dissabte, 11 de novembre del 2017

BEFF 2017, dia 3: Mirant al futur

No obstant el mal de cap per haver dormit poc, el dia em porta esperances: l'esperança de veure tants canvis positius en marxa a través de les diferents taules rodones del dia.

La primera ha estat "El futur de la producció tèxtil local". Amb la crisi econòmica i la deslocalització, les empreses tèxtils europees han sofert un cop important i el futur semblava negre. Moltes indústries han desaparegut i una gran part de la infrastructura s'ha desmuntat. Per donar suport als territoris amb tradició tèxtil va nàixer la xarxa ACTE (Associació de Col·lectivitats Tèxtils d'Europa) en què participen diversos països europeus. La rama espanyola de la xarxa (Tex4future) agrupa uns 30 municipis, a més de centres tecnològics, universitats, etc. Recentment, alguns ajuntaments de la xarxa ha promocionat la publicació d'un estudi sobre la sostenibilitat en el sector tèxtil, que identifica els models de negoci vinculats a la sostenibilitat i les seues modalitats d'aplicació. També, a través del projecte futur mod, la xarxa proporciona serveis de mentoria, formació i altres a emprenedors i micropimes de nova creació en el sector de la moda. Un altre dels projectes que compta amb el suport d'ACTE (a més de diversos ajuntaments, ASEGEMATecnocampus, etc.) és la plataforma Cooperatèxtil, un directori de tallers i empreses del sector tèxtil. Després de la crisi del tèxtil i la consegüent desorganització del teixit productiu, molta de l'oferta disponible en el sector no és visible, sobretot per les empreses que comencen. Aquesta prospecció de les empreses existents i dels serveis que ofereixen és una eina que pot resultar molt pràctica a l'hora de crear sinergies i identificar possibles proveïdors.


Però el futur de la indústria tèxtil passa també per la innovació. Com per exemple, la recerca i el treball duts a terme a Hilaturas Arnau en el reciclatge i reutilització de materials de rebuig (restes de xarxes de pesca, plàstics, etc.) per fer fil. O la innovació en l'aplicació de les noves tecnologies de la informació a disseny de moda, especialitat de FabTextiles, que a més de potenciar el programari obert, disseminen llur coneixement especialitzat a través del programa formatiu de Fabricademy.

La segona taula rodona, sobre "Economia Circular en el sector tèxtil" i moderada per Clara Mallart, ha aportat diferents exemples de l'aplicació d'aquest paradigma. Núria Nubiola i Montse Bayen de By My Eco han presentat la seua iniciativa de reaprofitament de texans i d'ajut a persones en dificultats. Després de comprar centenars de kilos de texans vells, passen per una primera part de reconversió de les parts dels texans que estan en bon estat en diferents objectes, com bosses, davantals, etc. comercialitzats amb la marca Back to Eco. Una altra iniciativa en estudi comportarà la trituració del teixit inservible per mesclar-lo amb matèria primera i fer-ne nou fil. Després Manel Subirats de Grintint ha presentat el seu projecte de tints naturals. Els tints naturals són problemàtics i no necessàriament per ser naturals són sostenibles. Per exemple, cal una gran quantitat de matèria primera per obtenir el tint, necessita un temps llarg de trempat –cosa que implica un alt consum energètic i d'aigua–, s'utilitzen i generen productes tòxics i, a més, els colors són poc estables. En Manel ha dut a terme una tasca de recerca per millorar el procés de tint natural i ara  tenen un procés patentat que requereix menys temps, menys aigua i menys energia que els tints convencionals.



A base de sumar iniciatives, la transició vers una moda sostenible s'està convertint en un moviment global, exemplificat pel treball de Fashion Positive i les certificacions Cradle to Cradle, presentats per l'Aglaia Gómez. La filosofia d'aquest moviment és que individualment es possible de fer les coses menys malament, però que les coses es poden millorar només amb les sinergies que es creen quan es treballa coordinadament. Un treball en el qual estan involucrades grans firmes, com H&M i C&A, amb fundacions que fan recerca sobre el reciclatge de fibres tèxtils. Alguns dels resultats del treball conjunt de múltiples actors són un catàleg de materials amb la certificació Cradle to Cradle o la primera guia de bona moda (Good Fashion Guide).




L'última taula a la qual he assistit és "Fashion films". Què és un fashion film o film de moda? Segons l'Eva Font, coordinadora del primer Barcelona Fashion Film Festival, es tracta d'un relat, una història publicitària que incorpora l'aspecte emocional. De fet, diu, un film de moda és quan la roba o accessoris passen a ser un personatge més. Per la Laia Gil, directora de cinema i de films de moda, un film de moda és una barreja de publicitat, videoclip i curtmetratge.


Això queda ben demostrat en els films que s'han passat. El primer, va ser el guanyador del Barcelona Fashion Film Festival: GTO The Eyeball, dirigit per Dean Alexander per a Georgetown Optician.




Núria Espinach, de la marca de moda sostenible Art and Seams va presentar llur nou fashion film IPO (Impuls PostOrgànic). Per a ella la realització de la pel·lícula, produïda per l'Estudi Caramba!, va ser tota una aventura i va ser possible gràcies a una campanya de finançament a Verkami.




Està clar que els fashion films són tota una novetat. El film de moda apareix com una adaptació del món publicitari als nous costums, on la tele perd pes front al consum de material audiovisual a través d'Internet. Gabriela Pedranti, que moderava la taula, va fer notar que és una oportunitat de comunicació de moda sostenible a explotar, més innovadora que la indústria de la moda convencional. És uUn nou mitjà publicitari amb un alt potencial per comunicar les noves idees de la moda sostenible. Mireu sinó el vídeo Be the change, dirigit per Sergio Rivas per a FastGarms.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada