Aprenent de sastre

Mai havia pensat que m'hauria interessat per l'art (i ciència) de confeccionar vestits. Sempre havia considerat la moda, i per extensió els vestits, com una cosa frívola, secundària. I això s'ha reflectit en la meua forma de vestir, al menys fins que vaig començar a italianitzar-me. Però això és una altra història...

Tot va començar quan Raffaella em va fer veure la primera temporada del concurs de la BBC The Great British Sewing Bee. En aquest simpàtic programa, els concursants han de demostrar les seues habilitats confeccionant peces de roba en un temps limitat. En vaig quedar enamorat. Endemés, veure el procés de construcció d'un vestit va despertar la meua curiositat per com estan fets: les costures, els tipus de teixits emprats, el tall... Anar a comprar roba amb Raffaella va deixar de ser una cosa més o menys avorrida i es va convertir en una interessant recerca de camp.

Després de moltes hores de compres i de donar-li consell, he començat a entendre com cau la roba, quin és el defecte de les peces que no li van bé -dit de passada, el defecte està en la roba, no en el cos de ningú- i què caldria canviar perquè li anessin al dit. Reconec estils i per quin tipus de cos han estat tallats els vestits. I sé perfectament què li està bé i què no.

Un dia del gener passat, en una visita a la Promod de Rambla Catalunya, vaig començar a dibuixar vestits en un quadern menut que sempre porto damunt mentre ella es provava la roba. De vegades m'arriba la inspiració, en la forma d'un desig incontenible de posar per escrit una idea que em gira pel cap o de plasmar una imatge sobre paper. Quan arriba, sé que li haig de donar sortida. Us ha passat mai?

Un dels dibuixos fets a la Promod: conjunt de brusa i falda.

L'altre dibuix: modificació d'un vestit que havia vist a la botiga.

Va ser en aquest moment que vaig adonar-me que un nou interès estava naixent en mi. I vaig dir-me: "Veem on mos porta esta cosa". Em vaig deixar endur, sense prejudicis. Poquet a poquet he vist que dissenyar, tallar i cosir un vestit és un art, una forma d'expressió. I és també una ciència. M'he sorprès de la quantitat de geometria que hi ha en el traçat d'una peça de roba. Podríem dir que consisteix en la creació d'una forma tridimensional a partir de components flexibles en dos dimensions... Fabulós!

Potser aquesta passió acabarà en una dèria transitòria, però qui sap? Val la pena investigar. He encetat aquest bloc per documentar i compartir amb vosaltres el meu viatge de descobriment d'aquest món nou i fascinant. M'acompanyeu?

Quina és la vostra història? Com i per què vau començar a cosir?