Bcn Ethical Fashion Fest 2017: Dia 1

Avui ha començat l'edició d'aquest any del Barcelona Ethical Fashion Fest (BEFF) al Museu del Disseny. Hi he arribat cap a les 17h, quan la xerrada de Nati Yesares sobre "Economia circular i valor social" ja havia començat. La sala es trobava mig en penombra, hi havia algunes proves de so i de llum, i els visitants érem encara escassos. És una sort, perquè això m'ha permès de parlar tranquil·lament amb els diferents expositors.

Són diverses les maneres en què es pot buscar la sostenibilitat i cada un dels expositors ho fa a la seua manera. N'hi ha que formen les dones de països en desenvolupament per fer un treball tèxtil i els ajuden a vendre els seus productes, n'hi ha que utilitzen tints poc agressius amb el medi ambient i la salut humana, n'hi ha que potencien el treball artesà local, i altres que reciclen materials de rebuig.

He quedat impressionat pel treball de Mònica Noguero. M'ha explicat com utilitza les bobines de fil no utilitzades completament per la indústria tèxtil per teixir pedaços de roba de colors diferents que després empalma en una sola peça de roba. Això dóna un aire molt original i vistós a les seues peces. És un veritable repte creatiu trobar la manera de combinar els diferents colors amb gust i la Mònica Noguero hi reïx.

Peça de Mònica Noguero, teixit artesanal amb matèries primes naturals.

M'han agradat molt també les creacions de la Sylvia Calvo, fetes aprofitant sacs de cafè ja utilitzats. Hi havia una armilla i un abric que m'hauria comprat si m'ho pogués permetre. Però em pregunto com deu fer per treure l'olor del cafè dels sacs...

Abric de Sylvia Calvo, fet a partir de sacs de cafè.

Una mica arraconada, he trobat la parada de Zocco Handmade. En començar a parlar, "Perdona, es que no hablo catalán". No es important. La noia que s'ocupava de la parada -no he pensat a preguntar-li el nom- m'explica el seu interessant projecte de confecció d'accessoris per dones del Marroc i de l'Índia. Les bosses exposades, de pell i punt, mostren motius tradicionals del Marroc, però amb un toc innovador. De fet, em diu que el teixit utilitzat al Marroc es fa servir per fer coixins i cortines i que els lluentons són part d'una roba que s'utilitza en els casaments. De fet, amb el treball d'aquesta associació es conserven les tradicions locals, a la vegada que es dóna la possibilitat a les dones amb qui treballen d'obtenir ingressos i tenir una formació.

Bosses de Zocco Handmade.

Cap a les 18 hores té lloc la inauguració oficial amb Sylvia Calvo, la presidenta de l'associació Moda Sostenible Barcelona, que presenta els criteris de la Moda Sostenible. Aquests criteris estan definits en base a diferents eixos directors: professionalitat, transparència i traçabilitat, cooperació i participació, pràctiques progressives, criteris mediambientals, criteris socials i criteris culturals. Podeu trobar-ne el text complet aquí.

Inauguració de la BEFF.

A continuació té lloc la desfilada. Trobo un lloc a segona fila. Però m'adono ràpidament que fer fotos en una desfilada no és fàcil (i menys amb una càmera digital de butxaca).

Model amb bossa d'Amigala.

Seria més fàcil fer les fotos de front que de costat. Per alguna cosa els fotògrafs es posen al final de la passarel·la...

Els fotògrafs, al final de la passarel·la.

La desfilada demostra que és possible combinar sostenibilitat amb un bon disseny, fins i tot elegant en alguns casos. No són només friquis (encara que jo sigue un) aquells que s'interessen en la roba sostenible.

Peces de Roba Amiga.

Després d'una bona estona em poso a experimentar amb noves posicions al voltant de la passarel·la. Al final, les millors fotos són les que faig al final de la presentació de cada marca, amb totes les xiques a l'escenari.

Peces de la col·lecció presentada per Del Través.

Al final de la jornada, després d'un pica pica per socialitzar, marxo del Museu del Disseny, amb les llums de la nit que m'acompanyen.

Pla B

És hora de passar al pla B.

El passat 12 de juliol es van publicar els resultats de l'adjudicació de places al CFGS en Vestuari a mida i d'espectacles. Després de tants de nervis, vaig obtenir una plaça. Però hi vaig haver de renunciar. En arribar el dia de la matrícula no tenia -no tinc encara- una feina per poder tornar a Barcelona el curs que ve. En tenia tantes ganes, però no puc arriscar-me a estar molt de temps sense treballar tal com estan les coses. Em cal canviar de pla.

El primer objectiu és trobar una feina a Barcelona, per poder-hi reprovar l'any que ve. Com tinc temps, en comptes d'enviar CVs a tort i a dret, el millor serà dedicar uns mesos a omplir buits de formació a través de cursos per Internet (Coursera, edX) que em permetin augmentar la probabilitat de ser seleccionat.

El segon objectiu és aprofitar aquest any per a seguir algun tipus de formació en costura i confecció i, si pot ser, obtenir algun títol, preferiblement oficial. Porto mesos llegint llibres, mirant vídeos a Youtube, fent projectes, visitant exposicions... Necessito alguna cosa més. En aquests moments, l'opció que em sembla més viable és inscriure'm com a estudiant lliure per a l'examen del CAP Métiers de la mode - vêtement flou (corresponent a un grau professional de grau mitjà) a França, on treballo.

Això em porta a plantejar-me la compra d'una màquina de cosir en termini de temps relativament breu, per aprendre a cosir a màquina i agafar pràctica amb un nombre suficient de projectes de costura. La tria, amb tants de models i marques no és fàcil. Però un parell de pàgines (aquí i aquí) m'han ajudat bastant i estic pràcticament decidit per una Singer Talent 3321, una màquina orientada a principiants, però amb suficient versatilitat i prestacions per poder-la utilitzar per projectes més avançats.

Projecte 8: Pantaló amb davantal

Projecte núm. 8
Data de finalització: 1 d'abril de 2017

Vet aquí un pantaló amb davantal, fet seguint l'estil dels anys 1830. És la segona part del meu vestit tradicional provençal. Com per a la camisa, he necessitat més de dos mesos per acabar-lo, tot cosit a mà.

Els meus nous pantalons estil 1830.

Per assegurar-me de la correcció històrica del pantaló, vaig consultar el llibre de 1833 Manuel théorique et pratique du tailleur per M. Vandael, sastre al Palau Reial de França. Hi ha una versió traduïda al castellà de 1836, Manual teórico y práctico del sastre, però les lamines no van ser ben digitalitzades i són inutilitzables. També vaig donar una ullada al pantaló que em va deixar en préstec el grup folklòric provençal Lei Farandoulaire Sestian.

Patró del pantaló amb davantal segons el Manuel théorique et pratique du tailleur de M. Vandael, làmina 2, figura 4.

Material
He fet servir 1,50 m de teixit negre imitant la llana i que em va costar uns 20 €. Com que era el primer pantaló que feia, no tenia ganes d'arriscar amb el magnífic teixit de llana a 50 €/m que també vaig veure a la botiga. Per al folre i les butxaques, vaig fer servir el folre d'una jaqueta vella. I com a entretela de la cintura, vaig agafar l'entretela de la cintura d'un vell pantaló.

Tela per al pantaló comprada a Ribes & Casals.

Altres materials:

Fil negre, fil d'embastar, agulles, agulles de cap, regle de de 100 cm i de 60 cm, cinta mètrica, sabonet de sastre, paper d'embalar, llapis, tisores.

Tècniques de costura
Punt endarrere, sobrefilar, punt de trau, embastar, punt d'escapulari, cosir botons.

Instruccions
Segueixo les explicacions del Manuel théorique et pratique du tailleur per dibuixar el patró del pantaló sobre paper d'embalar.

Patró del camal anterior.

Doblego la tela, per la meitat i dibuixo el patró sobre la tela amb el sabó de sastre.

Uns quants llibres per què no es mogui el patró.

Amb fil d'embastar marco el contorn de les peces del pantaló i les retallo, deixant un marge de costura ampli (un parell de centímetres), per si cal rectificar en algun punt -efectivament, em caldrà fer rectificacions més tard-.

Els dos camals anteriors ja tallats.

Només hi havia un detall que no em quedava clar: com dibuixar la corba del darrera. M. Vandael diu (p. 81):

Aquesta corba ha de ser més pronunciada per les persones amb natges que sobresurten molt; en cas contrari, aquesta curvatura disminueix i esdevé quasi recta per als individus que tenen formes poc marcades.

Estic segur que deu tenir raó, però no és molt precís que diguem... Com que no sabia com fer, he dibuixat la peça de darrere més ampla del necessari per poder extreure després el teixit en excés. Per poder trobar la corba correcta, he hagut de provar-me els pantalons (prèviament embastats) diverses vegades.

Correccions consecutives al darrere del pantaló marcades amb fil d'embastar.

També m'ha calgut ampliar la part del genoll. M'agradava la idea d'uns pantalons ajustats, amb un estretament als genolls, i m'he assegurat que la mesura del genoll del patró es correspongués amb la del meu genoll. En què no he pensat? Que els bessons -bastant més gruixuts- hi havien de passar també! Sort que havia deixat un marge de costura suficientment generós.

L'estretament del genoll, ampliat per poder fer passar els bessons.

En emprovar-me els pantalons, veig que l'ajust és prou bo, excepte per unes arrugues a l'entrecuix. En alguna banda he llegit que era la moda en alguns períodes del segle XIX.

Gravat del llibre Fisiolojía del sastre, 1848, p. 76.

A mi no m'agradaven aquests plecs, per molt que fos una moda, i he modificat el tir per davant per fer desaparèixer les arrugues. Més tard m'adono que aquest canvi comporta també altres efectes: fa retrocedir l'entrecuix del pantaló, cosa que fa que els camals tinguin tendència a girar-se, i disminueix l'amplada de la peça del davantal.

Deixant una mica més de lloc...

Arribat en aquest punt, puc començar a cosir els pantalons. Començo cosint els camals de davant i darrera amb punt endarrere, així com les faldrigueres (les peces que portaran les butxaques i que queden per sota del davantal).

Els camals, ja cosits.

Tot seguit folro les faldrigueres.

Faldriguera folrada

Continuo amb les butxaques de vius. Començo per dibuixar un rectangle de l'amplada de la butxaca (1 cm d'amplada, amb dos vius de 0,50 cm). Marco amb fil d'embastar el contorn i la línia central corresponent a l'obertura.

Posició de la butxaca.

Tallo dues tiretes (els vius) d'una amplada igual al doble de l'amplada de la butxaca (2 cm). Les poso a cada costat de la línia de l'obertura i les cuso amb punt endarrere seguint la línia exterior de la butxaca (recordo que es troba a 0.5 cm de l'obertura).

Els vius, cosits a 0,5 cm de l'obertura de la butxaca.

Pel costat interior, amb unes tisores s'obre la butxaca seguint la línia de l'obertura, excepte a 0,5 cm dels extrems, on es fan dos tall esbiaixats per donar un petit triangle.

Obrint la butxaca.

Es giren els petits triangles cap endins i se subjecten amb alguns punts. Després es giren els vius cap endins i es cusen.

Els vius de la butxaca, des de l'interior.

De l'altre costat es veu així:

Els vius de la butxaca, des de l'exterior.

Podem afegir el sac de la butxaca: una peça rectangular plegada per la meitat.

El sac de la butxaca en posició.

Després de cosir la butxaca al pantaló pel plec central, desplego la butxaca i faig un tall en correspondència amb la posició de la butxaca.

Un tall a la posició de la butxaca.

Doblego les vores de l'obertura cap endins i cuso amb punt de vora.

L'obertura del folro cosida a l'obertura de la butxaca.

Per acabar la butxaca només quedar tancar la butxaca, cosint-ne les vores. Per fer-ho, doblego les vores cap endins i cuso a 0,5 cm de la vora. Per donar més solidesa al sac de la butxaca, sobrefilo les vores.

Butxaca acabada vista per dins.

La cintura està composta de dos peces amb entretela, una per al costat dret, i l'altra per al costat esquerre. Un dels extrems és esbiaixat perquè servirà per crear una fenedura al darrere. El Manuel du tailleur diu d'utilitzar canemàs com a entretela, però jo he fet servir l'entretela d'un vell pantaló.

Reciclant l'entretela d'un vell pantaló.

Plego les peces de la cintura de forma que el revers quedi cap enfora. Cuso els extrems de la cintura amb punt endarrere.

La cintura, del revés amb els extrems cosits.

I després li dono la volta i la cuso als pantalons.

La cintura ja cosida al pantaló.

Als costats de la fenedura del darrera, faig dues fileres de traus, una a cada costat, per passar un cordó que servirà per ajustar el pantaló. Repasso els traus amb punt de trau.

Un trau acabat. La posició dels altres es marca amb fil d'embastar.

En la fotografia següent podeu veure com queda al final.

Fenedura posterior, ben cordada.

A continuació m'ocupo del davantal, la peça anterior que serveix per cordar el pantaló. Hi cuso una cintura (sense entretela) i dos peces rectangulars als costats per donar-li una mica de rigidesa.

El davantal.

Cuso els botons i els traus corresponents.

Faldrigueres, butxaques, botons i traus.

Per acabar, faig la vora dels pantalons amb punt d'escapulari. I vet aquí el resultat de dos mesos i mig de treball.

Els pantalons acabats.

Valoració
Estic satisfet dels pantalons, encara que hi ha coses que es poden millorar. En primer lloc, he de trobar la manera de dibuixar un patró adaptat a la meva morfologia des del principi, en particular pel que fa al tir i al darrere. A més, he fet alguns errors en la confecció. He hagut de desfer i refer la cintura quan m'he adonat que era millor cosir el folre abans de la cintura. I en obrir la butxaca dreta, la primera que he fet, m'he passat en tallar els extrems.

Butxaca dreta; les tisores s'han passat de llarg.

D'altra banda, he utilitzat els pantalons per un espectacle de dansa amb el meu grup folklòric i han passat el test: eren còmodes i no m'han donat problemes de mobilitat en dansar. Tanmateix, els costats del davantal s'obrien, cosa que em caldrà corregir.

Revista: OTTOBRE design

Continuo amb la meua recerca sobre revistes de costura. Aquesta vegada li toca a OTTOBRE design, una revista finlandesa publicada per STUDIO TUUMAT Oy.

La revista és més cara (11,95 €) que les altres revistes de costura que es troben a Espanya, però també és cert que el paper i la maquetació són de millor qualitat. Al llarg de l'any es publiquen quatre números dedicats a la roba per a xiquets, dos números dedicats a la roba de dona i, com a novetat d'aquest any, un número dedicat a la roba per a tota la família -i incloent, doncs, roba per a home, finalment! El primer número per a la família es publicarà en novembre de 2017.

Analitzo el número 1/2016, dedicat a roba de primavera per a xiquets. La roba té un aire modern, trendy, amb un disseny divertit i refrescant i ple de color. Com de costum, les instruccions i patrons es troben en les pàgines centrals. Les instruccions semblen clares, però pel que expliquen i pel que deixen d'explicar, semblen adreçades a costureres amb un cert nivell.

Per acabar, la pàgina web no és cap meravella: hi ha poques funcionalitats i el fons negre em desagrada particularment. Però permet fullejar la revista i veure els models.

Les últimes tendències de la moda al Museu del Disseny

Quan un visita una exposició sobre la història del vestit, s'espera veure vestits antics, bonics i fastuosos. També, és clar, mostres del treball dels grans dissenyadors més o menys recents. Però els models de les noves promeses, això ja és més difícil de trobar. Justament aquesta és l'originalitat de l'exposició El cos vestit: que es posa al dia, incorporant els treballs dels nous dissenyadors.

Una de les vitrines renovades. Fotografia pròpia.

Els museus, a part de ser llocs on passar l'estona durant les avorrides tardes del diumenge per la tarda, tenen també una vocació científica: adquireixen i conserven objectes que tenen un interès particular i que un dia serviran per a estudiar i/o documentar un període, un moviment social o cultural, una moda, etc. Quan es tracta de peces antigues, vistes des de la distància, és més fàcil decidir què cal desar i què no. Però quan es tracta de seleccionar peces representatives de les últimes tendències, la tasca esdevé difícil. Quines tendències són efímeres -la barba hipster durarà molt?- i quines són prou duradores per ser conservades? Quines peces deixen una empremta en la societat o són el reflex d'influències socials i culturals? Són qüestions que han de respondre les comissàries de l'exposició, Teresa Bastardes i Sílvia Ventosa, a través d'un minuciós treball d'anàlisi i documentació.

I després, encara han de triar quines de les peces adquirides s'adeqüen més al tema de l'exposició: com la indumentària modifica -o no- la silueta del cos. Resultat d'aquest gran treball és l'ampliació de l'exposició en 12 peces creades entre els anys 1990 i 2015 pels dissenyadors i cases de moda Sybilla, Ailanto, Miriam Ponsa, Lydia Delgado, CarlotaOms, Isometric, Emilio de la Morena, Krizia Robustella, Brain&Beast, Celia Vela i Armand Basi.

En algun cas, s'han comprat peces per la seua importància. És el cas, per exemple, del vestit Espanya de la creadora Sybilla, que les comissàries han perseguit durant diversos anys. I amb raó. Va ser un vestit icònic en la seua època i va servir d'inspiració a d'altres dissenyadors. Inicialment va ser creat per a la ballarina Blanca Li, i més tard el van portar les actrius Elena Anaya i Ana Belén. És el clàssic vestit negre de nit, elegant i femení, que s'adhereix al cos i realça la silueta de la dona. Però allò que el fa especial, és el resultat de l'experimentació amb materials tradicionals i innovadors. Es tracta dels panells flotants, inspirats en motius hispànics com la creu i el toro, i que se sostenen gràcies a invisibles fils de niló. L'elegància es pot amagar fins i tot en els fils de pescar.

Vestit Espanya. Sybilla (1963). Madrid 1992.
Crepè de seda i fils de niló.
Compra, 2016. MDB263. Fotografia Rafael Vargas.
Cortesia del Museu del Disseny de Barcelona.

Però la col·lecció Tèxtil i d'Indumentària del Museu del Disseny de Barcelona també rep constantment noves incorporacions en forma de donacions. Moltes venen dels guanyadors dels premis 080 Barcelona Fashion, cosa que permet de conservar peces que d'altra manera potser es perdrien. Com va explicar Núria Basi, als començaments d'una casa de moda no es conserven moltes peces -tampoc no tens lloc per fer-ho- i és quan la marca comença a ser important que es comença a pensar en aquestes coses.

Entre les noves incorporacions, el museu presenta una peça de les joves dissenyadores CarlotaOms (Elisabeth Carlota i Elisenda Oms) representant de la moda agender, sense gènere, de vegades anomenada unisex, on es deslliga el disseny de si la persona que l'ha de portar és home o dona. La diferència està en la forma del cos, però no en l'estil, els colors, els teixits... Em van explicar que es van inspirar en el moviment hen. Una vegada a casa, pregunto a l'omniscient Google: hen es un pronom personal suec amb gènere neutre, creat inicialment per evitar l'escriptura farragosa de coses com han/hon (ell/ella en suec) o un@. Més tard va ser adoptat per moviments feministes i de persones amb una sexualitat no clàssica per promoure la utilització del gènere neutre i evitar discriminacions i estereotips per causa del gènere. El moviment no és només lingüístic, sinó que passa per propostes com la creació d'equips esportius mixtes, la promoció de joguines lliures de rols de gènere o, com es mostra amb aquesta peça, el disseny de roba sense gènere.

Col·lecció Al·legoria, primavera-estiu 2016.
CarlotaOms (Elisabeth Carlota, 1987, Elisenda Oms, 1992)
Barcelona 2015. Conjunt: gavardina i pantalons.
Sarja de cotó amb brodat de fils de cotó.
Premi 080 Barcelona Fashion, juliol 2015.
Donació Elisenda Oms Selva i Elisabeth Carlota, 2016. MDB 425.
Fotografia Xavi Padrós. Cortesia del Museu del Disseny de Barcelona.

Una altra novetat: de la mà de Brain&Beast i Krizia Robustella, l'streetwear entra per primera vegada a l'exposició. El conjunt de Brain&Beast és esportiu: una dessuadora blanca amb motius que recorden les costures d'una pilota de beisbol, i uns pantalons molt folgats d'estil bombatxos. Res a veure doncs amb els vestits glamurosos de Dior; el carrer puja la museu.

Col·lecció Décalogue IV (Exótica), primavera-estiu 2014.
Brain and Beast. Barcelona 2014. Conjunt: dessuadora i pantalons.
Gènere de punt de cotó, ullets metàl·lics, cordons de cotó.
Premi 080 Barcelona Fashion, juliol de 2013.
Donació Ángel Vilda, 2014. MTIB 4.216/14.
Fotografia La Fotográfica. Cortesia del Museu del Disseny de Barcelona.

Pel que fa al conjunt de Krizia Robustella, l'hauria pogut portar tranquil·lament David Bowie (justament també podeu veure l'exposició David Bowie Is al Museu del Disseny). Es tracta d'una jaqueta de pell roja, un top de punta i uns pantalons blaus ajustats al cos. Amb David Bowie, Krizia Robusella comparteix la tendència a la provocació i a l'inconformisme social. De fet, el conjunt és part de la col·lecció Road Club Lovers, inspirada en l'estètica de les treballadores del sexe que els camioners i altres conductors troben en els clubs a la vora de la carretera.

Col·lecció Road Club Lovers, tardor-hivern 2011-2012.
Krizia Robustella (1984). Barcelona 2011. Conjunt: jaqueta, cos i pantalons.
Jaqueta: pell i pells artificials; cos: punta mecànica sintètica;
pantalons: sarja de cotó i licra, i pedreria de plàstic.
Premi 080 Barcelona Fashion, gener de 2011.
Donació Krizia Robustella, 2013. MTIB 3.957/13.
Fotografia pròpia.

Però si bé alguns dissenyadors innoven desafiant les convencions, altres ho fan inspirant-se en les velles tendències de la tradició, ja oblidada o quasi. Al final, és una altra forma de trencar els esquemes. A casa nostra, Miriam Ponsa fa anys que s'inspira en les tècniques i motius tradicionals per crear les seues col·leccions. El conjunt de l'exposició consta d'un jersei de llana i un vestit de gasa de seda de la seua col·lecció Transhumància. El fil de llana utilitzat per teixir el jersei és molt gruixut, per la qual cosa va requerir agulles de diversos centímetres de gruix fetes especialment i el jersei pesa uns 3-4 kg. Poc després de visitar l'exposició vaig comprovar com els motius tradicionals poden ser adoptats també per grans marques, quan vaig veure a H&M un model d'espardenya clarament inspirat en les espardenyes de taverner i un altre d'espardenya tancada. I no són els únics, fins i tot Chanel i Ralph Lauren s'hi han apuntat.

Col·lecció # 24 Transhumància, tardor-hivern 2013-2014.
Miriam Ponsa (1973). Manresa 2013. Conjunt: jersei i vestit.
Jersei: punt de llana sense filar (metxa); vestit: gasa de seda.
Premi 080 Barcelona Fashion, gener 2013.
Donació Miriam Ponsa, 2013. MTIB 4.170/14.
Fotografia Rafael Vargas. Cortesia del Museu del Disseny de Barcelona.

Aquestes peces són només una part de les noves incorporacions d'El cos vestit i una petita part de les peces dels últims anys que es poden veure a l'exposició. Sí, si voleu estar al corrent de la última moda, podeu llegir Vogue o Marie Claire. O a les vostres influenciadores preferides. Però també podeu donar una volta per l'exposició El cos vestit del Museu del Disseny. I -¿qui sap?- potser una de les 170 peces de l'exposició des de 1550 fins ara us inspira per a idear el nou look de l'any que ve. I només per 6 € (4 € amb entrada reduïda). Això és moda low cost.

També en parlen:
Coralí Pagès, El Museu del Disseny amplia i renova el seu armari.