El coll xal

Per a un dels meus pròxims projectes estic vull fer una armilla amb un col xal. I m'he posat a fer una mica de recerca sobre aquest tipus de coll. Vet aquí què he après.

El coll xal és un tipus de coll en punta amb solapes que formen una línia corba contínua al voltant del coll.

Coll xal. Font: Wikimedia Commons.

Patronatge
El coll xal pot ser més o menys ample en funció de les nostres preferències i del tipus de peça de roba. El següent vídeo (en anglès) explica com dibuixar un patró amb coll xal a partir d'un model base de panell frontal.




Confecció
El procés de construcció del coll xal el podeu veure en els següents cinc vídeos (també en anglès) de la Queensland University of Technology (QUT). El primer presenta les peces de què està composta una jaqueta amb coll xal, és a dir, la peça davantera amb les solapes, la peça del darrera i les vistes, que queden a l'interior.




El següent vídeo mostra com cosir el coll. Pareu atenció a la tècnica depurada de les mans d'aquest sastre, que no fa servir ni agulles ni fil d'embastar per unir les peces!




El següent pas és el planxat del coll.




A continuació cal cosir les peces davanteres (unides pel coll) a la peça del darrera.




Per acabar, es planxen les costures que s'acaben de fer i assegurar el coll amb una altra passada de punts.




Espero que aquest material us sigui útil. Si teniu altres enllaços interessants sobre el coll xal, els podeu deixar avall.

El groc, color de la primavera

Després de la neu i el gel, el vent s'emporta els núvols i els aparadors d'Ais de Provença es preparen per a la primavera. Com a flors, el groc i el blau fosc prenen el seu lloc al panorama de la moda.

...

És dissabte de matí i passejo pels carrers d'Ais de Provença, camí del cafè. Després del fred siberià dels últims dies, avui fa bo, és un dia quasi calorós. La ciutat s'omple de llum i l'aigua de les fonts brilla, travessada pels rajos del sol.

Algunes botigues encara tenen els cartells de les rebaixes, però la majoria de venedors han començat a canviar els aparadors per preparar-se per a la temporada de primavera. El rosa del últims mesos va quedant enrere.

I és substituït... pel groc.

Un groc que enlluerna, viu, com el de les flors que trobo al mercat: margarides, mimosa, narcisos, tulipes...

En alguns casos, trobo el rosa al costat del groc.

Però és sobretot el blau que domina.

Blau fosc, blau marí, aiguamarina... Tants de tons de blau.

I blau texà, com no. La roba texana brota per tot arreu.

La combinació estrella: groc acompanyat de blau. This is bold – penso –.

I m'esforço per recordar què em suggereix aquesta combinació de colors: la bandera de Finlàndia, la de la Unió Europea... Però no, no és això. És una combinació de colors típica dels teixits tradicionals provençals.

Saint James utilitza els usuals colors mariners, però amb tocs de groc i roig.

El verd i els motius vegetal també acompanyen al blau i al groc.

I de vegades, fins i tot el roig.

Arriben colors vius i motius vegetals. Després del fred, la natura es desperta.

PD: A Catalunya, el groc ha estat el color de l'hivern, i vistes com estan les coses, estic segur que serà també el color de la primavera.

EADI Moda

Avui us deixo un post dedicat a l'escola EADI Moda, que no coneixia quan vaig fer la meua recerca sobre on es pot estudiar sastreria. Vaig descobrir l'escola fa unes setmanes, quan vaig visitar el Barcelona Ethical Fashion Fest (BEFF), i on l'Anna i l'Elisenda van fer-me'n una primera presentació. El seu model educatiu es basa en gran part en el treball pràctic de l'alumne al taller, seguint uns horaris escollits segons les pròpies possibilitats. Com que ho vaig trobar interessant, vaig acceptar la invitació que em van fer i vaig anar a visitar-los just abans de les vacances de Nadal.

L'Elisenda i l'Anna d'EADI Moda, a l'estand del BEFF.

EADI Moda es troba prop de l'IKEA de l'Hospitalet, a la Plaça d'Europa 122, en una zona de jardins i nous edificis. Amb metro i sortint des de l'estació de Diagonal vaig trigar només una mitja horeta a arribar-hi. Mentre esperava ser atès per la Gemma Rullo, directora de l'escola, diversos cartells de concursos de disseny i de l'empresa Work Experience Fashion van cridar la meva atenció. Als pocs minuts la Gemma va arribar i va portar-me a conèixer tots els racons de l'escola. Les seves instal·lacions són noves i espaioses, amb diversos tallers per a patronatge i confecció i cabines de prova. Disposen de maquines de cosir i sobrefiladores domèstiques i industrials, per permetre als alumnes la possibilitat d'aprendre a utilitzar ambdós tipus de màquines. Fins i tot  hi havia una zona on poder escalfar el dinar amb microones i poder menjar quan es fan jornades intensives.

Les modernes instal·lacions d'EADI Moda,
en una zona enjardinada i accessible a l'entrada de Barcelona.
Foto gentilesa d'EADI Moda.

Després, la Gemma va explicar-me amb detall —amb molt de detall— la metodologia educativa i els programes de disseny i de patronatge i confecció. La característica principal de l'ensenyament és la flexibilitat: flexibilitat en la disposició dels horaris i flexibilitat en el programa educatiu per adaptar-se a les necessitats de l'alumnat. A part de poder triar els horaris i el nombre d'hores (sempre que hi hagi places disponibles), cada programa educatiu contempla tres nivells d'aprofundiment, en funció de les pròpies possibilitats i objectius. La diferència entre els diferents nivells és el nombre d'hores de pràctiques i el nombre de peces realitzades. Per exemple, 5 peces completes de cada tipus per al programa de tècnic reduït, 10 peces per al programa de tècnic i 20 peces per al programa de tècnic superior.

El punt fort d'EADI Moda és l'ensenyament pràctic. La Gemma em comenta que tenen molts alumnes que venen d'estudis oficials de disseny, on es dóna més importància al disseny que a la confecció, per completar la seva formació. I em confirma una cosa que ja vaig sentir a les portes obertes de l'Institut Anna Gironella de Mundet: per poder dissenyar, convé saber primer fer patrons, i per fer patrons, ajuda saber com confeccionar la roba. El treball pràctic és individual, seguint unes fitxes ja preparades per preparar diferents models de cada tipus de peça de roba. Es comença treballant les faldilles, les peces que presenten menys complicació, i es va avançant amb peces de roba més complicades (pantalons, bruses i vestits, etc.). Els models de pràctica es fan amb glasseta. En acabar cada tema, l'alumne ha de fer una peça al seu gust amb teixit seleccionat per ell mateix. Tot el treball està supervisat per una professora, que s'ocupa com a màxim de 8-10 alumnes.

El treball al taller, ampli i lluminós. Foto gentilesa d'EADI Moda.

La Gemma m'ensenya les fitxes amb les instruccions per traçar els patrons i per al muntatge de la peça. També em fa veure uns dossiers que contenen mostres de confecció de diferents tipus de costures, acabats, cremalleres, botonadures... Es tracta de mostres en les que poder-se basar a l'hora de fer els treballs i que vaig trobar de gran utilitat.

Per acabar, em parla del programa de disseny. Aquest programa té més classes teòriques: d'història dels teixits, teoria del color, màrqueting... Hi ha també classes de dibuix tècnic, dibuix de figurins, tècniques per pintar, estampació... I en els temps que estem, no podien faltar les tecnologies de la informació: es pot aprendre a utilitzar programes d'il·lustració per ordinador i de disseny assistit per ordinador. Coneixements tots que després seran útils per dissenyar diferents tipus de col·leccions i acabar amb un bon dossier, una bona porta d'entrada a les empreses de moda.

Quan surto, a les 13 h, me'n vaig cap a Ikea a dinar. Estic content, l'escola m'ha donat una bona impressió i la flexibilitat d'horaris que ofereix podria donar-me la possibilitat real de combinar la meva feina amb els estudis de patronatge i confecció. Mentre menjo amb gust una flauta de pernil amb pa amb tomàquet i un pinxo de truita, llegeixo els programes dels estudis i començo a fer plans, ben ple d'il·lusions.

A la cerca d'uns texans més sostenibles

Llegeixo a Nature que uns científics de la Universitat de Califòrnia a Berkeley estan treballant en una manera més sostenible d'obtenir el tint blau dels texans (i suposo que d'altres teixits de color blau).

Texans. Autor: Tony Hisgett.
Foto descarregada de Wikimedia Commons, CC-BY-20.

Antigament, l'indi, el colorant blau utilitzat per teixir els texans, s'extreia de diverses plantes com l'anyil (Indigofera tinctoria), l'herba del pastell (Isatis tinctoria) o l'indi xinès (Polygonum tinctorium).

Indi xinès (Polygonum tinctorium), Jardí Botànic de Tsukuba. Autor: Kenlo Nasahara.
Foto descarregada de Wikimedia Commons, CC-BY-SA-4.0.

Actualment, la major part del tint es produeix de forma sintètica i el procés de tenyit de la roba és altament contaminant. D'una banda, en la producció de l'indi s'utilitzen productes tòxics com el formaldehid i el cianur d'hidrogen. De l'altra, el colorant és insoluble, per la qual cosa cal utilitzar altres reactius per fer-lo soluble (antigament s'utilitzava orina o zinc) i poder tenyir el teixit. No obstant les plantes de tractament (quan n'hi ha), una gran part d'aquests agents contaminants fan cap als rius de Xina, Índia, Nigèria, Bangladesh... No és d'estranyar l'interès per fer aquest procés menys contaminant.

Contaminació per indi.
Font: Ayatullah Hosne Asif (2017) Science Journal of Energy Engineering. CC-BY 4.0.

Els bioquímics que han fet aquest estudi s'han inspirat en un mecanisme biològic. Dins de les cèl·lules de les plantes, l'indoxil, el precursor inestable de l'indi, es combina amb una molècula de glucosa per formar l'indican, que és estable i soluble a l'aigua. Per reproduir aquest procés, els investigadors han extret el gen de l'enzim que produeix la unió entre indoxil i glucosa (glucosiltransferasa) i l'han implantat en bacteris d'Escherichia coli. Cultivant aquests bacteris genèticament modificats, han pogut biosintetitzar l'indican. Per tenyir els teixits amb l'indican, només cal aplicar un altre enzim que separa la molècula de glucosa (β-glucosidasa) i en contacte amb l'aire el tint es fixa a la roba.

És un procés enginyós, que elimina una gran part dels contaminants químics utilitzats tant en la producció com en la solubilització de l'indi. Però de moment es tracta només d'una prova i no té viabilitat econòmica. Podran els nostres científics desenvolupar un sistema de producció i tenyit amb indi viable econòmicament i ecològica? Seguiré informant.

La costura en masculí

No obstant la professió de sastre fos eminentment masculina i que hi hagi molts grans dissenyadors homes, la costura no es considera en general una activitat per a homes. Aquesta imatge està canviant. Començant amb la inclusió de participants masculins en el concurs de costura casolana The Great British Sewing Bee, i en la versió francesa Cousu Main, comença a ser més normal que els homes cusin. S'ha vist fins i tot en aquesta temporada de The Big Bang Theory, en què Raj apareix amb una màquina de cosir a les mans.



Aquests canvis s'estan observant en les publicacions de costura. Per exemple, les éditions de saxe han publicat recentment tres llibres de patrons per a homes:

• Les chemises de Ryuichiro Shimazaki
• La couture au masculin de Toshio Kaneko
• La couture pour hommes de Toshio Kaneko

I les revistes s'estan bolcant a incorporar patrons per a homes. Algunes revistes, com Burda Style i Coudre c'est facile, ja n'incorporaven algun de quan en quan. Però l'últim mes ha estat increïble. La revista OTTOBRE design ha publicat per primera vegada un número (el 7/2017) dedicat a tota la família, amb nombrosos patrons per a home. I seguint l'exemple, La Maison Victor ha publicat un número especial dedicat als homes. Fins i tot Burda Style presenta alguns patrons per a homes en el seu número de desembre 2017.

Però mirem amb detall algunes d'aquestes publicacions. Del llibre Les chemises, sobre la confecció de camises, n'he parlat ja en aquest post. En canvi, els dos llibres de Toshio Kaneko tenen una visió més àmplia i presenten patrons de tot tipus de peces masculines, des de camises i pantalons fins a calçotets i corbates. La diferència entre els dos és l'estil de les peces. La couture au masculin conté patrons de roba d'esport, la roba de carrer que portaria un japonès. En canvi, l'estil de les peces de La couture pour hommes és més elegant i europeu. Personalment, m'agrada més el segon.

Portada del llibre La couture pour hommes de Toshio Kaneko.

Sabia que l'OTTOBRE design Family (número 7/2017) sortia al novembre, però no sabia quin dia. Cada dos dies passava pel quiosc a veure si havia arribat. I no sóc l'únic. Llegeixo al fòrum de thread&needles que algunes aficionades franceses estaven tan impacients com jo. Dos dies després que al fòrum hagin dit que ja havia sortit, el trobo a l'estanc del Boulevard de la République a Ais. Només n'hi havia un exemplar que m'emporto (per 9,95 €) abans que algú me'l prengui. La revista conté patrons per a home bastant bàsics, però interessants (elegants però esport) i que abasten una gran diversitat de tipus de peces (pantalons, camises, jaquetes, un barnús, una samarreta interior, uns calçotets).

I buscant la revista OTTOBRE design, descobreixo el número especial de La Maison Victor. Costa 7,95 € i el compro també, per veure bé com és. Sembla que han adaptat models per a xiquets apareguts en altres números de la revista i els han fet a talla d'adult. La roba és esport, però no m'acaba de convèncer.

Esperem que les revistes continuïn així i incorporin més patrons per a home.