de prefecte (1), alcalde (2), comissari de policia (3) i inspectors generals de ponts i calçades (4) i de mines (5).

Vista la gran diversitat de patrons que proposa i la diversitat d'uniformes descrits, aquest llibre és una bona font d'informació per fer reconstitucions històriques de vestits d'homes, vestits de xiquets i, fins i tot, d'algun vestit per a dona (vestit per muntar a cavall o d'amazona). O per si en voleu treure inspiració per dissenyar roba amb un aire vintage -o més bé gran reserva-.