diumenge, 20 de novembre del 2016

Llibre: Le costume populaire provençal

La primera vegada que vaig veure Le costume populaire provençal, va ser aquest estiu, a la botiga d'objectes de segona mà d'Emmaüs a Ais. El vaig fullejar, vaig mirar una a una les divuit làmines amb patrons al final del llibre. És justament allò que em feia falta per fer un vestit tradicional provençal! El vaig deixar amb recança, pensant que anava just de quartos. Vaig anar a donar una volta a la botiga... i vaig tornar a fullejar el llibre -durant deu minuts-. Però el vaig acabar deixant.

Dos setmanes més tard, havent cobrat la nòmina, ja no hi era.


El llibre tracta del vestit provençal, tant per a home com per a dona, i això per a diferents classes socials: pagesos, menestrals i classes acomodades. El vestit tradicional provençal va prendre forma durant el segle XIX, just abans que la forma de vestir es veiés fortament influenciada per la moda que venia de París. El llibre descriu diferents peces del vestit tradicional provençal, donant-ne els detalls tècnics i patrons a escala reduïda per poder reproduir-les. És una llàstima que la paginació no és òptima i de vegades és difícil saber a quina foto es refereix el text.

El llibre va ser publicat en 1990 per Edisud i és el resultat del treball del Museu d'Arts i Tradicions Populars de la Provença mitjana de Draguinhan i de la Rode de Basso Prouvenço, federació de grups folklòrics del departament del Var. Sembla que ha estat reeditat en diverses ocasions, l'última en 2014. El preu de venda de l'editorial és de 39 €.

No el vaig tornar a trobar fins al primer diumenge de novembre, amb ocasió de la fira del llibre de segona mà que es fa a Ais cada mes. De nou vaig dubtar si comprar-lo: vint euros, un parell d'euros més que a Emmaüs. I semblava ser el mateix llibre. Al menys les làmines del darrera semblaven estar gastades i envellides de la mateixa manera...

Vaig tornar a casa, ple de dubtes i vaig necessitar l'"aprovació" de Raffaella per acabar de decidir-me. El destí m'havia fet creuar-me de nou amb el llibre i no podia deixar passar aquesta segona oportunitat. Després de dinar vaig baixar a la plaça, esperant de trobar-lo encara. Per sort, hi era. Sí!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada