Roba vella per projectes nous

Raffaella és la meua primera mecenes. A part del seu suport, em va fer un regal molt útil. Fa uns mesos va fer una tria de roba que ja no li servia -roba vella, roba malmesa, roba que ja no li agradava- i me la va cedir perquè practiqués. Vaig començar descosint una bata de vellut, que vaig fer servir per crear dos coixineres (les podeu veure aquí i aquí).

Un valuós material amb el qual practicar.

He de dir que si no fos per aquesta roba vella, segurament no hauria continuat amb el meu side project. O s'hauria quedat en una cosa merament teórica, basada en la lectura de llibres. Tanta és la meua temor de fer malbé tela bona, de malgastar.

He llegit per alguna banda quin pot ser l'efecte d'utilitzar eines i materials de massa bona qualitat quan s'és novell. Et pot acomplexar, fer-te sentir massa responsable, pensar que la qualitat del teu treball ha d'estar a l'alçada de les eines i el material. I si no ho és... ai la veu de l'autocrítica!

Però treballar sobre materials que s'haurien donat o llençat igualment et dóna una gran llibertat, la llibertat de provar coses noves sabent que si t'equivoques tampoc no és tan greu.

I és per això que Raffaella és la meua mecenes. Gràcies!