divendres, 10 de novembre del 2017

BEFF 2017, dia 2 pel matí

M'adreço al Museu del Disseny amb la intenció d'assistir a la taula rodona sobre "Com portar la sostenibilitat a les escoles de moda". La Sílvia Ventosa, conservadora de la col·lecció de tèxtil i moda del Museu del Disseny i moderadora de la taula rodona, comença amb un comentari que em sembla interessant: "La sostenibilitat hauria d'estar inclosa en la moda, no ha d'estar-ne a part". I continua definint els elements que ha de tenir la moda segons ella per ser sostenible: RSC (responsabilitat social corporativa), viabilitat econòmica (preu just) i sostenibilitat ambiental. I planteja una qüestió hauríem de parlar de moda sostenible o de vestit sostenible? Segons ella el terme de "moda sostenible" es contradictori, ja que la moda està en canvi permanent, i és contrari a la idea de sostenibilitat.


A la taula rodona hi ha representants de quatre escoles de moda: Fran Casado de BAU, Elena Salcedo de l'IED, Tonuca Belloch de l'EASD i Antoni Manyà d'ESDI. Em fa content saber que les quatre escoles incorporen la sostenibilitat en els seus programes, cada una a la seua manera. A ESDI es potencia la reflexió ètica de l'alumnat, que en general arriba a l'escola sense tenir idea de què és la sostenibilitat. Fa pensar que hi ha quelcom que falla en l'educació secundària... A l'IED la sostenibilitat s'introdueix a tots els nivells i, de fet, Elena Salcedo veu al dissenyador com un pont entre el sistema productiu i el sistema de consum, de manera que pot actuar com a agent de canvi. Una idea semblant és la de l'escola BAU, en què els alumnes estan immersos des del primer dia en el concepte de "disseny que transforma". Per a Fran Casado, el concepte de moda està obsolet, ja no té sentit, i, encara que la moda sostenible estigue sovint associada als cumbaià i als hippies, no és així. A l'EASD de València, en canvi, es potencia la recerca d'una identitat pròpia dins de la sostenibilitat.

Tanmateix, la sostenibilitat no és obligatòria al 100% a les escoles. Allò que importa, com diu Fran Casado, és sembrar la llavor. Després, alguns estudiants esdevindran dissenyadors de moda sostenible i alguns d'aquells que vagin a treballar per grans empreses proposaran canvis per fer la seua roba més sostenible. Part d'aquest canvi es realitza a través de col·laboracions de les escoles amb empreses i la realització de projectes sostenibles. Per exemple, a l'EASD tenen projectes amb empreses sostenibles com Koopera i promocionen els projectes d'activisme dins de l'assignatura de Narrativa audiovisual. I BAU col·labora amb els manters i la seua nova marca "Top Manta". Passet a passet es va avançant.

Abans de marxar a dinar dono una volta per les parades (o pop-up stores com se'n diuen ara). La parada de Zocco Handmade s'ha desplaçat uns metres per ser més visible. I avui l'Eva de bcn i punt s'ha portat un llum de casa. M'explica que la il·luminació és essencial: ajuda a crear un espai delimitat propi, atreu l'atenció del visitant i posa en relleu els productes exposats. Unes creacions, barrets de llana i moher fets per ella mateixa, que ja de per sí atrauen l'atenció. Tenen unes formes interessants, no són els típics barrets de llana, sinó que tenen un estil particular. I uns colors ben contrastants: roig, negre, gris. L'Eva va dir-me ahir que en aquesta situació política tan remoguda eren els colors que l'havien inspirat aquesta temporada.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada