BEFF 2017, dia 2 per la tarda: tantes iniciatives, tanta feina per fer

La segona jornada del BEFF m'ha deixat un gust agredolç (el resum de la primera jornada aquí). El documental The True Cost, i la taula rodona posterior, m'ha deixat preocupat. Una gran de la indústria de la moda no és sostenible i es basa en explotació d'éssers humans (sobretot dones) i dels recursos naturals. Per sort hi ha passos cap a la sostenibilitat, des de la introducció de perspectives ètiques i sostenibles en les escoles de moda fins a la creació de petites empreses que intenten ser al més sostenibles possible. Fins i tot les grans empreses se veuen obligades a rentar-se la cara amb canvis cap a una major sostenibilitat, senyal que les coses estan canviant.

En arribar pel matí em creuo amb la Jéssica de Pqno, que té una parada al BEFF. Ahir va estar parlant-me de les seues creacions. Va començar amb pitets i bosses per a nadons i ha continuat amb bosses per les mares. La Jéssica cus els seus accessoris amb boniques teles estampades amb motius simpàtics i divertits. El seu treball fet amb cura i materials escollits és una aposta per la qualitat, front a l'aposta d'una gran part de la indústria tèxtil per preus baixos i baixa qualitat.

Accessoris creats per Pqno.

Justament, el tema de The True Cost (que podeu veure a Netflix) és el caràcter insostenible d'una gran part de la indústria de la moda. Aquesta ha impulsat una transformació cultural per convertir la roba en un bé d'un sol ús a través de la reducció dels preus. Però els costos no es redueixen, ans al contrari augmenten, i la manera de mantenir el benefici és la deslocalització, aquesta nova forma de colonialisme, exportant la producció a països on els drets dels treballadors són mínims i hi ha una baixa protecció del medi ambient. El resultat? Explotació obrera i contaminació; però lluny, on els ulls no ho veuen i els consumidors no se senten —no ens sentim— culpables. El problema és immens. Per exemple, la moda és la segona indústria més contaminant després del petroli.



L'altra cara de la moneda són les empreses que comencen a canviar això, com People Tree i Patagonia, marques que es preocupen pel benestar dels treballadors i per la sostenibilitat ambiental. Però el poder d'aquestes poques firmes per canviar el model és limitat. Són els consumidors, exigint uns mínims estàndards de justícia social i sostenibilitat ambiental, qui poden forçar les grans empreses a canviar el seu modus operandi. És la conclusió del documental, i també de la taula rodona posterior.

Però no és fàcil trobar botigues sostenibles. És per això que Ignasi Eiriz, un estudiant de Publicitat i Relacions Públiques de 19 anys, ha pensat en desenvolupar la primera aplicació mòbil de moda sostenible. El seu projecte és crear una app gratuïta, Ethical Time, que indique la localització dels negocis de moda sostenible. És reconfortant veure el seu entusiasme i li desitjo sort en el seu projecte. Estaré al cas per quan llance la campanya de finançament ben prompte.

Al vespre marxo del Museu del Disseny amb el cor pesant, capficat en els problemes del món. Recordo perquè vaig estudiar biologia, el meu interès per l'ecologia: la voluntat de protegir la natura, d'actuar per ajudar a resoldre alguns dels problemes del món. Quina diferència amb allò que faig! La recerca és útil, no hi ha dubte, però allò que faig està tan lluny de l'aplicació pràctica que no me'n sento satisfet. Sé del cert que he de canviar de faena. I preocupar-me per la sostenibilitat. Enmig d'aquests pensaments, uns llums a terra em distrauen. I pensar que ahir no els vaig veure... Com amb els problemes de la indústria de la moda, n'hi ha prou de mirar per veure que hi són.

BEFF 2017, dia 2 pel matí

M'adreço al Museu del Disseny amb la intenció d'assistir a la taula rodona sobre "Com portar la sostenibilitat a les escoles de moda". La Sílvia Ventosa, conservadora de la col·lecció de tèxtil i moda del Museu del Disseny i moderadora de la taula rodona, comença amb un comentari que em sembla interessant: "La sostenibilitat hauria d'estar inclosa en la moda, no ha d'estar-ne a part". I continua definint els elements que ha de tenir la moda segons ella per ser sostenible: RSC (responsabilitat social corporativa), viabilitat econòmica (preu just) i sostenibilitat ambiental. I planteja una qüestió hauríem de parlar de moda sostenible o de vestit sostenible? Segons ella el terme de "moda sostenible" es contradictori, ja que la moda està en canvi permanent, i és contrari a la idea de sostenibilitat.

A la taula rodona hi ha representants de quatre escoles de moda: Fran Casado de BAU, Elena Salcedo de l'IED, Tonuca Belloch de l'EASD i Antoni Manyà d'ESDI. Em fa content saber que les quatre escoles incorporen la sostenibilitat en els seus programes, cada una a la seua manera. A ESDI es potencia la reflexió ètica de l'alumnat, que en general arriba a l'escola sense tenir idea de què és la sostenibilitat. Fa pensar que hi ha quelcom que falla en l'educació secundària... A l'IED la sostenibilitat s'introdueix a tots els nivells i, de fet, Elena Salcedo veu al dissenyador com un pont entre el sistema productiu i el sistema de consum, de manera que pot actuar com a agent de canvi. Una idea semblant és la de l'escola BAU, en què els alumnes estan immersos des del primer dia en el concepte de "disseny que transforma". Per a Fran Casado, el concepte de moda està obsolet, ja no té sentit, i, encara que la moda sostenible estigue sovint associada als cumbaià i als hippies, no és així. A l'EASD de València, en canvi, es potencia la recerca d'una identitat pròpia dins de la sostenibilitat.

Tanmateix, la sostenibilitat no és obligatòria al 100% a les escoles. Allò que importa, com diu Fran Casado, és sembrar la llavor. Després, alguns estudiants esdevindran dissenyadors de moda sostenible i alguns d'aquells que vagin a treballar per grans empreses proposaran canvis per fer la seua roba més sostenible. Part d'aquest canvi es realitza a través de col·laboracions de les escoles amb empreses i la realització de projectes sostenibles. Per exemple, a l'EASD tenen projectes amb empreses sostenibles com Koopera i promocionen els projectes d'activisme dins de l'assignatura de Narrativa audiovisual. I BAU col·labora amb els manters i la seua nova marca "Top Manta". Passet a passet es va avançant.

Abans de marxar a dinar dono una volta per les parades (o pop-up stores com se'n diuen ara). La parada de Zocco Handmade s'ha desplaçat uns metres per ser més visible. I avui l'Eva de bcn i punt s'ha portat un llum de casa. M'explica que la il·luminació és essencial: ajuda a crear un espai delimitat propi, atreu l'atenció del visitant i posa en relleu els productes exposats. Unes creacions, barrets de llana i moher fets per ella mateixa, que ja de per sí atrauen l'atenció. Tenen unes formes interessants, no són els típics barrets de llana, sinó que tenen un estil particular. I uns colors ben contrastants: roig, negre, gris. L'Eva va dir-me ahir que en aquesta situació política tan remoguda eren els colors que l'havien inspirat aquesta temporada.

Bcn Ethical Fashion Fest 2017: Dia 1

Avui ha començat l'edició d'aquest any del Barcelona Ethical Fashion Fest (BEFF) al Museu del Disseny. Hi he arribat cap a les 17h, quan la xerrada de Nati Yesares sobre "Economia circular i valor social" ja havia començat. La sala es trobava mig en penombra, hi havia algunes proves de so i de llum, i els visitants érem encara escassos. És una sort, perquè això m'ha permès de parlar tranquil·lament amb els diferents expositors.

Són diverses les maneres en què es pot buscar la sostenibilitat i cada un dels expositors ho fa a la seua manera. N'hi ha que formen les dones de països en desenvolupament per fer un treball tèxtil i els ajuden a vendre els seus productes, n'hi ha que utilitzen tints poc agressius amb el medi ambient i la salut humana, n'hi ha que potencien el treball artesà local, i altres que reciclen materials de rebuig.

He quedat impressionat pel treball de Mònica Noguero. M'ha explicat com utilitza les bobines de fil no utilitzades completament per la indústria tèxtil per teixir pedaços de roba de colors diferents que després empalma en una sola peça de roba. Això dóna un aire molt original i vistós a les seues peces. És un veritable repte creatiu trobar la manera de combinar els diferents colors amb gust i la Mònica Noguero hi reïx.

Peça de Mònica Noguero, teixit artesanal amb matèries primes naturals.

M'han agradat molt també les creacions de la Sylvia Calvo, fetes aprofitant sacs de cafè ja utilitzats. Hi havia una armilla i un abric que m'hauria comprat si m'ho pogués permetre. Però em pregunto com deu fer per treure l'olor del cafè dels sacs...

Abric de Sylvia Calvo, fet a partir de sacs de cafè.

Una mica arraconada, he trobat la parada de Zocco Handmade. En començar a parlar, "Perdona, es que no hablo catalán". No es important. La noia que s'ocupava de la parada -no he pensat a preguntar-li el nom- m'explica el seu interessant projecte de confecció d'accessoris per dones del Marroc i de l'Índia. Les bosses exposades, de pell i punt, mostren motius tradicionals del Marroc, però amb un toc innovador. De fet, em diu que el teixit utilitzat al Marroc es fa servir per fer coixins i cortines i que els lluentons són part d'una roba que s'utilitza en els casaments. De fet, amb el treball d'aquesta associació es conserven les tradicions locals, a la vegada que es dóna la possibilitat a les dones amb qui treballen d'obtenir ingressos i tenir una formació.

Bosses de Zocco Handmade.

Cap a les 18 hores té lloc la inauguració oficial amb Sylvia Calvo, la presidenta de l'associació Moda Sostenible Barcelona, que presenta els criteris de la Moda Sostenible. Aquests criteris estan definits en base a diferents eixos directors: professionalitat, transparència i traçabilitat, cooperació i participació, pràctiques progressives, criteris mediambientals, criteris socials i criteris culturals. Podeu trobar-ne el text complet aquí.

Inauguració de la BEFF.

A continuació té lloc la desfilada. Trobo un lloc a segona fila. Però m'adono ràpidament que fer fotos en una desfilada no és fàcil (i menys amb una càmera digital de butxaca).

Model amb bossa d'Amigala.

Seria més fàcil fer les fotos de front que de costat. Per alguna cosa els fotògrafs es posen al final de la passarel·la...

Els fotògrafs, al final de la passarel·la.

La desfilada demostra que és possible combinar sostenibilitat amb un bon disseny, fins i tot elegant en alguns casos. No són només friquis (encara que jo sigue un) aquells que s'interessen en la roba sostenible.

Peces de Roba Amiga.

Després d'una bona estona em poso a experimentar amb noves posicions al voltant de la passarel·la. Al final, les millors fotos són les que faig al final de la presentació de cada marca, amb totes les xiques a l'escenari.

Peces de la col·lecció presentada per Del Través.

Al final de la jornada, després d'un pica pica per socialitzar, marxo del Museu del Disseny, amb les llums de la nit que m'acompanyen.

Pla B

És hora de passar al pla B.

El passat 12 de juliol es van publicar els resultats de l'adjudicació de places al CFGS en Vestuari a mida i d'espectacles. Després de tants de nervis, vaig obtenir una plaça. Però hi vaig haver de renunciar. En arribar el dia de la matrícula no tenia -no tinc encara- una feina per poder tornar a Barcelona el curs que ve. En tenia tantes ganes, però no puc arriscar-me a estar molt de temps sense treballar tal com estan les coses. Em cal canviar de pla.

El primer objectiu és trobar una feina a Barcelona, per poder-hi reprovar l'any que ve. Com tinc temps, en comptes d'enviar CVs a tort i a dret, el millor serà dedicar uns mesos a omplir buits de formació a través de cursos per Internet (Coursera, edX) que em permetin augmentar la probabilitat de ser seleccionat.

El segon objectiu és aprofitar aquest any per a seguir algun tipus de formació en costura i confecció i, si pot ser, obtenir algun títol, preferiblement oficial. Porto mesos llegint llibres, mirant vídeos a Youtube, fent projectes, visitant exposicions... Necessito alguna cosa més. En aquests moments, l'opció que em sembla més viable és inscriure'm com a estudiant lliure per a l'examen del CAP Métiers de la mode - vêtement flou (corresponent a un grau professional de grau mitjà) a França, on treballo.

Això em porta a plantejar-me la compra d'una màquina de cosir en termini de temps relativament breu, per aprendre a cosir a màquina i agafar pràctica amb un nombre suficient de projectes de costura. La tria, amb tants de models i marques no és fàcil. Però un parell de pàgines (aquí i aquí) m'han ajudat bastant i estic pràcticament decidit per una Singer Talent 3321, una màquina orientada a principiants, però amb suficient versatilitat i prestacions per poder-la utilitzar per projectes més avançats.

Projecte 8: Pantaló amb davantal

Projecte núm. 8
Data de finalització: 1 d'abril de 2017

Vet aquí un pantaló amb davantal, fet seguint l'estil dels anys 1830. És la segona part del meu vestit tradicional provençal. Com per a la camisa, he necessitat més de dos mesos per acabar-lo, tot cosit a mà.

Els meus nous pantalons estil 1830.

Per assegurar-me de la correcció històrica del pantaló, vaig consultar el llibre de 1833 Manuel théorique et pratique du tailleur per M. Vandael, sastre al Palau Reial de França. Hi ha una versió traduïda al castellà de 1836, Manual teórico y práctico del sastre, però les lamines no van ser ben digitalitzades i són inutilitzables. També vaig donar una ullada al pantaló que em va deixar en préstec el grup folklòric provençal Lei Farandoulaire Sestian.

Patró del pantaló amb davantal segons el Manuel théorique et pratique du tailleur de M. Vandael, làmina 2, figura 4.

Material
He fet servir 1,50 m de teixit negre imitant la llana i que em va costar uns 20 €. Com que era el primer pantaló que feia, no tenia ganes d'arriscar amb el magnífic teixit de llana a 50 €/m que també vaig veure a la botiga. Per al folre i les butxaques, vaig fer servir el folre d'una jaqueta vella. I com a entretela de la cintura, vaig agafar l'entretela de la cintura d'un vell pantaló.

Tela per al pantaló comprada a Ribes & Casals.

Altres materials:

Fil negre, fil d'embastar, agulles, agulles de cap, regle de de 100 cm i de 60 cm, cinta mètrica, sabonet de sastre, paper d'embalar, llapis, tisores.

Tècniques de costura
Punt endarrere, sobrefilar, punt de trau, embastar, punt d'escapulari, cosir botons.

Instruccions
Segueixo les explicacions del Manuel théorique et pratique du tailleur per dibuixar el patró del pantaló sobre paper d'embalar.

Patró del camal anterior.

Doblego la tela, per la meitat i dibuixo el patró sobre la tela amb el sabó de sastre.

Uns quants llibres per què no es mogui el patró.

Amb fil d'embastar marco el contorn de les peces del pantaló i les retallo, deixant un marge de costura ampli (un parell de centímetres), per si cal rectificar en algun punt -efectivament, em caldrà fer rectificacions més tard-.

Els dos camals anteriors ja tallats.

Només hi havia un detall que no em quedava clar: com dibuixar la corba del darrera. M. Vandael diu (p. 81):

Aquesta corba ha de ser més pronunciada per les persones amb natges que sobresurten molt; en cas contrari, aquesta curvatura disminueix i esdevé quasi recta per als individus que tenen formes poc marcades.

Estic segur que deu tenir raó, però no és molt precís que diguem... Com que no sabia com fer, he dibuixat la peça de darrere més ampla del necessari per poder extreure després el teixit en excés. Per poder trobar la corba correcta, he hagut de provar-me els pantalons (prèviament embastats) diverses vegades.

Correccions consecutives al darrere del pantaló marcades amb fil d'embastar.

També m'ha calgut ampliar la part del genoll. M'agradava la idea d'uns pantalons ajustats, amb un estretament als genolls, i m'he assegurat que la mesura del genoll del patró es correspongués amb la del meu genoll. En què no he pensat? Que els bessons -bastant més gruixuts- hi havien de passar també! Sort que havia deixat un marge de costura suficientment generós.

L'estretament del genoll, ampliat per poder fer passar els bessons.

En emprovar-me els pantalons, veig que l'ajust és prou bo, excepte per unes arrugues a l'entrecuix. En alguna banda he llegit que era la moda en alguns períodes del segle XIX.

Gravat del llibre Fisiolojía del sastre, 1848, p. 76.

A mi no m'agradaven aquests plecs, per molt que fos una moda, i he modificat el tir per davant per fer desaparèixer les arrugues. Més tard m'adono que aquest canvi comporta també altres efectes: fa retrocedir l'entrecuix del pantaló, cosa que fa que els camals tinguin tendència a girar-se, i disminueix l'amplada de la peça del davantal.

Deixant una mica més de lloc...

Arribat en aquest punt, puc començar a cosir els pantalons. Començo cosint els camals de davant i darrera amb punt endarrere, així com les faldrigueres (les peces que portaran les butxaques i que queden per sota del davantal).

Els camals, ja cosits.

Tot seguit folro les faldrigueres.

Faldriguera folrada

Continuo amb les butxaques de vius. Començo per dibuixar un rectangle de l'amplada de la butxaca (1 cm d'amplada, amb dos vius de 0,50 cm). Marco amb fil d'embastar el contorn i la línia central corresponent a l'obertura.

Posició de la butxaca.

Tallo dues tiretes (els vius) d'una amplada igual al doble de l'amplada de la butxaca (2 cm). Les poso a cada costat de la línia de l'obertura i les cuso amb punt endarrere seguint la línia exterior de la butxaca (recordo que es troba a 0.5 cm de l'obertura).

Els vius, cosits a 0,5 cm de l'obertura de la butxaca.

Pel costat interior, amb unes tisores s'obre la butxaca seguint la línia de l'obertura, excepte a 0,5 cm dels extrems, on es fan dos tall esbiaixats per donar un petit triangle.

Obrint la butxaca.

Es giren els petits triangles cap endins i se subjecten amb alguns punts. Després es giren els vius cap endins i es cusen.

Els vius de la butxaca, des de l'interior.

De l'altre costat es veu així:

Els vius de la butxaca, des de l'exterior.

Podem afegir el sac de la butxaca: una peça rectangular plegada per la meitat.

El sac de la butxaca en posició.

Després de cosir la butxaca al pantaló pel plec central, desplego la butxaca i faig un tall en correspondència amb la posició de la butxaca.

Un tall a la posició de la butxaca.

Doblego les vores de l'obertura cap endins i cuso amb punt de vora.

L'obertura del folro cosida a l'obertura de la butxaca.

Per acabar la butxaca només quedar tancar la butxaca, cosint-ne les vores. Per fer-ho, doblego les vores cap endins i cuso a 0,5 cm de la vora. Per donar més solidesa al sac de la butxaca, sobrefilo les vores.

Butxaca acabada vista per dins.

La cintura està composta de dos peces amb entretela, una per al costat dret, i l'altra per al costat esquerre. Un dels extrems és esbiaixat perquè servirà per crear una fenedura al darrere. El Manuel du tailleur diu d'utilitzar canemàs com a entretela, però jo he fet servir l'entretela d'un vell pantaló.

Reciclant l'entretela d'un vell pantaló.

Plego les peces de la cintura de forma que el revers quedi cap enfora. Cuso els extrems de la cintura amb punt endarrere.

La cintura, del revés amb els extrems cosits.

I després li dono la volta i la cuso als pantalons.

La cintura ja cosida al pantaló.

Als costats de la fenedura del darrera, faig dues fileres de traus, una a cada costat, per passar un cordó que servirà per ajustar el pantaló. Repasso els traus amb punt de trau.

Un trau acabat. La posició dels altres es marca amb fil d'embastar.

En la fotografia següent podeu veure com queda al final.

Fenedura posterior, ben cordada.

A continuació m'ocupo del davantal, la peça anterior que serveix per cordar el pantaló. Hi cuso una cintura (sense entretela) i dos peces rectangulars als costats per donar-li una mica de rigidesa.

El davantal.

Cuso els botons i els traus corresponents.

Faldrigueres, butxaques, botons i traus.

Per acabar, faig la vora dels pantalons amb punt d'escapulari. I vet aquí el resultat de dos mesos i mig de treball.

Els pantalons acabats.

Valoració
Estic satisfet dels pantalons, encara que hi ha coses que es poden millorar. En primer lloc, he de trobar la manera de dibuixar un patró adaptat a la meva morfologia des del principi, en particular pel que fa al tir i al darrere. A més, he fet alguns errors en la confecció. He hagut de desfer i refer la cintura quan m'he adonat que era millor cosir el folre abans de la cintura. I en obrir la butxaca dreta, la primera que he fet, m'he passat en tallar els extrems.

Butxaca dreta; les tisores s'han passat de llarg.

D'altra banda, he utilitzat els pantalons per un espectacle de dansa amb el meu grup folklòric i han passat el test: eren còmodes i no m'han donat problemes de mobilitat en dansar. Tanmateix, els costats del davantal s'obrien, cosa que em caldrà corregir.